| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 abril 1931 Boulogne-Billancourt (França) |
| Mort | 16 febrer 2023 (91 anys) Boulogne-Billancourt (França) |
| Sepultura | Cimetière de l'avenue Pierre-Grenier(en) |
| Activitat | |
| Ocupació | director de cinema, poeta, guionista, realitzador |
| Premis | |
| |
     | |
Michel Deville (Boulogne-Billancourt, 13 d'abril de1931 -Boulogne-Billancourt, 16 de febrer de2023)[1] fou unguionista idirector de cinemafrancès.
Michel Deville va créixer a la casa al costat de la petita fàbrica de ceràmica per jardí que el seu pare va heretar al carrer de Bellevue a Boulogne-Billancourt, ciutat on va viure tota la vida.[2]
Entrà al món del cinema a través de l'assistència. Va ser ajudant d'Henri Decoin durant gairebé una dècada. Primer d'ajudant en producció, pujà a tots els nivells fins a convertir-se en primer assistent.
El 1961 creà la seva pròpia productora,Éléfilm, per finançar la seva primera pel·lículaCe soir ou jamais. Les seves dues o tres següents pel·lícules:Adorable Menteuse,À cause, à cause d'une femme iLucky Jo foren ben rebudes per la crítica i el públic.
El 1970 es va convertir en un dels directors de la productora del seu amic crític, cineasta i novel·listaMichel Mardore,Nadja films i va romandre així fins al 2000, quan es va tancar. Va col·laborar per primera vegada ambNina Companeez, que va escriure el guió de totes les seves pel·lícules, des deCe soir ou jamais (1961) fins a "Raphaël ou le Débauché" (1971) pel·lícules que de vegades ell mateix signa. Amb l'èxit d'aquesta última pel·lícula, seguint les deBenjamin ou les Mémoires d'un puceau (1968) iL'Ours et la Poupée (1969), una de les darreres pel·lícules deBrigitte Bardot, adquireixen dins del cinema francès una notorietat de finor i elegància, centrada en les relacions de parella.
Posteriorment, les seves pel·lícules sovint porten la marca d'una atenció original a la forma: les seves adaptacions deLe Dossier 51 en una càmera subjectiva o, al contrari, deLa Maladie de Sachs, on escoltem els pensaments dels protagonistes, la seqüència de seqüències en el·lipses dePéril en la demeure, que va participar al35è Festival Internacional de Cinema de Berlín,[3] la plàstica deToutes peines confondues,La Petite Bande, produïdes sense diàlegs, etc. Des dePéril en la demeure el1984, col·labora ambRosalinde Deville (née Damamme), la seva esposa, que escriu i produeix la majoria de les seves pel·lícules, incloentLe Paltoquet el1986, un ballet sulfurós que té lloc entre el somni i la realitat. El 1980 va dirigirLe Voyage en douce que va participar al30è Festival Internacional de Cinema de Berlín.[4]
Fou membre del jurat del37è Festival Internacional de Cinema de Canes.[5]
|
