 | |||||
| |||||
| Tipus | municipi d'Espanya imunicipi del País Valencià | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| Província | província d'Alacant | ||||
| Capital | Muro de Alcoy | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 9.345(2024) (71,96hab./km²) | ||||
| Gentilici | Murer, murera | ||||
| Idioma oficial | català (predomini lingüístic) | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 129,86 km² | ||||
| Altitud | 410 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Partit judicial | Alcoi | ||||
| Dades històriques | |||||
| Festa patronal | Moros i Cristians | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 03830 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 03092 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 03092 | ||||
| Lloc web | vilademuro.net | ||||
Muro d'Alcoi[1] (també conegut com aMuro del Comtat[2] i popularment com aMuro)[3] és un municipi delPaís Valencià situat a lacomarca delComtat. Per litigis amb el nom del municipi oficialment es diu, en castellà,Muro de Alcoy.
Els 30,5 km² de superfície s'estenen al redós de laMariola i estan regats pelriu Serpis o d'Alcoi. Al llarg del seu terme municipal es troben diversos llocs d'interés natural, com la Penya del Frare, els Fontanars, la font del Baladre, el Racó Llobet i els poblets de Turballos, Setla de Nunyes i Benàmer que conserven el tipisme morisc del seu origen. Hi ha el sender de petit recorregut PR-V56.
En el terme municipal de Muro es troben els següents nuclis de població:
El seu terme municipal limita amb els de les següents localitats:Agres,Alcosser de Planes,l'Alqueria d'Asnar,Benimarfull,Cocentaina,Gaianes,Atzeneta d'Albaida,Albaida,Bèlgida,Bufali,Otos,Palomar iBeniarrés.
L'origen més remot que es coneix són les restes de laCova Beneito, que podrien remuntar-se fins als 35.000 anys, més "recents" les deixalles trobades en les terrasses delSerpis o el poblatibèric delFrare d'Agres.
La primera vegada que apareix el nom de Muro és en un document de l'any1240 pertanyent alLlibre del Repartiment, en el qual es reflectix la donació aÇalema Hoto, moro deXàtiva, dels forns i molins existents en el lloc i de l'alqueria deTurballos al seuJustícia, per nomPere del Bosch, l'any1249. El1291 Muro formarà part del feu lliurat perJaume el Just a l'almirallRoger de Llúria, qui gaudí la seua possessió fins al segle xv en què novament passa a laCorona. SeràAlfons el Magnànim qui, l'any1448, atorgue el senyoriu aXimén Pérez de Corella. FraBartolomé dels Àngels erigí l'any 1530 l'església de Sant Joan Baptiste, la qual depenia de la parròquia deCocentaina i tenia com a filials les deSetla,Benàmer iAlqueria de Serra, convertint-se en parròquia independent quaranta i quatre anys més tard.
Muro es va convertir en Universitat en separar-se deCocentaina, mitjançant privilegi concedit pel comte d'eixa vila. Fou un important nucli demoriscos format per 330 cases, és a dir, uns 1.500 habitants; per això, després deldecret d'expulsió, la Universitat romangué totalment despoblada. L'any1611 el comte deCocentaina i senyor de Muro, Gaspar Roís de Corella, va imposar als primers 16 pobladors unes duríssimes condicions per les quals totes les terres i béns de la Universitat passaven a ser de la seua propietat, hom devia pagar imposts elevats i, fins i tot, podia aplicar condemnes de manera arbitrària. Eixe contracte desavantatjós va portar a la ruïna els camperols i constituí la peça clau per a produir-se la revolta de laSegona Germania, que va tenir lloc el1693. El seu capitost militar era el cirurgià murer Josep Navarro, qui s'enfrontà a les tropes reials i va resultar derrotat en labatalla que va tindre lloc en la veïna alqueria deSetla de Nunyes. A partir del1706 es constituïx en vila.
Fou partidària de l'arxiduc Carles durant laguerra de Successió oferint resistència a les tropesborbòniques en el port d'Albaida. Muro tenia 406 habitants quan es feu elcens de Floridablanca, que pujaren a 554 un segle més tard, mentre que l'any1910 assolia el màxim històric de població amb els seus 644 habitants.[4]
El topònim oficial és el deMuro de Alcoy. L'afegit "d'Alcoi" es va produir, el 1916, a conseqüència de la confusió dels diversos Muro que hi ha a Espanya. Elia Gozálbez (2005:74), va documentar, a través de la publicacióReforma de la Nomenclatura de la Geografía de España (Publicaciones de la Real Sociedad Geográfica, Madrid, 1916), que el topònim passà a denominar-se “del Alcoy”, no "de Alcoy", perquè hi havia moltes poblacions que repetien el seu nom. El sobrenom “del Alcoy” feia referència al riu d'Alcoi perquè s'havien d'afegir “las palabras que expressen nombre de corriente de agua, de montaña o del territorio”.[5]
L'arribada delTren Alcoi-Gandia en1893 i delTren Villena-Alcoi-Iecla en1909 va suposar una gran millora de les seues comunicacions.
L'any2002 es va intentar normalitzar el topònim del municipi al valencià (Muro), però elConsell de la Generalitat Valenciana ho va denegar argumentant que ja existix un municipi amb el nom deMuro, a lesIlles Balears.[3]
La indústria és la base de la riquesa murera, fonamentalment la tèxtil. També hi és important l'artesania: hi ha tallers deguitarres, boixets,ceràmica, entre d'altres. Del passatagrícola roman, sobretot, l'olivera amb el qual fruit s'hi elabora un excel·lentoli en les diversesalmàsseres que hi ha a la vila.
Elcreixement de la població ha estat constant des del segle xviii en què, segonsCavanilles, ja s'apreciava l'existència detelers. Laimmigració atreta per la indústriatèxtil va duplicar la població en elsegle xx –3.406 habitants a les primeries d'eixa centúria– fins a arribar als 7.830 habitants empadronats en2004, repartits en els nuclis de població de Muro,Alqueria Jordà,Benàmer,Setla de Nunyes iTurballos. El gentilici ésmurers.
La següent taula mostra l'evolució demogràfica del municipi al llarg de l'època estadística:
| 1857 | 1887 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2005 | 2006 | 2007 | 2009 | 2012 | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Població | 3.535 | 3.395 | 3.406 | 3.523 | 3.724 | 3.780 | 3.788 | 4.027 | 4.257 | 5.044 | 5.780 | 6.499 | 7.252 | 8.148 | 8.446 | 8.611 | 8.893 | 9.010 |
Muro conserva elPalau de la Senyoria, delscomtes de Cocentaina, després tambéducs de Medinaceli, i casalots pairals, alguns dels quals s'han restaurat per a ús públic com ara el que allotja l'ajuntament o el de la biblioteca municipal. De la resta del patrimoni citem:
Mostra de l'afició musical i el respecte a les tradicions del poble són la Unió Musical de Muro, el Grup de Danses Baladre i l'Escola de música tradicional la Xafigà.
Entre altres celebracions festives esmentem la Fireta de Sant Antoni, amb mercat medieval i artesanal, elsMoros i Cristians i una de les tresCarnestoltes amb més anomenada del País.
Laborreta, elblat picat, lesbajoques farcides i els embotits constituïxen l'oferta gastronòmica murera.
Segons la famosa cançoneta popular, és el poble on se'n va anar elTio Pep ("Tio Pep se'n va a Muro, tio Pep").
Les seues festes deMoros i Cristians se celebren la segona setmana de maig.
El Ple de l'Ajuntament està format per 13regidors. En leseleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors deCompromís per Muro (Compromís), 4 delPartit Popular (PP), 2 delPartit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 2 d'Esquerra Unida-Seguim Endavant (EUPV) i 1 deCiutadans - Partit de la Ciutadania (Cs). Els regidors d'EUPV van decidir abandonar el seu partit,[6][7][8] passant a formar part del grup deNo adscrits el 4 de juliol de 2019.[9]
El 15 de juny de 2019 els 4 regidors del PP, els 2 regidors trànsfugues d'EUPV i el regidor de Cs van votar com a alcalde Gabriel Tomàs Salvador, que havia sigut el candidat d'EUPV i va passar a formar part dels regidors no-adscrits.[10]
| ||||||
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
| Compromís per Muro |  | Vicent Molina Perona | 1.476 | 31,19% | 4 ( ) | |
| Partit Popular |  | Ángel Mollá Belvis | 1.272 | 26,88% | 4 () | |
| Partit Socialista del País Valencià-PSOE |  | Saúl Serrano González | 940 | 19,86% | 2 () | |
| Esquerra Unida-Seguim Endavant |  | Gabriel Tomàs Salvador | 628 | 13,27% | 2 ( -1) | |
| Ciutadans - Partit de la Ciutadania |  | Juan Manuel Sánchis Soler | 369 | 7,8% | 1 ( +1) | |
| Vots en blanc |  | 47 | 0,99% | |||
| Total vots vàlids i regidors | 4.732 | 100 % | 13 | |||
| Vots nuls | 51 | 1,08% | ||||
| Participació (vots vàlids més nuls) | 4.783 | 70,93%** | ||||
| Abstenció | 1.960* | 29,07%** | ||||
| Total cens electoral | 6.743* | 100 %** | ||||
| Alcalde: Gabriel Tomàs Salvador (Trànsfuga d'EUPV) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (7 vots: 4 de PP, 2 d'EUPV i 1 de Cs[11]) | ||||||
| Fonts: JEC,[12] JEZ Alcoi,[13][14] M. Interior,[15] Periòdic Ara.[16] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) | ||||||
L'alcalde Gabriel Tomàs Salvador, es presentà com a candidat per la llista d'EUPV. Fou elegit "inesperadament" amb el vots delPP iCs. Pocs dies després de la seua elecció els dos regidors d'EUPV van decidir abandonar el seu partit,[6][10][7][8] passant a formar part del grup deNo adscrits.
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | José Parts Gisbert | ADEI | 19/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | Joaquim Llorca Pascual | ADEI | 28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | Joaquim Llorca Pascual | ADEI | 30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | Fernando Torregrosa Alcaraz | PP | 15/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | Fernando Torregrosa Alcaraz | PP | 17/06/1995 | -- |
| 1999–2003 | Rafael Climent González | Bloc-EV | 03/07/1999 | -- |
| 2003–2007 | Rafael Climent González | Bloc | 14/06/2003 | -- |
| 2007–2011 | Rafael Climent González | Bloc | 16/06/2007 | -- |
| 2011–2015 | Rafael Climent González | Compromís | 11/06/2011 | -- |
| 2015–2019 | Francesc Ramon Valls Pascual Jovita Cerdà Garcia | EUPV Compromís | 13/06/2015 10/06/2017 | Pacte de govern -- |
| 2019-2023 | Gabriel Tomàs Salvador | EUPV No ads. | 15/06/2019 04/07/2019 | Trànsfuga -- |
| Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
| Fonts: Generalitat Valenciana[17] | ||||
| 1979 | 1983 | 1987 | 1991 | 1995 | 1999 | 2003 | 2007 | 2011 | 2015 | 2019 | 2023 (2019) | |
(abans:ADEI,UPV,BLOC) | 4 | 5 | 5 | 4 | 2 | 4 | 8 | 8 | 6 | 4 | 4 | 4 |
(abans:AP) | - | 5 | 6 | 5 | 7 | 5 | 4 | 4 | 5 | 4 | 4 | 2 |
| 3 | 3 | 2 | 4 | 4 | 3 | 1 | 1 | 1 | 2 | 2 | 2 | |
| - | - | - | - | - | 1 | - | - | 1 | 3 | - | - | |
| - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | 1 | ||
| 5 | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | |
| 1 | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | |
| No Adscrits | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | 2 | 4 |
| 13 | 13 | 13 | 13 | 13 | 13 | 13 | 13 | 13 | 13 | 13 | 13 | |
