Unmico és unsimi decua llarga.[1][2]Cal tenir present, però, que -per més que popularment sovint s'anomena «mico» qualsevol primathominoïdeu (ximpanzés,bonobos,goril·les,orangutans igibons)[cal citació]- aquests no són micos, puix que no tenen cua. Tampoc no és escaient d'aplicar aquesta denominació als primats de cua curta ocercopitecs, als quals escau més la denominació popular demones.[3]
Els micos són àgils grimpant entre elsarbres. Com a adaptacions a la vidaarborícola, tenen elsulls en posiciófrontal i lesmans i elspeusprènsils.
Principalment mengenfruita illavors. Viuen només a l'Àfrica, l'Àsia iAmèrica.
El terme «mico» no s'usa entaxonomia, car, com que no inclou lafamíliaHominidae, seriaparafilètic.
Infraordre Simiiformes
En les representacionscatòliques de l'edat mitjana, el mico encarnava el mal i era una caricatura grotesca de l'home.[4][5]
Viccionari
