En elsmamífersteris, unmugró és una protuberància petita a la part més o menys central del pit omamella que conté entre quinze i vint conductes lactis disposats al seu voltant, rodejada d'una àrea de pell sensible amb una pigmentació més fosca, coneguda com aarèola. La seva mida és d'aproximadament un centímetre de diàmetre i un centímetre de longitud. La seva finalitat fisiològica en les femelles és oferir al lactant lallet que produeixen lesglàndules mamàries durant l'embaràs i el període delactància de l'infant. En els mascles, els mugrons no tenen cap funció, excepte en alguns casos excepcionals de lactància masculina.
Les primeres referències al terme "mugró" es troben al segle XVII; el seu origen és incert, tot i que podria derivar del llatímucro, -ōnis, que es tradueix com "punta". No obstant, les variants dialectals "mocoró", "mugaró", "mugoró" o "mugueró" insinuen un possible origen preromà, com ara el sard "mógoro", traduït com a 'puig baix', que pareix en termes bascos i mediterranis fins al Caucas.[1]
