Mitanni i tambéMittani (a les fontsassíries,Hanigalbat oKhanigalbat) va ser un regnehurrita situat al nord deSíria que va existir des d'abans del1500 aC. El nom com a concepte geogràfic es va utilitzar més tard per a designar les terres entre elKhabur i l'Eufrates. El nomMittani s'hauria conservat entre elskurds (la tribu Motikan), que habiten just els mateixos territoris de l'antic regne. El regne tenia una estructura feudal, dirigit per una aristocràcia militar indoària que hauria arribat a la zona potser el1800 aC o el1700 aC.
Els seus límits eren entreNuzi (prop deKirkuk) i elTigris per l'est iAlep i la Síria central per l'oest. El centre era el riuKhabur. Les seves capitals eren la ciutat deWashukanni (Ushshukana en assiri, la paraulasànscritavasukhani vol dir "mina de riquesa",vasu és també una paraulaluvita que vol dir "bo" i en kurd modernBashkani es tradueix per "font d'aigua bona") i la ciutat deTaite (Taidu en assiri).
La zona principal permetia l'agricultura sense cap sistema de rec artificial. La ramaderia, sobretot d'ovelles i cabres, també es desenvolupava a la regió. La població del país era hurrita iamorita.
Mittani era, probablement, un terme propi del país. Els hitites anomenaven al paísHurri oKhurri (potserHurla) i un text deMursilis I (segle xvi aC) esmenta uns "reis dels hurrites". Els assirioaccadians l'anomenenHanigalbat (Khanigalbat) i els assiris no van usar el nomMittani fins a una època en què ja el regne no existia. Llavors indicava una regió geogràfica i no política. Els egipcis l'esmenten comNaharina (en accadià vol dir "riu"). De Mittani se'n parla per primer cop a les fonts egípcies cap a l'any 1480 aC, en les memòries d'un oficial egipci anomenatAmememhet, que va servir sotaAmenhotep I (entre els anys 1525-1504 aC) i potser els seus dos successors.
Se suposa que la població era hurrita, i la classe dirigent,indoària, però cap al1500 aC la família reial ja parlava l'hurrita, segons lescartes d'Amarna i portava noms indoaris. Persones amb nom hurrita estan testimoniades en una gran zona de Síria, regions que no pertanyien inicialment a Mittani. Alsegle xiv aC, nombroses ciutats de Síria iCanaan eren governades per persones amb noms hurrites, però aquests governants no tenen vinculació coneguda amb Mittani i les diferències dialectals i religioses (els diferents panteons) suggereixen un desenvolupament separat.
Mapa polític de l'Orient Mitjà al primer període cobert per lesCartes d'Amarna, primera meitat del segle xiv aCLa situació geopolítica a l'Orient Mitjà cap al 1200 aC, al final de l'Edat del Bronze Final.
Les fonts per a la història de Mitanni no són natives i s'hi ha d'utilitzar les fonts hitites, assíries i síries i, en menor mesura, egípcies. Això fa difícil les datacions. Se suposa que els estats o ciutats estat hurrites es van unir a la caiguda deBabilònia després del 1594 aC, quan es va produir l'atac delshitites a la ciutat i els posteriors atacscassites. Mentre Alep va tenir influència Mitanni s'havia acontentat amb reconèixer la seva sobirania a la regió i en establir-hi relacions diplomàtiques. Els acords tenien com a fonament l'amenaça de les campanyes hitites a aquells territoris, dutes a terme perHattusilis I i el seu successorMursilis I. La debilitat d'Assíria en aquella època, la conquesta hitita d'Alep seguida per lluites internes hitites, van crear un buit de poder a la zona que va afavorir l'expansió del Regne de Mitanni.
El primer rei identificat s'anomenavaKirta, al qual va seguir el seu fillShuttarna I.Barattarna o Parattarna de Mitanni es va expandir cap a l'oest i va dominar el Regne deIamkhad. El reiIdrimi d'Alalakh va esdevenir el seu vassall; després s'hi van sotmetre els reis deKizzuwatna i d'Arrapha; abans del 1500 aC dominava sobreAssíria. Durant el regnat deSausatatar, les lluites internes dels hitites els va mantenir a l'interior d'Anatòlia i el Regne d'Isuwa, a més de Kizzuwatna, va ser aliat dels hurrites contra els hitites. Sausatatar, va llançar sobre les terres que havien dominat els egipcis una gran ofensiva, utilitzant l'exèrcit, que tenia un temible cos d'elit, elsmaryanni (joves guerrers) equivalent alsànscritmarya.
L'expansió de Mitanni per Síria xocava amb els interessos dels egipcis a la mateixa regió. Les campanyes del faraóTuthmosis I (va pujar al tron l'any 1493 aC) van anar dirigides a conquerir Palestina i van arribar fins a l'Eufrates, on va erigir una estela de la victòria. Durant el regnat d'Hatxepsut es van abandonar la majoria de possessions egípcies de la zona, i això va permetre l'expansió de Mitanni. Després d'uns anys de combats, a mitjansegle xv aC, es va establir unstatu quo amb els egipcis a Síria, i els dos estats van esdevenir aliats, una bona relació testimoniada en temps deShuttarna II, que va enviar la seva filla Kilu-Hepa per casar amb el faraóAmenhotep III.
A la mort de Shuttarna, van esclatar les lluites per la successió.Tushratta, fill de Shuttarna, va aconseguir el poder quan ja les relacions amb Egipte s'havien refredat i els hitites iniciaven una fase expansiva (Imperi Hitita Nou).Assíria es va independitzar i l'hititaSubiluliuma I va poder establir reis vassalls a les fronteres, regnes que abans eren tributaris de Mitanni.
A mitjansegle xiii aC, van esclatar noves lluites successòries, amb els assiris i els hitites afavorint diferents candidats. Els hitites van conquerirWashukanni i van instal·lar-hi el seu pretendent favorit Shattiwaza oMattiwaza, fill de Tushratta, que es va convertir en vassall del gran rei hitita, però el regne va quedar reduït a la regió central del riu Khabur. La situació es va mantenir igual per un temps fins que, el 1270 aC, Assíria va conquerir Mitanni, territori que finalment va annexionar i va convertir en el virregnat o província d'Hanigalbat.
El govern va ser confiat al gran visir i membre de la família reial Ili-ippada, que va prendre el títol de rei (sharru) d'Hanigalbat, i va residir en una ciutat construïda pels assiris com a centre administratiu regional al lloc de la moderna Tell Sabi Abyad. Les seves funcions eren, de fet, assumides pel seu ajudant Tammitte. Els assiris van mantenir-hi el control polític i militar i també el comercial, ja que en les transaccions que es coneixen no apareixen noms hurrites.
Després del govern d'Ili-ippada, que va acabar potser el 1243 aC, amb el nou rei assiriTukultininurta I (entre el 1243 aC i el 1207 aC) es van produir més deportacions des d'Hanigalbat (Mitanni) cap aAssur, potser per la construcció d'un nou palau reial a la capital assíria. Les inscripcions assíries esmenten en aquests anys l'atac hitita a la província i les excavacions arqueològiques presenten un nivell de certa destrucció, però no es pot assegurar que correspongui a aquestes lluites. Progressivament, la província va ser influïda pels arameus, i l'ús de l'hurrita desaconsellat.
La capital assíria de la província, a Tell Sabi Abyad, va quedar deserta en la primera meitat delsegle xii aC.
