| ||||
| Tipus | jaciment arqueològic | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | Algerian Desert(en) | |||
| Lloc | ||||
| Entitat territorial administrativa | Província de Ghardaïa (Algèria) | |||
| ||||
| Format per | 27 | |||
| Característiques | ||||
| Superfície | Patrimoni de la Humanitat: 665,03 ha | |||
Patrimoni de la Humanitat  | ||||
| Tipus | Patrimoni cultural → Països àrabs | |||
| Data | 1982 (6a Sessió),Criteris PH:(ii),(iii) i(v) | |||
| Identificador | 188 | |||
| Cultural heritage monuments in Algeria(en) | ||||
| Lloc web | opvm.dz | |||
Mzab (amazic:ⴰⵖⵍⴰⵏ,Aɣlan;àrab:مزاب,Mzāb) és una antiga regió delSàharaalgerià, que correspon a la modernaprovíncia de Ghadaïa. Té una superfície de 800 km² i és una plana pedregosa amb una altura màxima de 700 metres a l'oest i de 300 a l'est, amb valls fondes anomenadeschebka (shabka) del Mzab. Els establiments foren les cinc ciutats fundades pelsibadites a la vall del uadi Mzab (El Ateuf,Bou Noura,Beni Isguen,Melika i la mateixaGhardaïa), els ksars de Gerrara, Berriane i Metlili, Daya Ben Dahoua (fundada a l'inici del segle xx) i l'oasi deZelfana. La pluja hi és minsa (60 mm de mitjana, puntes a 1 i 123) i la temperatura mitjana és d'11 graus (puntes a l'estiu d'entre 34 i 50 graus; a l'hivern, pot glaçar). L'aigua es troba a uns 20-30 metres de fondària.
La vall del Mzab està inscrita en la llista delPatrimoni de la Humanitat de laUNESCO des del1982.[1]
Mzab no s'esmenta abans de la conquesta àrab. Quan van arribar al Magrib, elsibadites ikharigites que fugien de les persecucionsomeies es van establir alDjebal Nafusa i van convertir aviat a l'islam les tribusamazigues de la vall del Mzab que eren nòmades en una àmplia zona fins aTahart, on es va establir el Regne delsrustàmides. El909, el darrer imamrustàmida es va haver de refugiar aIsedraten (Sedrata), una confederació de ksurs fundada al final delsegle vii a la part sud de la regió de la moderna d'Ouargla (Wargla, abans Wargilan). El territori estava al límit entre el nord i el desert i s'hi comerciava enor,esclaus,cereals,cuir,dàtils i altres productes. Els ibadites van acabar fundant, al segle següent, sobretot mercès als Banu Musab locals, un petit estat. L'Atef es va fundar el 1012, Bou Noura el 1046, Beni Isguen (Ar Tisjen) el 1048 o 1053 i Ghadaïa el 1053 o 1085. De Melika (At Amlisht), no es coneix la data, però fou vers la meitat del segle. El 1075, destruïda Isedraten, els habitants van poblar una part el Mzab i l'altra part Ouargla. Al segle xiv, va passar a dependre delsabdalwadites, fins al final de la dinastia al segle xvi.
Amb els segles, l'expansió demogràfica va obligar a fundar-hi nous establiments i, el 1630, es va fundar Lagrara (Guerrara) i el 1679 Barriane. El 1853, per un tractat, es va establir el protectorat francès que en garantia l'autonomia, però la regió fou annexionada el 1882; les normes administratives vigents no es van conservar, però bàsicament eren duesdjamaa o assemblees per població, una per als afers administratius i una altra per a la justícia.
El 1896, la població de les cinc ciutats originàries s'estimava en 18.892 habitants i, el 1954, en 25.541 habitants. Va pujar fins a 46.530 el 1966, quan a la resta de pobles hi vivien 40.975 habitants. La província de Ghardaïa tenia el 1987 216.140 habitants, la població de Guerrarra era de 35.351 habitants i la de Berriane de 21.361. Les cinc ciutats (avui pràcticament unides, excepte El Ateuf, una mica separada) tenien aquesta població:
Daya Ben Dahoua tenia 5.621 habitants, Metlili 23.616 i Zelfana 4.345. Encara hi ha quatre llogarets, dels quals només Sebseb té una mica d'importància.
Avui dia, els ibadites només representen el 60% de la població i la resta sónmaliquites. Quasi tots els habitants sónamazics. La zona no té altra riquesa que els dàtils i el gas (principalment a Hasi R'mel). El dialecte local,mozabita o tumẓabt, és una variant de l'amazic parlat al Mzab i molt proper a la variant parlada aOuargla, a l'Oued Righ i aGourara.
 |  | ||
