| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 18 maig 1908 Barcelona | ||
| Mort | 31 desembre 2012 (104 anys) Barcelona | ||
| Sepultura | Cementiri delPort de la Selva | ||
| Formació | Universitat de Barcelona | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | escriptor, cirurgià, polític | ||
| Membre de | |||
| Carrera militar | |||
| Branca militar | Brigades Internacionals | ||
| Conflicte | Guerra Civil espanyola | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Angelina Trias Rubiès | ||
| Parents | Eugènia Broggi i Samaranch,neta Oriol Broggi i Rull,net | ||
| Premis | |||
 | |||
Moisès Broggi i Vallès (Barcelona,18 de maig de1908 –31 de desembre de2012)[1] fou unmetge ipacifistacatalà.
Va néixer el18 de maig de1908 a la ciutat deBarcelona, en un pis d'una casa recentment edificada a la part alta del'Eixample, concretament a l'actualcarrer París, entreBalmes iUniversitat (avui en dia, Enric Granados).[2] L'any 1912, quan tenia quatre anys, tota la família es va traslladar a viure en una torre del barri barceloní deSant Gervasi, al capdamunt del carrer Saragossa.[3] Arran del canvi de residència, el canviaren d'escola i l'apuntaren aLa Salle, dels Germans de la Doctrina Cristiana, prop de laplaça de Lesseps.[4] Antoni Broggi, el seu pare,[5] i Elisa Vallès, la seva mare,[6] eren simpatitzants de laLliga Regionalista, motiu pel qual passaven moltes tardes a la seu que tenia el partit al passatge de Mulet per a veure-hi representacions de teatre en català.[7] En canvi, el seu germà Santiago era ferm activista d'Estat Català, tot i que no va participar en elsfets de Prats de Molló.[8]
El 1941 Moisès Broggi es va casar amb Angelina, amb qui va tenir set fills.[9] És avi de l'actor i director teatralOriol Broggi i Rull.
Va estudiarMedicina a laUniversitat de Barcelona, on es llicencià el 1931 sota la direcció d'August Pi i Sunyer iJoaquim Trias i Pujol, i on s'especialitzà encirurgia, juntament ambJoaquim Trias i Pujol.[10]
Durant laGuerra Civil espanyola va participar en elbàndol republicà, implicant-se en l'equip mèdic de lesBrigades Internacionals.[10] Durant aquest període va implantar un dels tres avenços mèdics ideats durant la guerra, les sales d'operacions mòbils.[11] En finalitzar la guerra va ocupar una plaça a l'Hospital de Vallcarca de Barcelona, per esdevenir posteriormentcirurgià de l'Hospital Clínic de Barcelona.[10] Treballant a l'Hospital Clínic, hi fundà el servei d'urgències, que representà el primerservei d'urgències de vint-i-quatre hores de tot l'Estat espanyol.[11] Fou destituït, però, de tots els seus càrrecs oficials sent sotmès a un procés de depuració pelrègim franquista.[12] Va ser sotmès a un Tribunal Sumaríssim, que el va inhabilitar per al servei públic.[12]
Moisès Broggi i Vallès continuà, però, amb la seva tasca professional, primer aTerrassa i posteriorment en diversos centres de Barcelona, destacant per la seva tasca assistencial. Fou actiu fins a ladècada de 1980.[13] Al llarg de la seva carrera fou nomenat President de la Comissió de Deontologia del Col·legi de Metges i fou membre fundador de l'Associació Internacional de Metges per a la Prevenció de la Guerra Nuclear (IPPNW), entitat guardonada amb elPremi Nobel de la Pau l'any 1985.[10] També treballà en l'estudi de l'anatomia quirúrgica i fou un dels impulsors de labioètica a Catalunya.[1]
L'any 1966 va esdevenir membre de laReial Acadèmia de Medicina de Barcelona, de la qual fou nomenat president el 1980.[10] També tingué el títol de president d'honor de l'Institut Borja de Bioètica i de l'Institut Mèdic Farmacèutic.[14]
L'octubre del 2009 es va adherir aReagrupament,[12] formació que pretenia declarar unilateralment la independència. A les eleccions municipals del 2011, tancà la llista electoral de la coalicióUnitat per Barcelona.[12] Per a aquesteseleccions al Parlament de Catalunya de 2010 fou un dels firmants del manifest de laConferència Nacional del Sobiranisme.[15]
De la mà de l'associacióAra o Mai,[16] entitat de la qual va ser soci des dels seus inicis, i que proposava la formació d'una candidatura independentista unitària a les mencionades eleccions alParlament de Catalunya del 2010, va donar suport a laConferència Nacional per l'Estat Propi que es va celebrar alPalau Sant Jordi el 30 d'abril de 2011. La seva última gran intervenció pública es va produir a la manifestació independentista del 9 de juliol del 2011, impulsada perAra o Mai, i en la qual va parlar al costat d'Heribert Barrera iOriol Domènec, davant de desenes de milers de persones, i on va afirmar que: «la llavor de laindependència ja està sembrada».
En leseleccions generals espanyoles de 2011 Moisès Broggi encapçalà la llista de la coalició d'ERC ambReagrupament i la plataforma d'independentsCatalunya Sí per alSenat a lacircumscripció de Barcelona. En cas d'haver estat escollit no hauria pres possessió de l'acta desenador, a causa de la seva avançada edat.[12] El 2012 va donar suport a la creació de l'Assemblea Nacional Catalana.[14]
Moisès Broggi publicà una sèrie de llibres dememòries i de reflexions:[1]
L'any 1981 fou guardonat amb laCreu de Sant Jordi concedida per laGeneralitat de Catalunya,[11] i així mateix també ha estat guardonat amb laMedalla d'Or de Barcelona. El juliol de 2008 també fou guardonat amb elPremi Nacional a la Trajectòria Professional i Artística concedit per laGeneralitat de Catalunya en reconeixement de «la seva dilatada i prestigiosa carrera com a cirurgià i el seu compromís ètic i social».[17] També l'any 2008 va ser guardonat amb laMedalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.[11]
El 2009 l'Institut d'Estudis Mèdics (IEM) el nomena, a la Sala de Cròniques de l'Ajuntament de Barcelona, padrí del Màster en Assistència Integral en Urgències i Emergències, per a medicina i infermeria, de laUniversitat Autònoma de Barcelona (UAB).[18]
L'any 2010 s'anomenà el nou hospital deSant Joan Despí en honor seu.[19] El 28 de novembre de 2010, amb 102 anys, va protagonitzar la portada del primer exemplar del nou diariAra juntament amb la primera catalana nascuda el 2010.[20] El desembre del mateix any se li va atorgar el premi de la gent gran, concedit pelsAmics de la gent gran.[21]
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Pere Domingo i Sanjuán | President de laReial Acadèmia de Medicina de Catalunya 1979-1993 | Succeït per: Josep Laporte i Salas |
.svg) | ||
1981 · 1982 · 1983 · 1984 · 1985 · 1986 · 1987 · 1988 · 1989 · 1990 · 1991 · 1992 · 1993 · 1994 · 1995 · 1996 · 1997 · 1998 · 1999 · 2000 2001 · 2002 · 2003 · 2004 · 2005 · 2006 · 2007 · 2008 · 2009 · 2010 · 2011 · 2012 · 2013 · 2014 · 2015 · 2016 · 2017 · 2018 · 2019 · 2020 2021 · 2022 · 2023 · 2024 · 2025 | ||
2007:Josep Fontana · 2008:Montserrat Abelló iMoisès Broggi · 2009:Josep Maria Castellet · 2010:Miguel Milá · 2011:Oriol Bohigas · 2012:Arnau Puig |
