Monarchidae | |
|---|---|
_male.jpg) Monarca del paradís de les Mascarenyes | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Monarchidae Bonaparte, 1854 |
Elsmonàrquids (Monarchidae) són unafamília d'ocells de l'ordre delspasseriformes. Sónocells cantaires petits i insectívors, amb llargues cues. Viuen en zones forestals de l'Àfrica subsahariana,sud-est asiàtic,Australàsia i en un bon nombre d'illes delPacífic. Només unes poques són migratòries. Fan nius en forma de tassa que moltes espècies decoren amb líquens.
La major part de les espècies se'n troben als boscos i zones forestals. Les espècies que viuen en els boscos més oberts tendeixen a viure en els nivells superiors dels arbres, però, en els boscos més densos, viuen en la zona central i inferior. Altres hàbitats ocupats pels monàrquids inclouen la sabana i els manglars.Grallina cyanoleuca es presenta en la major part dels hàbitats australians excepte als deserts més secs.Aquests ocells es distribueixen pelvell món. A l'extrem occidental de la seva àrea de distribució el trobem a l'Àfrica subsahariana,Madagascar i les illes de l'oceà Índic tropical. També els trobem a l'Àsia meridional i alsud-est asiàtic, fins alJapó,Nova Guinea i la major part d'Austràlia. Han arribat també fins a moltes illes del Pacífic, on se'n troben diversos gèneres endèmics aMicronèsia,Melanèsia iPolinèsia, fins en indrets tan llunyans comHawaii i lesIlles Marqueses.La majoria són sedentaris, però algunes espècies són parcialment migratòries i un,Myiagra cyanoleuca, és totalment migrador. Altres espècies també fan moviments migratoris.
Els monàrquids són generalment monògams, amb les parelles romanent unides tota l'estació (com en el cas dels papamosques del paradís africà) o tota la vida (Chasiempis sandwichensis). Només tres espècies són conegudes per cooperar en la cria, però hi ha moltes espècies encara no estudiades. En general són territorials i defenen territoris al voltant de 2 hectàrees de grandària, però algunes espècies es poden agrupar als seus llocs de nidificació cooperant de manera estreta. Els nius tenen forma de copa oberta, fets en una forquella o en una branca. En algunes espècies els nius poden ser molt conspicus. Ponen 2 – 4 ous blancs amb petites taques o punts bruns.
Moltes de les espècies que formen aquesta família havien estat assignades a altres grups, en gran manera sobre la base dels caràcters morfològics o de comportament. Amb els nous coneixements generats pels estudis d'hibridació ADN deSibley i col·laboradors, cap al final del segle xx, va quedar clar que aquestes aus aparentment no relacionades eren descendents d'un avantpassat comú. Sobre aquesta base es va incloure aquest grup com unasubfamília delsdicrúrids (Dicruridae). Christidis i Boles els van donar més tard el rang de família.Segons la classificació delCongrés Ornitològic Internacional (versió 13.1, 2023), aquesta família conté 16gèneres amb 106 espècies:[1]
.svg){kind=icon}