Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Motoneurona

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
A la dreta s'observa una secció de la medul·la espinal. El feix ventral (inferior) té motoneurones que innerven fibres musculars (sota).

Motoneurona oneurona motriu fa referència, en elsvertebrats, a laneurona delsistema nerviós central que projecta el seu axó cap a unmúscul oglàndula. Les neurones motrius són, per tant,eferents.

Hi ha dos tipus de motoneurones: lesmotoneurones superiors i lesmotoneurones inferiors. Els axons de les neurones motores superiorssinapsen amb lesinterneurones de lamedul·la espinal i, de tant en tant, directament a les motoneurones inferiors.[1] Elsaxons de les motoneurones inferiors són fibres nervioses eferents que transporten senyals des de la medul·la espinal fins als efectors.[2]

Anatomia i fisiologia

[modifica]

Motoneurones superiors

[modifica]

Les neurones motores superiors s'originen alcòrtex motor situat a lacircumvolució precentral. Les cèl·lules que formen laescorça motora primària sóncèl·lules de Betz, que són un tipus decèl·lula piramidal. Els axons d'aquestes cèl·lules descendeixen del còrtex per formar eltracte corticoespinal.[3]

Motoneurones inferiors

[modifica]

De la classificació que segueix les motoneurones somàtiques i viscerals especials sónmonosinàptiques requereixen només una motoneurona; mentre que les viscerals generals sóndisinàptiques, ja que involucren una segona neurona en elgangli nerviós (aquesta segona neurona és la que fa sinapsi en l'òrgan diana).

D'acord amb el teixit d'innervació es classifiquen com:[4]

Motoneurones somàtiques

[modifica]

Actuen sobremúscul esquelètic, involucrat generalment en la locomoció. Aquest tipus de motoneurones inferiors són de tres tipus:

Motoneurones viscerals especials

[modifica]

Innerven lamusculatura branquiomèrica, és a dir, la situada en lesbrànquies en els peixos i, en els vertebrats terrestres, algunes parts de la cara i del coll. Així intervenen en l'expressió facial, la masticació, la fonació i la deglució. Els nervis cranials associats són els nervisoculomotor,patètic,MOE ihipoglòs.[4]

Motoneurones viscerals generals

[modifica]

Actuen de manera indirecta sobremúscul cardíac imúscul llis de les vísceres (artèrias, per exemple). Efectuensinapsi en neurones dels ganglis del sistema nerviós perifèric. Sinapsi a neurones situades en ganglis delsistema nerviós autònom (simpàtic iparasimpàtic), situades alsistema nerviós perifèric (SNP), que innerven directament els músculs viscerals (i també algunes cèl·lules de les glàndules).

BrancaSituacióNeurotransmissor
ParasimpàticaPreganglionarAcetilcolina
Ganglionar
SimpàticaPreganglionar
GanglionarNoradrenalina*
*Excepte fibres que innervenglàndules sudorípares i alguns vasos sanguinis.
Neurotransmissors de motoneurones

Totes les motoneurones de vertebrats sóncolinèrgiques (és a dir, emprenacetilcolina com neurotransmissor). Les neurones ganglionars parasimpàtiques també són colinèrgiques, mentre que la majoria de neurones ganglionars sónnoradrenèrgiques (és a dir que emprennoradrenalina).

Unions neuromusculars

[modifica]

La interfície existent entre una motoneurona i una fibra muscular és una sinapsi especialitzada denominadaplaca motora ounió neuromuscular. La transmissió de l'impuls nerviós per part de la motoneurona condueix a l'alliberament de neurotransmissors a la membrana postsinàptica de la cèl·lula muscular, que contés receptors que reconeixen aquest senyal i desencadenen una resposta específica.

En animals invertebrats, depenent del neurotransmissor emès i del receptor present, la resposta pot ser tant la inhibició com l'excitació de la fibra muscular. En canvi en els vertebrats la resposta sempre és excitatòria. La relaxació muscular només es produeix en els animals vertebrats mitjançant la inhibició de la motoneurona, per això elsrelaxants musculars actuen a nivell de les motoneurones disminuint la seva activitat electrofisiològica o colinèrgica, sense que hi hagi una activitat directa sobre els músculs.

Patologia

[modifica]

Quan la funció d'aquestes cèl·lules està alterada, es produeixen diverses malalties que en conjunt reben el nom demalalties de les motoneurones.

Referències

[modifica]
  1. Pocock, Gillian; Richards, Christopher D.Human physiology : the basis of medicine. 3rd. Oxford: Oxford University Press, 2006, p. 151–153.ISBN 978-0-19-856878-0. 
  2. Schacter D.L., Gilbert D.T., and Wegner D.M. (2011) Psychology second edition. New York, NY: Worth
  3. Fitzpatrick, D. (2001) The Primary Motor Cortex: Upper Motor Neurons That Initiate Complex Voluntary Movements. In D. Purves, G.J. Augustine, D. Fitzpatrick, et al. (Ed.), Neuroscience. Retrieved from«Archived copy». Arxivat de l'original el 2018-06-05. [Consulta: 30 novembre 2017].
  4. 4,04,1«CHAPTER NINE». Arxivat de l'original el 2017-11-05.
  • Sherwood, L. (2001). Human Physiology: From Cells to Systems (4 ed.). California: Brooks/Cole.
  • Marieb, E. N., Mallatt, J. (1997). Human Anatomy (2 ed.). California: Benjamin/Cummings.
  • Randall, D.; Burggren, W. et French, K..Eckert Fisiología animal. 4ª, 1998.ISBN 84-486-0200-5. 
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Motoneurona&oldid=32184315»
Categoria:
Categoria oculta:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp