Són obres de misteri medievals centrades en la representació d'històriesbíbliques ales esglésies com si fossinquadres acompanyats de cantantifonal. Entre les temàtiques hi ha la Creació, Adam i Eva, l'assassinat d'Abel i elJudici Final.[1] Sovint es realitzaven en cicles que podien durar diversos dies.[2] Als Països Catalans els més coneguts són els misteris de temàticaassumpcionista i els més antics que es conserven estan relacionats amb la festa delCorpus.
El nom deriva delmisteri utilitzat en el seu sentit demiracle,[3] però una derivació citada ocasionalment és deministerium, que significaartesania, ja que els 'misteris' o obres de teatre inicialment estaven interpretades pelsgremis d'artesania.[4]
Ja al segle V, els quadres vius es van introduir als serveis sagrats.[5] Les obres es van originar com a simplestropes, embelliments verbals de textos litúrgics, i lentament es van anar fent més elaborades. En un primer moment, al diàleg en prosa s'hi afegien càntics de la litúrgia del dia. A mesura que aquestes obres litúrgiques van augmentar en popularitat, van sorgir formes vernacles i aquestes obres van popularitzar i generalitzar les companyies itinerants d'actors i les produccions teatrals a la baixa edat mitjana.
LaQuem quaeritis? és la forma primerenca més coneguda dels drames. És un diàleg entre l'àngel de la tomba de Crist i les dones que busquen el seu cadàver.[5] Les primeres formes del responsorium es van elaborar més tard amb diàleg i acció dramàtica. Les primeres actuacions es feien en llatí, i anaven precedides d'un pròleg vernacular pronunciat per un herald que feia una sinopsi dels fets. Els escriptors i directors de les primeres obres de teatre probablement eren monjos o clergues.
El 1210, desconfiat davant la creixent popularitat de les representacions de miracles,el papa Innocenci III va emetre unedicte papal que prohibeix al clergat actuar en un escenari públic. Això va tenir l'efecte de traslladar l'organització dels drames als gremis de la ciutat, després de la qual cosa van venir diversos canvis. Els textos vernacles van substituir el llatí i es van afegir passatges no bíblics. L'actuació i la caracterització progressivament van anar requerint més elaboració.
Aquestes actuacions religioses vernaculars eren, en algunes de les ciutats més grans, realitzades i produïdes pergremis, on cada gremi assumia la responsabilitat d'una peça particular de la història bíblica. El gènere va ser novament prohibit com a resultat de laReforma i l'establiment de l'Església d'Anglaterra el 1534.
L'obra de misteri es va desenvolupar sobre els grans esdeveniments del calendari cristià, des de la Creació fins al dia del judici. A finals del segle XV, la pràctica d'interpretar aquestes obres en cicles els dies de festival es va establir a diverses parts d'Europa. De vegades, cada obra es representava en un carro decorat que es movia per la ciutat per permetre que diferents grups de gent veiessin cada obra.[6] Tot el cicle podria trigar fins a vint hores a realitzar-se i es podria distribuir en diversos dies. En conjunt, aquests s'anomenencicles de Corpus Christi. Aquests cicles es feien sovint durant lafesta de Corpus Christi.[7]
Les obres eren interpretades per una combinació de clergues i aficionats i estaven escrites en formes d'estrofa molt elaborades; sovint estaven marcats per escenografies extravagants i efectes especials, però també podien ser crus i íntims. Hi havia una gran varietat d'estils teatrals i poètics, fins i tot en un sol cicle d'obres.
Els misteris, en què per agradar al públic els autors barrejaven episodis mundans amb assumptes de naturalesa respectable, van començar a desaparèixer elsegle xv quedant enterament proscrits el1515, època en què va renéixer lacomèdia profana. En l'actualitat l'únic que se segueix representant és el Misteri d'Elx i, esporàdicament, el Misteri de Castelló. De forma més moderna, el1965 va sorgir el Misteri d'Obanos i el1980 es va recuperar elMisteri de la Selva.
A continuació es llisten alguns dels misteris dels quals no només se'n coneix l'existència, sinó dels quals es conserva, encara que sigui parcialment, la lletra i les partitures.
El més conegut és elMisteri d'Elx, misteri assumpcionista del segle XV, que representa la Mort,Assumpció i Coronació de laMare de Déu i que se celebra aElx des de finals de l'edat mitjana. És l'únic drama de tècnica medieval que s'ha representat ininterrompudament des de fa més de cinc-cents anys i que, per aquest motiu, va ser declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per laUNESCO en el 2001.[8]
ElMisteri de Castelló, amb text del segle xvii, es va recuperar a la Catedral de Castelló el 2018.[9][10]
ElMisteri d'Adam i Eva, misteri del Corpus Christi de València del 1517, d'estructura senzilla però un tractament mètric ric i recorda la tradició satírica valenciana contemporània. L'aparició de Déu o l'Àngel es feia de manera similar a lamagrana del Misteri d'Elx, baixant del cel enmig del temple.[12]
ElMisteri del rei Herodes oMisteri de la Degolla, del 1587, misteri del Corpus Christi de València, mostra l'Adoració dels Mags i la Fugida d'Egipte de la Sagrada Família i la matança dels Innocents. Era un misteri molt popular a l'època que culminava amb una càrrega dels soldats d'Herodes contra els espectadors.[12]
Hi ha qui afegeix a aquesta tradició un misteri molt recent, del2009, elMisteri de la Llum de Manresa, representa al·lusivament el fet miraculós del 21 de febrer de l'any1345, en què una llum provinent de la muntanya deMontserrat va entrar per l'antigaesglésia del Carme i van sonar totes les campanes de la ciutat sense que ningú les toqués, finalitzant, així, l'entredit entre elbisbat de Vic i les obres de laséquia de Manresa.[16]
N'hi ha d'altres de les quals es coneix llur existència per referències però de les quals no se'n conserva res, com el Misteri de l'Aldea de Tortosa sobre la troballa, posterior desaparició d'una imatge de la Mare de Déu i edificació d'una capella per recordar aquest fet.[17]
ElMisteri de York és un cicle de misteris enanglès mitjà de 48 representacions teatrals d'origen medieval que formen part dels misteris amb una temàtica que cobreix la història sagrada des de lacreació fins alJudici Final. Unmanuscrit de les obres, probablement datat entre 1463 i 1477, encara està intacte a laBiblioteca Britànica.[18][19]
El Cicle de Wakefield són una sèrie de trenta-dues obres de misteri basades en la Bíblia representades probablement al voltant de la festa de Corpus Christi probablement a la ciutat de Wakefield , Anglaterra durant la Baixa Edat Mitjana fins a 1576. Alguns estudiosos argumenten que el cicle de Wakefield no és en absolut un cicle, sinó una recopilació de mitjans del segle XVI, formada per un escriba que reuneix tres grups separats d'obres teatrals.[20]
El Cicle Hegge és un cicle de 42 misteris medievals que daten del 1450 al 1500. La majoria de les obres es basen en la Bíblia, mentre que les altres estan extretes de llegendes catòliques romanes, fonts apòcrifes i tradició popular. El Parlament del Cel es basa només en un vers d'un salm. Les obres marianes posen un fort èmfasi en la vida primerenca de la Verge, així com en la relació entre ella i Josep (que juga molt amb el vell medieval popular amb una dona més jove). L'obra El judici de Maria i Josep s'ha identificat com un pastitx del sistema judicial eclesiàstic d'Anglia oriental.[21]
El Cicle Chester és un cicle d' obres de misteri originades a la ciutat de Chester , Anglaterra, i que es remunten almenys a la primera part del segle XV.[22][23]
ElMisteri d'Obanos, amb text del 1962 i estrenat l'estiu del 1965 al municipi navarrès, explica la llegenda de sant Guillem i santa Felícia en el context delCamí de Sant Jaume.[24]
↑"Mystery Play | Dramatic Genre." Encyclopædia Britannica Online. Encyclopædia Britannica, 27 May 2013. Web. 6 February 2015.
↑Windeatt, Barry. "Medieval Imaginations: Literature & Visual Culture in the Middle Ages." Medieval Imaginations: Literature & Visual Culture in the Middle Ages. University of Cambridge, n.d. Web. 7 February 2015.
