ElsMilesians, segons lamitologia irlandesa, eren els fills deMíl Espáine, que es creu que era la forma irlandesa delllatíMiles Hispaniae, "soldat d'Hispània". Arribaren deGalícia i foren els habitants finals d'Irlanda, i es creu que representen elsceltesgoidèlics.

ElLebor Gabála Érenn descriu l'origen dels celtes goidèlics. Són descendents deGoídel Glas, un escita que estava present en la caiguda de latorre de Babel, iScota, la filla d'unfaraó d'Egipte. Dues branques dels seus descendents van deixar Egipte i Escítia en els temps de l'èxode deMoisès, i després d'un període vagant per les ribes delMediterrani van arribar a lapenínsula Ibèrica, on es van assentar després de diverses batalles. Un d'ells,Breogán, va construir una torre en un lloc anomenat Brigantia (probablement en la costa deGalícia, prop deLa Corunya, i on una tribu cèltica anomenada "Brigantes" en testifica que hi vivia en temps antics). Des de l'alt d'aquesta torre (que es creu és latorre d'Hèrcules) ell, o el seu fillIth, fou el primer a veure Irlanda.^[1][2]

Ith va fer la primera expedició a Irlanda, però va ser mort pels tres reis d'Irlanda,Mac Cuill,Mac Cecht iMac Gréine delsTuatha Dé Danann. En venjança els nebots d'Ith, els vuit fills deMíl Espáine (el "Soldat d'Hispània", el nom del qual era Galam o Golam), va liderar una força invasora per derrotar els Tuatha Dé i conquistar Irlanda. Els fills de Míl van arribar alcomtat de Kerry i van lluitar fins alpujol de Tara. Llavors, les esposes dels tres reis,Ériu,Banba iFodla van demanar que l'illa s'anomenés com elles: Ériu és la forma anterior del nom modernÉire, i Banba i Fodla eren d'ús freqüent com a noms poètics per a Irlanda, així comAlbió ho és per aGran Bretanya.

A Tara els fills de Míl van trobar als tres reis, i es va acordar que els invasors tornessin a les seves naus i naveguessin una distància de nou ones d'Irlanda, i si podien tornar a terra una altra vegada, Irlanda seria la seva. Van partir, però els Tuatha Dé van usar màgia per aixecar una tempesta, en la quina cinc dels fills es van ofegar, quedant solamentEber Finn,Éremón iAmergin el poeta, per arribar a terra i prendre l'illa. Amergin va dividir el regne entre Éremón, que va governar la meitat nord, i Eber Finn, la meitat sud.^[3]

En l'esquema històric proposat perT. F. O'Rahilly, el que els reis d'Irlanda descendissin dels fills de Míl, és una ficció feta per proporcionar legitimitat als goidélics, que van envair Irlanda en elsegle i aC osegle ii aC, donant-los el mateix origen antic que la gent indígena a qui van dominar. No obstant això, ha estat argumentat^[4] que la història és una invenció molt posterior d'historiadors irlandesos medievals, inspirada pel seu coneixement dels "Set llibres d'història contra els Pagans", escrit a principis delsegle v pel clergue de laGallaecia romanaPau Orosi.

Els clans deDál Riata que es traslladaren a l'Ulster des d'Escòcia occidental cap al 500 van tenir èxit en l'assoliment de la corona, i un descendent seu,Malcolm Canmore, usà la insígnia milesiana del lleó rampant. Avui dia encara és l'Estendard Reial d'Escòcia.

Durant segles, el mite de Míl Éspaine i els milesians va ser utilitzat a Irlanda per guanyar i assegurar legitimitat dinàstica i política. Per exemple, en el seuTwo bokes of the histories of Ireland (1571),Edmund Campion intenta utilitzar el mite per establir un dret antic del Monarca Britànic per governar Irlanda. EnA View of the Present State of Ireland,Edmund Spenser accepta i rebutja diverses parts del mite per denigrar als irlandesos dels seus dies i per justificar la invasió anglesa d'Irlanda en els anys 1590.^[5]

Probablement l'última fita important per al mite va ser durant laContenció dels bards, que sembla haver tingut lloc el 1616-1624. Durant aquest període els poetes del nord i sud de l'illa exaltaren els mèrits dels seus respectius pobles (Eremonians i Eberians), a costa de l'altra part, i sovint es rebaixaven a una mesquinesa que alguns contemporanis creien ximple.

Finalment, l'obra deGeoffrey KeatingForas Feasa ar Eirinn (escrit c.1634) utilitza el mite per promoure la legitimitat de la pretensió delsStuart sobre la corona d'Irlanda (relacionat amb l'origen de laLia Fáil), el que demostra queCarles I descendia, a través de Brian Bóroimhe, Éber i Galamh, de Noè i, en última instància, d'Adam.^[6] El motiu del lleó rampant que va esdevenirEstendard Reial d'Escòcia fou usat per altres clans que afirmaven ser descendents dels milesians.

La llegenda irlandesa, inspirada en part en els escrits delmonjoPaulo Orosio a laGal·lècia delsegle V, va arribar alregne de Galícia de tornada a través delCamí de Sant Jaume i amb lafugida dels Comtes. Posteriorment, elRexurdimento gallec tindria relació amb el Ressorgiment celta a Irlanda. L'himne oficial de Galícia personifica el país a la figura deBreogán, avi deMíl Espáine.

A l'edat moderna molts homes i dones irlandesos van fugir a Espanya a conseqüència de la inestabilitat política i militar al seu país d'origen. La creença que els gaèlics irlandesos descendien de Míl Espáine i els seus seguidors espanyols era habitual a Espanya, així com a Irlanda, i com a resultat els irlandesos a Espanya se'ls va donar tots els drets i privilegis com a súbdits espanyols. En 1680Carles II d'Espanya va emetre undecret afirmant que "els irlandesos a Espanya sempre han gaudit dels mateixos privilegis que els espanyols. Aquesta sempre ha estat la pràctica i és realitat avui dia."^[7] El reiFelip V d'Espanya va expedir decrets en 1701 i 1718 confirmant aquests drets i afirmant que els irlandesos serien tractats com a espanyols nadius. En 1791, en resposta als temors sobre laRevolució francesa, es van emetre ordres reials per a crear registres de tots els estrangers a Espanya i després obligar-los a un jurament de lleialtat. Tres irlandesos nadius que vivien aCadis acordaren signar el registre, però es va negar a prendre el jurament perquè com espanyols no estaven obligats a prendre'l. Els tres van apel·lar al Consell Reial de Madrid, qui va decretar (després de consultar al fiscal general) que "la presa del jurament, al que tots els estrangers estat obligats, no es pot extreure dels irlandesos, ja que per al sol fet del seu assentament a Espanya els irlandesos es consideren espanyols i tenen els mateixos drets".^[7] El reiCarles IV d'Espanya va emetre un decret el 1792 confirmant aquesta decisió pel seu consell.^[8]

Breogán|_________________________|_________________________| |Bile Íth| |Galam Lugaid(Míl) |_______________________|___________________ _____|_____| | | | | | | | |DonnEberAmergin Ír Colpa ArannanÉremón Eoinbric MalFinn | | | |__________|_______ | ______________|____________ | || | | | | | | | | | | |ÉrOrbaFerónFergna EberMuimneLuignéLaigné PalapIrial Riaglan Edaman|Fáith | |_____________|______________ | | || | | | |EbricConmáelEithrial Sithchenn Congal_______________|______ | | | || | | | | | |AirtreCearmnaSobhairceEochaid Follach Mairtine Dáire|Faebar Glas | | || _______|_______ | | || | | | | |Art Nuada MofemisTigernmas RothlanEochaid| | | | |ÉtgudachSedna 1 GlasEochu Enboth Flann| |Mumu | Ruadh| | | | |Fiacha RossaÉnna Smirgull AilillFinscothach |Airgdech | || | | |Ollamh RoithechtaigFiacha FionnFodhla |Labhrainne |________|_____________________ | | || | | | | | |FinnachtaSlanollGedhe Cairbre FerAengusEochaid| |Ollgothach | ArdaOlmucadaApthachFiachaAilill | | | |FinnailchesBearnghal Labraid CasRoitheachtaigh 1| Clothach || | |BrathaMuineamhón Dian| | |FionnFaildeargdoidSírna| | |Sirlám Cas Ailill| Cétchaingnech Olchaoin| | |Airgeatmhar FailbeGiallchaidh________________________________| | || | | | | |Fomor Finntan Deman Badarn RoanNuadat| | | | |Finnfail| | | | | |DubCimbáethDíthorbaÁedRoitheachtaigh 2 Áedan|Ruad | Glas| | | |SithrigeMacha Mong RuadElimSimeon|OillfinshneachtaBreac| |Rudraige 2Art________|______________________________Imleach| | | | | |GingaBresal RossCongal Cas ||Bódíbad RuadClairinech |Breisrigh| | | |Capa ConnraFachtnaSedna 2| |Fáthach || | |FachtnaÉllimDuach|Finn| __________|_____________| | |CasMuireadachEnda|BolgrachDearg| ______________________| || | | |CasFiacha DuachLugaidTrillsechTolgrach TemrachIardonn| | ______|______ || | | | |AmerginDuachEochaidConaingEochaid|LadhgrachFiadmuineBegeaglachUaircheas| | || | |Conall EochaidLugaidCernach BuadachLámdearg| ______|______ || | | |IrialÚgaineBadbchaid ArtGlunmarMor || ____|_________________________ || | | |FiachnaLóegaireCobthachAilillFinnamnasLorcCóel BregFinn| | | |Muireadach AilillMeilgeEochaid (Fir Bolg)| ÁineMolbthach | || | | | |FinnchadLabraidIrereoLugaid Rinnal|Loingsech |Laigde Dagarmag| | | | |Giallchaidh AilillConnlaRechtaid ErndolbFionn BracanCáemRígderg || | | | |CathbadAengusAilill Cobthach Oiris|OllamhCaisfhiaclach Cáem Eclonnach| | | | |Rochruide BresalEochaidMog Corb Luaigne| BrecAiltleathan | Laidcinn| | _________|_____________ | || | | | | | |MalFergusAengus Ederscél FiachaFer Corb TatFortamailTuirmech Temrach Fer Mara | Tetmanach| | | | | |FedlimidEnnaConall AilillAdamair DichunForthriunAignechCollamrach Érainn | Uairidnach| | | | |Crimthann Labraid FeradachNia RudraigeCoscrach Lorc |Segamain || | | | |Mog Art Blathacht ForgaInnatmar Dubthach| | | | |Art Esamain MaineLugaidCairbre| Eamna |LuaigneCinnchait| | | |Elloit Rogen Airndil Cairbre| Ruadh | Lusc| | | |Nuada Fionnloch RoithriunDuachFullon | |Dallta Dedad| | |Feradach Fionn TriunFoglas ______|______ || | | |AilillEochaidEochaid RoisinGlasFeidlechAirem || | |FiachaFindemna SinFoibric | _____|_____| | | |BresalLugaid Degaidh EochaidBrecRiab nDerg | || | | |LugaidCrimthann Iar DeitsinLoithfinnNia Náir | || | | |SednaFeradach Ailill DluthachSithbacFinnfechtnach | || | |Nuada Eogan DáireNecht | || | |FergusEderscelFiatachFairge |Finn| | |RossaConaireFiachaRuadhMorFinnfolaidh| |FionnTuathalFileTeachtmhar| |ConchobarFedlimidAbradruadRechtmar| |Mog CorbConn|CétchathachCú Corb|Nia Corb|CormacGelta Gáeth|FedlimidFirurglas|CathairMor

• Celtibers
• Irlandesos negres
• Home de Clonycavan

• Cicle mitològic
• Grups de la mitologia irlandesa

• Control d'autoritats