El Mossad va ser format a l'abril de1951 a partir de l'Institut Central de Coordinació i l'Institut Central d'Intel·ligència i Seguretat. És un servei civil que depèn directament delPrimer Ministre i no usa graus militars, encara que bona part del seu personal ha prestat servei en lesForces Armades, com a part del sistema deconscripció obligatòria d'Israel, i bona part d'ells són oficials. El Mossad té el seu quarter general al nord deTel-Aviv i compta amb vuit departaments.
El Mossad té la fama d'una agència d'intel·ligència de summa eficàcia. Tanmateix, també hi ha opinions divergents al respecte. Stansfield Turner, director de laCIA de 1977 a 1981, descrigué el Mossad com unaagència d'intel·ligència mediocre que excel·lia en relacions públiques.[1]
El Mossad es va formar el 13 de desembre de 1949 com a Institut Central de Coordinació per recomanació del primer ministreDavid Ben-Gurion a Reuven Shiloah. Ben Gurion volia un òrgan central per coordinar i millorar la cooperació entre els serveis de seguretat existents: el departament d'intel·ligència de l'exèrcit (AMAN), el Servei de Seguretat Interior (Shin Bet) i el Servei d'Intel·ligència Política (Mossad).[2][3][4] L'òrgan central que governava els tres serveis de seguretat era el Va'adat;[4] avui és el Ministeri d'Intel·ligència.[5] El març de 1951, es va reorganitzar i es va incorporar a l'oficina del primer ministre, reportant directament alprimer ministre d'Israel.[3] A causa de la responsabilitat del Mossad directament davant del primer ministre i no davant laKnesset, el periodista Ronen Bergman ha descrit el Mossad com unestat profund.[6]
A la dècada del 1990, Aliza Magen-Halevi es va convertir en la dona amb el càrrec més alt de la història del Mossad quan va exercir com a subdirectora de l'agència sota el comandament de Shabtai Shavit i Danny Yatom.[7]
El Mossad va fer una jugada inusual el 68è Dia de la Independència d'Israel en publicar un anunci secret de reclutament per a la seva Divisió Cibernètica. L'anunci presentava lletres i números aparentment aleatoris, que van resultar ser un trencaclosques amagat. Més de 25.000 persones van intentar resoldre'l i, tot i que la majoria van fracassar, desenes ho van aconseguir i van ser reclutades.[8] En una rara entrevista del 2012 ambLady Globes, els combatents del Mossad van parlar sobre el reclutament d'homes i dones per al Mossad, les proves de detecció, el seu treball al Mossad juntament amb la formació d'una família, la relació entre el temps per preparar-se per a les accions i les accions en si, el treball en equip, la intel·ligència emocional que se'ls requereix, la naturalesa de l'activitat, evitar la fama i l'omnipotència i les converses amb els enemics.[9]
Amb l'arribada al comandament deDavid Barnea en2021 es van assolir nous nivells en l'ús de la tecnologia per càmeres de vigilància intel·ligents i reconeixement facial, afrontant els conflictes directes i indirectes amb l'Iran i els seus intermediaris. Entre les operacions més destacades durant el seu mandat es troben l'explosió de cercapersones al Líban el setembre de 2024, en què milers de cercapersones i centenars de walkie-talkies amb trampes van explotar a les mans d'agents deHezbol·là, l'espectacularassassinat d'Ismail Haniyeh, el cap deHamàs a Teheran el juliol de 2024, l'atac contra el quarter general de Hezbol·là que va comportar l'assassinat deHassan Nasrallah, o elsatacs aeris de precisió a l'Iran basats en informació de la Intel·ligència Militar i el Mossad.[10]
Entre les seves operacions es troben:El setembre de 1956, el Mossad va establir una xarxa secreta alMarroc per introduir jueus marroquins de contraban a Israel després que s'imposés la prohibició d'immigració a Israel.[11] A principis de 1991, dos agents del Mossad es van infiltrar al port marroquí deCasablanca i van col·locar un dispositiu de rastreig al cargueroAl-Yarmouk, que transportava una càrrega de míssilsnord-coreans amb destinació aSíria. El vaixell havia de ser enfonsat per laForça Aèria Israeliana, però la missió va ser posteriorment cancel·lada pel primer ministreYitshaq Rabín.[12]
L'espia del Mossad Wolfgang Lotz, amb ciutadania alemanya occidental, es va infiltrar a Egipte el 1957 i va recopilar informació sobre emplaçaments de míssils, instal·lacions militars i indústries egípcies. També va elaborar una llista de científics de coets alemanys que treballaven per al govern egipci i els va enviar cartes bomba. Després que el cap d'estat de l'Alemanya Oriental fes una visita d'estat a Egipte, el govern egipci va detenir trenta ciutadans de l'Alemanya Occidental com a gest de bona voluntat. Lotz, assumint que havia estat descobert, va confessar les seves activitats d'espionatgedurant la Guerra Freda.[13]
Després d'un tens enfrontament amb el cap de l'estació dela CIA a Tel Aviv, John Hadden, el 25 de maig de 1967, qui va advertir que els Estats Units ajudarien a defensar Egipte si Israel llançava un atac sorpresa, el director del Mossad, Meir Amit, va volar a Washington DC per reunir-se amb el secretari de Defensa dels Estats Units,Robert McNamara, i va informar al gabinet israelià que els Estats Units havien donat a Israel "llum verda" per atacar.[14]
Assassinat, el 10 d'abril de 1973 a Beirut, del poeta Kammal Nasser, i del periodista Mohammad Youssef Al-Najar, membre de l'OAP, i la seva dona,[15][16][17] Presumptament va matar Ghaleb Awwali, un alt funcionari de Hezbollah, a Beirut el 2004.[18]
Per a l'Operació Entebbe del 1976, el Mossad va proporcionar informació sobre l'aeroport internacional d'Entebbe[19] i va entrevistar extensament els ostatges que havien estat alliberats.
L'assassinat de Khalil al-Wazir (Abu Jihad), un dels fundadors deFatah, el 1988.[20]
Assassinat aRoma del representant palestí Majed Abu Sharar, el 6 d'octubre de 1981, amb una bomba col·locada al seu cotxe.[21]
Jonathan Pollard, infiltrat a la contraintel·ligència naval estatunidenca, sostragué milers de pàgines de documents secrets dels EUA relatius a Israel durant el mandat deReagan, entre els quals, documentació relativa a la cooperació en desenvolupament conjunt d'armes nuclears d'Israel amb el règim de l'Apartheid deSud Àfrica. Durant els anys 70 i 80, el Mossad hauria col·laborat també amb laB.O.S.S. i la NIS, els serveis secrets sud-africans, en la repressió contra els activistes antiapartehid delCongrés Nacional Africà.[22] Després de la detenció de l'espia israeliàJonathan Pollard el 1987, les escoltes telefòniques apuntaven a un espia israelià d'alt nivell als Estats Units conegut com aMega. Mega podria haver estat un grup de persones (possiblement el Mega/Study Group, presumptament connectat a la intel·ligència israeliana).[23][24][25] Segons el periodista Daniel Halper, Israel va fer xantatge al president dels Estats Units,Bill Clinton, el 1998 amb la publicació de converses incriminatòries ambMonica Lewinsky per tal d'aconseguir l'alliberament de l'espia israelià Jonathan Pollard. Es diu que Israel va obtenir les gravacions de Lewinsky monitoritzant les línies telefòniques de la Casa Blanca.[26]
Segrest i trasllat a Israel de l'activista pacifistaMordechai Vanunu, que havia revelat, l'any1966, proves de l'existència de l'arsenal nuclear israelià.[27]
Durant els anys 1987 i 1988, agents israelians, encapçalats per l'ex-tinent coronel del Mossad Yair Gar Klein, participen en la formació dels grups paramilitars colombians. L'any 2008, Gar Klein va ser extradit de Russia a Colòmbia per ser posat a disposició judicial en relació als crims paramilitars contra la població civil camperola.[28]
Assassinat del dirigent palestí de l'OAP Khalil Wazir ('Abu Jihad', número 2 de Fatah) a Tunísia el 1988.[29]
El1997, dos agents del Mossad van ser capturats aJordània després d'atemptar contra Khàled Mash'al, dirigent del grupHamàs,[31] mitjançant la injecció d'una droga letal.[32][33] El descobriment prematur de l'operació, i la consegüent violació pública de lasobirania jordana, van causar un dur enfrontament entre elPrimer MinistreBenjamin Netanyahu i elrei Hussein, qui, com condició per a alliberar els agents del Mossad i resoldre el malentès, va exigir aIsrael subministrar l'antídot contra el verí utilitzat, i a més alliberar diversospalestins presos aIsrael, en particular elxeic Ahmad Iassín, fundador deHamàs.
El 2 d'agost de 2006, durant els bombardejos i invasió finalment fallida d'Israel al sud del Líban, el Mossad i l'Exèrcit Israelià afirmaren que havia capturat el dirigent libanèsHassan Nasrallah en una operació dels seus comandos d'elit. Finalment, resultà ser un error, el suposat líder xiita detingut era un pastor libanès amb el mateix nom, molt comú a la zona.
El 19 de gener de2010 un grup d'onze d'agents del Mossad van assassinar el membre deHamàs Mahmoud al-Mabhouh en un hotel deDubai. Poc després, els serveis de seguretat de Dubai identificaren tots els agents, que haurien actuat amb passaports de ciutadans europeus i australians, i que haurien deixat nombroses pistes, incloses nombroses gravacions de càmeres de seguretat, fotografies i targetes de crèdit.[34] La descoberta, que suposà que les imatges dels agents fossin difoses per tots els mitjans, provocà tensions amb els països europeus, així com la sol·licitud d'arrest internacional del cap del Mossad Meir Dagan per part de les autoritats de Dubai, per la implicació d'aquesta agència en el crim. La mateixa premsa israeliana reclamà la destitució de Dagan.[35] El 23 de març Anglaterra expulsa del país un diplomàtic israelià per la implicació d'Israel en la falsificació de passaports britànics per als suposats autors de l'assassinat.[36]
Les pel·lículesL'espasa de Gideó (1986) iMunic (2005) mostren les represàlies dels agents del Mossad contra elSetembre Negre després de laMassacre de Múnic de 1972.
L'espia impossible (1987) és una pel·lícula per a televisió sobre la vida de l'espia principal del Mossad,Eli Cohen.
A la pel·lículaSwordfish (2001), es creu que el personatge principal Gabriel Shear (interpretat perJohn Travolta) és un agent del Mossad.
The Red Sea Diving Resort (2019) està basada lliurement en els esdeveniments de l'Operació Moisès i l'Operació Josuè (conegudes conjuntament com a Operació Germans), en què jueus etíops van ser traslladats de manera encoberta des de camps de refugiats al Sudan a Israel.
La casa del carrer Garibaldi (1979) iOperació Final (2018), pel·lícules sobre l'exfiltració del criminal de guerra naziAdolf Eichmann pel Mossad de l'Argentina.
↑The Washington Post, 17 d'abril de 1988: "Top PLO Leader Assassinated; Khalil Wazir Gunned Down at Home by Commandos in Tunisia"
↑Joseph Samaha, Al-Safir, Líban, 25 de gener de 2002: “Who benefits from this crime?”
↑McGeough, Paul (2009)Kill Khalid – The Failed Mossad Assassination of Khalid Mishal and the Rise of Hamas. Quartet Books.ISBN 978-0-7043-7157-6. Pagines 126,127.
↑McGeough, Paul (2009)Kill Khalid – The Failed Mossad Assassination of Khalid Mishal and the Rise of Hamas. Quartet Books.ISBN 978-0-7043-7157-6. Page 184.
Central Intelligence Agency.Israel: Foreign Intelligence and Security Services: A Survey. Washington, D.C., 1979. (Included inDocuments from the US Espionage Den. Tehran: Center for the Publication of the US Espionage Den's Documents, 1982)
Jonas, George. Simon and Schuster.Vengeance: The True Story of an Israeli Counter-terrorist Team, 1984.ISBN 0-671-50611-0.OCLC10507421..
Lapid, Ephraim, Amos Gilboa.Israel's Silent Defender: An Inside Look at Sixty Years of Israeli Intelligence, 2012.
