| ||||
| Tipus | Juz | |||
|---|---|---|---|---|
| Localitzat a l'entitat geogràfica | Mallorca | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Emirat de Mayūrqa | |||
| ||||
ElJuz de Muruh fou un dels dotzeajzà o demarcacions territorials rurals d'època musulmana en què es dividia l'illa deMallorca. El nom correspon al municipi deMuro.
Comprenia, a grans trets, els actuals termes de Muro,Santa Margalida,Llubí iMaria. Fins al segle xix, Llubí depengué de Muro i Maria de Santa Margalida, mentre que la divisió entre Muro i Santa Margalida es materialitzà ja en labutla del papa Innocenci IV de 1248, però durant un temps foren anomenats Sant Joan de Muro i Santa Margalida de Muro.[1] Una part de les seves terres eren producte de la dessecació de part de l'Albufera, i segons una hipòtesi, d'aquí podria venir el nom del districte, una transcripció errònia demuruj (àrab:مُرُوج), plural demarj 'prat'.[2][3]
Després de laconquesta catalana a partir de 1229, les seves terreses repartiren entre els conqueridors, i el juz de Muruh caigué en la porció del comtePonç d'Empúries, qui, al seu temps, cedí la meitat del districte a Bernat Descoll, anteriormentabat de Sant Feliu.[4] Fins al segle xiv, bona part de les terres de l'antic districte eren en mansdels Torrella.[1]
La tradició historiogràfica[5] anomenava erròniament el districte de Muro amb el nom d'Algebelí. Aquest relat, avui en dia obsolet, té a l'origen la identificació de l'alqueria d'Algebelí en la vila de Muro obra de l'historiadorJoan Binimelis, i continuat per homes de prestigi com elcardenal Despuig,Jeroni de Berard iJoaquim Maria Bover.[6] En realitat, aquesta identificació és impossible, perquè l'alqueria d'Algebelí correspongué a la partida del rei, mentre que tot el districte de Muro correspongué alcomte d'Empúries.[7] L'alqueria d'Algebelí es correspon, en realitat, amb la possessió deGabellí, dins el terme deCampanet, que en el Repartiment fou assignat a la part reial.[8] L'agrupació folklòricaRevetla d'Algebelí de Muro deu el seu nom a aquesta tradició historiogràfica.[9]
