![]() ![]() | ||
Fitxa | ||
---|---|---|
Direcció | Luchino Visconti![]() | |
Protagonistes | ||
Producció | Luchino Visconti![]() | |
Dissenyador de producció | Ferdinando Scarfiotti![]() | |
Guió | Nicola Badalucco,Luchino Visconti iThomas Mann![]() | |
Música | Gustav Mahler![]() | |
Fotografia | Pasqualino De Santis![]() | |
Muntatge | Ruggero Mastroianni![]() | |
Vestuari | Piero Tosi![]() | |
Productora | Warner Bros.,Alfa Cinematografica(en)![]() ![]() | |
Distribuïdor | Warner Bros.![]() | |
Dades i xifres | ||
País d'origen | Itàlia,França iEstats Units d'Amèrica![]() | |
Estrena | 1r març 1971![]() | |
Durada | 130 min![]() | |
Idioma original | anglès italià polonès francès ![]() | |
Rodatge | Venècia![]() | |
Color | en color![]() | |
Descripció | ||
Basat en | La mort a Venècia![]() | |
Gènere | drama,cinema LGBT ipel·lícula basada en una obra literària![]() | |
Tema | epidèmia![]() | |
Lloc de la narració | Venècia![]() | |
Premis i nominacions | ||
Nominacions | ||
Premis | ||
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() | ||
|
Morte a Venezia és una pel·lículafrancoitaliana deLuchino Visconti, estrenada el1971.
L'acció es desenvolupa el 1911, a laBelle Époque, en unaVenècia visitada per la burgesia despreocupada, abans dels drames que sorgiran. A l'hotel de luxe on s'allotja el vell compositor Gustav von Aschenbach, (molt lliurement inspirat enGustav Mahler), el seu estiueig és enterbolit per un jove adolescent androgin, el polonès Tadzio, que sembla encarnar l'ideal de bellesa etèria, a la qual ha intentat desesperadament donar expressió en les seves creacions.
Aquest noi desconcertant, per mirades creuades, pren consciència de la seva fascinació, l'artista somia a abordar-lo, i arriba a replantejar-se les certeses de tota la seva vida.
En una ciutat que se sap afectada d'una epidèmia decòlera amagada per les autoritats, Aschenbach, en comptes de fugir, s'enfonsa en la decadència (pensant a alertar la família del jove polonès) i mor sobre la platja del Lido després d'haver contemplat per última vegada Tadzio, el seu estimat a qui mai no haurà gosat parlar...[1]