| |||||
| Tipus | municipi de Catalunya | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
| Província | província de Barcelona | ||||
| Comarca | Moianès | ||||
| Capital de | |||||
| Capital | Moià | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 6.828(2025) (90,68hab./km²) | ||||
| Llars | 184 (1553) | ||||
| Gentilici | moianès, moianesa | ||||
| Idioma oficial | català | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 75,3 km² | ||||
| Altitud | 717 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Partit judicial | Manresa | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Dionís Guiteras i Rubio(2011–) | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 08180 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 08138 | ||||
| Codi IDESCAT | 081385 | ||||
| Lloc web | moia.cat | ||||
Moià és unavila deCatalunya, cap delmunicipi del mateix nom, capital de lacomarca delMoianès, al centre de la qual està situat.
L'any 1983 tenia un cens de 3.140 habitants. El 31 de desembre de 2008 ja arribava a 5.711 habitants (creixement d'un 79,6% en un quart de segle) i el 2010 a 5.713. La seva economia es basa en la ramaderia, l'agricultura, el comerç, la construcció, el lleure, la indústria tèxtil i l'alimentària.
És la població més important de l'altiplà delMoianès, el qual configura una comarca integrada per deu municipis que, fins al 2015, pertanyien administrativament a les comarques delBages (Calders,L'Estany, Moià,Monistrol de Calders iSanta Maria d'Oló), alVallès Oriental (Castellcir,Castellterçol,Granera iSant Quirze Safaja) i aOsona (Collsuspina).
A l'actualitat, el terme municipal de Moià és molt extens: depassa els 75 km². És així des del1846, quan pràcticament es va doblar el terme en ser-hi agregats els antics termes forans deFerrerons iRodors, independents fins aquell any, atès que aquells ajuntaments no assolien, per poc, el nombre mínim de veïns (caps de casa, en realitat) per poder mantenir la independència municipal: en tenien 22, entre els dos, i en calien 30. Per ordre de la superioritat, es van haver d'unir a Moià.
Afegits al seu entorn natural, amb els seus boscos, camins, masos i cases rurals d'acollida, com a llocs d'interès s'hi poden trobar lesCoves del Toll i lade les Toixoneres, laCasa-Museu de Rafel Casanova,[1] elParc Municipal, elMolí Nou, la casa del tenorFrancesc Viñas i els castells deCastell de Clarà,Castellnou de la Plana i Castell de Rodors.
L'extens terme municipal de Moià es troba al centre de la seva comarca, del tot envoltat per altres municipis del Moianès, llevat de l'extrem nord-est, on toca en un breu tram el terme municipal deMuntanyola, d'Osona, i al nord-oest, on limita amb el terme d'Avinyó, delBages.
Termes municipals limítrofs:
| Avinyó | Santa Maria d'Oló iL'Estany | Muntanyola |
| Calders |  | Collsuspina |
| Monistrol de Calders | Castellterçol | Castellcir |
Situats a l'extrem sud del terme municipal, en el vessant de llevant delPla de Puntogaina, es troba la fita tritermenal entre els termes municipals deCalders (nord-oest), Moià (nord) iMonistrol de Calders. Des d'aquest lloc el termenal traça una perfecta línia recta que, travessant la vall deltorrent de la Baga Cerdana, s'enfila alSerrat de Baiones, prop del cim del qual hi ha un altre triterme, ara entre Moià,Castellcir i Monistrol de Calders. Es tracta d'una línia recta de quasi 900 metres, el termenal amb Moià.
Pel costat de Moià, són les terres dela Grossa,Vilaterçana (masies deCalders amb terres dins del terme de Moià),Sabruneta (masia desapareguda les ruïnes de la qual es conserven) iSerramitja. Pel de Monistrol de Calders, són terres dela Coma i, en part, també de Vilaterçana.
Des del Serrat de Baiones la línia del terme s'adreça cap al nord-est, per anar a passar pel costat de llevant dela Bassa de Serramitja i pel costat sud-est de la masia deSerramitja, per damunt delsCingles de Serramitja, a migdia de la capella deSanta Magdalena. El termenal segueix sempre cap al nord-est per la carena de laSerra de Santa Magdalena en la seva meitat occidental, fins al lloc on hi ha elDòlmen de Santa Magdalena. En aquest lloc la línia de terme trenca cap al sud-est, travessa la vall deltorrent de Font d'Esqueix i va a buscar lesRoques Tallades, per damunt, i al nord, de laSolella de la Datzira.
Seguint la serra, fa un parell de ziga-zagues en angles molt tancats, fins a assolir l'extrem sud-oest delSerrat de Montbrú i delsCingles de Montbrú, fins que el termenal baixa a trobar lariera de Castellnou, en el paratge del Còdol. A partir d'aquest lloc, la línia del terme segueix cap a migdia la riera esmentada, fins al moment que se'n desvia cap al sud, per tal de passar entrela Saleta, a llevant, en terme de Moià, iles Vinyes, des d'on, cap al sud, va a buscar eltorrent de la Fàbrega en el lloc on hi ha la Font de la Golarda.
Seguint la riera sempre aigües amunt, a l'est-sud-est del Saiolic i a ponent delSerrat del Vent, on comença el termenal ambCastellterçol.
Des d'aquest punt, el termenal amb Castellterçol segueix un tram del torrent de la Fàbrega aigües amunt, fent el tomb per migdia al Serrat del Vent. Deixa a migdia laQuintana del Gironès i la masia del Gironès, després al sud-estPla Rubí, i poc després passa per sota delPont de la Fàbrega la carreteraC-59. A llevant del Pont de la Fàbrega, el torrent deixa a l'esquerra elMolí de la Fàbrega ila Fàbrega. Just en aquest lloc el termenal abandona el torrent de la Fàbrega i segueix el curs deltorrent del Gai fins al capdamunt de laQuintana de la Fàbrega, a llevant de laFont del Roure.
Des d'aquest lloc, el termenal emprèn cap al nord-est, travessant elPla del Boix, fins a arribar al límit de ponent delSot del Llop, a l'oest deles Humbertes. En aquest lloc fa una volta cap al nord per resseguir tot el Sot del Llop, deixant les Humbertes al nord, i baixa a trobar eltorrent Mal a ponent de laRompuda de l'Esteve, on es troben els termes de Moià, Castellterçol iCastellcir.
Es tracta d'una línia de terme de quasi 4,5 quilòmetres, que deixa en terres de Moià terres dela Saleta,la Coma de Sant Jaume,la Casa Nova de la Coma iles Humbertes, i en terres de Castellterçol, terres del Gironès,la Fàbrega iles Basses.
Des del punt anterior, la línia del terme segueix elTorrent Mal cap al nord-est, deixant a llevant la Rompuda de l'Esteve, laCasa del Guarda,la Casa Nova del Verdeguer i laFont Bernada, i a ponent la masia deles Humbertes, elCamp de vol Les Humbertes iles Nou Fonts. Quan el torrent arriba a ponent de lesRoques Foradades, el termenal abandona el Torrent Mal i gira cap a llevant. Pel costat de migdia de la masia dela Tuta, travessa laQuintana de la Tuta i arriba a una carena, al nord delsPlans de la Tuta. Des d'aquest lloc fa una punxa cap al nord-est fins a ponent dels Plans del Toll, i torna a adreçar-se cap al sud-sud-est, fins que arriba a una altra carena, al sud-oest dels Plans del Toll i al nord-oest deles Berengueres, torna a canviar sobtadament de direcció, cap al nord-est, fins que arriba al fons d'un torrent que hi ha entre les dues masies esmentades i torna a tòrcer, ara cap al sud-est, fins que troba lariera de Santa Coloma.
Un cop troba aquesta riera, el termenal puja aigües amunt, cap al nord-est, deixant a llevant el petit nucli deSanta Coloma Sasserra i la masia del Bonifet i a ponent la ja esmentada dels Plans del Toll. Just a l'est dels darrers edificis dels Plans del Toll, el termenal abandona la riera, i s'enfila cap al nord-est fins que arriba a la carena de laSerra de Santa Coloma, on es troben els termes municipals de Moià, Castellcir iCollsuspina.
Aquesta línia de terme recorre quasi 6 quilòmetres, deixant en el costat de Moià les terres de les Humbertes, la Tuta,el Toll, els Plans del Toll iPuig-antic, i en el de Castellcir, el Verdeguer, la Casa Nova del Verdeguer, les Berengueres,El Giol i el Bonifet.
Des de la Serra de Santa Coloma, aquesta línia de terme segueix un tram de la serra cap al nord-est, fins que, al nord-est deFeixadella, trenca cap al nord-oest baixant cap altorrent de l'Espina; quan el troba, el segueix cap al sud-oest fins que troba un torrent afluent per la dreta, al sud-est de la masia dePuig-antic. Des d'aquest lloc s'enfila cap al nord-oest, passa pel costat mateix de llevant de Puig-antic, fins que se situa dalt de la carena, al nord de la masia esmentada. Des d'aquest lloc s'adreça cap al nord-est travessant elsPlans de l'Espinoi, fins que arriba a uns 200 metres al sud-oest de les Granges del'Espinoi; en aquest lloc, torç cap al nord-oest, i va a cercar eltorrent de la Griolera. La línia de terme passa pel costat de llevant del torrent, deixant al nord-estCan Pedrós i elPla Violer i al sud-oestel Gomar iSanta Eugènia del Gomar, fins que troba l'afluència en aquest torrent deltorrent de Picanyol.
En aquest lloc, el termenal abandona la llera del torrent, girant cap al nord-oest, travessa la carreteraN-141c justament per la fita quilomètrica 33, i puja cap a laMuntanya del Pol, deixant al nord-est la masia deCa l'Escanya i elRaval Picanyol. Un cop dalt de la muntanya esmentada, el termenal hi fa tota la volta pel sud i l'oest, resseguint la cota 1000, aproximadament, i pujant al cim del Parany, fent una doble giragonsa per tal d'acabar emprenent cap al nord, fins que puja dalt de la carena de la muntanya esmentada, seguint-la cap alColl de Palau. Continua per la mateixa carena, cap alCollet de Bolederes, deixant a llevant la masia d'Armadans i a ponent la deCal Cendresa, en ruïnes, i la deBolederes.
Del Collet de Bolederes continua cap al nord, travessant elSerrat de la Baga de Nualard, la carena nord del qual ressegueix, fins a arribar altorrent del Soler, a ponent delsPlans de la Coromina i al sud-est de la Serra de Sant Joan, on es troba el triterme entre Moià, Collsuspina iMuntanyola.
És un recorregut de quasi 8 quilòmetres, que deixa en el terme de Moià les terres dels Plans del Toll, Puig-antic, el Gomar,la Torre de Casanova,les Cases de Ferrerons, Cal Cendresa, Bolederes ila Guantera, i en el de Collsuspina, l'Espinoi, Can Pedrós, Ca l'Escanya, Armadans, elMas Nualard i laCaseta de Vilafort.
.JPG)
Des del punt anterior, la línia de terme s'adreça a ponent, per un torrent que segueix el vessant meridional de la Serra de Sant Joan, fins que arriba al nord del Serrat de Sant Joan, al nord-est dela Guantera, lloc on torç cap al nord-oest, en direcció ala Monjoia, però en arribar a llevant d'aquesta masia, torna a girar, ara cap al nord, fent un angle recte que situa la línia de terme just al nord de la Monjoia, resseguint de llevant a ponent eltorrent del Boixar. Des del nord de la Monjoia, torna a agafar la direcció nord-oest, per tal d'enfilar-se al vessant sud-oest delPuig Espeltós, pel costat on hi arriba elSerrat de Garfís. En aquest punt es troben els termes municipals de Moià, Muntanyola il'Estany.
És un recorregut de quasi 2,5 quilòmetres, que discorre per terres de la Guantera,Garfís i la Monjoia, en terme de Moià. i deVilafort,Tresserra i elCasalot de Senties, pel costat de Muntanyola.
Des de Puig Espeltós, el límit dels termes municipals davalla cap al sud-oest, fent diverses inflexions, travessa lariera de Postius, i s'enfila cap alSerrat de l'Horabona, alCollet de Cantallops. Des d'aquest lloc, gira cap a ponent, passant a migdia deCal Costa iCal Jan i al nord del turó del'Empedrat i de la masia deComes Nou. Travessa la carreteraC-59, i en el moment que arriba al nord-oest de Comes Nou i al sud-est delSerrat Febrer; en aquest lloc torç de sobte cap al nord, passant a prop i a ponent delRaval del Prat, fins que, en arribar a ponent deCal Rotllan, baixa de cop cap al nord-oest seguint elriu Sec. Segueix aigües avall cap al nord-oest i després cap a l'oest, fins que aflueix en aquest riu eltorrent del Gomis, just al nord delSalt del Ca. En aquest lloc es troben els termes municipals de l'Estany, Moià iSanta Maria d'Oló.
Es tracta d'un termenal de quasi 6 quilòmetres. En terres de l'Estany queden les heretats de Cal Costa i Cal Jan,Cal Canet,Cal Rei, Cal Rotllan,el Masot iPuigmartre, i en les de Moià, la Monjoia, Garfís, Comes Nou iel Soler de Terrades.
Des del punt anterior, el termenal entre Moià i Santa Maria d'Oló discorre cap al sud-oest seguint aigües avall el riu Sec, entre laCinglera de les Carrosses, al sud, i elSerrat de Rubís, al nord. Al cap d'un tram, deixa al sud elSerrat de la Coromina i al nord-oest el serrat deFalconeres i, conforme va girant més cap al sud, a ponent elSerrat del Roc. Troba elMolí del Perer, a llevant delCingle de Cal Pere; tot seguit el riu Sec s'aboca en lariera de Malrubí, al nord delsCingles de Cal Grill.
La divisòria entre els dos termes municipals segueix aigües avall, cap al sud-oest, la riera de Malrubí, deixant a la dreta -ponent- la masia del'Illa i elSerrat de Sobre l'Illa, i a l'esquerra la masia del Rourell i elCasalot de Mataocells. Decantat ja cap al sud-sud-oest, el termenal va deixant a ponent, successivament, elsCanals de Sau, la masia dela Garrigota, elSerrat de la Garrigota i elsCingles de la Resclosa, just abans d'arribar a l'antiga quadra del Solà de Sant Esteve; a l'esquerra -llevant- té el llargSerrat de Vilaclara. En arribar a terres de l'antiga quadra esmentada, al nord del'Autonell, la riera de Malrubí canvia de direcció. Ara cap a l'oest-sud-oest, passa a migdia del Solà de Sant Esteve, on hi ha les restes d'aquesta masia i l'església deSant Esteve del Solà, i al nord de laFont de la Tosca, laFont de l'Autonell i elCasalot Vell del Soca.
Al sud-oest de l'església de Sant Esteve, a migdia delTuró de Cantagalls i a llevant de les masies del Cellers iVilagonella, es troben els termes municipals de Moià, Santa Maria d'Oló iAvinyó.
És un termenal llarg, de quasi 10 quilòmetres, sempre seguint cursos fluvials. En el terme de Moià queden les propietats dela Rovira,el Perer, elMolí del Perer,el Rourell, el Casalot de Mataocells,Ribaus,Bussanya, l'Autonell, el Casalot Vell del Soca i el Solà de Sant Esteve, que tenia terres a tots dos costats de la riera. Pel costat de Santa Maria d'Oló es troben les terres deRubís,Vilagú, l'Illa, la Garrigota i el Solà de Sant Esteve.
Des de la Riera de Malrubí, la línia de terme entre Moià i Avinyó abandona la llera de la riera per tal d'enfilar-se traçant una línia recta cap al sud-est, deixant a llevant laBaga del Solà i després a ponent laBaga de la Cabrassa, i arriba al costat de llevant de l'Hostal de la Grossa, a la carreteraN-141c 100 metres a l'oest del punt quilomètric 22. En aquest lloc, el termenal fa un angle recte cap a ponent, seguint 350 metres la carretera, i allunyant-se'n progressivament després per tal de tallar un revolt de la carretera, després del qual la torna a trobar, 250 metres a ponent del punt quilomètric 21. En aquest lloc es troben els termes municipals de Moià, Avinyó iCalders.
Són 2,1 quilòmetres, en terres dela Moretona i dela Grossa, pel costat de Moià, i de Vilagonella, el Cellers, l'Hostal de la Grossa iel Berenguer, pel d'Avinyó.
Des del punt anterior, el termenal entre Moià i Calders arrenca cap al sud-est, deixant al nord-estla Bastona i elPla de la Bassa, fins a arribar alCamp de la Bassa, on gira cap al sud-sud-est, per arribar a la masia dela Grossa i passar entre la masia, que queda en territori de Calders, i la capella dela Mare de Déu dels Dolors de la Grossa, que és en terme de Moià. Des d'aquest lloc, la línia de terme s'adreça cap al sud-sud-est, al cap de 225 metres, a l'extrem sud-est delCamp Solà gira cap al sud-oest, per tal de seguir el pla sense baixar de nivell, i arriba a l'extrem est delCamp Gran, on torna a girar, ara cap al sud-sud-est, per tal d'arribar alPla de Puntogaina, sota el qual, a llevant, es troba la fota tritermenal entre Moià, Calders iMonistrol de Calders, on ha començat la descripció del perímetre del terme municipal de Moià.
Es tracta d'un termenal d'1,7 quilòmetres, que deixen pel costat de Moià terres de la Grossa, deVilaterçana i deSabruneta, i pel de Calders, de les dues primeres masies esmentades.
La parròquia deSanta Maria de Moià constitueix tota la part central i meridional de l'actual terme municipal de Moià. Presideix la plana on s'estén aquesta parròquia lavila de Moià, visible des de molts quilòmetres a l'entorn, sobretot a llevant i al sud, on destaca el campanar de l'església parroquial.
La parròquia deSant Pere de Ferrerons constituïa una població rural d'hàbitat disseminat,Ferrerons, que ocupava tot el sector nord-oriental del terme actual. A principis del segle xix formava ajuntament propi, juntament ambRodors.
La parròquia deSant Feliu de Rodors constituïa una població rural,Rodors, d'hàbitat disseminat que ocupava tot el sector nord-occidental del terme actual. A principis del segle xix formava ajuntament propi, juntament ambFerrerons.
L'extrem oriental del terme de Moià depèn de la parròquia deSanta Coloma Sasserra, no pas de les altres parròquies del terme. Pertanyen a aquesta parròquia les masies deles Closanes,les Comes de Santa Eugènia,el Gomar,Perers,els Plans del Toll,Puig-antic,el Toll iLa Tuta.
L'orografia de la comarca i l'aigua abundant que hi discorre ha fet de l'entorn de Moià un lloc propici per a l'existència de molins, que foren fariners en un origen, però amb el pas del temps es van anar diversificant i, alguns d'ells, convertint-se en seus d'indústries tèxtils. Al mateix temps, sorgiren de Moià algunes nissagues de moliners, com els Picanyol, que tingueren força importància en la història no tan sols de Moià, sinó dels pobles de l'entorn.
| Dades climàtiques a Moià | |||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Mes | gen | febr | març | abr | maig | juny | jul | ag | set | oct | nov | des | anual |
| Màxima rècord °C (°F) | 18.0 (64.4) | 21.0 (69.8) | 27.0 (80.6) | 25.0 (77) | 31.0 (87.8) | 40.0 (104) | 41.0 (105.8) | 40.0 (104) | 37.0 (98.6) | 29.0 (84.2) | 26.0 (78.8) | 23.0 (73.4) | 41.0 (105.8) |
| Màxima mitjana °C (°F) | 7.2 (45) | 8.8 (47.8) | 11.9 (53.4) | 14.2 (57.6) | 18.5 (65.3) | 23.3 (73.9) | 27.9 (82.2) | 26.8 (80.2) | 23.4 (74.1) | 17.8 (64) | 11.2 (52.2) | 7.9 (46.2) | 16.6 (61.9) |
| Mitjana diària °C (°F) | 2.9 (37.2) | 4.1 (39.4) | 6.6 (43.9) | 8.9 (48) | 13.0 (55.4) | 17.5 (63.5) | 21.4 (70.5) | 20.6 (69.1) | 17.7 (63.9) | 12.8 (55) | 6.9 (44.4) | 3.7 (38.7) | 11.3 (52.3) |
| Mínima mitjana °C (°F) | −1.4 (29.5) | −0.6 (30.9) | 1.2 (34.2) | 3.6 (38.5) | 7.5 (45.5) | 11.7 (53.1) | 14.8 (58.6) | 14.5 (58.1) | 12.0 (53.6) | 7.8 (46) | 2.6 (36.7) | −0.5 (31.1) | 6.1 (43) |
| Mínima rècord °C (°F) | −15.0 (5) | −12.0 (10.4) | −12.0 (10.4) | −8.0 (17.6) | −3.0 (26.6) | 4.0 (39.2) | 6.0 (42.8) | 6.0 (42.8) | 1.0 (33.8) | −3.0 (26.6) | −9.0 (15.8) | −14.0 (6.8) | −15.0 (5) |
| Precipitació mitjana mm (polzades) | 42.7 (1.681) | 34.0 (1.339) | 44.3 (1.744) | 58.4 (2.299) | 86.6 (3.409) | 65.9 (2.594) | 47.7 (1.878) | 56.9 (2.24) | 65.4 (2.575) | 75.1 (2.957) | 65.4 (2.575) | 40.8 (1.606) | 686.0 (27.008) |
| Mitjana de dies de precipitació | 6.0 | 6.2 | 6.6 | 9.3 | 10.6 | 8.9 | 5.1 | 6.9 | 6.8 | 7.3 | 6.3 | 5.6 | 85.5 |
| Mitjana de dies de gelada | 22.0 | 17.3 | 12.5 | 5.8 | 0.4 | 0.0 | 0.0 | 0.0 | 0.0 | 0.9 | 9.6 | 18.3 | 86.6 |
| Font:Servei Meteorològic de Catalunya | |||||||||||||
.jpg)
Moià conserva un ric patrimoni en mostres de poblaments sobretot d'època prehistòrica. Recollits en el Museu de Moià, a laCasa Museu Rafael Casanova, es poden observar algunes vitrines amb eines i enterraments trobats a lesCoves del Toll i en altres indrets del Moianès.
La primera constància escrita amb el nom del poble, que prové deModeliano, un derivat de l'antropònim llatíMotilius oModilius,[2] es remunta als anys912 i914,. L'església parroquial, de l'any939, conserva l'acta de consagració, amb la qual se sap que existia un petit nucli de població en l'època deGuifré el Pilós. La fira i el mercat van ser concedits l'any1151 pel comteRamon Berenguer I.
La vila de Moià, on elscomtes de Barcelona tenien una residència o palau comtal, iniciava ja en elsegle x la seva indiscutible capitalitat de tota la contrada. La subjecció de Moià al'Estany fou feta pel comteRamon Berenguer III, confirmant la cessió del bisbe Ramon Gaufred de Vic de la parròquia i els seus béns aSanta Maria de l'Estany. La jurisdicció secular anava a càrrec dels comtes de Barcelona, però a través del domini territorial dels castlans deClarà. El1194, però, una carta de poblament concedia a la vila la immunitat o alliberament de la subjecció a aquests castlans, i li confirmava la fira i mercat. El1260Jaume I redimí Moià de la possessió dels abats del'Estany. Així doncs, en endavant, la vila quedà com a possessió civil reial, eclesiàsticament dependent dels bisbes deVic i amb l'obligació de donar un cens força crescut al monestir del'Estany, com a compensació de la redempció del seu domini.
Els reis concediren privilegis i franqueses a Moià els anys1266 i1279, però també empenyoraren la vila el1288 i el1298, per bé que la recuperaren poc després. El 4 de maig del1356,Pere II concedia a Moià el títol de municipi lliure o reial, cosa que alliberava Moià de qualsevol domini civil que no fos l'exèrcit directament per la Corona. Moià podia nomenar tres jurats per governar i administrar la vila, i li permetia utilitzar el títol d'Il·lustre i Reial Vila de Moià. Encara, el 15 de desembre del1384 se li concedia elcarreratge deBarcelona, que li conferia tots els drets i privilegis de què gaudien els barcelonins. Aquest fet es reflecteix en l'escut i segell tradicionals de Moià, que són els mateixos que té Barcelona. Moià s'organitzava com un municipi modern, per a aquella època, ambbatlle,sotsbatlle, dotzejurats, dosoïdors de comptes,clavari,mostassaf, etcètera. També comptava ambsotsveguer i diversosconsellers, com a representants de l'autoritat reial.
El1381 hi hagué una venda del terme aPere de Planella que estigué a punt de fer passar la vila al domini feudal. El1384 els moianesos es redimiren, peròPere de Planella quedà senyor d'una bona part del terme i creàCastellnou de la Plana com a centre dels seus dominis.
A partir del1384 i per solemne privilegi firmat perPere el Cerimoniós, la vila de Moià fou en endavant unida i incorporada aBarcelona i declaradacarrer de Barcelona, amb la qual cosa gaudí dels privilegis de lloc reial.
Ja des del final de l'edat mitjana, Moià es mostrà com una població amb molta activitat artesanal i, més tard, industrial. Els principals eixos de l'activitat econòmica foren, en aquells anys, a més de la comercial a l'entorn del mercat de diumenge, l'elaboració de vi i aiguardent, bona part de la qual es destinava a l'exportació, a la de teixits i a altres activitats menors com, en una època determinada, la fabricació de rellotges. Aquesta activitat va permetre que els seglesXVII ixviii, sobretot, Moià experimentés un enriquiment i crescuda econòmica i demogràfica molt notables.
També cal destacar la indústria del i el comerç del glaç, que era un complement a l'activitat agrícola o de la llana del moment. D'aquesta època, dins el terme municipal de Moià, encara es conserven lespoues vella i nova de la Franquesa, i la poua de la Falcia.[3]
Un dels fruits d'aquesta etapa de prosperitat fou la construcció de l'actual església deSanta Maria de Moià, un notable edificibarroc, principalment, que arribà a allotjar una comunitat de preveres d'una vintena de membres, amb la particularitat que dominaven directament totes les esglésies del Moianès, i en la qual una bona part de la comunitat eclesial havia de ser constituïda per fills del Moianès. També neix i treballa a Moià, entre mitjan segle xvii i XVIII, la nissaga dels gravadors i impressors Abadal, iniciada perPere Abadal i Morató (Moià c. 1630 – 1684) i continuada pels seus fills Josep Abadal i Fontcuberta (Moià c. 1660 – 1749) i Pau Abadal i Fontcuberta (Moià 1663 – Manresa 1729), que traslladarà el taller i l'activitat familiar aManresa en 1718.
El primer fet destacat de l'edat contemporània a Moià és l'enfrontament el gener del1810 entre les tropes dels generals espanyolsO'Donnell i Porta, que feren fugir els francesos, que hi tingueren 200 baixes. La lluita fou molt intensa, i s'arribà al cos a cos, amb intervenció directa en aquest dur combat del mateix O'Donnell. El 14 de febrer es repetia, prop de Moià, un altre fet de guerra protagonitzat pel mateix O'Donnell, on tornaren a derrotar els francesos.
El1836 el carlí Borges hi patí dues derrotes consecutives; a la primera hi fou fet presoner, i a la segona s'hagué de retirar amb moltes pèrdues.
Tres anys més tard hi hagué l'assalt del 8 i 9 d'octubre del1839, quan les tropes del pretendent carlíDon Carlos,Comte d'Espanya,incendiaren la vila sencera,[4] destruint del tot unes 150 cases i deixant la resta molt malmesa. El col·legi dels Escolapis rebé molt directament l'assalt, i romangué en ruïnes una temporada llarga, de més de deu anys.
Pascual Madoz parla extensament deMoyá en el seuDiccionario geográfico...[5] del 1845. S'hi refereix dient que està situat en la falda de dues muntanyes denominadesdel Col·legi idel Salgot, en el lloc on es creuen els importants camins de Manresa a Vic i de Barcelona al Lluçanès. Té bona ventilació, i el clima és temperat i sa, amb atmosfera clara. Les malalties comunes són afeccions de pit.
Diu també que Moià té una gran importància estratègica, per la qual cosa és cap de cantó militar, amb residència d'un comandant d'armes, amb un destacament de l'exèrcit i una ronda de seguretat pública o guàrdia civil, a més de mossos d'esquadra. Era cap de districte electoral, i entre 1830 i 1835 també en fou de partit judicial. Compta amb 350 cases, de les 500 que tenia abans del fet referit més amunt; té una escola d'instrucció primària amb 80 alumnes, i una altra de gramàtica. L'església parroquial queda molt destacada, per la seva importància i influència. Moià comptava també amb hospital, i amb el primer col·legi dels Escolapis d'Espanya, segons Madoz, que es trobava en ruïnes per efectes de la guerra.
.jpeg)
El terreny era de secà, de mitjana qualitat, amb aigua abundosa procedent de diferents fonts, i hi esmenta les mines de carbó, explotades per la societatdel Gran Tesoro que, segons els mineralogistes, prometien molt. Esmenta 28 masies, a més de les restes delcastell de Clarà i de l'ermita de Sant Andreu. S'hi produïa blat, blat de moro i patates, i s'hi criaven ovelles, vaques, cabres i porcs. S'hi caçaven perdius, conills i llebres. Hi havia una fàbrica de teixits de llana, amb tint; deu de teixits de cotó i tres molins fariners. També fonda pública i cafè amb billar, diversos comerços d'ultramarins i mercat setmanal molt concorregut. S'hi celebraven tres fires a l'any, les dues primeres especialitzades en roba: per Sant Sebastià, per Sant Isidre, i el 10 d'agost, on es venia bestiar, sobretot boví, ases i mules. Moià tenia 578 veïns (caps de casa) i 2.649 ànimes (habitants).
En una obra de vers el1910, laGeografia General de Catalunya dirigida perFrancesc Carreras i Candi, el volum dedicat a laprovíncia de Barcelona,Cels Gomis parla[6] deMoyà, també força extensament. S'hi pot llegir que és una vila de 493 cases, amb 1.929 habitants de fet i 1.933 de dret; té agregats Sant Feliu de Rodors i Sant Pere de Ferrerons, i més de cent cases de pagès escampades per tot el terme. En total, són 622 edificis amb 2.576 habitants de fet i 2.588 de dret.
Parla de Moià com d'un important nus de comunicacions, amb llum elèctrica, telègraf, sis hostals i servei diari de cotxes que l'enllacen ambCaldes de Montbui,Manresa iVic. Esmenta que té destacament de laGuàrdia Civil, manat per un caporal, i un altre decarrabiners. Esmenta el noviciat delsEscolapis, que també fa d'escola per als nois de la vila, i dues congregacions de monges que tenen cura de l'Hospital i de malalts. Hi ha una escola i una costura (escola per a noies on ensenyaven sobretot a tenir cura de la llar) municipals, a més d'una altra costura d'un dels convents de monges. Diu també que hi ha trescassinos i una orquestra. Mercat el diumenge, Festa Major per la Mare de Déu d'Agost, i tres fires anuals, el 20 de gener, el 15 de maig i el segon diumenge d'agost.
Parla de les mines de lignit, que situa: a Nou Fonts, al Serrat de la Llebre Morta i a la Vall de la Torre, de les fonts abundoses, i del que es produeix en el terme: blat, blat de moro, llegums, fruites, patates i vi, a més de tota mena de bestiar. La indústria hi era important, en aquell moment: set fàbriques de teixits de cotó, una de teixits de fil, cinc de llana, dues de barreja i una de llinet i cànem. A més, una fàbrica d'electricitat, dues d'aiguardent, dues de pastes per a sopa, una de farina, i set molins fariners. La resta de l'article està dedicat a parlar extensament de la història de la vila.
LaCasa de les Joies, Primer ajuntament de Moià. 1709, El reial Patrimoni de Catalunya concedeix autorització al Comú de la Vila per utilitzar i edificar el que serà el primer ajuntament de Moià.[7]
Des de l'entrada en vigor del sistema democràtic d'elecció dels representants locals, Moià ha tingut tres alcaldes:
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | % vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| AraMoià-AM | Dionís Guiteras i Rubio | 1.451 | 8 | 56,19 | |
| JxCAT-Junts | Dolç Nom de Maria Tarter Armadans | 688 | 3 | 26,59 | |
| Capgirem Moià (CUP-Amunt) | Lakshmi Roset Sala | 253 | 1 | 9,77 | |
| PSC-CP | Susana Tapia San Pedro | 193 | 1 | 7,45 | |
| Total | 2.983 | 13 | |||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Moià és la vila d'origen de:
L'escolapiLlogari Picanyol Pla (Moià 1896 - Sabadell 1968) ordenat el 1918, va ser procurador general de l'Escola Pia a Roma per un període de vuit anys. A Roma va ser també arxiver i cronista del mateix ordre des del 1932 al 1958. Va fundar i dirigir les revistes Ephemerides Calasanctianae (1932-58), Rassegna di storia e bibliografia scolapica (1937-58), Archivium Sch. P. (1936-55), on va publicar molts articles sobre la història de l'orde, on podem trobar molts referents a Catalunya. Autor de més de 500 obres, entre quines hi ha 9 toms de l'Epistolario di S. Giuseppe Calasanzio (1949-56) i un munt d'obres de temes escolàpics. Una greu polèmica dins de l'orde va fer que dimitís i va tornar a Catalunya, on va fundar i dirigir les revistes Modilianum del 1960 al 1968, i Sabadellum del 1960 al 1968. També va ser l'autor d'una monografia de Moià el 1958. Va ser també durant el franquisme, i durant el període en què exercia el magisteri a l'Escola Pia de Sabadell, un defensor de la llengua catalana, posant a voltes en perill la seva integritat física en enfrontar-se a més d'una autoritat policial de la fosca època franquista.
Ermengol Coll de Valldemia (Moià, 1810 -Mataró, 1876), també conegut com aHermenegildo Coll de Valldemia, fou uncapellàescolapi. Va fundar i donar nom alCol·legi Valldemia de Mataró el 1855, juntament ambPelegrí Ferrer (primer ideòleg del projecte) i el també moianèsRamon Cuspinera.[9][10]
L'economia de Moià es basa en la ramaderia, l'agricultura, el comerç, l'oci, la indústria tèxtil i l'alimentària. El 2011 el diaribritànicThe Daily Telegraph va destacar en un reportatge el municipi com un dels més endeutats deCatalunya i l'Estat espanyol, assenyalant la situació defallida tècnica de les finances municipals, que acumulaven un deute de 25,5 milions d'euros a causa de la gestió anterior.[11]
LaBiblioteca Municipal, Can Carner i l'Ateneu són els centres que aglutinen l'activitat cultural. Periòdicament es publiquen les revistesLa Tosca, El Polvorí iModilianum.
Un dels grans temes pendents de la vila és la recuperació d'El Casal com a gran espai cultural públic (cinema, música, teatre...), tancat l'any2003 per deficiències en la seguretat arquitectònica i que implica laDiputació de Barcelona, elBisbat de Vic, laGeneralitat de Catalunya i l'Ajuntament de Moià.
Lafesta major d'estiu se celebra perSanta Maria, el15 d'agost i la d'hivern per Sant Sebastià, el20 de gener. Com a cites anuals també destaquen el prestigiósFestival Internacional de Música Francesc Viñas, anomenat el "Festival de la Catalunya Central" el qual es programa al llarg del mesos d'estiu i laFesta de l'Arbre Fruiter, fundada el1904 per Francesc Viñas, el17 d'agost.
També una festa que cal destacar és lallegenda dela cabra d'or una llegenda pròpia de Moià que se celebra abans de la festa major d'estiu. Son dos dies en els quals Moià i els seus habitants es converteixen en una vila de l'edat mitjana. Aquesta festa es va començar fent entre el 2009 i 2010. Ara aquesta festa ja és molt tipica pels voltats de Moià.
Cal destacar especialment, tot i que no va arribar als deu anys d'antiguitat, laFesta Barroca dels dies 10 i11 de setembre, que incloïa una notable mostra de teatre popular de carrer, tota ella feta per moianesos. Es reproduïa al llarg de tot el dia 11 de setembre, amb alguns actes el dia anterior, escenes al voltant de l'11 de setembre de 1714, on tenia una presència important el personatge deRafael Casanova, fill de Moià, i en la casa pairal del qual està situat el museu local.
Moià compta amb nombroses i notables mostres d'elements lligats a les festes tradicionals, com la Colla deBastoners, elBall dels Garrofins, elBall del Ciri, elBall de Gitanes de Moià, elContrapàs Curt de Moià, elBall dels Veguers de Sant Joan Evangelista, la Colla deGeganters, elPollo Matapuces i Robaescaroles i elsArmats. Molt particulars de Moià sónel Pollo, elBall dels garrofins, el Ball del Ciri i el Ball de Gitanes. Dels dos primers, no es té constància de cap altre lloc de Catalunya on existeixin.
Moià estàagermanada amb:[12]
Municipis delMoianès | |
|---|---|
