Muineachán (ga) | ||||
| ||||
| Tipus | ciutat-comtat | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Irlanda | |||
| Província | Ulster | |||
| Comtat | comtat de Monaghan | |||
| Capital de | ||||
| Geografia | ||||
| Altitud | 71 m | |||
| Lloc web | monaghantown.ie | |||
Monaghan (Muineachán enirlandès) és una ciutat d'Irlanda, a la regió de l'Ulster i cap del comtat de Monaghan.
El nom enirlandès,Muineachán, deriva del diminutiu de la forma plural de la paraulamuine, l'accepció principal de la qual és «matoll», però també pot significar «turó».Patrick Joyce Weston ho interpreta com a «lloc ple de petits turons o matolls»,[1] mentre que la interpretació més usual dels habitants és «terra dels petits turons», en referència als nombrososdrumlin de la zona.
A mitjan segle xx, Monaghan tenia una indústria de fabricació de mobles pròspera. No obstant això, des de 1990 aquesta ha disminuït molt sota la influència de la competència global. Així i tot, els principals fabricants de mobles, com Rossmore Furniture (qui pren el nom del Rossmore Forest Park, situat als afores de la ciutat), continuen operant des d'allí. Així com Kingspan Century, la major manufacturera de cases de fusta d'Europa, els qui al seu torn també tenen una important línia de producció de mobles.
En la branca industrial es destaquen Moffett[2] i Combilift,[3] líders del mercat demanipulació de materials de l'illa.Al seu torn existeix un projecte per impulsar el turisme a partir de l'eventual reobertura delCanal d'Ulster. El que permetria desplaçar-se per via fluvial des de ciutats a Irlanda del Nord, comNewry, a llocs tan al sud com aLimerick oDublín.[4]
Al setembre 1591, el territori de l'actual Monaghan va passar a les mans deHugh O'Neill en arrabassar-li-ho a lafamília MacMahon, després que el líder d'aquesta família anés penjat per les autoritats del govern de Dublín. Aquest incident va ser un dels quals va portar a laGuerra dels Nou Anys i lareconquesta Tudor d'Irlanda. Com a part d'aquest conflicte, entre el 25 i 27 de març de 1595 es va disputar labatalla de Clontibret que va culminar amb la victòria de les tropes d'Hugh O'Neill sobre les de la reinaElisabet I d'Anglaterra, la primera gran derrota anglesa del conflicte.[5]
En elturó de Lech se situa elTuró de la Pedra que era la pedra de coronació dels MacMahon. Situat a cinc quilòmetres al sud-oest de Monaghan, elpetrosomatoglif es va utilitzar per última vegada en 1595, però va ser destruït per un granger en 1809.
Entre 1825 i 1842 es va construir el Canal d'Ulster, que travessa Monaghan unint elriu Blackwater aMoy amb elriu Erne, prop deClones. Al moment de finalitzar-se l'obra ja estava en construcció elferrocarril d'Ulster, que entrava en competència directa amb el canal.[6] Com que mai va ser un èxit comercial, va ser abandonat oficialment en 1931.
El ferrocarril d'Ulster va arribar a Monaghan en 1858, unint la vila ambArmagh iBelfast. En 1863 va arribar elferrocarril d'Irlanda del Nord Occidental, per unir la vila amb Clones.[7] Aquestes vies fèrries van formar part delGran ferrocarril del Nord en 1876.[8] Lapartició d'Irlanda en 1922 va convertir la frontera amb elcomtat d'Armagh en un límit internacional, després de la qual cosa els trens es van retardar de forma rutinària per les inspeccions duaneres. En 1957, elgovern d'Irlanda del Nord va crear laJunta GNR per tancar la línia entrePortadown i la frontera, oferint també una opció per retirar els serveis de passatgers entre la frontera i Clones.[9] La companyiaCóras Iompair Éireann es va fer càrrec de la secció restant de la línia entre Clones, Monaghan iGlaslough en 1958. Però es van retirar els serveis entre Monaghan i Glaslough en 1959, i entre Clones i Monaghan en 1960, deixant a la vila sense servei ferroviari.[9]
En el context de laGuerra angloirlandesa, i en plena ona revolucionària europea (1917-1923), es va proclamar en 1919 el soviet de Monaghan, el primer al territori delRegne Unit de Gran Bretanya i Irlanda. Aquest es va dur a terme en l'asil de malalts mentals local (Monaghan Lunatic Asylum).[10] Incident que va ser ridiculitzat pel parlamentariJoseph Devlin, delPartit Parlamentari Irlandès, en afirmar en laCambra dels Comuns que «les úniques institucions que funcionen amb èxit a Irlanda són els manicomis».[11]
El 17 de maig de 1974, unlleialista va fer esclatar enfront del pubGreacen's uncotxe bomba en l'hora punta de la tarda matant set persones i ferint a una desena. El vehicle utilitzat havia estat robat aquesta mateixa tarda a Portadown i va causar grans danys en el teixit vial de la ciutat amb North Road i el carrer Mill entre les zones més afectades. Aquest va ser un dels incidents delconflicte d'Irlanda del Nord. Tres bombes van explotar en el mateix dia a Dublín, en el que és conegut com elsatemptats de Dublín i Monaghan. El grup paramilitar lleialistaForça Voluntària de l'Ulster es va atribuir els atemptats en 1993. En 2004, amb motiu del trentè aniversari, la presidentMary McAleese va inaugurar un monument a les víctimes. Consisteix en una columna de pedra arenisca i metall que conté set pous de llum que porten els noms de cadascuna dels morts. Va ser dissenyat per Ciaran O'Cearnaigh.
Llocs alComtat de Monaghan | ||
|---|---|---|
| Ciutats (baile) |  | |
| Viles iTownlands (baile fearainn) | ||
| Geografia | ||
