| ||||
| Tipus | regió històrica | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Geografia | ||||
| Part de | ||||
Mèsia (grec antic:Μυσία o Μυσία ἡ ἐν Εὐρώπῃ,llatí:Moesia) fou unaprovíncia romana situada alsBalcans. Tenia al sudTràcia, separada per les muntanyes de l'Hemos, iMacedònia, separada per les muntanyes de l'Orbelos i l'Escordos; a l'oest teniaIl·líria iPannònia, separada pels riusDrina iSava; i al nord elDanubi, que la separava deDàcia. Tenia a l'est lamar Negra (Euxí).Estrabó diu que originalment estava habitada pels tracis, ancestres dels misis d'Àsia. Hi havia les ciutats d'Egeta,Horreum Margi,Lederata,Màrgum,Singidúnum,Taurèsium iTrosmis.
Era poblada perdàrdans,celègers,tribal·lis,timacs;mesis, al centre;tracis, a l'est i sud-est;escites, a la part nord-est;tricornesos, a la frontera ambDalmàcia;piarensis,pincensis itroglodites;peucins a la boca del Danubi,escordiscs entre laDardània i Dalmàcia, iobulensis.
El277 aC elsgals van entrar al país i s'hi van establir després a la mort deBrennus; aquesta tribu era coneguda amb el nom d'escordiscs.
Els romans van entrar al país el75 aC ambGai Escriboni Curió, elprocònsol de laprovíncia romana de Macedònia i van arribar al Danubi, derrotant els habitants locals tracis i gals. La seva dominació permanent fou segurament obra deMarc Licini Cras, net deltriumvir, que fou procònsol de Macedònia el29 aC. L'any6 Cassi Dió ja esmentaAulus Cecina Sever com a governador de Mèsia[1] i el14Tàcit parla d'unllegat de Mèsia. Segurament fou constituïda enprovíncia sota el regnat d'August, peròApià diu que fou declarada província perTiberi.[2]
En el regnat de Tiberi el territori fou saquejat perdacis isàrmates aprofitant que no tenia guarnició. Generalment una legió romana fou estacionada al país. Es van construir fortificacions a tota la part sud del Danubi i una muralla es va construir entreAxiòpolis iTomis, com a defensa contra sàrmates i escites que vivien al delta del Danubi.
Mèsia fou originalment una sola província, però sotaTrajà es va dividir en dues províncies governades per un llegat consular i separades pelriu Cebrus.
Trajà va fundar les colònies deRaciària iEscos, iGordià III va establir la deViminàcium.Hadrià va visitar la província i es van fer jocs en honor seu a Pincum.
Cniva, el rei delsgots va fer unacampanya militar[3] aDàcia i Mèsia el250,[4] derrotant els romans a lesbatalles de Filipòpolis iAbritus on l'emperadorDeci fou derrotat i mort el251. El seu successorTrebonià Gal va obtenir la retirada a canvi de diners. QuanLluci Domici Aurelià va entregar la Dàcia als gots i es va retirar, els colons que van sortir d'allí els va establir al centre de Mèsia i va fundar l'establiment deDàcia Aureliana, que esdevingué província deDàcia. El395 els gots, pressionats pelshuns, van demanar permís a Roma per travessar el Danubi i establir-se a Mèsia, petició queValent va acceptar. Aviat, però, els gots i els romans es van enfrontar i l'emperador va morir a la lluita durant labatalla d'Adrianòpolis (378). Els gots que van restar a la província foren anomenatsmesogots. Fou estant aquí entre els gots queÚlfila va traduir les Escriptures algòtic (meitat del segle iv).
Al segle vii les províncies van caure en mans delseslaus iprotobúlgars.
