Mongòlia (mongol: Монгол Улс, romanització:Mongol Uls) és un país extens,sense accés al mar, que es localitza entre les regions de l'Àsia oriental iÀsia central. Mongòlia fa frontera ambRússia al nord i laRepública Popular de la Xina al sud, l'est i oest. És el dinovè país més gran del món i ocupa una àrea d'1.564.116 km², amb una població de només 3,5 milions, el que el converteix en l'estat sobirà més poc poblat del món. Mongòlia és el país sense litoral més gran del món que no limita amb unmar tancat, i gran part de la seva àrea està coberta perestepa herbosa, amb muntanyes al nord i a l'oest i eldesert de Gobi al sud.Ulaanbaatar (o Ulan Bator), la capital i ciutat més gran, acull aproximadament la meitat de la població del país. A l'altra meitat, distribuida per tot el país, hi ha una alta taxa de nòmades i seminòmades. La llengua oficial és elkhalkha (també anomenatmongol) i la seva moneda eltögrög. El seusistema polític és unarepública parlamentària.
El territori de la Mongòlia actual va ser governat per diversos imperis nòmades, inclosos elsXiongnu, elsXianbei, elsRouran, el Primer Kanat turc, el Segon Kanat turc, elKanat uigur i altres. El 1206,Genghis Khan va fundar l'Imperi Mongol, que es va convertir en l'imperi terrestre contigu més gran de la història. El seu netKhublai Kan va conquerir laXina pròpiament dita i va establir ladinastia Yuan. Després de la caiguda dels Yuan, elsmongols es van retirar a Mongòlia i van reprendre el seu patró anterior de conflicte entre faccions, excepte durant l'era de Dayan Kan i Tumen Zasagt Kan.
Mongòlia és el romanent de l'anticImperi Mongol que va dominar gran part d'Àsia durant el segle xiii. Posteriorment, va perdre la seva independència, i fou integrat a la Xina des de finals del segle xvii fins a 1911, any en què va recuperar breument la seva independència, fins que el 1919 les tropes xineses van ocupar la seva capital. El 1921, amb l'ajuda de Rússia, va tornar a independitzar-se i tres anys més tard, el 1924, es proclama laRepública Popular de Mongòlia, adoptant polítiquescomunistes i d'acostament a laUnió Soviètica. No obstant això, després de ladissolució de la Unió Soviètica el 1991, Mongòlia redacta el 1992 unaconstitució liberal que marca la transició a lademocràcia representativa i en la qual el país es reanomenaMongòlia.
El 90% dels habitants són de l'ètniamongol, amb una minoria d'ètnies túrquiques, com elsuigurs, elstuvinians o elskazakhs. Elbudisme tibetà és la religió majoritària del país, i és juntament ambBhutan l'únic país independent on aquesta religió n'és predominant.
Hi ha megàlits prehistòrics prop deMörön (Mongòlia).
Una gran quantitat de pobles han habitat Mongòlia des d'èpoques prehistòriques. La major part eren nòmades que van formar de tant en tant grans confederacions. Van ser reunits per formar una confederació per Modu Shanyu el 209 aC. Van derrotar elDonghu, que havia estat prèviament la força dominant a Mongòlia de l'est. El Shanyu es va convertir en l'amenaça més gran a la Xina durant els tres segles següents; laGran muralla xinesa va ser construïda en part com a defensa contra el Shanyu. El mariscal Meng Tian de l'Imperi Qin va dispersar més de 300.000 soldats al llarg de la gran muralla per prevenir una invasió del nord. El Kanat Rouran (330-555), d'origen Xianbei, va controlar un extens imperi abans de ser derrotat pels Köktürks (555-745); l'imperi va ser fins i tot major (van assetjar Panticapea, actual Kerch, al 576). Els va passar el Kanat Uigur (745-840), desplaçat pels kirguisos. Els kitan mongols van dominar Mongòlia durant la dinastia Liao (907-1125) fins a l'ascens del jamag mongol (1125-1206).
Al segle xiii,Genguis Kan unificà les tribus mongoles i va crear un imperi, obra que van prosseguir els seus successorsOgodei,Güyük,Mongke iKhubilai.Aquest imperi comença a esfondrar-se el1386, amb la pèrdua de la Xina. Al segle xvi, sota el regnat d'Altan Khan, els mongols es van convertir albudisme tibetà. El monestir de Tuvkhun va ser construït el 1653 perZanabazar, el primerJebtsundamba Kutuktu, líder espiritual del budisme tibetà.
Al segle xvii, Mongòlia va caure sota el domini delsmanxús i els van donar suport en la conquesta de laXina el 1644. El manxús van formar ladinastia Qing, una dinastia forana que va ocupar el tron imperial a Pequín fins a 1911. Mongòlia es va transformar en dues províncies xineses, la Mongòlia interior i la Mongòlia exterior.
Durant el domini de la dinastia Qing, cada regió de Mongòlia va ser administrada de diferent manera:
Mongòlia exterior: les quatre lligues (aymags) dels mongols Khalkha de la Mongòlia central i del nord, i també les regions de Tannu Uriankhai i Hovd al nord-oest, van ser supervisades pel general d'Uliastay a la ciutat d'Uliastay. Equival a l'actual estat independent de Mongòlia, la regió administrada per Rússia de Tannu Uriankhai i una part del nord de Xinjiang.
Mongòlia interior: les banderes i tribus del sud de Mongòlia formaven part de sis lligues (chuulghan): Jirim, Juu Uda, Josutu, Xilingol, Ulaan Chab i Yeke Juu. Equivalen a la major part deMongòlia interior i algunes àrees veïnes a les províncies deLiaoning iJilin.
Mongòlia Taoxi: les banderes d'Alashan Oolud i Ejine Torghuud eren diferents dels aymags de Mongòlia exterior i dels chuulghans de Mongòlia interior. Equival a la major part de l'occident de l'actual Mongòlia interior.
Les Vuit Banderes Chaha estaven controlades pel comandant militar de Chahar (actual Zhangjiakou). La seva extensió correspon a les meridionals Ulaan Chab i Baynnur en l'actual Mongòlia interior més la regió que envolta Zhangjiakou a la província deHebei. Alhora, la jurisdicció d'alguns departaments fronterers de les províncies deZhili iShanxi també se solapen en aquesta regió.
La bandera de Guihua Tümed estava controlada pel comandant de Suiyuan (actualHohhot). Es correspon amb els veïnatges de la moderna ciutat de Hohhot. Alhora, la jurisdicció d'alguns departaments fronterers de la província de Shanxi també se solapen en aquesta regió.
La regió d'Hulunbuir, en el territori que ara és el nord-est de Mongòlia interior, era part de la jurisdicció del general deHeilongjiang, un dels tres que teniaManxúria.
Després de la invasió russa de finals del segle xvii, la Mongòlia del nord (la regió delllac Baikal) va ser annexionada per part de Rússia.
La caiguda de la dinastia Qing (1616 - 1911) el 1911, a mans de les forces republicanes a la Xina, va propiciar la independència de la Mongòlia exterior. Encara que va ser breu la seva independència, ja que les tropes xineses van ocupar la capital mongola el 1919, Mongòlia exterior va declarar la independència de la Xina el 1921 amb el suport de Rússia, i fins a 1924 no es va formar un govern independent, quan la República Popular de Mongòlia va ser creada amb el suport soviètic.
Durant laSegona Guerra Mundial, l'URSS va defensar Mongòlia del Japó. El20 d'octubre del1945, per mitjà d'unreferèndum, els mongols van votar llur independència de la Xina (97,8% de vots positius; 98,4% de participació). La República de Mongòlia va ser reconeguda com a estat independent per la República de la Xina el 1946, però aquest reconeixement seria anul·lat uns anys després. Després del final de laGuerra Civil xinesa, el nou estat de laRepública Popular de la Xina va acceptar la petició soviètica de reconèixer la independència de Mongòlia, mentre que el romanent del règim de laRepública de la Xina, refugiat aTaiwan, continuaria considerant Mongòlia exterior com una part de la Xina. Malgrat l'establiment de relacions diplomàtiques, les relacions entre la Xina i Mongòlia es mantindrien distants, i Mongòlia s'alinearia amb el bàndol soviètic, de manera evident després de la ruptura xinosoviètica de 1958, i albergaria moltes bases militars soviètiques durant laguerra freda. Mongòlia va ingressar a les Nacions Unides el 1961.
El 1990, el Partit Comunista va perdre el control del govern. El1992 va deixar de definir-se com a República Popular i va passar a ser un estat híbrid entre un sistema parlamentari i un sistema presidencial.[1][2]
La Cambra delGran Jural de l'Estat és elparlament unicameral de Mongòlia. La política del país es regula per la Constitució de 1992. La Constitució assegura els drets dels ciutadans com qualsevol altre estat democràtic, però permet lapena de mort i els treballs forçats.
El poder legislatiu el porta a terme el Gran Jural (assemblea formada pels escons elegits per quatre anys mitjançant sufragi universal). Entre les principals funcions de la cambra, estan ratificar l'elecció del president i triar el primer ministre i el seu gabinet. El president té dret de veto però aquest pot ser anul·lat per una majoria de dos terços.
El president és el cap d'estat; ha d'haver nascut al país i tenir més de 45 anys. Els candidats a president són proposats pels partits polítics del Gran Jural i és elegit per quatre anys. El gabinet del primer ministre ocupa el poder executiu, i s'encarrega per un màxim de quatre anys de la política interior i exterior. El poder judicial és regulat pel Tribunal Suprem de Mongòlia i controla la independència judicial el Consell General de Tribunals. Les esmenes a la constitució que van entrar en vigor el maig de 2020 limitaren la presidència a un mandat.[3]
Abans de la independència, l'únic partit legal era el comunista Partit Revolucionari del Poble de Mongòlia o PRPM. Actualment se'l considera un partit socialdemòcrata. En els anys noranta, es va permetre el pluripartidisme i fou el principal partit opositor el Partit Democràtic, fundat el 1990 i que va governar, liderant la coalició Democràcia Patriòtica, entre 1996 i 2000. En les eleccions de 2004, el governant PRPM va perdre gairebé la meitat dels seus escons, quedant-se en 36, i passà a l'oposició de 4 a 34. Davant d'aquests resultats, es va formar un govern de coalició, que es dissoldria el 2006 i passà a governar en solitari el PRPM.
Elsistema electoral es va modificar després de l'aprovació d'una esmena constitucional el2023 augmentant el nombre de diputats al Gran Jural de l'Estat de 76 a 126, i va canviar el sistema d'elecció dels diputats assignant 48 escons als partits en funció de la proporció de vots que rebin, mentre que els 78 escons restants s'elegeixen mitjançant el mètode tradicional d'escrutini uninominal majoritari per cadacircunscripció electoral.[4]
El president Bush i la primera dama durant la seva visita a Mongòlia el novembre del 2005, amb el president mongol Enkhbayar i la seva esposa, la primera dama de Mongòlia, Onongiin Tsolmon
Mongòlia manté bones relacions i missions diplomàtiques amb molts països, entre aquests destaquen Estats Units, Rússia, Corea del Nord i Corea del Sud, Japó i la República Popular de la Xina. El govern ha aconseguit grans acords internacionals en inversions i comerç. Mongòlia va donar suport a lainvasió de l'Iraq de 2003 i ha enviat diversos contingents de 103 a 180 soldats a l'Iraq i l'Afganistan. També 200 soldats mongols estan servint a Sierra Leone en missió de l'ONU per protegir la seva Cort Especial allí establerta després de la guerra civil del país. De 2005 a 2006, uns 40 soldats van ser desplegats amb el contingent belga i luxemburguès aKosovo. En total, les forces armades del país es componen de 8.600 militars. El 21 de novembre de 2005,George W. Bush va ser el primer president dels Estats Units en el càrrec a visitar Mongòlia.
Mongòlia té ambaixades a Astana, Ankara, Bangkok, Berlín, Pequín, Brussel·les, Budapest, El Caire, Varsòvia, Washington DC, Viena, Vientiane, l'Havana, Delhi, Londres, Moscou, Ottawa, París, Praga, Pyongyang, Seül, Sofia, Tòquio, Hanoi i Singapur; consolats a Irkutsk i Ulan-Udè, i missions diplomàtiques en les Nacions Unides a Nova York i a la Unió Europea a Ginebra. A més, manté consolats honoraris en diverses ciutats d'Àsia, Europa, Amèrica del Nord i a Amèrica Llatina.
Amb els seus 1.564.116 km²,[5] Mongòlia és el 19è estat més gran del món, després de l'Iran.
La major part del país està constituïda per estepes. Tot i així, eldesert de Gobi recobreix una part del sud, mentre que al nord i a l'oest es troben regions muntanyoses amb abundants boscos.
La part sud de Mongòlia està constituïda peldesert de Gobi mentre que les regions del nord i de l'oest són muntanyoses
L'any 2003 hi va haver grans nevades. Els hiverns generalment són secs i tanta neu és excepcional
El clima de Mongòlia és netamentcontinental amb hiverns llargs, secs i molt freds i amb estius frescos, temperats o moderadament càlids. Mongòlia està en una zona d'altes pressions i, per tant, el cel està sense núvols uns 250 dies l'any de mitjana. Lapluviometria (en part de neu) varia de 200 a 350 litres al nord del país i de 100 a 200 al sud (on es troba eldesert de Gobi). A tot arreu el màxim de pluja és a l'estiu.
Les temperatures mitjanes són generalment inferiors als zero graus de novembre a març i pròximes a 0 °C el mes d'abril i el d'octubre. Les temperatures al voltant de – 20 °C són freqüents els mesos de gener i febrer i poden davallar fins – 40 °C de nit i de matinada. A l'estiu, al sud del desert de Gobi, es pot arribar a 38 °C i a Ulanbaator fins a 33 °C. La meitat de Mongòlia presenta el fenomen delpermagel (sòl glaçat permanentment), encara que pot ser discontinu o presentar-se aïlladament. El permagel fa difícil la construcció d'edificis, camins, etc., perquè es desglaça parcialment durant l'estiu. A Mongòlia, tots els rius i llacs d'aigua dolça queden glaçats a l'hivern, els més petits fins al seu fons. Les tempestes de sorra no són pas rares a la primavera. Elzud, que afecta molt la ramaderia, es produeix si hi ha massa neu i fred.
La meteorologia pot ser molt inestable, en particular a l'estiu. Les quantitats de precipitació i la data de gel/desgel també varien considerablement segons els anys. Per aquestes causes climàtiques, l'agricultura és difícil i ocupa només l'1% del territori de Mongòlia.
Mongòlia està dividida en 21aimags (províncies) que, al seu torn, estan dividides en 315sums (districtes). La capital,Ulan Bator (en mongolUlaanbaatar), és administrada de manera separada, com a municipalitat okhot amb estatus provincial.Elsaimags són:
.svg%26amp%3blang%3dca)
_-_MNG_-_UNOCHA.svg)
