Elsmustèlids (Mustelidae) són unafamília de mamífers carnívors. És una de les famílies més reeixides i diverses de l'ordre delscarnívors i inclou lesfures, els visons (Neogale vison,Mustela lutreola), elsmarts, elstoixons i lesllúdries. Diversos membres de la família són aquàtics en graus diversos, com les llúdries de rius o les eminentment aquàtiques llúdries marines. La llúdria marina, a més, és l'únic mamífer no primat conegut que utilitza una eina: se serveix de pedres per trencar les closques de crustacis, que són una part important de la seva alimentació.
Dins d'un gran rang de variació, els mustèlids presenten algunes característiques comunes. Normalment són animals petits amb cossos allargats, potes curtes, cranis curts, orelles curtes i rodones i pelatge gruixut.[2] La majoria dels mustèlids són animals solitaris i nocturns i estan actius durant tot l'any.[3]
La major part de la reproducció dels mustèlids implicadiapausa embrionària.[5] L'embrió no s'implanta immediatament a l'úter, sinó que roman latent durant algun temps. No es produeix cap desenvolupament mentre l'embrió roman desconnectat del revestiment de l'úter. Com a resultat, el període normal de gestació s'allarga, de vegades fins a un any. Això permet que les cries neixin en condicions ambientals favorables. La reproducció té un gran cost energètic, per la qual cosa és beneficiós per a una femella disposar d'aliments i un clima suau. Les cries tenen més probabilitats de sobreviure si el naixement es produeix després que la descendència anterior hagi estatdeslletada.
Els mustèlids són predominantment carnívors, encara que alguns mengen matèria vegetal de vegades. Tot i que no tots els mustèlids comparteixen unadentició idèntica, tots posseeixen dents adaptades per menjar carn, inclosa la presència decarnisseres de cisalla. Un tret característic és un molar superior d'esquena per tallar la carn que està girat 90°, cap a l'interior de la boca.[6][7] Amb variacions entre espècies, lafórmula dental més comuna és.[3]
Lesmofetes anteriorment s'incloïen com una subfamília dels mustèlids, però ara es consideren una família separada (Mephitidae).[8] Lesmangostes s'assemblen sorprenentment a molts mustèlids, però pertanyen a unsubordre clarament diferent: elsFeliformia (tots aquells carnívors que comparteixen orígens més recents amb elsfèlids) i no elsCaniformia (els que comparteixen orígens més recents amb elsgossos). Com que les mangostes i els mustèlids ocupennínxols ecològics similars, l'evolució convergent ha donat lloc a similituds de forma i comportament.[9]
Diversos Mustelids, inclòs el visó, lesmartes gibelines i elserminis, posseeixenpells que es consideren boniques i valuoses, per la qual cosa han estat caçats des de la prehistòrica. Des de l'edat mitjana primerenca, elcomerç de pells era de gran importància econòmica per a les nacions del nord i de l'Europa de l'Est amb grans poblacions autòctones de mostres de pell de mustèlids, i va ser un important impuls econòmic darrere de l'expansió russa aSibèria i l'expansió francesa i anglesa a Amèrica del Nord. En els darrers segles les granges de pells, sobretot de visó, també s'han generalitzat i proporcionen la majoria de la pell que es porta al mercat.
Una espècie, elvisó marí (Neogale Macrodon) de Nova Anglaterra i el Canadà, va ser portada a l'extinció pels caçadors de pells. La seva aparença i els seus hàbits són gairebé desconeguts, ja que no es poden trobar exemplars complets i no es van realitzar estudis sistemàtics contemporanis.
LaLlúdria marina, que té la pell més densa de qualsevol animal,[10] tot just va escapar del mateix destí. El descobriment de grans poblacions al Pacífic Nord va ser la principal força econòmica de l'expansió russa aKamtxatka, lesIlles Aleutianes iAlaska, així com una causa de conflicte amb elJapó i caçadors estrangers a les illesKurils. Juntament amb la caça generalitzada a Califòrnia i la Colúmbia Britànica, l'espècie es va posar a la vora de l'extinció fins que va entrar en vigor una moratòria internacional el 1911.
Avui, alguns mustèlids estan amenaçats per altres motius. Les llúdries marines són vulnerables alsvessaments de petroli i als efectes indirectes de lasobrepesca; elturó de peus negres, relacionat amb elturó comú, pateix la pèrdua depraderia nord-americana; i les poblacions degoluts estan disminuint lentament a causa de la destrucció i la persecució de l'hàbitat. El rarvisó europeu (Mustela lutreola) és una de les espèciesen perill més greu d'extinció.[11]
Lafura, una mustela europea domesticada, és unamascota força comuna.
La classificació de les espècies d'aquesta família encara es debat entre els especialistes, alguns autors[12] han identificat fins a sis subfamílies diferents (Mephitinae, Melinae, Mustelinae, Lutrinae, Mellivorinae i Guloninae') encara que la majoria d'ells només mantenien els quatre primers. La subfamília Mephitinae ara forma una família diferent:Mephitidae,[13] mentre que Melinae i Mustelinae serienparafilètics.[14] Les conclusions de l'inici del segle xxi tendeixen, doncs, a retenir només dues subfamílies: Mustelinae i Lutrinae.[15]
Estudis genètics publicats per Koepfliet al. el 2008,[16] i per Lawet al. el 2018[17] van proposar una nova classificació en vuit subfamílies.
Els primers mustèlids semblen haver experimentat dos ràpids esclats de diversificació aEuràsia, i les espècies resultants es van estendre més tard a altres continents.[16]
Arbre filogenètic de Mustelidae. Conté 53 de les 79 espècies putatives de mustèlids.[17]
Arbre de Mustelidae calibrat en el temps que mostra temps de divergència entre llinatges. Els temps fraccionats inclouen: 28,8 milions d'anys (Ma) per als mustèlids enfront dels procionids; 17,8 Ma per Taxidiinae; 15,5 Ma per a Mellivorinae; 14,8 Ma per a Melinae; 14,0 Ma per a Guloninae + Helictidinae; 11,5 Ma per Guloninae + Naquinae enfront d'Helictidinae; 12,0 Ma per a Ictonychinae; 11,6 Ma per a Lutrinae en front de Mustelinae.[17]
La diversitat d'espècies de mustèlids s'atribueix sovint a una radiació adaptativa que coincideix amb l'extenció delMiocè mitjà. Contràriament a les expectatives, Law et al. (2018)[17] no van trobar cap evidència de ràpides explosions de diversificació del llinatge a l'origen dels Mustelidae, i anàlisis posteriors de les taxes de diversificació del llinatge mitjançant mètodes moleculars i fòssils no van trobar associacions entre les taxes de diversificació del llinatge i la transició climàtica del Miocè mitjà com s'havia plantejat anteriorment.
↑Law, C. J.; Slater, G. J.; Mehta, R. S. «Shared extremes by ectotherms and endotherms: Body elongation in mustelids is associated with small size and reduced limbs». Evolution, 73, 4, 2019, pàg. 735-749.DOI:10.1111/evo.13702.PMID:30793764.
↑Kenyon, Karl W.The Sea Otter in the Eastern Pacific Ocean. Washington, D.C.: U.S. Bureau of Sport Fisheries and Wildlife, 1969.
↑Amstislavsky, Sergei, and Yulia Ternovskaya. "Reproduction in mustelids." Animal Reproduction Science 60 (2000): 571-581.
↑Pratt, Philip. «Dentition of the Wolverine». The Wolverine Foundation, Inc.. Arxivat de l'original el 27 maig 2008. [Consulta: 1r juliol 2007].
↑Taylor, Ken. «Wolverine». Wildlife Notebook Series. Alaska Department of Fish & Game, 1994. Arxivat de l'original el 6 desembre 2006. [Consulta: 21 gener 2007].
↑Mills, David R.; Do Linh San, Emmanuel; Robinson, Hugh; Isoke, Sam; Slotow, Rob; Hunter, Luke «Competition and specialization in an African forest carnivore community» (en anglès). Ecology and Evolution, 9, 18, 9-2019, pàg. 10092-10108.DOI:10.1002/ece3.5391.ISSN:2045-7758.PMC:6787825.PMID:31624540.
↑Perrin, William F., Wursig, Bernd, iThewissen, J.G.M.Encyclopedia of Marine Mammals, 2nd ed. Academic Press; 2a edició (8 de desembre de 2008). Pàgina 529.[1]
↑17,017,117,217,317,4Law, C. J.; Slater, G. J.; Mehta, R. S. «Lineage Diversity and Size Disparity in Musteloidea: Testing Patterns of Adaptive Radiation Using Molecular and Fossil-Based Methods». Systematic Biology, 67, 1, 01-01-2018, pàg. 127-144.DOI:10.1093/sysbio/syx047.PMID:28472434.
↑19,019,1Nascimento, F. O. do «On the correct name for some subfamilies of Mustelidae (Mammalia, Carnivora)». Papéis Avulsos de Zoologia (São Paulo), 54, 21, 2014, pàg. 307-313.DOI:10.1590/0031-1049.2014.54.21.
↑Abramov, A.V. «A taxonomic review of the genusMustela (Mammalia, Carnivora)» (en anglès). Zoosystematica Rossica, 8, 2, 1999, pàg. 357-364.
↑Patterson, Bruce D.; Ramírez-Chaves, Héctor E.; Vilela, Júlio F.; Soares, André E. R.; Grewe, Felix «On the nomenclature of the American clade of weasels (Carnivora: Mustelidae)». Journal of Animal Diversity, 3, 2, 2021.DOI:10.29252/JAD.2021.3.2.1.ISSN:2676-685X.
.svg){kind=icon}
![Arbre filogenètic de Mustelidae. Conté 53 de les 79 espècies putatives de mustèlids.[17]](/mt/?noimg=&dark=on&url=https%3a%2f%2fca.wikipedia.org%2fwiki%2fFitxer%3aMustelidaePhylogeneticTree_(edited).jpg)
![Arbre de Mustelidae calibrat en el temps que mostra temps de divergència entre llinatges. Els temps fraccionats inclouen: 28,8 milions d'anys (Ma) per als mustèlids enfront dels procionids; 17,8 Ma per Taxidiinae; 15,5 Ma per a Mellivorinae; 14,8 Ma per a Melinae; 14,0 Ma per a Guloninae + Helictidinae; 11,5 Ma per Guloninae + Naquinae enfront d'Helictidinae; 12,0 Ma per a Ictonychinae; 11,6 Ma per a Lutrinae en front de Mustelinae.[17]](/mt/?noimg=&dark=on&url=https%3a%2f%2fca.wikipedia.org%2fwiki%2fFitxer%3aMustelidae_timetree_(edited).jpg)
