| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 13 juliol 1935 Dannemarie (França) | ||
| Mort | 3 gener 2003 (67 anys) Tucson (Estats Units d'Amèrica) | ||
| Causa de mort | infart de miocardi | ||
| Sepultura | Cementiri del Père-Lachaise, 89 | ||
| Formació | La Sorbona | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Assaig,estudis de gènere,feminisme iliteratura francesa | ||
| Ocupació | assagista, professora d'universitat, escriptora, filòsofa, novel·lista, activista | ||
| Ocupador | Universitat d'Arizona | ||
| Membre de | Gouines rouges(en)  (1971–)Moviment d'Alliberament de les Dones(1970–) Sedmikrásky(1970–) Front homosexuel d'action révolutionnaire(en) (–1970) | ||
| Moviment | Feminisme materialista,feminisme radical,lesbianisme radical ilesbofeminism(en) | ||
| Influències | |||
| Participà en | |||
| 5 abril 1971 | Manifest de les 343 | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Família | |||
| Cònjuge | Sande Zeig | ||
| Germans | Gille Wittig | ||
| Premis | |||
| |||
| Lloc web | moniquewittig.com | ||
  | |||
Monique Wittig (13 de juliol de1935,Dannemarie,Haut-Rhin,França -3 de gener de2003,Tucson,Arizona,Estats Units) fou unanovel·lista iteòrica feministafrancesa que, amb la seva obra, marcà profundament tant elmoviment feminista com lesteories de gènere.[1][2][3]
Monique Wittig fou una de les fundadores delMouvement de libération des femmes (MLF).[4][5][6] A partir del mes d'octubre de1968 s'implicà en un dels nombrosos grups que formaren el MLF.[7] El mes de maig de 1970 signà amb la seva germana Gille Wittig, Margaret Stephenson (Namascar Shaktini) i Marcia Rothenburg, el text fundacional (literalment el primer text) del Moviment francès a larevista mensualL'idiot international: «Combat pour la libération de la femme»[8] (el títol original era «Pour un mouvement de libération des femmes»).[9]
El 26 d'agost de 1970 posà un pom de flors a la dona del soldat desconegut en el monument de l'Arc de Triomf aParís, fet que és considerat com l'element fundacional delmoviment feminista francès.[10] Portava una banderola que deia:"Un de cada dos homes és una dona". La policia n'arrestà una desena de manifestants.
L'abril de 1971, signà elManifest de les 343 a favor del dret a l'avortament, publicat per la revistaLeNouvel Observateur.[11] El mateix any formà part deGouines rouges, primer grup per la defensa delsdrets de leslesbianes, constituït aParís. També participà en el grupFéministes Révolutionnaires i col·laborà en larevistaQuestions féministes.
El 1964 rebé elpremi Médicis perL'Opoponax, la seva primera novel·la, considerada com un text d'avantguarda pel que fa a les qüestions degènere.[2] L'escriptoraMarguerite Duras elogia el llibre:[12]
És segurament el primer llibre modern que s'ha escrit sobre la infantesa... És un llibre a la vegada admirable i molt important perquè es regeix per una sola regla, no utilitzar sinó un material descriptiu pur, i una sola eina, el llenguatge objectiu pur... Una obra mestra.»
L'Opoponax fou traduït als estats següents:Alemanya,Dinamarca,Espanya,Estats Units,Finlàndia,Gran Bretanya,Itàlia,Japó,Noruega,Països Baixos,Suècia i l'antigaTxecoslovàquia.
Les seves obres literàries no passaren desaparcebudes:Les Guérillères (1969), unpoema èpic considerat una obra cabdal delfeminisme,Le Corps lesbien (1973),Brouillon pour un dictionnaire des amantes, escrit amb la col·laboració de la seva parella Sande Zeig (1975),Virgile, non (1985),Paris-la-politique et autres histoires (1999) iLa Pensée straight (2001).[13][14]
Les seves obres es publicaren tant enfrancès com enanglès. El 1986 presentà la sevatesi:Le chantier littéraire: témoignage sur l'expérience langagière d'un écrivain a l'École des Hautes Études en Sciences Sociales deParís, publicada al 2010.[15] Aquestatesi vol ser, entre altres coses, unhomenatge de l'autora a l'escriptora francesa d'origenrus,Nathalie Sarraute, amiga seva des de 1964.[16]
El 1976 es va instal·lar alsEstats Units, on es va dedicar a la docència, sobretot a laUniversitat de Califòrnia, aBerkeley i a la Universitat de Tucson (Arizona), on va treballar al departament d'estudis (degènere) de dones.
L'any 2000 es va estrenar la pel·lículaThe Girl, basada en unanarració seva escrita enanglès i dirigida per la seva parellaSande Zeig.[17]
Monique Wittig va morir d'unatac de cor aTucson als 67 anys, el dia 3 de gener de 2003.[18]
Monique Wittig es va proclamar"lesbiana radical". El movimentlesbiennes radicales va començar a França el 1980, i es va convertir en organització el 1981 amb el nom deFront des lesbiennes Radicales(FLR), l'expressió tant fa referència a una opció sexual com una opció política.[19] Aquesta manera de pensar es trasllada als seus llibres, de manera que només hi apareixen dones. Per tal d'evitar qualsevol mena de confusió puntualitzà: "No hi ha una literatura femenina, això no existeix. En literatura, no separo les dones dels homes. S'és escriptor o no s'és escriptor. Som en un espai mental on el sexe no és determinant. Bé cal que hi hagi un espai de llibertat. El llenguatge ho permet. Es tracta de construir una idea del neutre que fugi del sexe."[20]
Teòrica delfeminisme materialista, denuncia elmite de "la dona", qüestiona l'heterosexualitat com a règim polític, base d'un contracte social al qual leslesbianes no es volen sotmetre:"La dona només té sentit en els sistemes de pensament i en els sistemes econòmicsheterosexuals. Les lesbianes no són dones." (1978). Aquesta afirmació s'emmarca en la idea que, segons Wittig, la categoria "dona" fou creada per la dominacióheterosexual masculina per servir les seves pròpies finalitats.[21] Wittig insta totes les dones a "convertir-se en lesbianes", entenent la paraula des d'un punt de vista polític, i no pas des del punt de vista de l'orientació sexual, per tal d'aconseguir l'alliberament de la classe dona.[22]
Critica no solament elmarxisme (que impedeix la lluita feminista), sinó també elfeminisme (que no qüestiona eldogmaheterosexual) per acabar fent unacrítica del dogma heterosexual que es fonamenta en "el pensamentstraight" ('correcte').[9][20][22]
Mitjançant aquestes crítiques, Wittig proposa una posicióuniversalista: l'adveniment del subjecte individual i l'alliberament del desig exigeixen l'abolició de les categories de sexe.[23]
Monique Wittig explica com va començar a participar en el MLF en una entrevista recollida l'any 1979 (inèdita fins al 2008) perJosy Thibaut,sociòloga i militant.[24] Com a reacció a la inscripció d'una associació anomenada MLF, així com de la marca i el logo alregistre de la propietatindustrial (deFrança) per part d'Antoinette Fouque i de dues persones més (Sylvina Boissonnas iMarie-Claude Grumbach), Wittig afirma:
[…] jo era l'única que pensava en un moviment d'alliberament de les dones en aquella època, és per això que hauria de reivindicar el MLF.[25]
A la primera reunió que convocà l'octubre de 1968, hi eren presents, segons el testimoni de Wittig:Josiane Chanel,Suzanne Fenn iAntoinette Fouque (l'amfitriona). El grup es fa més gran i les reunions següents tenen lloc a casa de Monique Wittig.[25][26]
| Llibres |
|---|
|
| Articles, assaigs i crítiques |
|---|
|
| Traduccions |
|---|
|
| Teatre i cinema |
|---|
|
_(cropped).jpg)