| |||||
| Tipus | municipi de Catalunya | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
| Província | província de Tarragona | ||||
| Comarca | Baix Camp | ||||
| Capital | Mont-roig del Camp | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 14.615(2025) (230,88hab./km²) | ||||
| Llars | 123 (1553) | ||||
| Gentilici | Mont-rogenc, mont-rogenca | ||||
| Idioma oficial | català | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 63,3 km² | ||||
| Banyat per | mar Mediterrània iriera de Riudecanyes | ||||
| Altitud | 120 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Fran Morancho López(2023–) | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 43300 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 43092 | ||||
| Codi IDESCAT | 430923 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
| Lloc web | mont-roig.cat | ||||
Mont-roig del Camp és unavila imunicipi deCatalunya situat a lacomarca delBaix Camp, situat al sector central de lacomarca, entre la serra deColldejou i lamar Mediterrània. Està format per dos nuclis de població: el nucli antic a l'interior i la població dela Platja de Mont-roig a la zona costanera, a laCosta Daurada.
| Entitat de població | Habitants (2024) |
| Miami Platja | 8.043 |
| Mont-roig del Camp | 3.706 |
| les Pobles | 2.436 |
| Font:Idescat | |
El terme municipal de Mont-roig té una superfície de 63,69 km². Situat entre lariera de Riudecanyes i elriu de Llastres, i entre les serres de Colldejou iLlaberia i la mar. El municipi té una àmplia façana marítima d'uns vuit kilòmetres de llargada de costa plana i arenosa, amb apartaments, càmpings i hotels, sorgits anàrquicament als nuclis dels Pins de Miramar iMiami Platja i entorn de la platja de Rifà, vora les Pobles. El terme de Mont-roig és en general pla, travessat per alguns barrancs i rieres.[1]
Hi destaca l'església nova de Sant Miquel, d'estilgòtic renaixentista i amb un doble portal totalmentrenaixentista, que va ser construïda entre1574 i1610.
Sobre un penyal de roca molt erosionat s'alça l'ermita de la Mare de Déu de la Roca, amb la capella de Sant Ramon.[2] Al peu de la muntanya de la Roca es troba l'ermita del Peiró, construïda el 1757 per Josep Nuet, pagès de la vila, per als vells i malalts que no podien arribar al santuari. Saquejada i abandonada durant molts anys, va ser restaurada cap a començaments del segle XX pelMarquès de Mont-roig, títol concedit el 1889 aAntoni Ferratges de Mesa, polític i advocat.[1]
Almas Miró,[2] propietat del pare deJoan Miró, a la zona coneguda comles Pobles, hi va residir el pintor llargues temporades des de1911. Obres comLa masia,Poble i església de Mont-roig,Mas Romeu iHort amb ase estan ambientades en la residència de Mont-roig del Camp.[2]
Apareix esmentat per primera vegada el 23 de gener de 1118. El document en qüestió és la carta de donació atorgada perRamon Berenguer III al bisbeOleguer en la qual apareixen determinats els límits d'una zona denominadaMontem Rubeum. A la carta de donació d'Escornalbou a Joan de Sant Boi del 1158 apareix anomenat ja com a vila, amb una referència explícita al seu castell. Li va ser concedida la carta de població el 13 d'agost de 1180.[cal citació]
El 1181, el reiAlfons II d'Aragó va lliurar al bisbe els drets sobre el castell; drets que el 1185 van passar a l'església de Santa Tecla de Tarragona. El rei es va reservar la meitat de les rendes que més endavant va traspassar a la seva esposaSança. Es va originar així un enfrontament entre la reina i l'arquebisbe Ramon de Castellterçol, que reclamava els seus drets sobre les rendes. El conflicte va finalitzar el 1198 amb un acord que reconeixia els drets de la reina sobre Mont-roig i els de l'arquebisbat sobrel'Albiol iLa Riba. Tots els drets van quedar a les mans de l'església a la mort de Sança.[cal citació]
El 1282, alguns dels habitants de Mont-roig van participar en un assalt al castell de Tarragona a causa d'una disputa sobre els tributs que es pagaven. El reiPere el Gran, com a represàlia, va ordenar al seu veguer que s'apoderés de tots els béns possibles dels homes del poble. El 1324 el poble va acudir a defensarCambrils, que era atacat per les tropes castellanes. A Mont-roig hi hagué una comunitat jueva, que va ser espoliada pels mont-rogencs el 1391, i el poble hagué de comprar el perdó del rei aquell mateix any. Encara, el 1489, el jueu de Mont-roig Ramon Rebilles va ser processat, condemnat i reconciliat per laInquisició de Tarragona.[1]
Mont-roig va rebre diversos atacs decorsaris, el més important va ser el 1558, quan més de 300 moros van desembarcar aSalou i arribaren a Mont-roig, on van fer 18 captius i enderrocaren i saquejaren diverses cases. Encara el 1742 els corsaris desembarcaren a la platja de Mont-roig i s'emportaren diversos captius, que van tenir set anys al seu poder.[1]
Mont-roig participava en laComuna del Camp almenys des del 1339. L'agost de 1708 va ser designat com a lloc de reunió delssometents aplegats per la Comuna per a lluitar a favor de l'Arxiduc.[cal citació]
El 8 de juny de 1808 el poble de Mont-roig es va revoltar, exigint la formació d'un sometent. El dia 13 es va organitzar una junta local. Durant tot aquell any es van succeir els enfrontaments entre elsmiquelets i les tropes napoleòniques. El 1811 el poble va sofrir un setge per part de tropes comandades pel generalSuchet, que ocupà el poble i el saquejà durant dotze hores. Diversos habitants van ser afusellats i l'ermita del poble, incendiada.[1] El 1838 elscarlins es van fer forts en unes pletes a la vora del poble. Ell 1868 es van adherir a laRevolució de Setembre organitzant manifestacions republicanes amb gran èxit. Els federals van guanyar les eleccions generals del 1869 i el 1872, però en aquest darrer any s'hi formà una partidacarlina.[cal citació]
Mont-roig té al seu terme municipal el despoblat deMiramar, a la vora del riu de Llastres, que depenia de l'arquebisbe de Tarragona. Constava d'unes 12 cases i de diverses masies aïllades. Fins a la fi del segle xix es conservaven en aquell lloc les restes d'un arc romà i fragments de lavia Augusta, amb construccions, paviments, dipòsits i cisternes. Tenia un port on, el1334, l'arquebisbe hi feia desembarcar el blat que venia deValència, per combatre la carestia de la baronia d'Alforja. El 1406, l'arquebisbeÈnnec de Vallterra va concedir a la ciutat deBarcelona el dret de construir-hi un carregador on portarien el blat de Castella i Aragó per evitar pagar els impostos que els demanava Tortosa. El 1606 es van unificar els termes de Miramar i de Mont-roig, i el 1678 el lloc estava deshabitat.[1]
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Al municipi s'observen dos grans nuclis urbans, Mont-roig del Camp iMiami Platja, especialitzats en activitats econòmiques clarament diferenciades:
El8 de setembre es celebra un romiatge popular a l'ermita de la Mare de Déu de la Roca. En aquesta festa s'hi balla elBall de Coques, amb la primera referència el 1816 i que es va ballar fins al Guerra Civil, posteriorment va ser recuperada el 1992. Històricament s'hi havien ballat altres balls com: LaMoixiganga (1816),Bastonets (1816),Cercolets (1816),Moros i Cristians (1816, 1851, 1877),Ball de Gitanes (1816),Ball de Dames i Vells (1816),Ball de Valencians (1816, 1851),Ball de la Rosaura (1851),Ball de la Sebastiana del Castillo (1877), elBall de Diables (1816) i elsXiquets de Valls (1877) .
Municipis delBaix Camp | ||
|---|---|---|
l'Albiol · l'Aleixar · Alforja · Almoster · Arbolí · l'Argentera · les Borges del Camp · Botarell · Cambrils · Capafonts · Castellvell del Camp · Colldejou · Duesaigües · la Febró · Maspujols · Montbrió del Camp · Mont-roig del Camp · Prades · Pratdip · Reus · Riudecanyes · Riudecols · Riudoms · la Selva del Camp · Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant · Vilanova d'Escornalbou · Vilaplana · Vinyols i els Arcs |  | |
