Mostar va prendre el nom del Pont Vell (oStari Most) i de les torres dels costats, "els guardians del pont" (originalmentmostari), que van ser reconstruïdes després de la seva destrucció durant laguerra de Bòsnia, i han estat declaradesPatrimoni de la Humanitat.[1]
El1991 el municipi de Mostar tenia 126.066 habitants. La distribució ètnica era:bosnians (34,7%),croats (33,8%),serbis (19%),iugoslaus (10%) i altres amb un 2,3%. La ciutat de Mostar tenia 75.865 habitants amb proporcions similars. El2003 la població era de 105.448 habitants. La distribució ètnica era:bosnians (47,4%),croats (48,3%),serbis (3,4%) i altres amb un 0,8%. A partir del2006, els croats formen una majoria a la ciutat de Mostar.
La ciutat ha tingut una política prudentment elaborada d'igualtat nacional des del final de laguerra. Tant els croats com els bosnians han reclamat un costat del riu i fins i tot el suport als clubs defutbol locals,Zrinjski iVelež, estan separats per ètnies. El nombre de serbis a la ciutat després de la neteja ètnica de laGuerra de Bòsnia és insignificant.
Fou fundada a finals del segle xv i és esmentada per primer cop en una carta de l'abril de1452 com a "Castell del Pont delNeretva". Quan el sandjakbegi de Bòsnia, Isa Beg ibn Ishak va ocupar (1467) elducat de Sant Sava (en turc Herzek Ili) Mostar era un poble petit amb un pont alNeretva o Narenta ben guardat per dues torres fortificades. En una data entre el 26 de gener de 1468 i el 12 de maig de 1469, la població és esmentada com a Mostar o Mosdar amb 16 famílies no musulmanes i un mercat. Fou capçalera d'unwilayat que tenia 30 pobles. Prop hi havia Blagaj que havia estat la capital del ducat i que des de vers1470 va formar un jutjat (kadilik) amb Drin i Foça, però Mostar només era seu d'unnaib depenent del kadi de Foça (des de 1473). Entre 1505/1506 i 1519 va esdevenirkada separat. El 1522 i fins a 1530 va ser seu delsandjakbegi d'Hersek Ili. En aquest temps només era un nucli a la riba esquerra del riu entorn de la moderna Stari Grad. El 1519 tenia unes 75 llars cristianes i 19 musulmanes.
A la segona meitat del segle xvi va accelerar el seu creixement i es va estendre a la riba dreta del riu i es van construir dos ponts més, un d'ells, elStari Most és de fet el símbol de la ciutat i és una de les construccions més importants d'aquesta època. Va ser construït durant nou anys per un estudiant del famós arquitecte otomàMimar Sinan,Mimar Hayrettin, i va ser acabat el1566/1567;[4] l'Stari Most va substituir al vell pont de fusta; l'altre pont fou el de Kriva Cuprija. El 1631/1632 tenia 19 barris musulmans i dos de cristians.
Al segle xviii el districte (exclosa lanahiye de Lubuška) tenia uns 60 pobles i va esdevenir un importantkapudanlik. Vers 1829 12 poblacions del sandjak d'Hercegovina tenien al capdavant unkapudan (de l'italiàcapitano). El 1833 Mostar fou declarada capital delmutasariflik d'Hersek amb Ali Pasha Rizvanbegovič com a governador (wali) que va exercir fins a1851 i hi va fer grans construccions. El 1867 es va inaugurar l'administració municipal i va esdevenir el centre delwilayat d'Hersek quan es va crear el 1875 però fou suprimit el 1876 i va ser reintegrat aBòsnia.
A la dissolució del país, Bòsnia es va fer independent (1991). El18 de novembre de1991 laUnió Democràtica Croata, majoritària a Hercegovina, va proclamar laRepública Croata d'Herceg-Bòsnia com entitat separada cultural i política amb autoritat a tot el territori d'Hercegovina. Durant 18 mesos Mostar fou teatre de la guerra. La ciutat va quedar dividida en dues parts: a l'oest els croats i a l'est l'exèrcit de la república de Bòsnia, i el pont Stari Most va quedar destruït. Els serbis (formalment per l'exèrcit federal iugoslau) la van bombardejar el3 d'abril de1992 i van establir el control sobre gran part de la ciutat, però el12 de juny de1992 elConsell de Defensa Croata va poder rebutjar als serbis que van respondre amb el bombardeig per artilleria; el monestir franciscà, la catedral catòlica, el palau del bisbe amb una biblioteca amb 50.000 llibres, la mesquita Karadžoz-bey i altres 13, i molts altres edificis van ser totalment o parcialment destruïts. A mitjan juny de 1992 el Consell de Defensa Croata va demolir la catedral ortodoxa sèrbia (Saborna Crkva) i el monestir ortodox Žitomislić i més tard la catedral de la Santíssima Trinitat i l'església del Naixement de la Santíssima Mare de Déu. La guerra a Bòsnia va durar de 1992 a1995. Elsacords de Dayton van reconèixer la república croata d'Hercegovina com una de les dues entitats dins de la República de Bòsnia-Hercegovina. En el seu control (i en part en la seva restauració) hi va participar un destacament de l'exèrcit espanyol. Així mateix, l'exalcalde deValènciaRicard Pérez Casado, fou nomenat administrador de laUnió Europea per a la ciutat entre l'abril i el juliol del1996, amb l'encàrrec de preparar i supervisar les eleccions municipals.
El desenvolupament econòmic es va iniciar en Mostar amb l'Imperi Austrohongarès, amb la implantació de l'antic ferrocarril de Mostar de via estreta que cobria la líniaSarajevo-Mostar-Ploce. En l'antigaIugoslàvia, la ciutat va experimentar un cert desenvolupament en instal·lar-se diverses grans empreses, entre elles l'empresa de lliurament de correusHrvatska pošta Mostar (Correu croat de Mostar), l'empresa de telecomunicacionsHrvatske telekomunikacije Mostar (Telecomunicacions croates de Mostar), gran indústria cellerera amb antiquíssims cellers i la fàbrica d'aluminisAluminij, que utilitzaven un gran nombre de treballadors. Abans de la guerra també va haver-hi unes altres importants empreses que van ser tancades o danyades:Soko, fàbrica d'avions militars;Fabrika duhana Mostar, indústria del tabac;Hepok, indústria alimentària.
Mostar es va convertir en el centre econòmic de la regió d'Hercegovina. El ferrocarril amb ample de via estàndard discorre per la part oriental de la ciutat i s'està desenvolupant cada vegada més, així com l'ampliació de la part occidental de la ciutat. En aquesta part es van construir nous edificis econòmics i residencials, centres comercials, escoles i hospitals. Un paper important en el desenvolupament de Mostar ho tenia una gran empresa constructora a la zona de Mostar: Vranica i Hercegovina.
L'única empresa de Iugoslàvia que encara opera és la fàbrica d'aluminisAluminij. L'alumini és ara la companyia més forta i més important de les exportacions bosnianes. L'empresa cada any bat rècords en el nombre d'alumini produït i aliatges d'alumini, i opera i col·labora amb les principals corporacions mundials com Daimler Chrysler i PSA. La companyia es va dur a terme pels croats de Bòsnia i una part important en la qual té Croàcia i Sibenik TLM.
En Mostar es troba la seu de Telecomunicacions croates, l'operador de telefonia fixa i mòbil a Bòsnia i Hercegovina. El desenvolupament delturisme és cada vegada més important, sobretot després de la inclusió de la part antiga de la ciutat en la llista de laUNESCO. També se celebra cada any la Fira Internacional de Mostar, una de les fires de major èxit a Bòsnia i Hercegovina, la primera entrega de la qual es va dur a terme en 1997. La fira es compon de diverses exposicions més petites: Economia Justa, Fira del Vi, Fira del Llibre i jornades gastronòmiques.
