(ar)الطَّرِيقَةُ الْمُرِيدِيَّةُ  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | creença religiosa zàuiya tariqa |
| Religió | islam |
| Història | |
| Creació | 1883 |
| Fundador | Cheikh Ahmadu Bamba |
| Governança corporativa | |
| Gerent/director | Serigne Mountakha Mbacké(en) (2018–) |
| Part de | qadiriyya |
Localització geogràfica  | |
Latariqa muridita o elmuridisme (wòlof:yoonu murit;àrab:الطريقة المريدية,aṭ-ṭarīqa al-murīdiyya, o simplementar,al-murīdiyya) és una importantconfraria sufí present particularment alSenegal i aGàmbia. Fundada al començament del segle xx pelxeicAhmadou Bamba, els muridites formen avui la confraria més influent del Senegal, si no de l'Àfrica de l'oest[1] i tenen un paper econòmic i polític important.[1] El presidentAbdoulaye Wade, escollit el 2000, és el primer president muridita del Senegal.[2]
La tradició muridita (o del muridisme) està molt marcada per la cultura africana i més precisamentwòlof. La importància donada altreball pel muridisme ha permès a la confraria implantar-se bé econòmicament a l'Àfrica i igualment beneficiar d'una àmplia representació en les principals aglomeracions d'Europa i els Estats Units: avui dia, gairebé cadascuna de les grans ciutats del Nord on s'ha desplegat laimmigració senegalesa posseeix unKeur Serigne Touba («la casa de l'amo de Touba»), una seu per a la comunitat que acull reunions i oracions tot servint també de residència provisional per als nouvinguts. Efectuen unpelegrinatge anual a la ciutat santa deTouba, al centre del Senegal. ElMagal és una festa que coincideix cada any amb la celebració de la sortida en exili, el1895, de xeikh Ahmadou Bamba a conseqüència de la imposició de l'autoritat.
El termemuridiyya ("muridites") derivaria del verbirâda, demurd que significa «voler», "aspirar a», entenent que és a la cerca del consentiment de Déu.
El muridisme fou fundat pel xeikh Ahmadou Bamba (1853-1927), unsufí aparegut al Senegal en un context on lacolonització havia pertorbat molt l'equilibri social. Per reformar la societat senegalesa, el xeikh Ahmadou Bamba va predicar l'ortodòxia envers els ensenyaments de l'Alcorà i de la tradició del profetaMahoma, l'afecte pels preceptes del sufisme i la valoració de laciència i del treball.
Aquesta afirmació descansa sobre unhadit que implicaria que Déu envia un revisculador de l'ortodòxia musulmana considerat com l'hereu espiritual del profeta(qotb o «pol de santedat») cada cent anys. Bamba seria doncs d'aquests escollits...
La teologia dels muridites està influïda per la de les confrariesQadiriyya iTidjaniyya però també de l'obra d'Abu-Hàmid al-Ghazalí, àmpliament citat per Bamba. Certs musulmans «ortodoxos» consideren la devoció extrema a Ahmadou Bamba i a la seva descendència de successors com una forma d'idolatria.[1]
Els murides, deixebles delmorabit Ahmadou Bamba, assimilaren a l'islam les tradicions del poblewolof. Fou així com santificaren eltreball i portaren molt lluny les nocions d'ajuda mútua i solidaritat. Cada any, nombrosos muridites van alpelegrinatge a la seva ciutat santa deTouba, al centre del Senegal. Aproximadament un milió d'ells van fer el pelegrinatge el febrer del 2008[3] i.[4]
Segons Emmanuel Brisson, la confraria «està organitzada segons una estructura descrita per alguns com feudal, està fundada en l'obediència total a una autoritat espiritual, el califa general, descendent en línia directa del fundador».[2]
Confrontat a l'administració colonial, la seva popularitat creixent començava a inquietar, i el xeic Ahmadou Bamba va ser deportat de manera successiva alGabon (Àfrica equatorial) de 1895 a 1902, aMauritània de 1902 a 1907, i després posat en residència vigilada al Senegal fins a la seva desaparició el 1927.
Des de la desaparició del xic el 1927, els "califes" són els seus fills, que se succeeixen del més gran al més petit:
Després de la defunció de Serigne Saliou Mbacké, últim califa fill de Serigne Touba, van seguir els nets de Serigne Touba al califat general dels murides. Serigne Bara Mbacké fou el més gran dels nets, Serigne Mouhamadou Lamine Bara Fallilou Mbacké és conegut com el hadji Bara. L'actual califa va néixer el 1923 a Mbacke Cadior, fins a la seva entronització, eraKhalif (lloctinent) de Serigne Bara Mbacke, fill de Serigne Touba i homònim de difunt califa.[7]
Sota el govern del moviment per Amadou Bamba certs deixebles avançats van ser anomenatsXeic i se'ls va confiar la direcció d'una part de la comunitat. Va ser el cas per exemple de Mame Cheikh i Mame Thierno quan aquest va ser exiliats pels colonitzadors francesos. Però aquest procés de delegació es va difuminar el 1912, any en què va ser consagrat l'últim xeic, que va ser Madiba Sylla a Diourbel, excepció feta de Béthio Thioune designat per Saliou el 1987 (però aquest nomenament va suscitar polèmiques al si fins i tot del clergat murida).
La confraria dels murides està en expansió i posseeix una influència notable sobre la política del Senega].[2] Dona consignes de vot, i el seu líder espiritual és consultat pels polítics de totes les tendències.[2]
En els planseconòmic i social, «asseguren allotjament, aliments i aprenentatge intel·lectual -per l'ensenyament alcorànic- als nens més pobres o als nens "perduts". Tenen també detractors, que els retreuen les seves irrigacions, els seus cultius intensives, i les seves ajudes socials. (...) La confraria estaria dotada d'una enorme riquesa provenint justament del cultiu principalment delcacauet» (Brisson, 2008).[2]
La diàspora de París i de Nova York consideren els diners com sants, ja que venen del treball i del comerç, envien sumes importants als seus germans de Touba.
Els califes murides són en general molt influents perquè són no només els guies espirituals d'adeptes estimats entre 3 i 5 milions, sinó tambéde facto caps temporals de la ciutat deTouba, la capital espiritual dels mourides esdevinguda a poc a poc la segona ciutat del Senegal a conseqüència del seu pes demogràfic i econòmic.
D'altres fill o nets de Bamba han estat tan influents com els califes, encara que no haguessin accedit al califat. És el cas de:
Un dels més cèlebres deixebles de Bamba va serIbrahima Fall. Va llançar una comunitat de vida dita elsBaye Fall que substitueix el treball manual, la mendicitat i la devoció per una pietat com la pràctica de les oracions i el dejuni, el que els val nombroses crítiques de part d'altres musulmans. A conseqüència del seu aspecte, els Baye Fall són sovint confosos pels turistes amb elsrastas.[1]
