El territori fou poblat per les tribus d'il·liris i concretament la tribu delsdocleates. La regió va passar als romans l'any9. Al segle vi era domini romà d'Orient quan va ser colonitzada massivament per emigratseslaus que van formar el principat semiindependent deDuklja, que va tenir relacions amb les potències de l'època especialment ambRàscia, l'Imperi Romà d'Orient iBulgària.
El1042 Duklja es va fer independent i va estendre el seu territori a costa de les veïnes Ràscia iBòsnia i fou reconeguda com a regne. Al final delsegle xi va entrar en decadència i el1186 fou conquerida per Esteve Nemanja i unit a l'estat serbi sent anomenadaPrincipat de Zeta.
Quan l'imperi serbi es van enfonsar al segle xiv la família delsBalsha va estendre el seu poder per la regió fins al1421 quan fou annexionat aldespotat de Sèrbia però el1455 la família noble delCrnojevic va prendre el poder. El1481 els Crnojevic van esdevenir tributaris dels otomans i van governar fins al1496 sent la darrera monarquia a caure en mans dels otomans als Balcans. La major part de la costa va restar en mans dels venecians. El1499 fou inclòs en el sandjak d'İşkodra (Skadar, Scutari) el1499 i en endavant fou coneguda com a Karadagh (o Kara Dagh) que vol dir 'muntanya negra' (d'aquí el seu nom venecià, Montenegro, que s'ha internacionalitzat arreu) i es va establir un sistema tribal com passava a altres llocs delsBalcans, i que va donar origen a una costa democràtica-militar. El1513 es va formar el sandjak separat organitzat el1514 i del que fou nomenat governadorStaniša (Iskender Beg), fill musulmà del sobirà Ivan Crnojević (1465-1490) fins al1528. Després d'aquest governant, al cap de sis anys, els Crnojevic van desaparèixer de la història local (va reaparèixer més tard a Sèrbia). Sota el govern d'Iskender Beg el poder mai va estar ni en mans seves ni dels otomans, ja que les tribus havien assolit el control; els otomans van eximir als habitants de l'impost de ladjizya i elulur, i altres impostos havent de pagar només una peça d'or (filuri) per cada casa i camp. El1528 el sandjak fou incorporat al deShkodër dins del qual la població va conservar part dels seus privilegis (el sandjak va tornar a existir del1597 al1614)
Els bisbe (vladika) Vavil de Montenegro va establir el poder temporal, primer nominal, el1516 quan el darrer príncep Esteve II Crnojevic (nominal sobirà 1503-1516), germà del darrer sobirà Durad IV Crnojevic (1490-1496/1503) hauria abdicat al seu favor. La població tot i els privilegis mai va acceptar el domini otomà i es va revoltar diverses vegades en delsegle xvii. A la segona meitat d'aquest segle els otomans ven entrar en una sèrie de guerres (guerra otomanopolonesa de 1672-1676, guerra russootomana de 1676-1681 i guerra de la Santa Lliga de 1682 a 1698) al final de les quals Montenegro va esdevenir una teocràcia dirigida pel metropolità ortodox montenegrí (vladika) de Cetinje, una posició que va quedar en mans hereditàriament de la famíliaPetrović-Njegoš del clan Ridani, que passaven el poder d'oncle a nebot (ja que no els estava permès de casar-se).
Els venecians nomenaven governadors que influïen en la política interna; el1797 els governadors venecians foren substituïts pels austríacs. Petar I Petrović Njegoš el vladika més influent, va regnar a la primera meitat del segle xix i va unificar el país i les tribus; Petar II el va succeir i el1832 va abolir el càrrec de governador. El1851 Danilo Petrović Njegoš va esdevenir vladika i el1852 es va casar, va renunciar al seu caràcter eclesiàstic i va agafar el títol de príncep (knjaz) i el nom de Danilo I, transformat el país en un principat secular.
AmbNicolau I de Montenegro elprincipat de Montenegro va ampliar el seu territori en lesguerres contra els turcs[1] i finalment fou reconegut internacionalment com a estat independent en elCongrés de Berlín el1878. El1905 es va promulgar una constitució. El Partit Popular va exercir generalment el poder estan en favor de la democratització i de la unió amb Sèrbia; enfront del Verdader Partit Popular, monàrquic; el1910 el principat fou elevat a regne.
Mapa de Montenegro l'any 1913
Les guerres dels Balcans li van concedir territoris que el van fer fronterer de Sèrbia, però van concedir Scutari aAlbània. A laI Guerra Mundial Montenegro va estar al costat de Sèrbia i contra les Potències Centrals; la victòria austríaca al començar el1916 els va portar a ocupar el país, que va romandre ocupat fins al novembre del1918. Les forces aliades van permetre la seva unió al proclamatRegne dels Serbis, Croates i Eslovens on va formar la província (àrea) de Zeta; el regne fou rebatejat Iugoslàvia el1929 i Montenegro va esdevenir el banat de Zeta.
Iugoslàvia fou envaïda el1941 per les forces l'Eix que van establir un estat independent titella que va romandre ocupat pels alemanys (una part fou transferida a Itàlia o a l'Albània italiana) fins al1944 quan els partisans van alliberar el país.
Va esdevenir una de les repúbliques constituents de la República Federal Socialista de Iugoslàvia i la capital fou rebatejadaTitograd en honor del mariscal Josip Broz“Tito”. El1974 es va establir una nova constitució.
Iugoslàvia es va dissoldre el1992 i Montenegro va romandre part de la més reduïda república federal de Iugoslàvia que en va resultar, formada per Sèrbia, Kosovo, Voivodina i la mateixa Montenegro. El referèndum de1992 va donar el 95,96% dels vots a favor de romandre dins la federació, si bé els musulmans, albanesos i minories catòliques hi van fer boicot igual que els partidaris de la independència. Aquests sectors es van queixar que el referèndum havia estat organitzat sota condicions no democràtiques i que el govern central s'havia encarregat de controlar la campanya electoral.
El govern va dur a terme una sèrie de mesures per a frenar qualsevol tipus de moviment proindependentista. Algunes de les tasques reclamades van ser posposades als censos de2001 o2003; el referèndum d'autodeterminació va ser posposat en múltiples ocasions.
El1996, va arribar al poder per escàs margeMilo Ðukanovic, i les relacions entre les dues repúbliques van empitjorar (tot i els canvis polítics que es duien a terme aSèrbia). I a conseqüència d'això la cúpula política montenegrina va prendre la decisió d'establir una políticaeconòmica pròpia, que preveia, entre altres mesures, la instauració delmarc alemany com a moneda oficial (divisa que seria substituïda més tard per l'euro tot i no formar part de la zona euro). Alguns objectius al país foren bombardejats el 1999 per l'OTAN durant la seva campanya contra Sèrbia, però molt limitadament. Durant laguerra de Kosovo molts kosovars es van refugiar a Montenegro però foren capturats pels soldats serbis a la república.
El2002 els dos governs que formaven la federació van arribar a un nou acord amb el propòsit de millorar la cooperació entre ambdues. Així, laFederació de Iugoslàvia deixaria pas a la denominada federació deSèrbia i Montenegro que es va proclamar el 2003; es va arribar a un acord per a posposar la celebració d'un referèndum el30 d'abril de2006, posposat després al22 de maig. Els sentiments independentistes havien crescut molt mentre però Europa no veia de bon ull aquest exemple de decisió democràtica; finalment la Unió Europea i l'OTAN van autoritzar un referèndum d'independència però imposant la norma que calia el 55% per obtenir majoria (els partidaris de la unió guanyaven si obtenien el 45%).
El referèndum es va fer el21 de maig de2006 i hi va participar el 86,5% de l'electorat; a favor de la independència va estar el 55,5% (230.661 vots) i per la unió el 44,5% (185.002 vots). El parlament de Montenegro va proclamar la independència el3 de juny i aquesta fou reconeguda per laUnió Europea, Sèrbia i els altres països de l'ONU.
El parlament nacional va adoptar el12 de juliol de2004 una nova bandera, dia nacional i himne, com a part del procés per a aconseguir la independència de l'antiga federació.
L'actual bandera de la república s'assembla a la utilitzada per la tradicionalmonarquia del país: es tracta de l'escut daurat del reiNikola sobre un fons roig, brodat en daurat (les inicials del monarca no s'han inclòs).
El dia nacional es va traslladar al13 de juliol celebrant les efemèrides de1878 quan Montenegro va ser reconeguda com el país independent número 27 en el món, i també com a record de l'alçament popular contra els països de l'Eix el13 de juliol de1941.
Com a himne nacional, es va seleccionar una de les cançons més conegudes delfolklore nacional,Oj, Svijetla Majska Zoro (‘Oh, Alba Resplendent de Maig’). Aquesta decisió va tenir l'oposició dels grupsserbis al parlament nacional, així com l'Església Ortodoxa deBelgrad, ja que dos versos de tal tema havien estat escrits originàriament perSekule Drljevic a principis delsegle xx (Drljevic va ser un independentista deMontenegro, considerat per molts un col·laboracionistanazi).
La majoria de llengües occidentals (entre elles elcatalà o l'anglès) utilitzen el termeMontenegro per designar el país. L'origen del nom reflecteix un calc del terme italiàmonte negro (‘mont negre’), que probablement va ser adoptat arran d'una època de gran influènciaveneciana sobre la regió durant l'edat mitjana. No obstant altres idiomes utilitzen la traducció literal demont negre per designar el país, entre ells elserbi Crna Gora.
La sevaorganització territorial es basa en elsopštine, que es pot traduir permunicipis, que són 21 i reben el nom de la població principal que contenen.
Les seues principals ciutats són:Podgorica (la capital amb 139.100 habitants),Nikšić (61.700),Pljevlja (18.800) iBijelo Polje (17.100). L'antiga capital del regne deMontenegro estava situada a la localitat deCetinje.
El relleu de la república varia des de les elevades muntanyes de les zones frontereres ambSèrbia iAlbània fins a una diminuta planacostanera de amb prou feines 6 quilòmetres d'amplària. La dita plana acaba de manera abrupta al nord, en trobar-se amb les muntanyesLovcen iOrjen, formant la badia deKotor.
La regiókàrstica del país està situada generalment a altures de 1.000 metres sobre el nivell del mar, arribant en alguns punts quasi els 2.000 metres com és el cas de la muntanyaOrjen.
Les muntanyes de Montenegro formen part dels territoris més abruptes del continenteuropeu. Són també característiques per ser una de les zones on l'erosió de l'últim període glacial va actuar amb major força.
Platja més llarga:Velika Plaça,Ulcinj - 13.000 metres
Pic més alt:Bobotov Kuk, a la muntanyaDurmitor - 2.522 metres
Llac més extens: LlacSkadar - 391 km² de superfície
El primer nivell d'administració de Montenegro són elsopština, que se sol traduir com a municipi. És la divisió territorial hereva de quan Montenegro era una república ioguslava. Actualment existeixen 24 municipis, comptant els municipis de les ciutats de Podgorica i Cetinje que consten d'un estatus especial. Els municipis alhora se subdivideixen en divisions, que poden englobar diferents pobles i localitats.
Nota: És important aclarir que les identitatssèrbia i montenegrina varien amb cada cens, a causa dels continus canvis polítics succeïts a la regió. Per exemple, unmontenegrí pot veure's a si mateix com unserbi i, viceversa. Naturalment, en ambdós grups hi ha individus que es consideren exclusivament membres d'un grup ètnic. No obstant això, s'observa que des del primer cens realitzat el1948 pel governcomunista, el nombre d'habitants autòctons ha anat perdent pes.
En el text constitutiu adoptat el1992, l'idioma oficial va ser rebatejat comserbi, deixant-se arrere la nomenclatura deserbocroat. El2003, el 63,5% de la població s'inscrivien en l'apartat de la població que tenia el serbi com a llengua materna, mentre que el 22% s'incloïen en l'apartat de parlants demontenegrí (un dialecte amb gran similituds al parlat a la zonasèrbia deBòsnia-Hercegovina oKrajina).
Un altre grup religiós d'importància és el compost pelsmusulmans, que arriba al 17,74% de la població actual. En aquest grup hi ha tres subgrups: elsalbanesos i elsmusulmanseslaus,bosnians i musulmans. Igualment hi ha un xicotet nucli de ciutadans de fecatòlica residents a les zonescostaneres, particularment a la badia deBoka Kotorska.
1. Estat parcialment a l'Àsia. 2. Estat geogràficament a l'Àsia, però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals 3.Estat reconegut parcialment 4. Estats no reconeguts per cap Estat europeu però sobiransde facto gràcies al suport militar no explícit de Rússia pel cas transnistrià i explícit de Turquia pel cas xipriota
_07.jpg)
