  |
Elmoscatell és una varietat decep blanca (coneguda com avitis apiana en l'antiguitat), encara que també n'existeix una varietat negra més escassa, amb la qual es produeix elvi moscat o, simplement,moscat omoscatell. Aquest raïm es cultiva arreu d'Europa, alnord d'Àfrica,Califòrnia,Austràlia iSud-àfrica. Segons el Registre Vitivinícola deCatalunya n'existeixen diferents tipus: gra petit, gra menut, Frontignan, Alexandria, romà i Màlaga.[1] Els gotims de moscatell són menuts amb un gra gros i ovoide, amb perfum i amb un gust dolç que recorda elmesc. S'utilitza com araïm de taula o panses i per a fer vins majoritàriament dolços imisteles.
Els raïms de moscatell són esfèrics, de color ambre i gotims mitjans i compactes, grans, de pell gruixuda i amb tendència a pansir-se promptament. Necessita una aportació important de calor per a la seva maduració, per això la seva vinculació amb el sol. El veïnatge del mar li aporta el grau d'humitat necessari per a obtenir una vegetació òptima i al considerar-se una varietat de vigor mitjà és fàcilment adaptable als sòls pedregosos.
Presenta unes destacades aromes florals, de raïm albercoc, aranja i fruites exòtiques.
Es pot agrupar la varietat de moscat en tres subvarietats:[1][2]
La recerca sobre la identificació de varietats de raïms modernes i la seva correlació amb varietats antigues apunta que el moscat pot ser una de les varietats més antigues del mediterrani. A la zona mediterrània de la península ibèrica el cultiu del raïm per produir vi fou impulsat per la colonització fenícia i grega, probablement a partir de les varietats silvestres autòctones.[3] L'actual Moscatell d'Alexandria o moscatell romà, seria la varietat més propera a laVitis Apiana, anomenada així en època romana perquè la seva dolçor atreia a les abelles (apiae en llatí). Actualment se la considera unavinya antiga, és a dir, una varietat no modificada genèticament, ja que el seu cultiu des de l'antiguitat com a fruita per al consum humà (raïms i panses) s'ha mantingut durant la tardoantiguitat, l'època musulmana, l'època medieval i moderna.[4][1]
Es cultiva per tot l'arc mediterrani, des de Turquia a la Península Ibèrica, on es troba la superfície cultivada més extensa. També és present a Sud-àfrica, Austràlia, Perú i Bolívia. A la península ibèrica les principals zones productores són litorals: laMarina, laFoia de Bunyol, laVall dels Alcalans, elCamp de Tarragona i elRosselló, encara que també es troba a Navarra. A Catalunya és present dins lesD.O. Alella,Catalunya,Conca de Barberà,Costers del Segre,Empordà,Montsant,Penedès,Priorat,Tarragona i Terra Alta.
Destaca el seu ús com a vi sec al Penedès, a l'Empordà i Alella en cupatge i en varietat tranquil·la o escumosa; en cupatge amb d'altres varietats alPriorat, a laDO Catalunya; però sens dubte el seu ús és més important és en els moscatells de laDO Alacant, lamistela de moscatell de laDO València, i elMoscatell de l'Empordà del Penedès i del Priorat. Al Rosselló, la tradició delVin de Noël ha permès la creació de la denominació delMoscat de Ribesaltes.
| En altres projectes deWikimedia: | |
 | Commons (Galeria) |
| Commons (Categoria) |
 | Viquidites |
