Unmonocle és un tipus delent correctiva usada per ajustar la visió en un sol ull, que consisteix en unvidre circular amb certa graduació. En molts casos emmarcat per un anell metàl·lic que té una cadeneta o cordó amb el qual es pot subjectar a algun lloc (p.e. la roba) per tal d'evitar-ne la pèrdua.L'antiquariPhilipp von Stosch, cap al1720 aItàlia, usava un monocle per examinar de prop gravats i antics camafeus, però aquest element no va esdevenir un article incorporat al vestuari masculí fins entrat el segle xx. El seu precursor immediat va ser elquizzing-glass dels dandis de la dècada de1790, el qual posseïa una muntura amb mànec-generalment ornada-i se subjectava enfront de l'ull a manera de lupa o com els petits prismàtics per a teatre.
Hi ha tres estils de monocle. El primer consisteix en un simple anell de metall amb una lent que s'ajusta a l'òrbita de l'ull. Aquest va ser el monocle usat aAnglaterra a partir de ladècada de 1830. El segon estil, desenvolupat en ladècada de 1890, va ser encara més elaborat. En aquest cas, el marc posseïa una extensió anomenada galeria, la qual, en allunyar la lent de l'ull, ajudava que les pestanyes no poguessin fregar-lo. Aquest tipus de monocle de vegades es feia a la mesura de l'ull, per la qual cosa era bastant costós. El tercer estil de monocle és sense marc. Va ser dissenyat com una peça de vidre amb una vora serrada per proporcionar una bona subjecció. De vegades se li agregava una perforació en un dels costats per passar un cordó, encara que en general, la majoria dels monocles d'aquest tipus s'usaven sense cap sustentació. Aquest estil va ser popular en els començaments del segle xx, perquè podien ser tallats per ajustar-se a qualsevol forma d'òrbita de l'ull de forma barata, sense el cost d'un marc adaptat.Els monocles no eren incòmodes com de vegades es creu; adaptats en forma convenient, s'usaven sense esforç. Per això, les classes benestants usaven monocles fets a mida i que necessitaven ajustos al llarg de la seva vida útil. L'opinió popular era (i segueix sent) que un monocle podia caure fàcilment amb una expressió facial inesperada. Això va ser summament explotat en les comèdies: l'elegant cavaller que s'espanta o sorprèn i el seu monocle que cau a terra o dins de la seva copa.
El monocle va estar generalment associat a homes rics pertanyents a la classe alta. Combinat amb un frac i unbarret de copa, completava el vestit de l'estereotip delcapitalista de finals del segle xix. Els monocles van estar també associats als militars alemanys d'aquest període fins a laPrimera Guerra mundial. En nombroses pel·lícules i imatges apareix el típic militar alemany examinant els plànols delcamp de batalla amb el seu corresponent monocle. Molts oficials alemanys -alguns participants en les dues guerres mundials- com araErich Ludendorff,Walter von Reichenau,Hans von Seeckt,Wilhelm Keitel oHugo Sperrle, efectivament els van usar.
Els monocles van tenir el seu apogeu a finals del segle xix i van desaparèixer en gran part a causa dels avenços enoptometria, els quals van permetre una major mesura de l'error de refracció, per la qual cosa les lents ilents de contacte poden ser prescrites amb diferents graduacions en cada ull. També va ser a causa d'una reacció contra els estereotips que arribaven a associar-se amb ells.Algunes figures famoses que van usar un monocle inclouen als polítics britànicsJoseph Chamberlain, el seu fillAusten Chamberlain iHenry Chaplin; també elnacionalistamusulmàMohammad Ali Jinnah, el president portuguèsAntónio de Spínola, els directors de cinemaFritz Lang iErich von Stroheim, el prominent escriptor portuguèsJosé María Eça de Queiroz, l'actorConrad Veidt, elsdadaistesTristan Tzara iRaoul Hausmann, el col·laboracionista polític francèsLouis Darquier de Pellepoix, el criminal anglèsPercy Toplis, l'esoterista i ideòleg de la dreta italianaJulius Evola, el poetaLord Tennyson, el diplomàtic britànicChristopher Ewart-Biggs-qui usava un monocle amb vidre fosc col·locat sobre un ull de vidre-; l'actorRalph Lynn, el cantant líricRichard Tauber-qui ho usava per dissimular el seu estrabisme-, entre d'altres. D'altra banda, la filòsofa i teòlogaElizabeth Anscombe va ser una de les poques dones notables que ocasionalment va usar un monocle. [1] Entre els famosos usuaris d'avui dia s'inclouen l'astrònom SirPatrick Moore, l'excèntric exboxejadorChris Eubank i el reiTaufa'ahau Tupou V deTonga.
El monocle forma part de la indumentària distintiva d'almenys tres dels personatges de lesoperetesvictorianes deGilbert & Sullivan: elMajor-General Stanley aEls pirates de Penzance,Sir Joseph Porter aHMS Pinafore, iReginald Bunthorne aPatience, i el mateix compositorArthur Sullivan n'usava un. En les diferents produccions de les operetes del duo anglès, és comú veure altres personatges portant monocles. Altres usuaris famosos de ficció sónWilkins Micawber (enDavid Copperfield deCharles Dickens),Mr Peanut (el maní-aristòcrata deKrafts Foods), el ninotCharlie McCarthy del famósventríloc nord-americàEdgar Bergen. També l'enemic deBatman:El Pingüí, elCoronel Klink (personatge de la sitcomHogan's Heroes) interpretat per l'actorWerner Klemperer, qui una vegada comentar que sostenia el seu monocle amb cola, la majoria de les encarnacions delCoronel Moustard del jocCluedo/Clue,Forte Stollen de l'animeGalaxy Angel, i el personatgeCho Hakkai de l'animeSaiyuki. El fictici LordPeter Wimsey, un detectiu amateur de classe alta, creat per la traductora i escriptora de novel·les policialsDorothy Sayers, posseïa un conjunt d'eines de detecció disfressades com a accessoris de cavaller, que incloïen una poderosa lupa oculta sota l'aparença d'un monocle. El dolent de les historietesDC,Monocle, és un òptic que crea un monocle que pot emetre raigs destructius, d'aquí el motiu del seu nom.Amelia Bones s'observaHarry Potter a través d'un monocle aHarry Potter i l'Orde del Fènix. Existeixen molts més personatges històrics i de ficció que van portar o van utilitzar aquest gadget, els esmentats ho són només a tall d'exemple.
