Va pujar al tron als 3 anys i va regnar sota la regència de la seva mareTeodora. Aquesta emperadriu era secretament iconofílica i tan bon punt com va tenir el poder va restablir el culte de les imatges. El843 va destituir el patriarca Joan VII i va posar al seu lloc aMetodi.[1] El favor de Teodora al culte de les imatges va provocar la revolta delspaulicians (848), que es van aliar alsàrabs i van desafiar els exèrcits imperials.[2]
El seu exèrcit va lluitar alCaucas i a l'Àsia Menor. Va enviar una expedició per recuperarCreta que havia estat envaïda per exiliatsandalusins el820, però fracassà, i una altra aEgipte de 300 naus, però només va poder ocuparDamiata de manera temporal.[3]
Miquel, als 15 anys, ja portava una vida immoral amb una noia de la cort anomenadaEudòxia, filla d'Ingeri, de la gran família dels Martinacis, i la mare el va obligar a casar-se amb una altra dona, també anomenadaEudòxia, filla de Decapolita, però no va aturar les seves relacions amb la primera Eudòxia.[4]
El principal personatge a la cort eraTeoctist, un general famós, encara que no sempre victoriós. Aquest general fou objecte de la gelosia deBardes, el germà de l'emperadriu, i també de l'enemistat deMiquel III. Aquest i Bardes es van aliar contra Teoctist, que fou eliminat i Bardes nomenatgran logoteta al seu lloc. Bardes aviat va prendre el control de tots els afers públics. L'assassinat de Teoctist, promogut per Miquel, va afligir Teodora fins al punt que va abdicar la regència i es va retirar a la vida privada el 854.[5]
El855 Miquel III, ja declarat major d'edat, va abandonar la seva anterior vida llicenciosa i va prendre el control del govern. El856 va nomenarcèsar Bardes i va fer tancar la seva mareTeodora i la seva germanaTecla en un convent.[5] Bardes era molt intel·ligent i amant de les arts, les ciències i la literatura.
Ciril i Metodi van ser enviats a convertir elskhàzars al cristianisme, però va ser una missió fallida, ja que la majoria van preferir lareligió jueva.[1] Per por queBorís I de Bulgària fos convertit al cristianisme pels francs i acabessin sent aliats, Miquel i Bardes van envair Bulgària i van imposar la conversió de Borís segons elritu bizantí, com a part del tractat de pau que es va establir el864. Boris es va batejar afegint el nom de Miquel al seu.
El858 vaesclatar la guerra amb elCalifat Abbàssida i el general àrabÚmar al-Aqta, l'emir deMelitene, atacava laregió del Pont. Miquel III va prendre personalment el comandament, acompanyat per Bardes per atacar Umar, però aquest havia estat reforçat per un important nombre de paulicians i, davant els murs deSamòsata, l'emperador fou derrotat[6] i sis mil grecs foren fets presoners. El860 Miquel III fou novament derrotat aCapadòcia.
L'imperi abbàssida, en861 es va viure immers en l'anarquia de Samarra, dividit en moltes faccions,[7] i Úmar al-Aqta va assolar Capadòcia, elPont iCilícia, i hi va fer setanta mil presoners (862). Miquel va decidir nomenar el seu oncle maternPetrones, que era governador deLídia iJònia, comandant de l'exèrcit. Petrones va prendre com a lloctinentNàssar, governador deGalàcia, que considerava que un exèrcit petit però ben entrenat era millor que un exèrcit gran però mal preparat. L'exèrcit romà d'Orient de Petrones va derrotar i va derrotar una força d'invasió àrab sota el comandament d'Úmar al-Aqta l'any 863 a labatalla del Lalacaont,[8] causant grans baixes i eliminant l'emirat de Melitene com una seriosa amenaça militar.[9] úmar va morir en batalla i les restes del seu exèrcit van ser aniquilades en enfrontaments posteriors, permetent als romans d'Orient celebrar la victòria com a venjança pel saqueig àrab d'Amorion, mentre que les notícies de les derrotes van provocar disturbis aBagdad iSamarra.[10] Petrones va portar el seu cap a Constantinoble, on va fer una entrada triomfal. Miquel va ordenar la construcció d'un gran hipòdrom en commemoració de la victòria.[11] En els mesos següents, els romans d'Orient van envair amb èxit Armènia matant el governador musulmà d'Armènia, l'emirAlí ibn Yahya al-Armaní, així com el líder paulíciàCarbees.[12] Aquestes victòries romanes d'Orient van marcar un punt d'inflexió que va iniciar una ofensiva romana d'Orient de llarga durada cap a l'est en territori musulmà.[10]
El864 l'emperador va prendre altra vegada el comandament, però només arribar a Àsia va haver de tornar a Constantinoble en assabentar-se que dos-cents vaixells russos ovaregs s'havien presentat alCorn d'Or. Va estar a punt de ser fet presoner en travessar l'Hel·lespont, però una tempesta, que va destruir part de la flota dels russos o varegs, el va salvar.[13][14]
Ja per aquest temps Miquel estava cansat del poder deBardes i la situació es va deteriorar quan aquest va recomanar a l'emperador de portar una millor vida. La seva influència va començar a ser substituïda perBasili el Macedoni, que es va casar amb l'amant de Miquel,Eudòxia, la qual fou substituïda per Tecla, germana de Miquel, que va esdevenir la nova amant de Basili. Durant una expedició contra els àrabs, Basili el va convèncer que Bardes volia fer-lo fora del tron, i després, amb el consentiment de Miquel, Basili va assassinar Bardes. El 21 d'abril del866 va ser nomenatcèsar i va esdevenir la persona més influent a l'imperi. Miquel li tenia tanta confiança que el va nomenar coemperador el 26 de maig del866 i va deixar els afers de govern en les seves mans, mentre ell es dedicava a emborratxar-se i fer festes.
La conducta de Miquel continuava sent poc adequada i aviat va topar amb Basili. L'emperador va començar a cercar un home que l'ajudés a desfer-se del ministre. Basili, que ja s'ho temia, en fou informat per alguna confidència i va decidir anticipar-se. El24 de setembre del867 Miquel el va convidar a sopar al palau d'Anthimos. El sopar va degenerar, com era freqüent, en una orgia i els convidats es van retirar, mentre que Miquel que estava força begut fou posat en un llit perquè no s'aguantava dret i allí fou assassinat per una banda d'assassins secretament introduïts a la casa, entre els quals hi havia el pare de Basili, un germà seu anomenat Marinos, el seu cosí Ayleon i un altre home anomenat Joan de Caldia, que el van travessar amb l'espasa.[15]. Basili, com a cèsar, fou proclamat emperador (Basili I).[16] No hi va haver cap oposició per part del poble, ja que la seva fama d'embriac l'havia fet poc popular i, per altra banda, no havia tingut fills que dificultessin el traspàs de dinastia cap a Basili.
Anys després, quan el 886Lleó VI va esdevenir emperador, les seves restes mortals es van traslladar amb gran pompa i cerimònia al panteó imperial de l'església dels Sants Apòstols.[17]
↑Zetterstéen, K. V.; Bosworth, C. E.,. «al-Muhtadī». A: Bosworth, C. E.; van Donzel, E.; Heinrichs, W. P. & Pellat, Ch..The Encyclopaedia of Islam (en anglès). Volume VII: Mif–Naz. Second Edition. Leiden: E. J. Brill, 1993, p. 476–477.ISBN 978-90-04-09419-2.
