| ||||
| Tipus | jaciment arqueològic | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| Entitat territorial administrativa | Roma Capitale (Itàlia),Roma iLaci (Itàlia) | |||
| Lloc | ||||
| ||||
| Banyat per | Tíber | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 54 | |||
| Material | turó artificial | |||
Monte Testaccio oMonte dei cocci és un pujol artificial que va anar consolidant entre els segles I i IV a la ciutat deRoma com a principalabocador de la ciutat. Ocupa una àrea de 20.000 m² a la seva base i s'alça fins als 50 metres, si bé amb tota probabilitat va arribar a ser una mica més alt antigament. Se situava dins de lamuralla Aureliana i en l'actualitat està cobert per vegetació, però les restes d'àmfores i altres deixalles de l'època segueixen intactes. Es va nodrir principalment dels contenidors en què arribaven l'oli, el vi i els cereals des d'Hispània iÀfrica. Sovint se l'anomena el “vuité turó” de Roma.
Elpujol, de forma triangular, està compost per restes d'uns 26 milions d'àmfores trencades; sobretot d'oli d'oliva procedents de llocs com laBètica (aproximadament el 80% del total) o laTripolitània (el 17%). El restant 3% prové de laGàl·lia, altres regions de la península italiana, i també s'han documentat algunes àmfores orientals.[cal citació]
Lesàmfores arribaven alport de Roma, on se'n buidava el contingut i es trencaven en trossos. Les restes eren dipositades al Testaccio, després s'escampava calç sobre els recipients per evitar males olors. No era rendible rentar els recipients i enviar-los de retorn a laBètica i altres regions. Sembla que les àmfores es traslladaven senceres, probablement en grups de quatre, mitjançant rucs, mules o altres animals de càrrega.
Les excavacions arqueològiques indiquen que el pujol no va ser un femer fortuït ni desordenat, sinó una estructura duta a terme de manera disciplinada, elevada per terrasses amb murs de retenció també fets de trossos de ceràmica. Es poden establir tres fases en la construcció d'aquesta estructura. La primera abastaria del74 aC al149. La segona es va perllongar fins al230, i la terceraactualment[Quan?] és investigada.[cal citació]
Les àmfores descobertes al Testaccio han aportat nombrosa informació sobre l'evolució del port fluvial de Roma i sobre aspectes diversos com el comerç entre la península Ibèrica, nord d'Àfrica i la capital de l'Imperi Romà. Els arqueòlegs calculen que l'oli transportat en aquests envasos va permetre proveir la meitat de la dieta anual d'oli d'oliva (de sis litres) d'un milió de persones durant 250 anys.
Les primeres recerques arqueològiques van ser realitzades a la fi delsegle xix perHenrich Dressel. Després, l'arqueòlegGeorge Edward Bonsor Saint Martin va observar l'alta presència de ceràmiques de laBètica en aquest jaciment. També s'hi van realitzar recerques els arqueòlegs Rodríguez Alimeda,José María Blázquez Martínez iJosé Remesal Rodríguez, en col·laboració amb el Dipartamento di Scienze della Terra de laUniversitat de Roma La Sapienza.
