.jpg)  | |
| Tipus | ètnia |
|---|---|
| Població total | 3.908 (2011) |
| Llengua | llengües algonquines |
Elsmiamis són una tribu índiaalgonquina,[1] el nom de la qual prové de lallengua chippewaomaugeg, "poble de la península".[2] Els europeus els anomenarenTwightwees, que potser prové detwah twah, el crit del cigne, i per confusió ambtawa "nu" els anomenarenNaked Indians.[3][4]
Cap a principis del segle xviii, amb el suport de comerciants francesos que baixaven del que ara és elCanadà, i que els proporcionaven armes de foc i a canvii de pells, els Miami van tornar al seu territori històric i el van reassentar. En aquest moment, els principals clans de Miami eren:
Vivien al sud del LlacMichigan, al NE d'Illinois i Nord d'Indiana, i als marges del riu Kalamazoo. Els wea vivien als voltants de l'actualChicago, d'on marxarien als marges del Wabash. Pel que fa als piankashaw, vivien al Wabash inferior. Actualment, totes tres tribus viuen aOklahoma.
El 1695 eren uns 4.500 individus, però foren molt disminuïts i el 1887 només s'apuntaren 64 noms en el rol tribal (350 en la SubagènciaQuapaw). El 1937 eren 1.390 i el 1960 eren 305 miamis i 700 wea a Oklahoma. El 1990 eren uns 500 aOklahoma, però segons Asher, el 1980 eren uns 2.000 amb els illinois, wea i piankashaw.
Segons dades de laBIA del 1995, a la Reserva Miami d'Oklahoma hi havia 341 habitants (1.574 al rol tribal). Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia censats 6.417 miamis.
Es considera que els primers habitants de Miami pertanyen a la tradició Fischer de lacultura del mississipi.[8] Les societats mississipianes es caracteritzaven per una agricultura basada en elblat de moro, una organització social jerarquitzada enparentius. Disposava d'extenses xarxes comercials regionals, i bases jeràrquiques d’assentament. Els pobladors inicials d'aquesta societat es dedicaven a la caça, igual que altres pobles del mississipí.
Llur sistema social es basava en clans exogàmics, i els caps dels clans també feien de membres del consell de la vila. Un d'ells era escollit cabdill civil. El cabdill guerrer era escollit basant-se en la seva habilitat i a la direcció de les incursions.
El principal aliment de llur dieta alimentària era un particular tipus de moresc, considerat com a millor que el que conreaven llurs veïns. Durant l'estiu ocupaven viles permanents de caràcter agrícola, i durant l'hivern es desplaçaven a les planúries amb altres tribus per caçar el bisó.
Vivien en habitacles coberts de matolls, similars als de les tribus dels voltants, i endemés cada vila tenia una casa gran on celebraven consells i d'altres cerimònies. Els piankashaw, però, eren culturalment més semblants alskickapoo iwinnebago.
També celebraven elMidewiwin o Gran Societat de Medicina, organització secreta on els membres de la qual es creien capaços de proporcionar benestar a la tribu i de curar la malenconia. Hi eren importants en els cerimònies els amulets medicinals sagrats i d'altres objectes màgics.
La història escrita dels Miami es remunta a missioners i exploradors. El 1658 els visità el francèsGabriel Druillettes, que els van trobar aGreen Bay a l'actualWisconsin. Cap al 1670, empesos per la confederaciósioux,Confederació iroquesa, elsanishinaabemowin van migrar cap al sud i cap a l'est en onades que es van perllogar des del segle XVII fins a mitjans del segle xviii. Es van establir a la part alta delriu Wabash (que desembocava alriu Ohio i oferia un camí d’aigua a la vall delMississipi)i delriu Maumee (que desembocava alllac Erie i oferia un camí d’aigua cap alQuebec).[9] El que ara seria el nord-est d'Indiana i el nord-oest d'Ohio.[10] Segons la història oral, aquesta migració va suposar un retorn a la regió on havien viscut durant molt de temps abans de ser envaïts pelsiroquesos durant lesGuerres dels Castors.[11]
Els primers colons i comerciants europeus de la costa est havien alimentat la demanda de pells, i els iroquesos, amb seu al centre i l'oest de Nova York, havien adquirit el primer accés a les armes de foc europees mitjançant el comerç i els havien utilitzat per conquerir la zona de la vall d'Ohio per al seu ús com a terrenys de caça. Això va impulsar una despoblació temporal de la zona, mentre les tribus dels boscos algonquines fugien cap a l’oest com a refugiats. La guerra i la consegüent bloqueig social, juntament amb la propagació de malalties infeccioses europees com elxarampió i laverola, per a les quals no tenienimmunitat, van contribuir a delmar les poblacions natives americanes a l'interior.[12]
El 1696, elcomte de Frontenac va nomenar aJean Baptiste Bissot, senyor de Vincennes, com a comandant de les avançades franceses al nord-est d'Indiana i al sud-oest de Michigan.[13] Va fer amistat amb els Miami, establint-se primer al riu St. Joseph i, el 1704, establint un lloc comercial i fort a Kekionga, l'actual Fort Wayne,
Al segle xviii, els Miami havien tornat en gran part a la seva terra natal a l’actual Indiana i Ohio. La victòria eventual dels britànics a laGuerra franco-índia (Guerra dels Set Anys) va provocar una presència britànica augmentada a les zones tradicionals de Miami. Les aliances canviants i la invasió gradual de l'assentament europeu-americà van provocar que algunes bandes de miami, com els piankeshaw i wea, es fusionessin amb el que de vegades s'anomenaria la Confederació Miami oConfederació del Nord-oest. Els nadius americans van crear confederacions tribals més grans dirigides pel capLittle Turtle. Les seves aliances eren per fer guerra contra els europeus i lluitar contra l'avanç dels assentaments blancs, i els mateixos Miami es va convertir en un subconjunt de l'anomenadaConfederació Occidental[14] durant laGuerra Ameríndia del Nord-oest.[15]
Els Miamis, mantenien bones relacions ambottawa, chippewea ipotawatomi, tot formant la Lliga dels Sis Focs per defensar-se dels iroquesos. El 1748 signaren amb els britànics el Tractat de Lancaster. Així, el 1748-1752 el cabdillMemeskia, també conegut com La Demoiselle (francès) o Old Briton (anglès), dirigí des de la ciutat de Pickawillany una revolta contra els francesos, confederats amb wea, ottawa, potawatomi, piankashaw ikickapoo. PeròCharles Langlade va atacar la ciutat i cremà viu al cabdill.[16]
Durant laGuerra de Pontiac, liderada pel cabdilPontiac del 1763 van donar suport en contra els anglesos fins a arribar a la pau:Proclamació reial de 1763.[17] Durant la Guerra d'Independència ajudaren a la Gran Bretanya, liderats perLittle Turtle, i refusaren pactar amb els colons; entre el 1783 i el 1790 mataren 1.500 colons.[18] El 1790 Little Turtle vencéJosiah Harmar i el 2 de novembre 1791Arthur Saint Clair, provocant 600 morts i 300 ferits.Little Turtle intentà aleshores una pau honrosa, però el seu lloctinent Turkey Foot fou vençut i mort perAnthony Wayne a labatalla de Fallen Timbers el 1792. Això els obligaria el 1795 a signar elTractat de Greenville, pel qual hagueren de cedir Ohio meridional i oriental.[9]
Durant el 1812, malgrat l'oposició de Little Turtle, ajudarenTecumseh (cabdill shawnee) fins que foren vençuts per Anthony Wayne alriu Mississinewa.[19][20]
Entre el 1790 i el 1840 signaren més de cinquanta tractats. Pel del 3 d'agost del 1795 miamis i wea tenien llibertat de cacera a les terres cedides als EUA, i pel del 22 de juliol del 1814 ajudaren als EUA contra els britànics. El 2 d'octubre del 1818 els wea i piankashaw signaren un pel qual se'ls garantia el gaudi pacífic de la terra, però el 1820 hagueren de vendre les terres d'Illinois i marxar aMissouri, i el 1832 aKansas. Pel del 1838 es retiraren a Kansas, llevat d'un grup que va romandre a Richardville, Godfroy i Meshekumnoquah (Indiana), on encara hi viuen llurs descendents.[3][4]
El 28 de novembre del 1840 signaren elTractat de Wabash (Indiana), pel qual marxaven alcomtat de Miami (Kansas). Però uns 300 foren duts a Morais des Cignes el 1843 en condicions desastroses perpetrades per les campanyes dedeportacions dels indis dels Estats Units.[21][22]
El 1867 miamis,wea ipiankashaw, amb elspeoria i altres, es traslladaren a Territori Indi (Oklahoma) i foren recol·locats a Ottawa County, i la resta d'ells anà a la Quapaw Agency el 1873, on encara hi viuen. No tenen terra tribal, però sí privada, ja que la llei del 1887 (Allotment Act), coneguda també com aDawes Act) i promoguda pel senadorHenry L. Dawes els va parcel·lar les terres.[23] Més tard, el govern dels Estats Units va incloure Miami amb l'Illini per a fins administratius.[24] Endemés, una banda hostil va marxar a Califòrnia, on uns 150 descendents seus viuen en dues reserves. El 30 d'octubre del 1931 la tribu dels miamis va rebre una constitució tribal de mans del cap Harley Palmer. La seva capital era coneguda com Kekionga.
