(ca) Museu de l'Estampació de Premià de Mar  | |
.jpg) | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | museu |
| Història | |
| Creació | 1983 |
| Governança corporativa | |
| Gerent/director | Marta Prevosti Monclús |
| Part de | Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya |
| Altres | |
| Transport públic | Estació de Premià de Mar (R1 deRenfe) Línia Barcelona-Premià-Mataró deSarbus |
| Lloc web | museuestampacio.pdm.cat |
%2c_entrada_al_recinte.jpg)
ElMuseu Municipal de l'Estampació de Premià de Mar, també conegut com elMEP,[1] forma part delMuseu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC)[2] i de laXarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona. Exposa mostres i objectes relacionats amb l'estampació de tèxitl. S'hi explica l'evolució de les tècniques a través del temps, així com el paper d'aquest ofici com a motor d'industrialització deCatalunya.[3] A més de les col·leccions i arxius, també s'hi ha creat un obrador on s'ensenyen les tècniques de l'estampació i es recuperen les tècniques tradicionals de l'ofici.[4] Des del 2002, la seu es troba a l'antigaFàbrica del Gas.[5] Abans es trobava a l'antiga masia deCan Manent.
Tot elMaresme ha estat una zona on el tèxtil i l'estampació s'han desenvolupat amb força. Especialment durant el segle xx,Premià de Mar mantenia una important activitat en el camp de l'estampació, on destaca la fàbricaLyon Barcelona SA, que va introduir el sistema d'estampació a la lionesa a Espanya, i durant la major part del segle passat fou la més important de l'Estat.[6] Com a conseqüència, molts premianencs van treballar de manera directa o indirecta en el sector, des de dissenyadors d'estampats, a dibuixants que preparaven les separacions decolor, fins a gravadors que realitzaven les pantalles o els corrons.[7]
Els estatuts del museu es van aprovar el 30 d'octubrel de 1979. Però no seria fins al 1983[8] que el museu es constituiria formalment com a tal, promogut per l'entitat Associació d'Estudis Científics i Culturals de Premià de Mar (AECC).[9] Aquell mateix any, va entrar a formar part de laXarxa de Museus Locals i Comarcals de laDiputació de Barcelona, i es va vincular també a la Xarxa de Museus de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. L'antiga masia deCan Manent, al Camí Ral, es va reformar per acollir el museu i labiblioteca municipal.[10]
A mesura que la col·lecció es va ampliar, era menester més espai. Una de les naus de l'antigaFàbrica del Gas es va començar a fer servir com a reserva.[11] El 1991, l'Ajuntament havia comprat la Fàbrica del Gas i de 1999 a 2002 la va remodelar en espai museal, en un projecte dissenyat per l'arquitecte Rafael de Cáceres.[11] El 14 d'abril de 2002 es van inaugurar les noves instal·lacions, que inclouen el museu i les dependències de Promoció Econòmica de l'Ajuntament. És l'única fàbrica de gas d'hulla que resta dempeus a Catalunya.[11]
El febrer de 2011, el museu va signar un acord amb elMuseu d'Arenys de Mar i el Consorci del Centre de Documentació iMuseu Tèxtil de Terrassa, per a coordinar les adquisicions i per a col·laborar en l'àmbit de la formació, recerca i documentació.[12]
El museu mostra les etapes de l'estampació a Catalunya. Aquesta activitat, iniciada amb força en el segle xviii, amb lesindianes,[7] és d'una importància cabdal per entendre el procés d'industrialització del país. La gran concentració de fàbriques aBarcelona, i l'extensió de l'activitat per molts punts de Catalunya, va crear uns potencial tècnic i econòmic sobre el qual es va poder emprendre l'aventura de les fàbriques tèxtils del segle xix.[13][7]
