Mossul (àrab:الموصل,al-Mawsil;kurd:موصل,Mûsil;siríac:ܢܝܢܘܐ,Nînwâ;turc:Musul) és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) deNínive. En àrab, es diuAl-Màwsil, que ve dewasala ('unió de braços de riu') per estar situada en una unió de braços de riu prop delTigris. Actualment (desembre 2005), la seva població, a manca d'estadístiques oficials, s'avalua en un milió i mig de persones. La població kurda ha recuperat pes en els últims dos anys dins la ciutat, però hi són majoria els àrabs.
Situada a 396 km al nord-oest deBagdad, és la tercera ciutat més gran de l'Iraq, després de la capital iBàssora. Lamussolina, molt de temps fabricada aquí, s'anomena així per a aquesta ciutat. Un altre producte històricament important de l'àrea és el marbre de Mossul. La ciutat també inclou laUniversitat de Mossul, un dels centres educatius i d'investigació més grans a l'Iraq i l'Orient Mitjà.
L'economia està basada en els jaciments depetroli, i per la seva localització en un, és un nus de comunicacions i un centre comercial. La ciutat vella, emmurallada en semicercle, és l'estampa d'una ciutat turca del segle xix. Objecte de litigi entre l'Iraq iTurquia, el territori de Mossul fou atribuït finalment el1925 a l'Iraq per laSocietat de Nacions. A l'altra banda del riu, hi ha les ruïnes deNínive.[1]
L'any 401, l'historiador grecXenofont esmenta en els seus registres expedicionaris (Anàbasi) per primera vegada a la xicoteta població de Mepsila (Μέπσιλα), sobre el riuTigris, prop d'on està avui dia el Mossul modern.[2] Pot ser més segur identificar Mepsila amb el lloc Iski Mossul ("antiga Mossul"), uns 20 quilòmetres al nord de l'actual Mossul, on sis segles després de l'informe de Xenofont es va construir la ciutat persasassànida de Budh-Ardhashīr. Siga com siga, el nom Mepsila és sens dubte l'arrel del nom modern de Mossul, tot i que en la seua forma metatètica.
En idioma àrab,Mawsil significa "punt de connexió" o "lloc d'enllaç". Mossul també és anomenada al-Faiha (el Paradís), al-Khaḍrah (el Verd) i al-Hadbah (el Gep). A vegades és descrita com «La Perla del Nord»[3] o «La Ciutat del Milió de Soldats».[4]
La tradiciómusulmana en fa fundador Rewand ben Bewarasp Adjdahak, durant l'Imperi Persa i el seu nom inicial hauria estatKhawlan. Era seu d'unsàtrapa que portava el títol de Budh-Ardashiranshah i la vila s'hauria ditBudh-Ardashir. Un escriptor àrab diu que el rei persa Kavadh li va donar el nom deBih-Hormiz-Kawadh. Apareix alsegle vi com a cap de la metròpoli d'Athur, successora deNínive, on des del554 s'hi havia establert un bisbe nestorià. Raban Ishoyahbh hi va fundar el570 un convent a la riba occidental delTigris enfront de Nínive, que després va quedar rodejat d'edificis i va esdevenir fortalesa. La regió cap a l'oest i el sud es deiaAdiabene, i cap al nord es deiaBeth Nuhadhra.
L'any641, Utba ben Farkad va ocupar Nínive (després anomenadaTall al-Tawba) i tot seguit la guarnició de la fortalesa a l'altre costat del Tigris es va rendir. Utba s'hi va establir com a governador. Però, poc després, fou substituït per Harthama ben Arfadja. Sota el domini d'Al-Bariki, s'hi van instal·lar els àrabs i va esdevenir ciutat militar (misr) i es va construir una granmesquita. Harthama va donar el govern de la ciutat al seu fill Said i, segons unes fonts, a son germà Muhammad ben Arfadja, al qual va fer governador de laDjazira iArmènia, mentre que d'altres diuen que el seu germà fou governador de l'Azerbaidjan i Mossul. Ibn Talib, un dels seus lloctinents a Mossul, va construir les muralles i va engrandir la ciutat i amb les seves construccions Mossul va esdevenir la capital de laDjazira.
A la mort de Mutawakkil elkharigita, Musawir es va apoderar de la regió i va establir la seva seu a Al-Haditha. El governador de Mossul, el khuzaita Akaba ben Muhammad, fou deposat el868 peltaghlibita Ayyub ben Ahmad, que va deixar com a governador el seu fill Hasan ben Ayyub. Poc després, se'n van apoderar elsazidites dirigits per Abd Allah ben Sulayman, que la va perdre davant el kharigita Musawir. El califa al-Mutamid en va nomenar governador el general turc Asatigin, que poc després hi va enviar el seu fill Azkutigin, el qual fou expulsat pels habitants que van posar al front del govern Yahya ben Sulayman. Asatigin va enviar llavors Al-Haytham ben Abd Allah, però fou rebutjat en el seu atac, i llavors hi van enviar el taghlibita Ishak ben Ayyub, que la va ocupar; entre les tropes que van entrar a la ciutat, hi havia Hamdan ben Hamdun. Poc després, els habitants es van tornar a revoltar i Ishak fou expulsat. El874 o875, el califa al-Mutamid va nomenar el taghlibita Khidr ben Ahmad i el880 Ishak ben Kundadj, que va morir el891. El seu fill Muhammad ben Ishak va nomenar governador de la ciutat Harun ben Sulayman, que en fou expulsat per una altra revolta dels habitants, que van posar al front Harun ben Abd Allah i Hamdan ben Hamdun. Harun ben Sulayman va cridar en ajut alsBanu Shayban, que van assetjar la ciutat i finalment la van ocupar, i Muhammad ben Ishak va tornar al càrrec, però en fou deposat poc després pel cap kurd Ali ben Dawud. El892, el califa al-Mutadid va nomenar Hamdan ben Hamdun, però el895 es va revoltar i quan el califa hi va enviar un exèrcit, va fugir i el seu fill Husayn es va sotmetre. (Vegeuhamdànides.)
El general Nasr la va tenir un temps i es va enfrontar amb el kharigita Harun, que fou derrotat i va fugir al desert. El governador Tuktamir fou empresonat pel califa i nomenat Hasan ben Ali, que va enviar contra els kharigites Husayn ben Hamdan, que el va fer presoner el896 i la família va tornar a tenir la confiança del califa. El905, sent la regió objecte d'atacskurds, el califa va enviar l'hamdànida Abul Haydja Abd Allah, germà d'Husayn, que tenia el suport delstaghlíbides de la regió (elshamdànides pertanyien a la tribu delsBanu Taghlib). Abul Haydja va arribar a Mossul l'octubre del906 i el907 va derrotar els kurds, que estaven dirigits per Muhammad ben Bilal. Des de llavors, els hamdànides van governar a Mossul, primer com a governadors delcalifa, i des del929 com aemirs independents.
El996, Mossul va passar alsukaylides de la tribu delsBanu Kab, encapçalats per Husam al-Dawla al-Mukallad, que fou reconegut pelsbuwàyhides i que va dominar un territori que anava fins a Tauk o Dakuka, Al-Madain iKufa. El1095, fou ocupada pelsseljúcides i el 321 de l'hègira (1127-1128) l'atabekImad ad-Din Zengi es va fer independent, i fou governada per la dinastiazengita o zangita. El1182, el zengita Iss al-Din Masud I fou assetjat perSaladí a Mossul i altra vegada el1185, sense èxit, però finalment, amb la pau, els zengites es van reconèixer vassalls delsaiúbides.
Elvisir Mudjahid al-Din karimaz fou el verdader governant de la regió fins a la seva mort el1199, i el va succeir el seu fill Badr al-Din Lulu, primer com a visir zengita i després (1234) com a emir independent. El1245 es va sotmetre a Hulagu. El1260, el seu fill Malik al-Salih es va aliar aBaybars d'Egipte i els mongols van atacar Mossul, que fou saquejada (1261) i el mateix emir va morir en la lluita.
Va quedar sota govern delsIl-kan. Eldjalayàrida Sultan Shaykh Uways va incorporar Mossul als seus dominis el 766 de l'hègira (1364-1365). Després, va caure en mans deTamerlà, que la va enriquir; el seu governador de laDjazira fou Baba al-Din Kara Uthman, que va fundar la dinastia delsKara Koyunlu, que la va posseir el segle xv, fins que fou ocupada pelssafàvides el1508, després de la conquesta deBagdad. El1535, fou ocupada perSolimà I el Magnífic, soldàotomà, que va nomenar governador Sayyid Ahmad ben Umar. Des del1592, es coneix la llista completa de pashas delsandjak de Mossul depenent delvilayat de Djazira; els governadors duraven, en general, poc de temps (entre1638 i1700, foren 48 pashas). Malgrat formar part de l'Imperi Otomà, durant els quatre segles de domini otomà Mossul va ser considerat "el districte més independent" d'Orient Mitjà, seguint el model romà de domini indirecte a través de notables locals.[7]
El1743, fou assetjada per Nadir Shah, però Husayn Djalili, el governador, el va rebutjar. Des de llavors, el pashalik fou en mans de la seva família (d'origen cristià), que va governar amb autonomia amb Abd al-Dajlil i els seus successors. Husayn ben Ismal en fou pasha vuit vegades. El1834, el soldà va posar fi alsderebeys i va acabar amb l'autonomia i va destituir el pasha Yahya ben Numan al-Djalili.
Fotografia de Mossul l'any 1932, on es pot observar un templeyazidi a l'esquerra i un minaret de la Gran Mesquita a la dreta.
El1879, fou feta cap d'un wilayat anomenatMossul amb elskadas de Mossul,Kirkuk.Arbil iSulaymaniyya, però el1895 els turcs n'havien perdut el control real i el cap kurd Mustafa Čalabi Sabundji hi va regnar com a sobirà fins al1911. A finals d'octubre del1918 fou ocupada pelsbritànics i, encara que la regió havia de ser lliurada aFrança com establien elsacords de Sykes-Picot del1916, Clemenceau va acceptar que fos unida a l'Iraq (desembre del1918), a petició de Lloyd-George, el primer ministre britànic. Amb laconferència de San Remo de l'abril del1920, la regió fou posada sota mandat britànic i laSocietat de Nacions ho va confirmar el1925.[1] El vilayat fou dividit en 4 províncies: Mossul, Kirkuk, Arbil i Sulaymaniyya.
El març del1959, els notables locals i part de les forces armades van intentar enderrocar el president general Abd al-Karim Kasim, però van fracassar. El1969, la província de Mossul fou dividida en dos districtes,Niniveh iDuhuk.
En els anys vuitanta, el règim deSaddam Hussein va començar una política d'arabització que en els següents vint anys va alterar la relació ètnica de la ciutat, abans favorable alskurds, a favor delsàrabs. La ciutat també tenia una forta minoria deturcmans, i una minoriaassíria. La política, però, no fou d'abast massiu fins després del1991.
El1991, després de laGuerra del Golf (1990-1991), els kurds es van revoltar i es van acostar a Mossul. La regió al nord de la ciutat va quedar sota domini dels grups insurgents kurds, però la ciutat i la zona del sud va romandre en mans del govern iraquià, però dins d'una zona d'exclusió aèria, on els vols militars iraquians estaven prohibits i la zona aèria estava sota vigilància d'avions americans i britànics. La política d'arabització es va intensificar i molts kurds foren expulsats de la ciutat, i les cases que deixaven buides eren ocupades per àrabs. El cinquè cos de l'exèrcit iraquià es va estacionar a la ciutat.
Després de la invasió americana del2003 a l'Iraq, Mossul fou ocupada pels kurds l'11 d'abril, dos dies després deBagdad, quan ja havia estat abandonada per l'exèrcit, i es van apoderar de tot l'armament i de la infraestructura essencial. L'endemà, un comitè local es va fer càrrec del poder fins a l'arribada dels americans a les següents hores. La 101 divisió aerotransportada es va establir a la ciutat sota la direcció del general Petraeus.
El fill de Sadam,Qusay Hussein, es va refugiar a la ciutat i s'hi va amagar, però va morir en una operació de les forces americanes el22 de juliol del2003.[8] El novembre del2004, la policia iraquiana es va revoltar i va lliurar la ciutat a les milíciessunnites, però el desembre els kurds i americans tornaven a tenir el control de la ciutat. Els americans van patir nombrosos atacs, el més mortífer el del21 de desembre del2004, en què van morir 44 empleats de seguretat (i 72 en foren ferits) en l'atac al menjador de la base de Marez, a l'aeroport de Mossul.
El14 d'agost del 2007, quatre explosions sincronitzades a la mateixa hora van causar el caos a prop de la ciutat de Mossul, aQahataniya, a 120 km a l'oest, amb 500 morts i més de 375 ferits. Les víctimes foren de la sectayazidis, una antiga minoria religiosakurda, que els fonamentalistes sunnites consideren infidels. Fou el pitjor atemptat a l'Iraq després de la caiguda deSaddam.
El juny de 2014, el grupgihadista conegut com aEstat Islàmic de l'Iraq i el Llevantva capturar la ciutat i va iniciar una política de conversions forçoses, persecucions, expulsions i execucions contra la població de diverses confessions no musulmanes, com ara cristians o iazidites.[9] El 27 de febrer de 2015, elMuseu de Mossul va ser atacat perEstat Islàmic, que va destruir obres d'art mil·lenàries, moltes d'elles de procedènciaassíria, i van atacar biblioteques i col·leccions de manuscrits.[10] Després de huit mesos d'enfrontaments amb les forces governamentals iraquianes per recapturar la ciutat (Batalla de Mossul 2016-2017), el 9 de juliol el primer ministreHaider al-Abadi va declarar la victòria total sobre Estat Islàmic a la ciutat i el seu alliberament.[11]
