Phaseolus vulgaris, també conegut com fesolera o mongetera comuna[1] i mongetera francesa,[2] és una planta herbàcia anual que es cultiva a tot el món per les seves llavors seques comestibles o els seus fruits no madurs (que s'anomenen fesols o mongetes). La seva fulla també s’utilitza ocasionalment com a verdura i la palla com a farratge. La seva classificació botànica, juntament amb altres espècies de Phaseolus, forma part de la família de lesfabàcies o lleguminoses. Com la majoria dels membres d’aquesta família, els fesols comuns adquireixen el nitrogen que necessiten mitjançant una associació amb els rizobis, que són bacteris fixadors de nitrogen.
És d'origen americà i té molta variabilitat en formes colors i mides. Pertany al gènerePhaseolus com altres espècies conreades, entre elles laPhaseolus lunatus, anomenada "mongeta deLima" i a la qual pertany elgarrofó, ingredient típic de les paelles valencianes. De l'espèciePhaseolus coccineus és el "Fesol Fava deSóller" omongeta vermella. Les fesoleres poden ser enfiladisses o de mata baixa segons la varietat. És una planta anual de fulles simples de color verd fosc i flors blanques. Es conrea en l'època càlida de l'any i és de ràpid creixement. Es fa en regadiu o secans frescs. També es fan enhivernacle per collir a l'hivern.
Segons laFAO, la superfície mundial de mongeteres és de prop de 27 milions d'hectàrees i és la principal font deproteïna d'alguns països d'Amèrica Central. Les mongetes s'utilitzen sobretot per a l'alimentació. En els països desenvolupats disminueix molt el consum de les mongetes, malgrat que són molt nutritives amb més d'un 20% de proteïna i menys del 2% de greixos. Un estudi trobà que els fesols per a cuina ràpida tenen mésproteïna i minerals que els fesols de cuina més lenta.[3]
Pel que fa a la llavor, elfesol omongeta,[a] o tavelleta[4] és la llavor de lafesolera (tambémongetera obajoquera), que creix junt amb altres llavors dins d'unabeina, dita tambétavella obajoca llarga i estreta. Aquesta última pot ser plana o rodona de secció, dita sovint "perona" o "fina", respectivament). Les principals categories de mongetes comunes, segons el seu ús, són les mongetes seques (llavors collides a la maduresa completa), les mongetes tendres (beines tendres amb fibra reduïda collides abans de la fase de desenvolupament de les llavors) i les mongetes sense closca (closques) maduresa).
Ladomesticació de la mongeta comuna començaria en dos pols o centres diferenciats, d'una banda aAmèrica Central (la varietatvulgaris) i d'altra banda a la regióandina d'Amèrica del Sud (varietataborigineus). Aquestes dues varietats es distingeixen principalment en la mida dels grans, que és major en la varietat andina.[5]
La seva primera aparició en jaciments arqueològics data dels anys 7000 aC. alPerú, 4000 aC aTamaulipas (nord-est deMèxic) i de 3000 aC aTehuacan (sud-est deMèxic).[6]
El centre mesoamericà, o d'Amèrica Central, és una zona on gairebé la totalitat d'espècies de mongeta s'han trobat en estat salvatge, i sembla el centre principal de difusió de la mongeta on s'hauria format el complex mongeta-blat de moro-carabassa (conegudes com "les tres germanes" dels pobles amerindis). Sembla que aquestes plantes s'haurien posteriorment difós cap al nord.
AEuropa, la mongeta no va ser coneguda fins queCristòfol Colom en va veure per primer cop a Nuevitas (Cuba), en el seu primer viatge a Amèrica l'octubre de 1492.[5] Després d'ell, altres exploradors en trobarien a diversos punts d'Amèrica del Nord i del Sud. Sembla que va ser el papa Climent qui en va introduir les llavors a alguns països d'Europa, com ara a França, on en va oferir com a regal pel casament del reiEnric III ambCaterina de Mèdici, l'any 1533.[7] El domini del seu cultiu i l'adaptació de la planta a les terres europees, però, encara van trigar prop d'un segle a fer-se efectius. D'altra banda, els navegants i comerciants portuguesos van començar a portar les mongetes aÀfrica iÀsia.
La mongeta va tenir ràpidament èxit en alguns indrets d'Europa, on es va diversificar en moltes varietats locals, i de vegades van arribar a substituir parcialment o totalment, per a alguns plats concrets o més en general, alguns altres llegums, com arafaves,cigrons ollenties. També es va implantar bé a l'est d'Àfrica, en especial a la zona dels Grans Llacs (Kenya,Uganda,Tanzània), on les condicions ecològiques són properes a les de les muntanyes andines. Aquesta zona ha esdevingut també un centre de diversificació de la planta i el llegum ha esdevingut un aliment base per a les poblacions rurals que hi habiten. En canvi, a l'Àsiatropical, la mongeta no ha arribat a imposar-se enfront d'altres llegums com la mongeta xinesa (Vigna radiata) o l'egípcia (Dolichos lablab).
Flors de mongetera delcultivar "Contender" (varietat nana)
Flors de fesol de la varietatBuenos Aires o Perona (varietat d'emparrar)
Bajoques rodones bullidesBajoques planes (crues)Pastisset dolç fet amb mongeta secaMongetes seques guisadesFeijoada portuguesaMongetes en un esmorzarTaze fasulye és un plat de tavelles verdes de lacuina turca.
De les fesoleres o mongeteres es pot menjar el gra sec (mongeta seca,mongeta rossa ofesol) o les tavelles verdes anomenadesmongeta verda omongeta tendra a gran part deCatalunya,bajoques a la província de Tarragona,bajoques obajoquetes itavelles[8] alPaís Valencià.Fesols és el nom que reben aMenorca elspèsols. L'origen del mot català mongetes es trobaria en un malnom amb el qual el poble pla nomenaria els fesols.
En gastronomia, elfesol,mongeta seca omongeta rossa és l'ingredient principal de l'arròs amb fesols i napsvalencià. DeCatalunya n'és típica la varietat "del ganxet" blanca, grossa i de forma molt ronyonada, i també les "mongetes de Santa Pau". Es mengen sovint passades per la paella, amb una mica decansalada, comacompanyament, essent emblemàtica labotifarra amb mongetes, o bé guisades, amb un sofregit i embotits o carns. Sol haver-n'hi, també, a l'escudella. Les mongetes seques trinxades s'utilitzen també en forma depuré o per a fermandonguilles ihamburguesesvegetarianes. Al País Valencià no es coneix el mot mongetes sinó fesol (quan és 'seca') o bajoca o bajoqueta (quan és 'tendra'). Les mongetes són d'origenamericà i van tardar més d'un segle, a partir del contacte amb aquest continent, a implantar-se alsPaïsos Catalans, però van agradar i fins i tot es van crear variants o van substituir, parcialment o total, altres llegums (sobretot cigrons o faves) en alguns plats. Al començament, com tots els llegums, es tendien a considerar un aliment humil, però actualment se'n valora molt la composició nutritiva.
Els plats guisats a base de mongetes són prou comuns aEuropa, trobem, per exemple, lesbaked beans britàniques, que es poden menjar a l'esmorzar, lafabadaasturiana, elcaçoletoccità, etc. A alguns països deSud-amèrica es mengen sovint de color rogenc o fosc, és el cas, per exemple, de les que trobem a lafeijoada típica alBrasil. Però també es poden menjar d'altres maneres, aPortugal, per exemple, se'n fan uns pastissets dolços anomenatspastel de feijão. En general, a Mèxic i Amèrica central i del sud, les mongetes seques són un aliment essencial que s'utilitza en molts plats i preparacions habituals en la seva dieta.
Labajoca omongeta tendra es menja als Països Catalans sobretot com a verdura, essent-ne una de les més habituals. Sovint es preparen bullides o al vapor, s'amaneixen i es consumeixen calentes, com aprimer plat. Moltes vegades s'acompanyen depatata i potser també d'altres verdures, com laceba o lapastanaga. Una jardinera de verdures és una barreja d'aquestes verdures i alguna més, per exemple, pèsols. L'aigua en la qual es bullen les mongetes es fa servir de vegades per a guisats, sopes o arrossos, en comptes d'aigua neta. També són molt habituals als arrossos ipaelles. Les mongetes tendres poden formar part de plats una mica menys senzills, amb altres ingredients, com latruita paisana, l'ensalada russa, etc. Al País Valencià, a les zones d'Horta, hi ha nombroses receptes de cuina que hi porten bajoqueta, com per exemple les bajoquetes al tombet. Es distingeix dos tipus, la mongeta verda plana -amb les seves varietats- i la rodona, anomenada bajoqueta fina o del cigarret al País Valencià. Precisament al País Valencià ens trobem amb una varietat més extensa de bajoquetes, entre les quals destaquen la de ferradura, el roget o la bajoqueta fina, al costat d'altres varietats que es mengen ja granades, amb la tavella assecant-se però encara tendres com el garrofó a la tavella pròpiament dita.
En altres països es poden menjar d'altres maneres. Per exemple, aFrança el més habitual és menjar-les fredes, bullides o en conserva, en amanides -deplat únic, amb enciam, alguna proteïna, etc.- o com a acompanyament de l'ànec o, de vegades, altres carns. APortugal, calentes, també es mengen sovint com a acompanyament o com un dels dos acompanyaments, que són sovint un de verdura cuita i un altre d'amanida.
S'han utilitzat fulles de mongeta per atrapar les xinxes a les cases.[9] Els pèls microscòpics (tricomes) de les fulles del fesol atrapen els insectes.[9]
Des de l’antiguitat, les mongetes s’utilitzaven com a dispositiu en diversos mètodes d'endevinació. L'endevinació amb mongetes s’anomenafavomància.
S'ha trobat que Phaseolus vulgaris bio-acumulazinc,manganès iferro i té certa tolerància a les seves respectives toxicitats, cosa que suggereix la idoneïtat per a la bio-remediació natural de sòls contaminats per metalls pesants.[10]
↑Cal veure la sinonímia, que ha estat afavorida per la simultaneïtat de l'arribada del nou producte en llocs diferents, com un enriquiment de la llengua, del qual els parlants han sabut treure profit, com ara en el de la dualitat de solucions aplicada amb els noms vulgars fesol / mongeta per a l'espècie americanaPhaseolus vulgaris, i ambdós, avui, amb una notorietat entre els catalanoparlants que sembla evident, si més no en la parla passiva. La convivència d'aquests dos coneixements porta cap a l'especialització i, en terres empordaneses, essent mongeta el nom preferit, reserven el mot fesolet per al gra d'una altra espècie. I si a Barcelona s'anomena mongeta tendra la tavella amb llavors consumida verda que a Tarragona coneixen amb el nom de bajoca, a Vilanova i la Geltrú li apliquen el nom de fesolet. Però compte amb el nom de bajoca, perquè a Alcoi identifica el fruit de l'espècie també americana Capsicum annuum, vulgarment conegut a la resta de la comunitat catalanoparlant amb els noms de pebre, pebrera, pebrot o pimentó. Els beneficis pràctics de la utilització que fan els parlants de la dualitat fesol / mongeta no s'aturen aquí: Josep Martines s'hi refereix amb la notícia que «Mongeta, probable préstec interdialectal, apareix al P. V., a l'entorn de la comarca de l'Alcoià i de part de la Marina Baixa, aplicat a una manera de cuinar els fesols (bullits i adobats amb vinagre i ceba): “Hui hem fet mongetes”» (Martines, Aportació Cavanilles: 254). Aquestes singularitats del lèxic vegetal porten prou maldecaps als redactors de lèxics, obligats contínuament a prendre opció en la selecció del mot preferent: si, en la dicotomia fesol / mongeta, en el diccionari de Lacavalleria (1696) ni se cita el darrer mot, en el de Labèrnia (1839-40) remeten circularment les entrades fesol i mongeta l'una a l'altra, mentre que el DCVB atorga carta plena als dos en definir-los per separat; i, finalment, si en la compilació del seu diccionari Pompeu Fabra va preferir de donar primacia a fesol sobre el sinònim mongeta, els redactors del DIEC han escollit el camí invers - monget/mongeta, que designen en alguns llocs respectivament l'autòctonaDolichos melanophtalmos i l'americana Phaseolus vulgaris (Masclans, Noms vulgars plantes: 21). VegeuRamon Marrugat Cuyàs,L'adaptació a la llengua catalana dels noms dels vegetals procedents d'Amèrica i llur incidència en la lexicografia,http://hdl.handle.net/20.500.11797/TDX1969
↑«French Beans». Royal Horticultural Society. [Consulta: 23 juny 2020].
↑Wiesinger, Jason A., et al. «Demonstrating a Nutritional Advantage to the Fast-Cooking Dry Bean (Phaseolus vulgaris L.)». Journal of Agricultural and Food Chemistry, 64, 45, 2016, pàg. 8592-8603.DOI:10.1021/acs.jafc.6b03100.,(anglès)
↑ «Phytoremediation of Pd, Zn, Fe, and Mg with 25 wetland plant species from a paper mill contaminated site in North East India». Environ. Sci. Pollut. Res. Int., 22, 1, 2015, pàg. 197–209.DOI:10.1007/s11356-014-3377-7.PMID:25103945.
.svg){kind=icon}
