Malgrat que el minut sigui un múltiple d'una unitat bàsica del SI, no és un múltiple d'aquest sistema. Els múltiples del segon en el SI són el das (10 s), l'hs (100 s), el ks (1 000 s), etc. Tanmateix, no són emprats en la vida diària ni en contextos científics. Pel seu ús habitual en la vida quotidiana i perquè tothom interpreta correctament les quantitats en minuts, l'Oficina Internacional de Pesos i Mesures (BIPM) accepta que el minut es continuï emprant en la mesura de temps.[1][2]
Si bé actualment el minut és un múltiple del segon, el seu origen hom el troba en la divisió en 60 parts de la durada d'una hora la qual, a la vegada, era la 24a part d'un dia. I el minut es dividia en 60 parts per obtenir el segon.
En les notacions horàries els minuts s'escriuen darrere les hores separats per dos punts. Per exemple les 17:30 h significa les 17 hores i 30 minuts. El segons s'escriuen a continuació dels minuts també separant-los amb els dos punts. Així 8:20:15 h significa les 8 hores 20 minuts i 15 segons.[3]
Un minut (de símbol′) també és una unitat de mesura d'angles en el pla, corresponent a cadascuna de les seixanta parts en què es divideix ungrau. Comprèn 60segons angulars.[4]
El mot «minut» ve delllatíminūtus, -a, -um ‘menut’, participi deminuĕre ‘disminuir’,[5] emprat a l'expressió(pars) minuta prima, que vol dir ‘primera part menuda’ (fraccionària), significant el primer dígit o part fraccionària en el sistemasexagesimal manllevat delssumeris ibabilonis. Així mateix, el «segon» prové del llatí(pars) minuta secunda és a dir, ‘segona part menuda’.[6][7]
Un minut en un comptador digital.Rellotge de butxaca amb molla d'equilibri primerenca amb caixa de plata fabricat perThomas Tompion, Fleet Street, Londres. El rellotge presenta una esfera inusual que mostra els minuts a l'esfera principal i dues esferes secundàries per a les hores (a la posició superior) i els segons (a la posició inferior). L'esfera secundària per a les hores indica fins a sis hores a cada cicle. Aquest rellotge és un dels primers rellotges que es conserven amb una molla d'equilibri.
Els egipcis subdividien el dia i la nit en dotze hores cadascun com a mínim des del 2000 aC, de manera que la llargada de les seves hores variava amb les estacions. Els astrònomshel·lenísticsHiparc (vers el 150 aC) iClaudi Ptolemeu (aprox. 150 dC) subdividiren el dia segons un sistemasexagesimal i també utilitzaven una hora mitjana (1⁄24 d'un dia), però no utilitzaven unitats de temps més petites amb un nom específic, sinó que utilitzaven fraccions simples de l'hora. El dia era dividit sexagesimalment, és a dir, per1⁄60, per1⁄60 d'això, per1⁄60 d'això, etc., fins a almenys sis llocs després del punt sexagesimal (una precisió de menys de 2 microsegons) pelsbabilonis després del 300 aC, però no subdividien sexagesimalment unitats més petites de temps. Per exemple, utilitzaven sis llocs fraccionals sexagesimals d'un dia per especificar la durada de l'any, tot i que eren incapaços de mesurar una fracció tan petita del dia en temps real. Com un altre exemple, especificaren que elmes sinòdic mitjà durava 29;31,50,8,20 dies (on els; separa la part entera de la fraccionària i les, separen les posicions de base 60), cosa que fou repetida per Hiparc i Ptolemeu sexagesimalment, i que és actualment el mes sinòdic mitjà delcalendari hebreu, però reformulat com a 29 dies, 12 hores i 793halakim (1 hora = 1 080 halakim).[8] Els babilonis no utilitzaven l'hora, però sí que utilitzaven un període d'hora doble que durava 120 minuts actuals, una mesura de temps de quatre minuts actuals, i un període de 3⅓ segons actuals (elhelek del calendari hebreu actual).[9]
L'any 1000, l'estudióspersaal-Biruni (973-1048) donà les hores de les llunes noves de setmanes determinades com el nombre de dies, hores, minuts, segons, tercers i quarts després de diumenge al migdia.[10] El 1267, el científic medievalRoger Bacon (c. 1220-c.1292) determinà les hores de les llunes noves com el nombre d'hores, minuts, segons, tercers i quarts (horae,minuta,secunda,tertia iquarta) després del migdia de dates específiques del calendari.[11] Tot i que el termeterçer per referir-se a1⁄60 de segon encara existeix en algunes llengües, com per exemple elpolonès (tercja), elturc (salise) i l'àrab (ثالثة), el segon actual se subdivideix decimalment.
El 1267, el científic medievalRoger Bacon, escrivint en llatí, va definir la divisió del temps entrellunes plenes com un nombre d'hores, minuts, segons, terços i quarts (horae,minuta,secunda,tertia iquarta) després del migdia en dates del calendari especificades.[12] La introducció delminuter en elsrellotges només va ser possible després de la invenció de l'espiral perThomas Tompion (1639-1713), un rellotger anglès, el 1675.[13]
Quadre de comandament d'un cotxe amb eltacòmetre, al centre i a la dreta, que mesurarevolucions per minut, simbolitzades 1/min × 1000 (cal multiplicar per 1000 els valors marcats al comptador).
En tecnologia és habitual donar la velocitat d'un sistema en rotació enrevolucions per minut (voltes per minut), simbolitzat rpm. Per exemple lacentrifugació de lesrentadores es realitza girant a gran velocitat el tambor de la rentadora i són habituals velocitats de rotació de 600 rpm, 900 rpm o 1 200 rpm. Elsautomòbils també duen informació al panell de control de les revolucions per minut a les quals gira l'arbre de lleves del motor.[14] L'aparell que mesura aquestes voltes o revolucions s'anomena compta-revolucions otacòmetre.[15]
El minut llum és una unitat de longitud que equival a la distància que recorre la llum en un minut i que és igual al producte de 60 segons per lavelocitat de la llum: 60 s × 299 792 458 m/s = 17,988 Gm = 17,988 × 109 m 17,988 × 106 km. No té cap símbol ni abreviatura. És una unitat que no pertany al SI i que s'empra enastronomia per a donar els valors de distàncies curtes com la que separa la Terra del Sol. Així la Terra dista del Sol 8,3 minuts llum.[16]
Lafreqüència cardíaca s'expressa en batecs cardíacs per minut. Es considera que hom té una freqüència cardíaca normal quan el cor es contrau entre 60 i 100 vegades per minut.[17]
Eltempo és la velocitat a què s’interpreta la música. La seva indicació a lapartitura, d’una manera entenedora i prou precisa, així com l’expressió dels canvis i fluctuacions que s’esdevenen en el transcurs normal d’una obra musical, han estat l’objectiu de compositors, intèrprets i teòrics al llarg de la història de la música.[18] Per a determinar amb precisió el tempo d’unacomposició musical s'empra elmetrònom. Els valors numèrics que formen l’escala de mesura del metrònom indiquen la quantitat d’oscil·lacions per minut que el pèndol realitzarà si el seu pes mòbil és ajustat convenientment a aquest valor. Així, 60 vol dir «60 oscil·lacions per minut», és a dir, una oscil·lació cada 1/60 minuts (cada segon).[19]
A les partitures gairebé sempre, s'empra una paraula italiana que designa el tempo (adagio,andante,allegretto,allegro,presto, etc.) va acompanyada per laindicació metronòmica. Aquesta és una expressió que indica la velocitat exacta més adequada per a una peça de música indicant quantes figures d'un valor determinat s'han de tocar en un minut (o compàs). D'aquesta manera, la indicació = 60 es tradueix a executar una peça a tal velocitat que càpiguen seixantanegres en un minut.[20]
La velocitat d'impressió de lesimpressores s'expressa en pàgines per minut, simbolitzada ppm.[21][22] Per exemple, una impressora làser domèstica treballa a una velocitat d'unes 15 ppm mentre que impressores d'oficines que han d'imprimir un elevat nombre de pàgines ho poden fer a 40 ppm.[23]
Hi ha un grapat de frases fetes en català que empren la paraula «minut»:
En un minut: De seguida o en un període de temps molt breu.[24]
Es fa més en un minut que en deu hores: Significa que a vegades en un curt espai de temps succeeixen coses que poques vegades s'esdevenen.[24]
Li falten dos minutets de forn: Maneres de dir que una persona no està bé del cap.[24]
Guardar un minut de silenci: Espai de temps destinat a commemorar, a recordar públicament una persona morta.[24]
Plor de canalla, foc de palla i correguda de ruc no duren un minut: Ve a significar que no hem de concedir gens d'importància a certes actituds o manifestacions, per aparents que siguin.[24]
Val més perdre un minut en la vida que la vida en un minut: Plausible pensament.[24]
↑Bacon, Roger; Burke Robert Belle.The Opus Majus of Roger Bacon (en anglès). Filadèlfia: University of Pennsylvania Press, 2000, p. table facing page 231.ISBN 9781855068568.
↑UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA.Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia) <https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
.jpg)
