| Tipus | organització armada |
|---|---|
| País | Segona República Espanyola iEspanya |
| Branca | Exèrcit Popular de la República |
| Unitats subordinades | milicià anarquista |
| Ideologia | anarquisme,anarcosindicalisme ianarcocomunisme |
| Guerres i batalles | |
| Guerra Civil espanyola | |
Lesmilícies confederals van ser unamilícia popular, organitzada durant laGuerra Civil espanyola per laCNT iFAI, que va tenir un important paper en laGuerra Civil espanyola. Després de l'alçament de l'exèrcit del18 de juliol de1936 es van formar, en les zones on va fracassar la revolta, grups armats de civils organitzats pelspartits polítics i elssindicats que es van unir a les restes de les unitats regulars de l'exèrcit i les forces de seguretat estatals que van romandre fidels a laRepública.[1]
| « | Durant el període de les milícies, la pràctica desaparició de qualsevol sector de l'exèrcit, fidel al govern i el fervor revolucionari que s'estava estenent per tot el país, van ser les causes de la ràpida aparició d'un improvisat exèrcit de voluntaris, disposats a acabar amb els últims reductes dels revoltats. Les estimacions més ajustades parlen de més de 100.000 milicians en tot l'Estat. La meitat d'ells pertanyien als sindicats de laCNT, 30.000 a laUGT, 10.000 alPartit Comunista, 5.000 alPartit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) (en la seua major part, aCatalunya). A les milícies obreres es va unir un contingent de 12.000 guàrdies d'assalt, alguns centenars de guàrdies civils, alguns milers de soldats i tot just 200 oficials de l'antic exèrcit. | » |
La formació típica d'aquestes milícies espontànies va ser lacolumna. Important assenyalar que la majoria dels integrants de les columnes erenanarquistes, els quals erenantimilitaristes (molts fins i tot havien estat insubmisos al servei militar) però la situació bèl·lica els va portar a ingressar en les milícies.
