| ||||
| Tipus | vila idistricte de Turquia | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| ||||
| Estat | Turquia | |||
| Província | Província de Muğla | |||
| Capital de | ||||
| Població humana | ||||
| Població | 139.446(2018) | |||
| Geografia | ||||
| Banyat per | mar Egea,Gökova Körfezi iBafa Gölü | |||
| Altitud | 52 m | |||
| Limita amb | ||||
| Identificadors descriptius | ||||
| Codi postal | 48x xx | |||
| Fus horari | ||||
| Lloc web | milas.bel.tr | |||
Milas (antigaMilasa, Milaso, Milaxo, Melaso, Melaxo, clàssicaMylasa = Μύλασα) és una ciutat deTurquia, antiga capital deCària i delBeylik de Menteşe-oğlu, i avui capital d'un districte de laprovíncia de Muğla, de la qual és la segona ciutat en importància després deMuğla. Al seu districte hi ha més de 20 jaciments arqueològics i històrics. El seu port es troba a la costa, a 25 km, i s'anomena Güllük, i està situat al golf de Mendelia (Mandayla Körfezi). La seva població el 2009 era de 50.975 habitants (anterior cens 52.051 habitants)[1]
Està situada a un contrafort oriental del Sodra Daği (Sant Elies) al mig d'una plana tancada pels quatre costats per muntanyes; la zona és fèrtil i està regada pel riu Sarı Çay. A les muntanyes hi ha una fortalesa medieval anomenada Peçin (5 km al sud). la seva badia al costat de mar estava protegida per la fortalesa insular d'Asin Kalesi i més tard per un fort. Hi abundava el marbre blanc amb el qual eren construïts els temples (els principals els deZeus Osogos i Zeus Labrandenus) i altres edificis.
A l'inici delsegle vii un cabdill de Milasa, Arselis, és esmentat ajudant aGiges per ocupar el tron delregne de Lídia. Com una gran part de l'Àsia Menor va passar als persesaquemènides alsegle vi aC i Milasa n'era la ciutat principal. Entre el460 aC i el450 aC Milasa, com altres ciutats deCària, va ser part de laLliga de Delos, però el dominiaquemènida es va restaurar al final del mateix segle. Va ser la capital delssàtrapes i reis deCària, coneguts com ladinastia hecatòmnida, fundada perHecatomnos i continuada per fills i filles entre els quals el famósMausol, però sota aquest rei, la capital es va establir aHalicarnàs. El seu port era a poca distància i es deia Fiscos (Physcus). El334 aC va passar aMacedònia sotaAlexandre el Gran i a la seva mort el323 aC va ser possessió deLisímac de Tràcia i després d'Antígon el Borni, fins que acabada labatalla d'Ipsos l'any301 aC va quedar en poder deSeleuc I Nicàtor.
Després de la guerra ambAntíoc III el Gran, els romans la van declarar ciutat lliure perquè poc abans havia negat ajut aDemetri II iFilip V de Macedònia. Aviat va esclatar la guerra amb els veïns euromis (de la ciutat deEuromos) i Milasa va obtenir la victòria i va conquerir algunes ciutats dels seus enemics (Euromos,Olymos iLabranda) però després es va haver de sotmetre aRodes.
Després de les campanyes deGneu Pompeu Magne, tota l'Àsia Menor va passar a Roma (67 aC -64 aC). Cap a l'any40 aC va patir les conseqüències de lesguerres civils a Roma. Llavors hi vivien dos famosos oradors, Eutidem i Hibreas; aquest darrer es va enfrontar ambQuint Labiè, el general romà traïdor que es va aliar als parts, i va haver de fugir a Rodes. Labiè va marxar amb un exèrcit contra Milasa i la ciutat va patir força destrucció, però després va ser reconstruïda. Va passar a Roma al mateix temps que Rodes i durant més de 1000 anys va ser una possessió de l'Imperi Romà d'Orient. Una inscripció a la ciutat esmenta aCorneli Tàcit, que diu que era governador d'Àsia els anys112 i113.
El primer bisbe de Milasa va ser Efrem alsegle v, i la seva festa se celebra el23 de gener. Les relíquies es conservaven a la veïna Leuke. Ciril i el seu successor Pau els esmentaNicèfor Cal·list i també a laVida de santa Xene. Des de laQuarta Croada Milasa es va establir com a seu titular de l'església catòlica romana (Mylasensis); el darrer bisbe va morir el 1966 i en endavant va restar vacant.
Cap a l'any1069 la van ocupar temporalment les bandesturcmanes, dominació que es va repetir ara definitivament després de labatalla de Mantziciert el1071. No hi ha detalls de l'ocupació de Milasa però el1079 els monjos del proper monestir de Latmos van haver de fugir. Però al cap d'uns anys els romans d'Orient van recuperar la zona. Després del1261, amb la reconquesta deConstantinoble, aquesta regió es va descuidar i la van recuperar els turcs. Melanudion, propera a Milas, era romana d'Orient encara el1273 i cal suposar que Milas també, però poc després degué ser ocupada pels turcs; La van recuperar el1296 quan ja hi governava l'emir deMendeixia que l'hauria ocupat entre1274 i1295, i molts suposen que la conquesta es va fer des de la mar. El bisbat de Milas o Cària (que depenia de Stavrupolis, l'antiga Afrodísies) deixa d'existir en aquesta època. Cap a l'any1300 tornava a estar en mans de Mendeixia.Baiazet I la va conquerir el juliol de1391 (el 1390 ja havia conquerit el territori del príncep deBalat, de la mateixa família). El governadorotomà s'anomenava Firuz.Tamerlà va restaurar el beylik de Menteshe el1402 però el1414 va haver de declarar-se vassall otomà i va ser annexionat el1424. Els successius governadors otomans van residir a Peçin (a 5 km de Milasa) i no va ser fins bastant més tard que es van instal·lar a Milas. A la segona meitat delsegle xvii la va visitarEwliya Çelebi que diu que tenia 4 mesquites, 3masdjids, 2 banys i dos granskhans i la guarnició residia a Peçin. El clima era malsà i el producte principal el tabac, amb el que aprovisionava tota l'Anatòlia. Descriu les ruïnes romanes però sembla que exageradament perquè tot i que devien ser bastant més importants que avui dia, no en devia quedar tant com descriu. Fins alsegle xix era capital d'unkada delSanjaq de Menteshe i després d'un kada delwilayat deMughla (nom otomà de Muğla). Cap al1900 Cuinet li atribueix uns 97.37 habitants turcs i 1390 grecs; el1908 el cens dona 7.261 turcs, 3200 grecs i 739 jueus. Els grecs van haver de marxar després de laI Guerra Mundial (1922). El1955 la ciutat tenia 10.145 habitants, tots turcs, i el 1983 eren 23.622. El districte tenia el1983 uns 67.765 habitants a zones rurals més els 23.622 de la ciutat o sigui en total 91.387.
| NUTS-1 Regions | |
|---|---|
| NUTS-2 Subregions | |
| NUTS-3 Províncies (il) | TR100 •TR211 •TR212 •TR213 •TR221 •TR222 •TR310 •TR321 •TR322 •TR323 •TR331 •TR332 •TR333 •TR334 •TR411 •TR412 •TR413 •TR421 •TR422 •TR423 •TR424 •TR425 •TR510 •TR521 •TR522 •TR611 •TR612 •TR613 •TR621 •TR622 •TR631 •TR632 •TR633 •TR711 •TR712 •TR713 •TR714 •TR715 •TR721 •TR722 •TR723 •TR811 •TR812 •TR813 •TR821 •TR822 •TR823 •TR831 •TR832 •TR833 •TR834 •TR901 •TR902 •TR903 •TR904 •TR905 •TR906 •TRA11 •TRA12 •TRA13 •TRA21 •TRA22 •TRA23 •TRA24 •TRB11 •TRB12 •TRB13 •TRB14 •TRB21 •TRB22 •TRB23 •TRB24 •TRC11 •TRC12 •TRC13 •TRC21 •TRC22 •TRC31 •TRC32 •TRC33 •TRC34 |
| LAU-1 | Districtes (ilçe) |
| LAU-2 | |
| Àrees metropolitanes | |
| Ciutats més poblades | |
| Regions geogràfiques | |
