Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Mostela

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuMostela
Mustela nivalisModifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Període de gestació35 diesModifica el valor a Wikidata
Font delettice(en)TradueixModifica el valor a Wikidata
Longevitat màxima9,1 anysModifica el valor a Wikidata
HàbitatboscModifica el valor a Wikidata
Pes1,4 g (pes en néixer)Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries4,7Modifica el valor a Wikidata
Cicle diürndiürnalitat inocturnModifica el valor a Wikidata
Període
Estat de conservació
UICNrisc mínimModifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreCarnivora
FamíliaMustelidae
GènereMustela
EspècieMustela nivalisModifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1766
Distribució
lang=Modifica el valor a Wikidata

Lamostela,mustela opaniquera[2] (Mustela nivalis),mostel oestel a les Balears, opolid(et)a alConflent, és elcarnívor més petit de tots, més petit i tot que unarata de claveguera, amplament distribuït perEuràsia iNord-amèrica.

Descripció

[modifica]

Presenta la morfologia típica delsmustèlids: cos i coll allargats, potes curtes icua mitjanament llarga. El cos és recobert totalment per un pelatge curt de color bru clar per les parts dorsals i blanc per les ventrals, amb una línia de demarcació ben clara però sinuosa entre totes dues coloracions. La cua és monocolor, bruna tant per la part superior com per la inferior. El cap més cos fa entre 15 i 25 cm i la cua entre 3 i 7 cm. Pes: de 45 a 180 g.

Ecologia

[modifica]

És autòctona de l'Afganistan,Albània,Algèria,Andorra,Armènia,Àustria, l'Azerbaidjan,Belarús,Bèlgica,Bòsnia i Hercegovina,Bulgària, elCanadà, laXina,Croàcia,Dinamarca,Estònia,Finlàndia,França,Geòrgia,Alemanya,Grècia,Hongria, l'Iran, l'Iraq,Israel,Itàlia,Japó (Honshu,Hokkaido iSakhalín),[3]Jordània, elKazakhstan,Corea, elKirguizstan,Letònia, elLíban,Liechtenstein,Lituània,Luxemburg,Macedònia del Nord,Moldàvia,Mònaco,Mongòlia,Montenegro, elMarroc, elsPaïsos Baixos,Noruega,Polònia, lapenínsula Ibèrica,Romania,Rússia,San Marino,Sèrbia,Eslovàquia,Eslovènia,Suècia,Suïssa,Síria,Tadjikistan,Turquia, elTurkmenistan,Txèquia,Ucraïna,Gran Bretanya,Estats Units, l'Uzbekistan i el Vietnam, i ha estat introduïda aNova Zelanda,Malta,Creta, lesIlles Açores iSão Tomé.[4][5] També és present aMallorca iMenorca[6].Lesfemelles són capaces de tenir més d'una ventrada a l'any (generalment de cinc cries, tot i que pot variar entre 3 i 10). El període degestació dura 35-37 dies, les cries són deslletades al cap de 24 dies i arriben a la maduresa sexual als 4 mesos.[7]

Se la pot trobar en tota mena de boscos, màquies,garrigues, camps de conreu, prats, maresmes, etc. També habita enjardins i, fins i tot, s'arriba a instal·lar en construccions humanes depobles i ciutats. És un animal molt nerviós, que es mou contínuament. Sovint es posa dret sobre les potes del darrere per observar els voltants i així que se sent amenaçat s'amaga ràpidament sota un munt de pedres o en qualsevol forat, ja que no té un cau permanent.

Gràcies a la seva mida petita, és l'únic carnívor que pot accedir a les galeries subterrànies dels talpons i capturar-los directament dins els caus.

Tant diürna com nocturna, mostra un màxim d'activitat al crepuscle.

La seva dieta es compon de petits mamífers, principalment rosegadors (incloent-hilèmmings a l'extrem nord de la seva distribució), tot i que quan aquests darrers són escassos, també menjaous i cries d'ocells, insectes illangardaixos. Elsmascles són millors caçadors i cacen preses més grosses, mentre que les femelles són més propenses a caçar petitsrosegadors.[8]

Els individus joves que encara es troben al niu són depredats per serps, mentre que els adults ho són per ocells rapinyaires (mussols ifalcons).[9]

Subespècies

[modifica]
  • Mustela nivalis aistoodonnivalis(Wu i Kao, 1991). Sichuan, Xina.[10]
  • Mustela nivalis allegheniensis(Rhoads, 1901).[11] Apalatxes, oest de Virgínia (Estats Units).[12]
  • Mustela nivalis boccamela(Bechstein, 1800)
  • Mustela nivalis campestris(Jackson, 1913)
  • Mustela nivalis caucasica(Barrett-Hamilton, 1900)
  • Mustela nivalis eskimo(Stone, 1900)
  • Mustela nivalis heptneri(Morozova-Turova, 1953)
  • Mustela nivalis mosanensis(Mori, 1927)
  • Mustela nivalis namiyei(Kuroda, 1921)
  • Mustela nivalis nivalis(Linnaeus, 1766).[13] Estats Units: Dakota del Sud, Nebraska i Iowa.[14]
  • Mustela nivalis numidica(Pucheran, 1855)
  • Mustela nivalis pallida(Barrett-Hamilton, 1900).[15] Turquestan.[14]
  • Mustela nivalis pygmaea(J. A. Allen, 1903)
  • Mustela nivalis rixosa(Bangs, 1896)
  • Mustela nivalis rossica(Abràmov i Baríxnikov, 2000)
  • Mustela nivalis russelliana(Thomas, 1911)
  • Mustela nivalis stoliczkana(Blanford, 1877)
  • Mustela nivalis tonkinensis(Björkegren, 1941)
  • Mustela nivalis vulgaris(Erxleben, 1777)[16]

Referències

[modifica]
  1. Entrada «Mustela nivalis» de laPaleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
  2. DIEC, DNV, DCVB
  3. Abe, H., Ishii, N., Ito, T., Kaneko, Y., Maeda, K., Miura, S. i Yoneda, M., 2005. A Guide to the Mammals of Japan. Tokai University Press, Kanagawa, Japó
  4. Sheffield, S. R. i King, C. M., 1994
  5. McDonald, R.A; Abramov, A.V; Stubbe, M; Herrero, J; Maran, T; Tikhonov, A; Cavallini, P; Kranz, A; Giannatos, G; Kryštufek, B.; Reid, F. (2019). "Mustela nivalis (amended version of 2016 assessment)."2019Llista Vermella de la UICN.Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, edició 2019. [Consulta: 7 abril 2023]
  6. Alcover, 1988, p. 129.
  7. Brainmuseum(anglès)
  8. Sheffield, S. R. i King, C. M., 1994.Mustela nivalis. Mammalian Species 454: 1-10
  9. Animal Diversity Web(anglès)
  10. www.planet-mammiferes.orgArxivat 2012-07-22 aWayback Machine.(anglès)
  11. Mammal Species of the World(anglès)
  12. Virginia Department of Game and Inland FisheriesArxivat 2010-10-15 aWayback Machine.(anglès)
  13. Mammal Species of the World(anglès)
  14. 14,014,1www.funet.com(anglès)
  15. Mammal Species of the World(anglès)
  16. «Mustela nivalis». Catalogue of Life.(anglès)

Bibliografia

[modifica]
  • Alcover, Josep Antoni.Els mamífers de les Balears. Palma: Editorial Moll, 1988.ISBN 84-273-0265-7. 
  • Bannikov, A. G., 1954. Mammals of the Mongolian People's Republic. Nauka, Moscou, Rússia
  • Bettina Schmitt: Das Mauswiesel in der Kulturlandschaft. Abundanz, Reviersysteme und Habitatnutzung. Laurenti, Bielefeld 2006,ISBN 978-3-933066-30-5
  • Danzig, T., 1992. Biological Values for Selected Mammals. American Association of Zoo Keepers Inc, Kansas, els Estats Units.
  • Dobson, M., 1998. Mammal distributions in the western Mediterranean: the role of human intervention. Mammal Review 28: 77-88.
  • Dulamtseren, S., 1970. Guide Book of the Mammals in Mongolia. Publishing House of the Mongolian Academy of Science, Ulaanbaatar.
  • Goszczynski, J., 1977. Connections between predatory birds and mammals and their prey. Acta Theriologica 22: 399-430.
  • Handley Jr., C. O., 1991. Mammals. McDonald and Woodward Publishing Company, Blacksburg, Virgínia, Estats Units.
  • Honacki, J.H., ed., Kinman, K.E., ed., Koeppl, J.W., ed., 1982. Mammal Species of the World; A Taxonomic and Geographic Reference. Association of Systematic Collections, Estats Units
  • Li, Y. M., Gao, Z., Li, X., Wang, S. i Jari, N., 2000. Illegal wildlife trade in the Himalayan region of China. Biodiversity and Conservation 9: 901-918.
  • McDonald, R.A., Harris, S., Turnbull, G., Brown, P. i Fletcher, M. (1998). Anticoagulant rodenticides in stoats (Mustela erminea) and weasels (Mustela nivalis) in England. Environmental Pollution 103: 17-23.
  • Macdonald, D.W. i Tattersall, F.T. (2001). Britain's mammals- the challenge for conservation. The Wildlife Conservation Research Unit, Oxford University.
  • Pulliainen, E., 1999.Mustela nivalis. A: A. J. Mitchell-Jones, G. Amori, W. Bogdanowicz, B. Kryštufek, P. J. H. Reijnders, F. Spitzenberger, M. Stubbe, J. B. M. Thissen, V. Vohralík i J. Zima (eds), The Atlas of European Mammals, Academic Press, Londres, la Gran Bretanya.
  • Ronald M. Nowak: Walker's mammals of the world. 6. Auflage. Johns Hopkins University Press, Baltimore, 1999,ISBN 0-8018-5789-9.
  • The Environment Agency. (1998). Species and Habitats Handbook: Look-up chart of species and their legal status. The Environment Agency, Bristol.
  • Vigo, Marta:Guia dels mamífers terrestres de Catalunya, planes 194-195.. Enciclopèdia Catalana, col·lecció Pòrtic Natura, núm. 18. Barcelona, maig del 2002.ISBN 84-7306-680-4
En altres projectes deWikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria)Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria)Modifica el valor a Wikidata
Viccionari
Viccionari
Viccionari
Viquiespècies
Viquiespècies
ViquiespèciesModifica el valor a Wikidata
  • Vegeu aquesta plantilla
Espècies vivents decarnívors
Regne:Animalia  ·  Embrancament:Chordata  ·  Classe:Mammalia  ·  Infraclasse:Eutheria  ·  Superordre:Laurasiatheria
SubordreFeliformia
Nandiniidae
Herpestidae
(Mangostes)
Hyaenidae
(Hienes)
Felidae
Família gran recollida més avall
Viverridae
Família gran recollida més avall
Eupleridae
Família gran recollida més avall
FamíliaFelidae
Felinae
Pantherinae
FamíliaViverridae(inclou lescivetes)
Paradoxurinae
Hemigalinae
Prionodontinae
Viverrinae
FamíliaEupleridae
Euplerinae
Galidiinae
SubordreCaniformia(continua més avall)
Ursidae
(Ossos)
Mephitidae
(Mofetes)
Procyonidae
Bassaricyon
(Olingos)
Ailuridae
SubordreCaniformia(continua més amunt)
Otariidae
(inclou elsossos marins
i elslleons marins)
Odobenidae
Phocidae
Canidae
Família gran llistada més avall
Mustelidae
Família gran llistada més avall
FamíliaCanidae
Atelocynus
Canis
Cerdocyon
Chrysocyon
Llop de crinera (C. brachyurus)
Cuon
Lycalopex
Lycaon
Licaó (L. pictus)
Nyctereutes
Gos viverrí (N. procyonoides)
Otocyon
Otoció (O. megalotis)
Speothos
Urocyon
Vulpes
FamíliaMustelidae
Guloninae
Marta nord-americana (M. americana) · Marta de coll groc (M. flavigula) · Fagina (M. foina) · Marta de les muntanyes Nilgiri (M. gwatkinsii) · Marta (M. martes) · Marta del Japó (M. melampus) · Marta gibelina (M. zibellina)
Helictidinae
Toixó d'Everett (M. everetti) · Toixó de la Xina (M. moschata) · Toixó oriental (M. orientalis) · Toixó de Myanmar (M. personata)
Ictonychinae
Turó ratllat africà (I. striatus)
Mostela de la Patagònia (L. patagonicus)
Mostela de clatell blanc (P. albinucha)
Turó marbrat (V. peregusna)
Lutrinae
(Llúdries)
Melinae
Toixó del Japó (M. anakuma) · Toixó asiàtic (M. leucurus) · Toixó (M. meles)
Mellivorinae
Ratel (M. capensis)
Mustelinae
Mustela
(Mosteles)
Mostela de muntanya (M. altaica) · Ermini (M. erminea) · Turó de l'estepa (M. eversmannii)Mostela del Japó (M. itatsi) · Mostela de panxa groga (M. kathiah) · Visó europeu (M. lutreola) · Mostela de Java (M. lutreolina) · Turó de peus negres (M. nigripes) · Mostela (M. nivalis) · Mostela de peus nus (M. nudipes) · Turó comú (M. putorius) · Mostela de Sibèria (M. sibirica) · Mostela de llom ratllat (M. strigidorsa) · Mostela d'Egipte (M. subpalmata)
Taxidiinae
Toixó americà (T. taxus)
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Bases de dades taxonòmiques
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mostela&oldid=36440870»
Categories:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp