 | «Museu Picasso» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Museu Picasso (desambiguació)». |
(ca) Museu Picasso  | |
 | |
| Epònim | Pablo Picasso |
|---|---|
| Dades | |
| Tipus | museu museu d'art |
| Història | |
| Creació | 1963 |
| Activitat | |
| Superfície | exposició: 11.500 m² |
| Visitants anuals | 1.045.837(2010) |
| Gerent/director | Emmanuel Guigon(2016–) |
| Lloc web | https://museupicassobcn.cat |
  | |
ElMuseu Picasso deBarcelona és elmuseu de referència per al coneixement dels anys de formació dePablo Picasso. Amb més de 4.249 obres del pintor; disposa de la col·lecció més completa del món d'obres de joventut de l'artista. Està situat alcarrer de Montcada, alBarri de la Ribera de Barcelona.[1] Va obrir les portes al públic per primera vegada el9 de març de1963,[2] convertint-se en el primer museu de Picasso del món i l'únic creat en vida de l'artista. Està declarat museu d'interès nacional per laGeneralitat de Catalunya.[3]
_Sabartes_y_Gual_1913.png)
El museu va néixer gràcies a la idea deJaume Sabartés i Gual, amic personal i secretari de l'artista des de 1935, qui volia dedicar un museu a Pablo Picasso. Inicialment Sabartés va plantejar-se crear el museu aMàlaga, però fou el mateix Picasso qui el va animar a fundar-lo a Barcelona. L'any 1960, Sabartés va proposar a l'Ajuntament la possibilitat de crear un museu dedicat exclusivament a l'artista malagueny. El27 de juliol del mateix any es va signar l'acord que constituïa el museu. La col·lecció va iniciar-se amb la donació de lacol·lecció privada del mateix Sabartés.[4] Tot i això, l'Ajuntament de Barcelona ja era propietari d'algunes obres de Picasso, comArlequí, donada pel mateix Picasso, o les 22 obres provinents de laCol·lecció Plandiura, adquirida conjuntament amb laGeneralitat de Catalunya el1932.[5]
El museu es va inaugurar oficialment el9 de març de1963, sota el nom deCol·lecció Sabartés, degut a les conegudes diferències polítiques entre Picasso i elrègim franquista que governava en aquell moment. Fins i tot el llavors alcaldePorcioles va arribar a desobeir instruccions del govern espanyol per poder obrir el museu.[6] El museu es va ubicar alPalau Aguilar, al número 15 delcarrer de Montcada. En aquesta primera època, la col·lecció estava formada bàsicament per la mateixa col·lecció Sabartés, alguneslitografies i cartells, més algunes obres que es van arreplegar delMuseu d'Art de Catalunya. També es van incloure els dibuixos de la col·lecció privada deLluís Garriga i Roig. El mateix any s'hi van incorporar una donació deSalvador Dalí -Un llibre ambgravats que Picasso havia fet per aLes metamorfosis d'Ovidi- i uncollage donat perGala,Cap, de 1913.
Amb els anys, la col·lecció es va anar ampliant progressivament amb donacions, com la dels 7 dibuixos -datats entre 1899 i 1904- queSebastià Junyer i Vidal va donar el1966. Dos anys més tard, el1968, Sabartés va morir i el mateix Picasso va lliurar a lapinacoteca unasèrie de 58 quadres sobreLas Meninas deVelázquez, així comRetrat blau de Sabartés, de1901. A més, es va comprometre a donar al museu una còpia de cada nou gravat que realitzés.
El desembre de1970 es va produir la primera d'una sèrie d'ampliacions del museu, annexant elpalau del Baró de Castellet, annex al Palau Aguilar. El 8 de maig d'aquell mateix any el pintor havia realitzat una segona donació, consistent en 921 obres d'estils i tècniques diferents. Era tota la col·lecció que la seva família tenia guardada a la ciutat, bàsicament formada per obres primerenques. Picasso moriria el 1973.
Amb el temps les donacions van seguir i el museu va créixer en importància. El1982 Jacqueline Roque, la seva vídua, va fer lliurament al museu de 41 peces deceràmica i el fotògrafRoberto Otero va donar un recull gràfic amb 80 fotografies del pintor i del seu cercle.
L'any següent, els hereus, juntament amb laGaleria Louise Leiris, van fer donació de 117gravats. Durant els inicis dels anys 80 la col·lecció es va anar completant amb diverses donacions, tant de particulars com de diverses galeries d'art i algunes adquisicions. Algunes donacions remarcables són els donatius deDomingo Carles i l'Editorial Gustau Gili, entre d'altres.[2] Poc després, el 1985, es faria una nova ampliació, amb l'annexió delPalau Meca.
Durant elsanys 90 es van rebre algunes donacions, comBust de dona oHome assegut. També es van adquirir obres comRetrat de Jacqueline amb cinta, entre d'altres. A finals dels anys 90 es va realitzar una nova ampliació del museu, amb l'adquisició de laCasa Mauri i elPalau Finestres, tots dos al mateix carrer i annexes al museu. Aquesta nova ampliació es va realitzar amb l'objectiu d'habilitar un espai per a exposicions temporals, que s'inauguraria el1999, dotant al museu de 3.400 m2 afegits, una sala d'actes i més espai per als serveis. L'ampliació es va inaugurar amb l'exposició temporalPicasso: paisatge interior i exterior, amb més de 200 obres de l'artista creades entre 1917 i 1970.[7]
L'any 2003 es va replantejar l'exposició permanent i es van remodelar els espais interiors i reordenar la presentació d'obres. Dos anys més tard, el2005, laGeneralitat de Catalunya va declarar la institució com amuseu d'interès nacional.
El 2006Maite Ocaña, directora des de1983, va deixar el càrrec per passar a dirigir elMuseu Nacional d'Art de Catalunya.Pepe Serra va ser nomenat director del Picasso el mateix any. El2008 es va presentar la nova ordenació de la col·lecció permanent i es van obrir noves sales dedicades alsgravats i una dedicada a Jaume Sabartés.[8] El2009 va ser un dels 40 museus d'artmés visitats del món, segonsThe Art Newspaper. També va crear una xarxa catalana dedicada al pintor, signant un conveni amb la resta d'espais culturals vinculats al pintor, com l'Ajuntament deGósol, el Centre Picasso d'Horta de Sant Joan i laFundació Palau deCaldes d'Estrac, amb l'objectiu de potenciar la figura de l'artista pel territori català.[9]
Durant la primera dècada del segle XXI es van adquirir algunes obres més, comBarraca de Fira, i es va projectar una nova ampliació del museu, amb l'adquisició d'un edifici a la part posterior del museu, urbanitzant la plaça Sabartés amb la finalitat de descongestionar l'entrada.
L'any 2010 el museu va iniciar un projecte de millora de la presència activa a lesxarxes socials, comTwitter,Flickr iFacebook, que va ser premiat per MW2010 amb el premi a la millor tasca en gestió de comunitats 2.0 en l'entorn de museus.[10][11] Molts dels nous projectes es basen a potenciar la recerca i el coneixement des del mateix museu, convertint-lo en un espai de debat més participatiu.
Per encabir tots els nous projectes del museu, s'ha construït un edifici de nova planta a la plaça Sabartés, al darrere del carrer Montcada. L'edifici és obra de l'arquitecteJordi Garcés, qui ja va realitzar l'anterior ampliació del museu.[12]
Durant la tardor del 2011 es va anunciar que el museu guanyaria autonomia, buscant un nou marc de relació amb l'Institut de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.[13] Jaume Ciurana, tinent alcalde de cultura, va anunciar que a partir de juliol del 2012 es crearà una fundació pública que permeti a la institució comptar amb recursos propis, agilitat administrativa i una projecció més internacional.[14] També es va anunciar quePepe Serra, actual director del museu, passaria a dirigir elMNAC.[15] El dia 22 de desembre es va presentar el concurs públic per a buscar el nou director de la institució.[16] El dia 18 de febrer de 2012 es va saber que el nou director seriaBernardo Laniado-Romero, exdirector delMuseo Picasso de Màlaga. El març de 2015 el tinent de cultura Jaume Ciurana va anundiar que el museu s'ampliaria amb l'adquisició d'una nova finca, que permetrà la construcció d'una nova cafeteria i una nova botiga. El 22 de juny de 2016 s'anuncia que el nou director és enEmmanuel Guigon.[17]
El museu Picasso ocupa cinc grans casals o palaus delcarrer de Montcada de Barcelona, datats entre elsegle xiii ixiv, ocupant una àrea total de 10.628 m². Els edificis segueixen l'estil delgòtic civil català. Cadascun dels 5 edificis està edificat seguint un patró similar, al voltant d'un pati intern proveït d'una escalinata exterior que permet l'accés a les plantes nobles. Els edificis que alberguen la col·lecció d'obres de Picasso tenen també la seva pròpia història. Aquests cinc palaus són:
El Palau Berenguer d'Aguilar (Montcada, 15) fou el primer edifici ocupat pel museu. L'edifici, construït probablement sobre la residència de Jaume Ses Fonts, un important personatge de la vida barcelonina del s.XIII[18] data del segle xiii però es van fer unes remodelacions considerables entre el XV i el XVIII. Entre els segles xiii ixiv va pertànyer a diversos nobles de la Cort d'Aragó, fins que l'any1386 la família burgesa Coromines-Desplà va adquirir-ho, per vendre'l 14 anys més tard a Berenguer d'Aguilar, de qui va prendre el nom. Posteriorment, els seus propietaris van ser diversos membres de la burgesia catalana fins que l'edifici va ser comprat per l'Ajuntament de Barcelona el 3 de novembre de1953.[19] Durant una restauració realitzada a la dècada del 1960, al treure l'arrebossat d'una de les sales es van trobar unes restes depintures murals delsegle xiii, que avui en dia s'exhibeixen alMuseu Nacional d'Art de Catalunya.[20] Es tracta d'un gran fresc que representa laconquesta de Mallorca de1229, on apareixen calders i roses, fet que fa pensar que el palau va pertànyer al llinatge Caldes i als Desvall. Cal destacar el pati central de l'edifici, del segle xv, amb una escala descoberta i una galeria d'arcs gòtics apuntats.
ElPalau del Baró de Castellet (Montcada, 17) és unpalau d'època medieval que també va ser remodelat pels antics propietaris durant el segle xviii. Creat durant el segle xiii, durant el s. XV va ser propietat de la família Gerona, i durant els segles posteriors va anar canviant de mans entre famílies burgeses i aristòcrates de Barcelona. Deu el seu nom al fet que, el1797, el llavors propietari Marià Alegre d'Aparici i d'Amat va rebre el títol nobiliari deBaró de Castellet, a mans del reiCarles IV. El palau va ser edificat al voltant d'un pati central. Cal destacar un relleu amb temàtica religiosa que es pot observar a la seva façana, realitzat durant el segle xvi. A l'interior, hom pot veure un salóneoclàssic a la planta principal, de mitjans del segle xviii, on destaquen els elements demarbre i els relleus policromats. A la mort del baró, l'edifici fou llegat a l'Hospital de la Santa Creu, qui el va llogar a diferents inquilins fins que el va vendre a la família Rius. L'Ajuntament el va adquirir durant els anys 50 del segle xx.
El Palau Meca (Montcada, 19) és un palau edificat entre el segle xiii i el XIV. També va patir una reforma com la resta de palaus, aquest durant el s.XVIII i també s'articula al voltant d'un pati central, segons el model de l'època. Cal destacar els enteixinats medievals policromats de la planta principal i alguns sostres decorats durant el segle xix. Es conserva documentació que atorga la propietat del palau el 1349 a Jaume Cavaller, llavors conseller en cap de l'Ajuntament de Barcelona. El seu net, Ramon Desplà i Cavaller, convertiria el palau en el més important de tota l'illa de cases. Posteriorment, amb el temps va passar a ser propietat de la nissaga dels Cassador (o Caçador), marquesos de Ciutadilla. El primer propietari d'aquesta saga, Josep Meca i Caçador, va donar-li el nom actual al palau. La següent família propietària seria la Milans, qui va reformar l'edifici després d'haver estat molt malmès durant elbombardeig de 1714. El1901 l'edifici va ser donat als Germans de la Doctrina Cristiana i s'hi va instal·lar el Montepío deSanta Madrona. Amb el temps el Montepío s'integrà dins d'una entitat bancària, qui va cedir l'edifici a l'Ajuntament el5 de desembre de1977. El Palau meca es va reinaugurar com a part del museu l'11 de gener de1982. El Palau, propietat durant molts anys de laFundació "la Caixa", va passar a mans de l'Ajuntament de Barcelona el passat 7 de novembre de 2011.[21]
La Casa Mauri (Montcada, 21) data del segle xviii, època de la qual conserva la façana, on cal destacar lagelosia de fusta, gairebé l'únic exemplar a Barcelona d'aquest sistema de tancament típic delBarroc. El 1943 va ser adquirit per Vicenç Mauri, que el va reformar per a incorporar-lo a la seva fàbrica de dolços. Després d'una intervenció de l'arquitecteJordi Garcés que en fa ver desaparèixer tot l'interior, el 1999 va ser incorporat al Museu Picasso.
El Palau Finestres (Montcada, 23), construït sobre les bases d'un edifici del segle xiii, va ser àmpliament remodelat durant el segle xviii. L'Ajuntament va adquirir l'edifici el 1970 i, després d'una intervenció (obra del mateix Garcés) que va suposar la pràctica desaparició de l’edifici original, a excepció de la façana al carrer de Montcada, el pati principal i alguns arcs a la part posterior de la planta baixa, el 1999 el va incorporar al Museu Picasso. Actualment es fa servir com a sala d'exposicions temporals.
El 17 de febrer de 2011 es va presentar a la premsa elCentre de Coneixement i Recerca del Museu Picasso, un edifici de nova planta ubicat a la plaça Sabartés, obra de l'arquitecteJordi Garcés. L'espai vol esdevenir un lloc de referència internacional en l'estudi de tant de l'artista com del seu context artístic i social, convertint-se, segons el director Pepe Serra,en un espai per a la discussió, el diàleg, el debat i el coneixement, i no pas un espai de consum.[22] Des de la creació del museu, el mateix Sabartés ja volia que el centre esdevingués «el primer centre d'estudis d'investigació picassiana del món»[23] La responsable d'aquest espai és Sílvia Domènech, encarregada entre 1997 i 2007 de l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona.
Jordi Garcés, qui ja va realitzar l'anterior ampliació del museu,[24] ha projectat un edifici de 1.500 metres quadrats amb façana transparent de vidre protegit per un voladís, que acull un centre pedagògic a la planta baixa, amb 4 espais polivalentsdestinats al servei educatiu del Museu.[25][26] La primera planta està destinada a la biblioteca, el centre de documentació i l'arxiu del Museu. La planta del sòtan es dedicarà als serveis interns (vestidors, zones de descans...) Les obres de construcció van iniciar-se el 10 de juliol del 2009 i van finalitzar el 16 de febrer del 2011, suposant una inversió de 6,7 milions d'euros.[27]
L'Ajuntament de Barcelona promourà l'ampliació dels espais expositius d'un dels principals museus de la ciutat. A través d'aquesta ampliació es promourà també l'eix Montcada com un eix de referència museística a la ciutat.[28]
Les èpoques més representades són les corresponents a l'etapa infantil i escolar (Màlaga, la Corunya i Barcelona, 1890-97), l'època formativa (Barcelona, Horta de Sant Joan i Madrid, 1897-1901), l'època blava (1901-04), obres barcelonines del 1917 i el conjunt de la sèrieLas Meninas (1957).
La majoria de les pintures que s'exposen al museu corresponen al període comprès entre1890 i1917. Es tracta d'una col·lecció molt important pel que fa a determinats moments de la vida de Picasso, com són la seva època infantil i escolar -Màlaga,La Corunya i Barcelona, entre1890 i1897- quan va fer obres comCiència i caritat, de1897 i la formativa a Barcelona iHorta de Sant Joan iMadrid, entre 1897 i1901. També hi ha obres del seuperíode blau i obres del seu període barceloní el 1917, comArlequí. El museu disposa de molt poques pintures posteriors a1917, exceptuant la sèrie deLas Meninas, pintada el1957.[7]
La col·lecció degravats ilitografies comprèn bàsicament el període entre1962 i1982. El mateix Picasso va lliurar al museu una còpia de cadascuna de les seves obres produïdes després de la mort de Sabartés el1968. A més, s'inclouen algunes de les il·lustracions que va realitzar per a diverses edicions de llibres. L'exposició del museu es completa amb la ceràmica, donada per Jacqueline, vídua de l'artista.
Entre 2009 i 2010 s'ha habilitat una visita en línia a la col·lecció del museu[29] a través del seu web. Actualment (octubre de 2010) es pot consultar més del 65% del fons del museu via internet.
Picasso va entrar en contacte amb l'art des de petit. El seu pare era alhora pintor, professor de belles arts i conservador delMuseu Municipal de Màlaga. En aquesta sala es poden veure alguns dels pocs dibuixos existents d'aquest primer període, marcats per un traç i una composició de caràcter infantilista però amb un cert to academicista, tot intentant d'emular el seu pare. De l'època a La Corunya, es poden veure els dibuixos que va començar a realitzar com a exercicis i algunes petites taules a l'oli. També es poden veure dos retrats que sobresurten,Retrat de Vell, iHome amb boina. Altres obres a destacar sónRetrat de la mare iRetrat del pare[30]
Obres destacades:
ABarcelona, Picasso s'inscriu a l'Escola de la Llotja. En aquestes sales es poden veure un seguit de dibuixos i olis acadèmics, on sobresurten els dibuixos al natural i alguns aspectes relacionats amb llocs concrets de la ciutat on exercitat la pintura a l'aire lliure. També es pot veure el primer oli que va presentar a la III Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques a Barcelona,Primera Comunió, fet només amb quinze anys, iRetrat de la tia Pepa, possiblement el retrat més important de la seva fase formativa. L'obra de1897Ciència i caritat, un quadre influenciat pelrealisme social, va fer-se ressò en els mitjans artístics de l'època, sent una de les seves obres mestres de joventut, obtenint una menció honorífica a l'Exposició Universal de Belles Arts deMadrid.
Obres destacades:
En aquest espai es poden veure obres de quan l'artista passà un temps a Madrid, estudiant a laReial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, de la qual l'artista va renegar públicament. Quan va tornar a Barcelona, va agafar l'escarlatina i se'n va anar aHorta de Sant Joan, poble del seu amic Pallarès. També hi ha obres d'aquest període, quan va realitzar pintures d'ambient rural, on queda palès el seu tractament de la llum i l'espontaneïtat de la seva pintura.
Obra destacada:
En aquest espais es mostren les pintures de quan Picasso va entrar en contacte amb l'avantguarda catalana i el cercle delsQuatre Gats, on establí amistat amb personatges comCarles Casagemas,Jaume Sabartés,Joaquim Mir,Isidre Nonell iRamon Pichot, entre d'altres.
Obres destacades:
Aquesta part de l'exposició recull les primeres experiències de Picasso a París. Va arribar a la ciutat durant la tardor de1900 i va entrar en contacte amb les avantguardes europees, centrant-se en l'impressionisme, elpuntillisme i elsnabís.
Aquestes obres mostren la seva observació del París nocturn, i dels seus personatges ambients. A nivell estètic, en aquest període les obres mostren una aplicació de la pinzellada més aviat mitja, lleugera i aspra, realitzada amb colors càlids.
Obres destacades:
En aquest període el blau es converteix en el color més present a la seva obra, arribant progressivament fins a obres gairebé monocromàtiques al final de l'etapa. Fa servir el color com a simbolisme, donant-li un cert to més espiritual a les seves obres.
Obres destacades:
En aquest període comença a ampliar de nou la seva paleta de colors, centrant-se en el món dels saltimbanquis i del circ. També passa una temporada aGósol, on comença a realitzar recerques del volum i comença a sentir interès per l'art ibèric.
Obres destacades:
Abans de tornar a Barcelona, Picasso entra en contacte amb el món delballet. En aquesta època coneix la ballarina Olga Khokhlova, amb qui més tard es casaria. D'aquest període es poden veure una sèrie d'obres que mostren la recerca de Picasso de noves fonts i recursos plàstics. Al'Arlequí, per exemple, Picasso fa un volt alclassicisme, tant en la forma com en les tonalitats. Aquest quadre va ser la primera obra de l'autor que va ingressar a un museu Barceloní.
Obres destacades:
En aquesta zona s'exposa la sèrie de Las Meninas, realitzada per Picasso entre agost i desembre de1957, tot analitzant l'obra deVelázquez. Es tracta d'una suite de 58 obres, 48 d'elles donades pel mateix Picasso al museu el 1968. El conjunt d'obres demostra un profund estudi del ritme, el color, el moviment de l'obra d'origen, així com grans dosis d'imaginació per part de l'artista.
Obres destacades:
Picasso va passar l'estiu de1946 aVallauris, on va conèixer un matrimoni propietari d'una fàbrica deceràmica, fet que va contribuir que comencés a treballar aquest material. Durant els anys següents intensificaria els seus treballs com a ceramista, tot buscant resultats experimentals durant els processos de manipulació i cocció. El museu Picasso conté 41 peces d'aquest període, donades per Jacqueline Picasso el1982.
Obres destacades:
El Museu ha dedicat un espai al seu primer promotor,Jaume Sabartés, secretari personal i amic íntim del pintor. Una de les obres més destacades d'aquest espai és el retrat que Picasso li va fer amb gorgera, pintat aRoyan el1939.
Obra destacada:
Picasso fou un dels grans mestres delgravat modern. Va realitzar una intensa producció de més de 2.000 obres, moltes de les quals es troben al museu. Per raons de conservació preventiva, no tots els gravats rellevants es troben exposats. El Museu té una rellevant col·lecció d'obra gravada i litografiada de l'artista, que comprèn unes 1.500estampes. Algunes són donació deJaume Sabartés, un dels artífexs del museu. Una part important les va donar el mateix Picasso quan ret homenatge a Sabartés en la seva mort, i es compromet a donar, des d'aleshores i fins al final de la seva vida, un exemplar de cada obra gravada que produeixi. La resta són donacions d'altres benefactors i obres que ha anat adquirint el museu. Aquestes sales van ser obertes el 2008.
Obres destacades:
El Museu Picasso ha realitzat desenes d'exposicions temporals des que fou inaugurat. Sovint, aquestes exposicions estan relacionades amb la figura del pintor o amb temàtiques relacionades amb el seu ambient, intentant recercar i revisar l'obra i els estudis del pintor malagueny. També s'han realitzat exposicions on s'analitza la relació entre Picasso i d'altres artistes, com aPicasso vs. Rusiñol, celebrada durant el 2010. En alguna ocasió també s'ha organitzat alguna exposició itinerant, comTauromàquia. Pintures, dibuixos i gravats en la col·lecció del Museu Picasso de Barcelona que es va poder veure a la Casa Lis deSalamanca durant el 2010. També realitzen petites exposicions focalitzades en un sol tema, anomenadesdisplays, com la que analitza el quadreCiència i caritat, mostrant els resultats d'estudisradiogràfics i dereflectologia, o una altra que analitza una exposició que es va realitzar sobre Picasso a Barcelona el 1936,Sala Esteva. Exposició Picasso, 1936.[32]
El Museu disposa d'una biblioteca pública i gratuïta de més de 6.000 referències, ubicada a la tercera planta del Palau Aguilar. Es tracta d'un espai de consulta amb un fons documental sobre la vida i obra de l'artista, així com del seu context artístic, abastant pràcticament tots els moviments pictòrics del segle xx. Per accedir-hi cal concertar una visita prèvia.
A la biblioteca es poden trobar des de catàlegs d'exposicions de Picasso fins a edicions de bibliòfil. També hi han col·leccions d'algunes de les revistes de l'avantguarda catalana de principis del segle xx, on Picasso col·laborà o va aparèixer sovint. També disposa, amb accés restringit, d'una col·lecció de llibres d'artista amb il·lustracions del mateix Picasso o per altres artistes de renom.
Un dels altres aspectes a destacar del Museu Picasso és la quantitat de serveis i propostes formatives i d'oci per a les famílies i els centres educatius. El museu compta amb un departament específic i un apartat al web on es poden descarregar recursos específics per a dur a terme activitats educatives durant la visita, adreçats tant a professors de primària, com de secundària o batxillerat.[33] Organitza tant visites comentades per a adults, com visites dinamitzades adaptades als diferents nivells educatius, tant a la col·lecció permanent com a les exposicions temporals.El museu també organitza conferències i seminaris i diferents activitats en col·laboració amb altres institucions, com laUOC, el festival GREC, l'Hospital Sant Joan de Déu, laUniversitat Pompeu Fabra i l'Escola Eina, entre d'altres.
El museu disposa del seu propi equip deconservació preventiva i derestauradors, per tal de garantir que les obres de la mateixa col·lecció estiguin en les millors condicions possibles per a les futures generacions. Des d'aquest departament s'estudien i es documenten tant les obres com els materials que Picasso va emprar amb l'objectiu de millorar la comprensió de la seva obra.
Des d'aquest departament també s'estableixen les mesures més adequades de protecció ambiental i s'estableixen els protocols de seguretat més adients.
PDF PDF PDF PDF PDF
