Amb una superfície al voltant dels 2 milions de quilòmetres quadrats,[4] Mèxic constitueix el cinquè país més gran d'Amèrica i el catorzè més gran del món. Amb una població de 103 milions d'habitants, és l'onzè país més poblat del món, el país d'Amèrica amb més indígenes i el paíscastellanoparlant més poblat del món.[5] Té 69 llengües nacionals, entre aquestes, castellà,mexicà,yucatec,mixteca,tzeltal,tzotzil,zapoteca,otomí,totonaca,mazateca ich'ol.
El territori mexicà ha estat habitat des de fa més de 21.000 anys.[6] Les àrees fèrtils del centre i sud van ser la llar de grans civilitzacions, com ara l'olmeca, latolteca, lamaia i l'asteca. Aquesta última va construir un gran imperi, la fi del qual va ser abrupta amb l'arribada dels espanyols que el van conquerir i hi van establir el virregnat de laNova Espanya. El 1821 la Nova Espanya es va independitzar, i nasqué, així, Mèxic; i el 1824 es va constituir com a república federal. Els primers anys de la vida independent de Mèxic van estar marcats pels conflictes entre els conservadors i liberals, dues intervencions estrangeres i la pèrdua de més de la meitat del seu territori en mans dels estatunidencs. LaRevolució mexicana, conflicte bèl·lic de 1910 a 1917, va produir una nova constitució social encara vigent. L'economia mexicana va experimentar una bonança fins a la caiguda abrupta dels preus del petroli durant la dècada de 1980. Mèxic va rebre un nombre important de refugiats de laGuerra Civil espanyola i de les dictadures deLlatinoamèrica. ElPartit Revolucionari Institucional va dominar la vida política del país fins a l'any 1997. El 1993 Mèxic va ratificar elTractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord amb elCanadà i elsEstats Units.
El territori mexicà va ser descobert i habitat per grups de caçador-recol·lectors possiblement fa més de 30.000 anys. Restes de focs descoberts a la vall de Mèxic han estat datats amb carbó radioactiu del 21000 aC, i algunes eines de pedra s'han trobat a prop de les llars, cosa que indica la presència d'humans en aquella època.[6] L'agricultura s'hi desenvolupà a prop del 9000 aC, tot i que el cultiu delblat de moro començà el 5000 aC.[12] Les primeres mostres de terrisseria daten del2500 aC, la qual cosa marca el començament de la civilització mesoamericana, ja que defineix l'establiment de societats sedentàries. Els grups del nord de Mèxic, la regió d'Aridoamèrica, continuaren subsistint per mitjà de la recol·lecció i la caça, mentre que al centre-sud de Mèxic, la regió deMesoamèrica, amb el desenvolupament de l'agricultura, s'hi establiren societats complexes com lacultura olmeca.
AMesoamèrica també es desenvoluparen els sistemes d'irrigació que permetrien l'estratificació de les societats. El 100 dC, la ciutat deTeotihuacan es convertí en el centre urbà més important de la regió, i estengué la seva influència des delNou Mèxic fins aCosta Rica. Amb una superfície de 20 quilòmetres quadrats, s'estima que la població era entre 125.000 i 200.000 habitants.[13] Les ruïnes de la majestuosa ciutat inclouen lapiràmide del Sol i lacalçada dels Morts. Amb el pas dels segles, el territori perdé el seu poder, mentre que el món delPeríode Clàssic Mesoamericà començava a desintegrar-se. El 750 dC la ciutat fou cremada i el territori fou envaït per les tribustxitximeques del nord.
Durant els segles x ixi, el centre de Mèxic fou dominat per la civilització de Tollan-Xicocotitlan, més coneguda com aTula, la capital delstolteques. A Tula aparegueren els primers guerrers professionals organitzats en germandats que s'identificaven amb noms d'animals, com ara els guerrers àguila, elsguerrers jaguar o els guerrers coiot. Hi ha proves que els tolteques practicaren els sacrificis humans.[14] La ciutat establí vincles importants amb altres regions de Mesoamèrica, en especial amb lapenínsula del Yucatán, on es trobava la ciutat maia deChichén Itzá. Elsmaies, per la seva banda, ja havien desenvolupat una poderosa civilització des del 100 aC, que arribaria al seu zenit entre el 600 i el 900 dC. Els maies bastiren majestuosos centres cerimonials que incloïen l'ús d'arcs de mènsula i la pintura de frescos, així com la construcció d'observatoris. Les tècniques agrícoles dels maies foren molt avançades, així com el seu coneixement matemàtic i astronòmic. Els astrònoms maies desenvoluparen el que seria el calendari més acurat del món d'aleshores.[15]
Elsmexiques, posteriorment coneguts com aasteques, foren l'última tribunahua a emigrar del nord a Mesoamèrica. Després d'un llarg pelegrinatge, i segons la seva llegenda, guiats pel seu déu,Huitzilopochtli, fundaren el1325 la ciutat deMéxico-Tenochtitlán (avui dia laciutat de Mèxic), sobre el lloc on havien trobat la imatge d'una àliga devorant una serp sobre un cactus —el senyal del seu déu—, imatge que es representa en labandera de Mèxic. Els asteques s'aliaren amb els senyorius veïns de Texcoco i Tacuba, aliança que seria coneguda com laTriple Aliança. Posteriorment, conqueriren el centre de Mèxic, i el seu imperi s'estengué des de les costes del Pacífic de l'estat actual deGuerrero, part d'Oaxaca, fins alSoconusco, sobre la frontera de l'actualGuatemala. Només elspurèpetxes, elstlaxcalteques i alguns senyorius mixteques romangueren independents del domini asteca.[16] L'imperi asteca fou, principalment, un imperi tributari; l'administració de les regions conquerides era responsabilitat de la noblesa originària i local, que només havia de retre comptes —i els tributs— als governants de Tenochtitlan.[17] La ciutat prosperà molt ràpidament, i amb una població de més de 200.000, es va convertir en una de les ciutats més poblades del món d'aleshores.
El final de l'imperi fou ràpid, abrupte i inesperat, i la regió patiria una transformació política i religiosa radical per l'arribada dels espanyols. Elsconquistadors arribaren a les costes de Mèxic el1519 i a poc a poc començaren a endinsar-se en el territori, a la recerca de la famosa Tenochtitlan i els rumors de l'abundància d'or i altres materials preciosos que hi trobarien. Les notícies de la seva arribada i moviment foren portades alhuey tlatoaniMoctezuma Xocoyotzin o Moctezuma II, que els convidà a visitar Tenochtitlan. Els asteques, sorpresos per les diferències físiques dels espanyols, pensaven que eren un poble enviat pel déuQuetzalcóatl (i algú d'ells, potser, el déu mateix), i al començament no els resistiren. No obstant això, els espanyols van deixar clar que no eren déus.
A causa de la matança que va ferPedro de Alvarado durant una festivitat mexica per un dels seus déus, els mexiques es van aixecar contra els espanyols i els tlaxcalteques.Moctezuma II va acceptar que Hernán Cortés i el seu exèrcit sortissin de la capital mexica. No obstant això, el poble mexica va apedregar al seu propi emperador. D'aquesta manera, els espanyols i els seus aliats només van trobar com a oportunitat fugir d'amagat. Això va provocar el que es coneix comla Nit Trista, on van ser derrotats. Els conquistadors van continuar fugint fins que es va donar una altra batalla contra els mexiques, la Batalla d'Otumba, on els espanyols i els tlaxcalteque van vèncer als mexiques. Després de fer créixer el seu exèrcit, els conquistadors finalment assetjaren la capital de l'imperi, Tenochtitlan, en una autèntica batalla amfíbia —la ciutat es trobava en una illa enmig delllac de Texcoco— i van conquistar-la el13 d'agost de 1521 amb un exèrcit compost per poc més d'un miler d'espanyols i més de 200,000 tlaxcalteques, totonaques i altres tribus que havien estat subjugades pels asteques i que en volien la llibertat. La ciutat fou destruïda gairebé completament. Aquest esdeveniment es recorda com el «naixement del poble mestís que ara és Mèxic».[18]
Acapulco, el port colonial més important de la Nova Espanya, 1628.
Les primeres dècades del domini espanyol foren un canvi demogràfic i polític dràstic en el continent americà. Les guerres i les pandèmies de les malalties desconegudes alNou Món i portades pels conqueridors —que serien importants en llurs victòries— mataren milers d'indígenes de Mesoamèrica.[19][20][21]
Els espanyols exploraren, conqueriren i colonitzaren, al llarg dels segles xvi ixvii les regions al nord i al sud de Mesoamèrica, des deCalifòrnia iUtah fins aCosta Rica. El territori, batejat com laNova Espanya, fou administrat com avirregnat. Amb el descobriment de nombroses mines deplata, així com el desenvolupament de l'agricultura i la ramaderia, i l'arribada de nombrosos immigrants de lapenínsula Ibèrica, la Nova Espanya prosperà econòmicament, fins a convertir-se en la regió més poblada i més rica de l'Imperi espanyol, amb 6 milions d'habitants, tot just abans de la independència del territori continental.[22] De la Nova Espanya depenien les administracions deCentreamèrica,Cuba, les illes del Carib, lesIlles Filipines i, per un període,Veneçuela.[23]
La invasió napoleònica d'Espanya, el1808, i la destitució del reiFerran VII, i la inestabilitat política de la metròpoli, foren propícies a les revoltes i les demandes d'autonomia dels virregnats espanyols a Amèrica. Tot i que s'organitzaren diverses juntes a les ciutats principals dels virregnats d'Amèrica, les juntes de Mèxic, a diferència de les altres, no declararen l'autonomia, ja que la població peninsular i criolla, la noblesa indígena, la burgesia, el clericat i els terratinents es beneficaven de l'estat de les coses. No obstant això, el16 de setembre,1810, el mossèn criollMiguel Hidalgo y Costilla promulgà el «Crit de Dolores», demanant la igualtat de les ètnies i la redistribució de la terra, a més del suport a Ferran VII contra les forces invasores deNapoleó.[24] Avui dia, aquest succés se celebra com el començament de laindependència de Mèxic. La insurrecció, en essència una revolta popular, fou derrotada ràpidament, i Hidalgo fou decapitat. Altres guerrillers es revoltaren com araJosé María Morelos iVicente Guerrero. Amb el retorn de Ferran VII al tron d'Espanya, les tropes espanyoles s'enfortiren i derrotaren la rebel·lió de Morelos, afusellat el 1815. Les forces guerrilleres, cada vegada més dèbils, es replegaren a les muntanyes.
El1820, els constitucionalistes a Espanya obligaren Ferran VII a restaurar laconstitució liberal de Cadis, que no era ben vista pels conservadors de Mèxic, ja que temien que les reformes liberals afectessin llurs privilegis econòmics, religiosos i socials.[25] Per tant, i en un canvi inesperat de sort, les forces reialistes, sota el comandament d'Agustín de Iturbide, en comptes de sufocar els romanents revolucionaris, pactaren amb ells la independència de Mèxic. El1821, es promulgà elPla d'Iguala, que declarava la independència de Mèxic, sostenia la religió catòlica, i la unió de tots els habitants del territori —espanyols peninsulars i americans. Aquest pla també fou conegut com el «Pla de les Tres Garanties». L'organització política del país seria lamonarquia constitucional, amb el nomd'Imperi mexicà, sota el mateixFerran VII però amb un parlament independent —creant una espècie deCommonwealth— o sota algun altre príncep de la corona espanyola. Els exèrcits «trigarants» entraren a la ciutat de Mèxic el24 d'agost,1821, una junta redactà laDeclaració d'independència de Mèxic, i el virrei,Juan O'Donojú, signà eltractat de Córdoba, per mitjà del qual oficialment es reconeixia la independència de Mèxic.
ElPrimer Imperi mexicà, al qual s'afegiren les intendències de Yucatán i Guatemala, fou efímer. Ferran VII no acceptà el tron de l'imperi, ja que el govern espanyol desconeixia la independència de Mèxic; i cap altre príncep europeu no gosà prendre'n el tron. Per una invitació del parlament mexicà en nom del poble, Iturbide fou coronat amb el nom d'emperadorAgustí I de Mèxic el1822, per vot unànime a unes eleccions que es van fer per escollir al nou monarca. No obstant això, tan bon punt la independència s'havia assolit, les diferències entre els republicans —liberals— i els monàrquics —conservadors— s'accentuaren. El 31 d'octubre de 1822, l'emperador dissolgué el Congrés, la qual cosa provocà la revolta victoriosa dels republicans. El1824, es redactà una constitució, i Mèxic es convertí en unarepública federal, amb el nom delsEstats Units Mexicans. Les províncies i intendències es convertiren en estats constituents de la federació o territoris, llevat de laCapitania General de Guatemala, que se'n separà, per formar un estat independent, lesProvíncies Unides d'Amèrica Central.
Les primeres dècades de la república foren molt inestables, amb lluites de poder entre els federalistes i els centralistes, i una economia devastada per la guerra. El1836, els centralistes arribaren al poder. Els centralistes reemplaçaren la constitució federal per una sèrie de lleis centrals, per la qual cosa, diversos estats es revoltaren, com araTexas,Yucatán,Zacatecas iNuevo León, que amenaçaven de declarar la independència fins que no es restaurés el federalisme. Texas, habitat majoritàriament per immigrants angloparlants, aconseguí independitzar-se el1836 i fou annexat pels Estats Units el1845. Pocs anys després, aprofitant la confusió quant als límits territorials deTexas, elsEstats Units envaïren Mèxic en la Guerra d'Intervenció nord-americana, a la fi de la qual prengueren gairebé la meitat del territori mexicà, corresponent als actuals estats deCalifòrnia,Arizona,Nou Mèxic,Colorado,Nevada i algunes seccions d'Utah iWyoming, en el vergonyóstractat de Guadalupe-Hidalgo.
La decepció amb el retorn de Santa Anna a la presidència i un segon breu règim inconstitucional, produí un aixecament armat conegut com laRevolució d'Ayutla després de la qual es promulgaren una sèrie de reformes liberals i una nova constitució federal el1857. Aquestes lleis, conegudes posteriorment com lesLleis de Reforma, feien una separació d'Església i estat, i afectà els interessos dels conservadors i del clericat, la qual cosa produí una guerra civil, coneguda com laGuerra de Reforma, que acabaria amb la victòria dels liberals. Amb una economia en bancarrota per les guerres anteriors, el govern declarà la cessació temporal dels pagaments del deute extern; elRegne Unit,Espanya iFrança amenaçaren d'envair Mèxic, fins que no tornés a fer-ne els pagaments. El Regne Unit i Espanya es retiraren, peròNapoleó III ja tenia altres plans. El1863, el país fouenvaït per França, que volia establir l'arxiducMaximilià d'Habsburg-Lorena[26] com a emperador de Mèxic amb el suport del clergat catòlic i els conservadors mexicans. Aquest govern, que ressuscitava l'Imperi mexicà, no va ser reconegut pel govern republicà exiliat al nord i encapçalat perBenito Juárez.
El govern de Maximilià I va ser molt lliberal, i es va caracteritzar per noves lleis i projectes per fer créixer Mèxic. Aprovà una llei que prohibia el càstig corporal dels treballadors i limitava les hores de treball, que garantia el pagament dels salaris en moneda de metall. Estipulà que els deutes contrets pels pares no podien ser heretades pels fills. Establí lleis com la d'impremta, que defensava la llibertat de premsa; la de la justícia, que creava la figura del ministeri públic; o la d'instrucció, que posava les bases per a l'educació primària obligatòria i gratuïta al llarg de l'Imperi.[27] A més a més, perdonà els deutes que superessin els 10 pesos a tots els camperols i abolí el treball dels menors. També tenia un projecte expansionista per a Mèxic al cap, en el qual s'annexaria l'Amèrica Central i també colonitzaria Àfrica, però no va aconseguir a realitzar-lo.[28] La emperadriuCarlota de Mèxic, la única dona que ha governat Mèxic (ja que ella era regent quan Maximilià no estava a la capital), també organitzà nombroses festes recaptant fons per a la beneficència, creà centres artístics i culturals i escoles a l'Imperi.[29][30] No obstant això, després de tres anys de lluita, i amb la retirada del suport francès al govern imperial, la impossibilitat que el seu germà li donés suport militarment estant el seu país també en conflicte i la fi de laGuerra Civil Estatunidenca, Juárez sortí victoriós i restaurà el govern republicà el1867.
Fotografia de la revolució, 1911.
Porfirio Díaz, un general republicà durant la intervenció francesa, governà Mèxic de 1876 a 1880 i de 1880 a 1911 en diverses reeleccions consecutives. Aquest període de govern, conservador i progressista, conegut com elPorfiriato oPax Porfiriana, es caracteritzà per assoliments econòmics sorprenents acompanyats d'inversió i immigració estrangeres, el suport a les arts i les ciències, i tot alhora, una greu desigualtat social i repressió política. Després d'un flagrant frau electoral el 1910,Francisco I. Madero convocà el poble a aixecar-se en armes, iniciant així laRevolució mexicana. El 1911, Díaz renuncià i Madero fou elegit com a president, però fou assassinat encop d'estat encapçalat pel general conservadorVictoriano Huerta després d'una reunió secreta amb l'ambaixador nord-americàHenry Lane Wilson, el 1913.
La guerra armada recomençà, amb generals populars comPancho Villa iEmiliano Zapata, que representaven els camperols, cadascú amb un exèrcit de seguidors. Un tercer exèrcit, l'exèrcit constitucionalista, encapçalat per Venustiano Carranza, vencé les forces del dictador i unificà tots els generals revolucionaris. Convocà un congrés constituent per esmenar la constitució i incloure-hi les premissessocialdemòcrates que inspiraren la revolució. El text resultant fou una nova constitució, encara vigent, promulgada el1917. Carranza fou assassinat el1920 i fou succeït per Álvaro Obregón i aquest per Plutarco Elías Calles. Obregón fou reelegit el1928, però fou assassinat abans de prendre el poder. Calles decidí unir tots els corrents polítics emanats de la revolució en un partit, el Partit Nacional Revolucionari (PNR), predecessor delPartit Revolucionari Institucional, que es convertiria en el partit polític més influent de la política mexicana durant els següents setanta anys.
Amb la unió de les faccions revolucionàries, Mèxic assolí l'estabilitat política i social per emprendre el camí del creixement econòmic; de fet, el període de 1930 a 1970, marcat pel desenvolupament econòmic, és conegut pels historiadors com elMiracle mexicà. El Partit Nacional Revolucionari es transformà en el Partit de la Revolució Mexicana durant el govern deLázaro Cárdenas, que aconseguiria el suport dels sindicats obrers i agrícoles en donar-los veu dins el partit mateix. El1938, Cárdenas nacionalitzà la indústria petroliera.
Després de la derrota de laSegona República espanyola en laGuerra Civil, Mèxic obrí les portes als refugiats i exiliats, entre els quals un gran nombre de catalans, que tingueren un paper molt important en la vida econòmica, i en les cultures i les arts mexicanes.[31] El 1968 ocorregué, poc abans de la inauguració delsJocs Olímpics d'estiu a laciutat de Mèxic, un gran moviment estudiantil, com ja havia ocorregut en moltes altres ciutats del món. La revolta estudiantil sofrí la brutal repressió de l'exèrcit coneguda com laMassacre de Tlatelolco, el 2 d'octubre.
El govern va dur a terme, mitjançant l'endeutament, grans inversions en la indústria petroliera durant la dècada de 1970, en què els preus del petroli es trobaven en màxims històrics, per tal de revitalitzar l'economia. Com a empresa nacionalitzada, les entrades del petroli permeteren que el govern del presidentLuis Echeverría emprengués programes debenestar social. No obstant això, a causa de la dolenta administració de les despeses públiques i de la caiguda abrupta dels preus del petroli al començament de la dècada dels vuitanta, amb una puja substancial de les taxes internacionals d'interès, Mèxic entrà en una greu recessió econòmica i es declarà incapaç de complir els pagaments del deute extern. El seguiren les grans economies de Llatinoamèrica.
El1988 es presentàCuauhtémoc Cárdenas, fill de l'ex presidentLázaro Cárdenas, com a candidat d'oposició al PRI, i es convertí en una amenaça seriosa i en un possible guanyador. No obstant això, obtingué el segon lloc en unes eleccions marcades per acusacions de frau electoral, en quèCarlos Salinas de Gortari en fou declarat guanyador. Salinas emprengué un ambiciós programa liberal que aconseguí reduir substancialment la inflació; renegocià el deute extern, privatitzà la majoria de les empreses públiques, llevat de les empreses elèctrica i petroliera, i proposà una modificació de la llei per convertir elsejidos, propietats agrícoles comunals, en propietat privada. El1992, signà eltractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord amb elsEstats Units i elCanadà, el qual entrà en vigor el1994. Aquell any, tanmateix, s'aixecà l'Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional.
A causa d'un increment desmesurat de les despeses governamentals i del compte corrent, en conjunció amb una fuga de capitals, el país entrà en una greu recessió econòmica el 1995. El presidentErnesto Zedillo aconseguí un préstec dels Estats Units i del Fons Monetari Internacional. El país sortí de la crisi el 1996; entre 1996 i el 2000, la taxa de creixement mitjà fou del 5 per cent anual. El 1997, cap partit polític no aconseguí majoria absoluta en elCongrés de la Unió, per primera vegada des de la fi de la Revolució mexicana, i el 2000Vicente Fox, candidat d'oposició, es convertí en el primer candidat delPartit Acció Nacional (PAN) que va ser elegit com a president federal. El23 de març del2005, els presidents dels tres països nord-americans van signar laSocietat de Seguretat i Prosperitat de Nord-amèrica (SPP), un pas cap a una major integració comunitària.
En les eleccions federals del 2006,Felipe Calderón (PAN) guanyàAndrés Manuel López Obrador (PRD), per un marge de vots molt estret; López Obrador impugnà els resultats i es refusà a acceptar la victòria de Calderón. Després de dos mesos d'incertesa, el Tribunal Electoral dictaminà la victòria de Calderón, el qual prengué el càrrec l'1 de desembre de2006, tot i que López Obrador es refusà a reconèixer els resultats i el govern de Calderón. Calderón emprengué una sèrie de reformes estructurals, que incloïen una reforma tributària i fiscal, una reforma judicial, i una reforma a les pensions, totes tres aprovades pel Congrés durant els primers dos anys del seu mandat. A més, emprengué una lluita contra el narcotràfic, amb la controvertida participació de l'exèrcit i les forces armades mexicanes. L'abril del 2009, Mèxic—especialment la seva capital, la ciutat de Mèxic—fou severament afectat pelbrot de grip per A(H1N1) de 2009, el qual s'estengué per altres regions de Nord-amèrica i Europa.
Després d'aconseguir la seva independència d'Espanya, es va decidir que el país havia d'anomenar-se com la seva capital, laciutat de Mèxic, el nom original de la qual eraMéxico-Tenochtitlán, en referència a la tribunahua delsmexiques, el poble principal de lacivilització asteca. L'origen del nom dels mexiques no es coneix amb precisió i se n'han fet nombroses interpretacions i teories. Per a alguns,[32] es deriva de la paraulanàhuatlMexitl oMexitli, un nom secret del déu de la guerra i patró dels asteques,Huitzilopochtli; en aquest cas, Mèxic significa 'lloc on habita Mexitli'. Una altra hipòtesi suggereix que la paraula nahuaMexiko deriva demetztli, 'lluna',xictli, 'melic', 'centre' o 'fill' i elsufix-co, 'lloc', de manera que significa 'lloc al centre de la lluna', o més aviat 'lloc al centre del llac de la Lluna', en referència alllac de Texcoco. El sistema de llacs interconnectats, del qual Texcoco era el més gran i es trobava al centre, tenia la forma d'un conill, la mateixa imatge que els asteques veien sobre la lluna. Tenochtitlán, per tant, es trobava al centre —o al melic— del llac (lluna/conill).[33] Finalment, una altra hipòtesi suggereix que el nom deriva deMeclti, la dea delmaguei o atzavara.[33]
El nom de la ciutat es va transliterar al castellà com aMéxico, amb el valor fonètic de lax en el castellà medieval, la qual representava lafricativa postalveolar sorda (/ʃ/). En castellà, aquest so i lafricativa postalveolar sonora (/ʒ/), representada amb la grafiaj, es van fusionar en unafricativa velar sorda (/x/) durant el segle xvi,[34] la qual cosa va produir la variant ortogràficaMéjico en diverses publicacions, principalment aEspanya, mentre que a Mèxic i altres països castellanoparlantsMéxico és l'única variant ortogràfica utilitzada. Recentment, laReal Academia Española, la institució encarregada de regular la llengua castellana, ha declarat que l'ortografia recomanada en castellà ésMéxico.[35] Encatalà, lax de «Mèxic» sovint no representa el so original, sinó la consonant doble/ks/ o col·loquialment la fricativa postalveolar sonora.
Mèxic és situat al subcontinent de l'Amèrica del Nord. Geològicament la frontera entre l'Amèrica del Nord i l'Amèrica Central és l'istme de Tehuantepec, la qual cosa posa el 12% del territori mexicà —incloent-hi lapenínsula de Yucatán— en aquesta última regió; fisiogràficament l'Eix Volcànic Transversal (o laSierra Nevada) divideix les dues regions.[36] Geopolíticament, tanmateix, la frontera entre l'Amèrica del Nord i l'Amèrica Central és la frontera ambBelize iGuatemala, i Mèxic és considerat un país nord-americà.
La superfície total de Mèxic és d'1.972.550 km², que inclou, aproximadament, 6.000 km² d'illes situades a l'oceà Pacífic (com ara les illesGuadalupe iRevillagigedo), almar Carib i algolf de Califòrnia. Mèxic comparteix una frontera al nord amb elsEstats Units de 3.141 km; al sud amb Guatemala de 871 km i amb Belize de 251 km.
La topografia mexicana és força accidentada. El territori mexicà és situat en una de les àrees tectòniques més dinàmiques del món; és part de l'«Anell de Foc del Pacífic», una regió d'activitats volcànica i sísmica.[7] Mèxic es troba a la regió occidental de laplaca Nord-americana i la seva intersecció amb laplaca de Coco i laplaca del Carib. Fisiogràficament el país pot subdividir-se en nou regions principals:[7]
Atesa la topografia mexicana, a Mèxic hi ha pocs rius molt extensos o llacs naturals. Els rius més importants són elriu Lerma, que neix a la conca de Toluca, omple elllac de Chapala, el més gran de Mèxic, i desemboca a l'oceà Pacífic. El riuPánuco neix a l'Altiplà, creua la serra Madre Oriental i desemboca al golf de Mèxic. El riuBalsas drena la Depressió del Balsas i altres regions del sud de l'Altiplà Mexicà, creua la serra Madre del Sud i desemboca a l'oceà Pacífic, al sud. ElGrijalva il'Usumacinta formen un sistema que drena les serralades de Chiapas i, com el riuPapaloapan, desemboca al golf de Mèxic. Altres llacs, com ara elPátzcuaro iCuitzeo, són els romanents dels vastos llacs i pantans que cobrien la major part del sud de l'Altiplà abans de l'arribada dels europeus.[7]
El nord, per contra, és molt més àrid, en especial a la regió nord-occidental. El riu més important del nord de Mèxic és el que forma la frontera amb elsEstats Units, elrío Bravo (conegut com arío Grande als Estats Units). Elriu Colorado, que neix als Estats Units, creua una petita porció de Mèxic a l'occident fins a desembocar al golf de Califòrnia.
Atesa la variació topogràfica del territori, hi ha una gran diversitat de climes, des de tropicals i subtropicals, els àrids i desèrtics, fins als climes freds de muntanya temperats. El nord és més àrid, però del centre cap al sud les pluges són més abundants; les pluges són estacionals, de maig a setembre, les quals temperen el clima de muntanya de l'Altiplà Mexicà, que durant l'estiu no supera els 28-30 °C. Les temperatures mitjanes oscil·len entre els 16 i els 20 °C.[37] La majoria de la població viu en aquesta regió. A elevacions més baixes, inferiors als 1.000 m, les temperatures mitjanes són més elevades i superen els 20 °C.[37] A les terres baixes, i a la península de Yucatán, els estius són molt càlids, i les temperatures hivernals no baixen dels 15 °C. A les serralades, especialment a la serra Nevada, les temperatures són molt baixes i les glaçades són habituals, així com la precipitació en forma de neu.
Mèxic és un dels 17països megadiversos del món. Amb més de 200.000 espècies diferents, Mèxic és la llar del 10-12% de la diversitat del món.[38] Mèxic és el primer estat del món en biodiversitat enrèptils amb 707 espècies conegudes, segon enmamífers amb 438 espècies, quart enamfibis amb 290 espècies, i quart enflora amb 26.000 espècies diferents.[39] Mèxic també és considerat el segon estat del món en nombre d'ecosistemes i quart en nombre total d'espècies. Aproximadament, 2.500 espècies són protegides per lleis mexicanes.[40] El govern mexicà ha creat el Sistema Nacional d'Informació sobre Biodiversitat, per estudiar i promoure l'ús sostenible dels ecosistemes del territori.
A Mèxic, 17 milions d'hectàrees són considerades «Àrees Naturals Protegides» i hi inclouen 34 reserves de la biosfera (ecosistemes inalterats), 62 parcs nacionals, 4 monuments naturals (protegits pel seu valor estètic, científic o històric a perpetuïtat), 26 àrees de flora i fauna protegides, 4 àrees de protecció dels recursos naturals (conservació de la terra, les conques naturals i els boscos) i 17 santuaris (zones de riquesa abundant en espècies).[38]
Palau Nacional, seu històrica del poder executiu.Congrés de la Unió.Els presidentsVicente Fox (Mèxic) iGeorge W. Bush (Estats Units), en la signatura de l'SSP.
Els Estats Units Mexicans són una federació el govern de la qual és representatiu,democràtic irepublicà, basat en unsistema presidencialista, d'acord amb laConstitució de 1917. La constitució estableix tres nivells de govern: la Unió federal, els governs estatals i els governs municipals. Tots els funcionaris públics en els tres nivells són elegits per mitjà de l'escrutini uninominal majoritari, perrepresentació proporcional, o són designats per altres funcionaris que han estat elegits per mitjà del sufragi.
El govern federal està constituït pels Poders de la Unió, les tresbranques de govern separades:
Legislatiu: elCongrés de la Unió bicameral, constituït pelSenat de la República i laCambra de Diputats; el Congrés proposa i aprova lleis federals, declara la guerra, imposa o elimina impostos, aprova el pressupost nacional i els tractats internacionals i ratifica les nominacions dels altres executius diplomàtics.
Executiu: elpresident dels Estats Units Mexicans,cap de govern icap d'estat, així com comandant en cap de les forces armades mexicanes. El president també designa, amb l'aprovació del Senat, els membres delGabinet Executiu i altres oficials diplomàtics. El president és responsable d'executar i aplicar la llei, i sanciona o veta les propostes de llei.
Judicial: la judicatura està constituïda per laSuprema Cort de Justícia, integrada per onze jutges que interpreten les lleis i jutgen els casos de competència federal. Les altres institucions de la judicatura són el Tribunal Electoral i els tribunals col·legials, unitaris i de districte, així com el Consell de la Judicatura Federal.
El cap del poder executiu, el president de Mèxic, és elegit per mitjà de l'escrutini uninominal majoritari pel vot directe i independentment dels diputats i senadors. La Cambra dels Diputats està formada per 300 diputats, elegits per escrutini uninominal majoritari als districtes en què es postulen, i per 200 diputats, elegits per mitjà de l'escrutini proporcional plurinominal amb llistes de partit per les 5 circumscripcions electorals en què està dividit el territori nacional. El Senat està conformat per 64 senadors, dos per cada estat i el Districte Federal, electes al mateix temps per mitjà de l'escrutini uninominal majoritari; 32 senadors assignats a la primera minoria (un per cada estat i el Districte Federal); i 32 electes per mitjà de l'escrutini proporcional plurinominal amb llistes de partit obertes en què tot el país conforma una sola circumscripció.
Tots els estats de la federació han de tenir una forma republicana de govern dividida en tres branques: l'executiva, representada per un governador i el seu gabinet; la legislativa, constituïda per un congrés unicameral; i la judicatura.
En la legislatura del 2006-2009, vuit partits hi són representats; cinc dels quals, tanmateix, no han rebut, ni en les últimes eleccions ni en les anteriors, més del 4% dels vots nacionals. Els altres tres partits han estat els partits dominants de la política mexicana:
ElPartit de la Revolució Democràtica (PRD): un partit d'esquerra, fundat el1989 per la coalició de partits socialistes i liberals coneguda com elFront Nacional Democràtic, que va postularCuauhtémoc Cárdenas com a candidat a la presidència el1988.
El PRI va tenir un poder gairebé hegemònic en la política mexicana des de1929, amb una participació molt limitada dels partits d'oposició. Des de les reformes electorals de1977, els partits d'oposició van començar a guanyar més posicions a escala local i federal. Encara que des de1947 el primer ajuntament d'oposició va ser elegit aMichoacán, no seria sinó fins al1989 que el primer governador d'oposició guanyaria en un estat de la federació (Baixa Califòrnia). El1997 cap partit no va aconseguir la majoria absoluta a la Cambra de Diputats, i el2000 el primer president federal d'un partit d'oposició va ser elegit des de1929.
El2006,Felipe Calderón va guanyarAndrés Manuel López Obrador en les eleccions més competides de la història del país. El6 de setembre,2006, el Tribunal Electoral va declarar Calderón vencedor de les eleccions i president electe. Va jurar davant el Congrés, en una cerimònia ràpida enmig de les protestes enèrgiques dels diputats de la coalició que encapçalava López Obrador, que l'acusaven de frau electoral.
Tradicionalment, i des de laRevolució mexicana fins al 2000, les relacions exteriors de Mèxic s'havien realitzat segons ladoctrina Estrada, que ha rebut el seu nom en honor del seu creador,Genaro Estrada. Aquesta doctrina té una visió estricta desobirania, i declara que els governs estrangers no han de jutjar, ni positivament ni negativament, els governs o els canvis de governs de les altres nacions, ja que això implica una violació a llur sobirania.[41] Aquesta política es basa en els principis de la no-intervenció, la solució pacífica a les controvèrsies i la lliure autodeterminació de totes les nacions. Durant l'administració de l'expresidentVicente Fox, elsecretari o ministre de Relacions Exteriors,Jorge Castañeda, va trencar per primera vegada la doctrina Estrada, que promovia i acceptava l'obertura i el criticisme de la comunitat internacional, i una participació més activa del govern mexicà en els afers exteriors.[42]
El Colegio de México, espai de trobada per als intel·lectuals republicans exiliats.
Les relacions entre Catalunya i Mèxic es van enfortir a partir de laGuerra Civil espanyola. El 10 de novembre de 1938, el govern mexicà publicà en elDiari Oficial de la Federació que rebria sense límit tots els nacionals d'una llista de països. S'estima que més de la meitat de tots els exiliats catalans al continent americà s'establiren a Mèxic.[48] El president mexicàLázaro Cárdenas del Río no sols va obrir les portes als exiliats catalans, sinó que el govern va atorgar lanacionalitat mexicana com a protecció sense límits a tots els exiliats només trepitjar territori mexicà.[49] Amb l'arribada de les tropesnazis a França, el govern mexicà va anunciar a la seva contrapart francesa que els exiliats republicans en territori francès rebrien la protecció de la bandera de Mèxic. Els exiliats catalans, a més de rebre l'acolliment, també van obtenir la llibertat i el suport actiu per a la producció científica i intel·lectual de la comunitat.[49] El govern va fundar elColegio de México, amb el propòsit d'oferir als intel·lectuals republicans un espai de trobada. Les lletres catalanes van ser impulsades pels catalans exiliats des de Mèxic amb la publicació de revistes com araQuaderns de l'exili,Full català,El poble català, laRevista dels catalans d'Amèrica,Lletres iCatalunya. Mèxic va acollir grans noms de la literatura catalana, com araJosep Carner,[50]Agustí Bartra,Anna Murià,Avel·lí Artís-Gener Tisner iPere Calders. Als anys quaranta, Mèxic es va convertir en la capital de l'edició de llibres i revistes en llengua catalana.[49]
Mèxic va ser l'únic estat que va reconèixer el govern republicà després de la Guerra Civil espanyola,[49] amb conseqüències importants per a Catalunya. El 1954 va ser a l'ambaixada republicana a Mèxic queJosep Tarradellas va ser nomenat president de laGeneralitat de Catalunya a l'exili; per la qual cosaJosé Montilla va considerar que «la mateixa existència nacional institucional de Catalunya va sobreviure en l'aixopluc mexicà».[49] En reconeixement de l'acolliment dels catalans, el poble de Mèxic va rebre laMedalla d'Or de la Generalitat de Catalunya el 2009.
Elpresident de Mèxic és alhora elcomandant en cap de les forces armades de Mèxic, i designa elsecretari de Defensa i els membres de l'Estat Major Presidencial. Les forces armades són administrades per la Secretaria (Ministeri) de Defensa de manera descentralitzada i en tres nivells: les oficines nacionals, els comandaments territorials i les unitats independents. Les forces armades mexicanes inclouen laforça aèria, les oficines centrals de la qual són a laciutat de Mèxic, i l'armada, les oficines centrals de la qual són alport de Veracruz; tot i que hi ha dos grups operacionals independents, un per a la costa del Pacífic i un altre per a la costa del golf de Mèxic. Laforça aèria és administrada per l'exèrcit, i manté 18 bases dins el territori nacional. Les forces armades de Mèxic són les segones més grans de l'Amèrica Llatina i les catorzenes més gran del món.[51]
Les despeses militars de Mèxic en defensa són el 0,5% del seuProducte interior brut.[52] El personal de les forces armades de Mèxic és de 503.777 militars, dels quals 192.770 estan en servei actiu.[53]
La seguretat pública es proveeix en tres nivells, cadascun dels quals té diferents prerrogatives i responsabilitats. Els departaments de policia locals i estatals són els encarregats de l'ordre públic, mentre que laPolicia Federal Preventiva és l'encarregada de les tasques especialitzades d'investigació. Tots els nivells són responsables davant laSecretaria o Ministeri de Seguretat Pública. La Fiscalia General, coneguda com aProcuraduria General de la República (PGR), és l'agència delpoder executiu encarregada de la investigació i el processament de les accions judicials dels crims a escala federal, sobretot els relacionats amb elnarcotràfic, l'espionatge i els robatoris de les institucions bancàries.[54] La PGR està encarregada de l'Agència Federal d'Investigació (AFI), una agència d'investigació i prevenció.[55]
Tot i que el govern respecta els drets humans dels ciutadans,[56] se n'han reportat abusos seriosos en les operacions de seguretat a les comunitats indígenes i els barris pobres de les grans ciutats.[56] La Comissió Nacional dels Drets Humans, tanmateix, ha tingut poca influència per revertir aquesta tendència, documentant-ho tot, però sense fer condemnes públiques dels funcionaris que ignorin les seves recomanacions i declaracions.[57] Segons la llei, tots els acusats gaudeixen dels mateixos drets que els asseguren judicis nets i un tracte humà; tanmateix, el sistema està sobrecarregat i s'enfronta a molts problemes.[58] Malgrat els esforços de les autoritats a combatre el crim i el frau, pocs mexicans tenen confiança en la policia o el sistema judicial i, per tant, no tots els crims es denuncien.[58] El 2008, el president Calderón va proposar una reforma significativa del sistema judicial, la qual va ser aprovada pel Congrés de la Unió, la qual incloïa els judicis orals, la suposició de la innocència de tots els acusats, i l'atorgament d'autoritat dels policies locals per dur a terme investigacions —abans una prerrogativa dels cossos de policia especialitzats— i altres modificacions per accelerar els processos judicials.[59]
Patrulla oceànica de la Classe Durango de la Marina Mexicana.
Els crims totals per capita en mitjana són 12 per cada 10.000 habitants, ocupen la 39a posició en una enquesta de 60 estats.[60] Els crims violents són un problema seriós; la taxa d'homicidis és d'11 a 14 per cada 100.000 habitants.[61] El narcotràfic i les activitats relacionades són un dels problemes principals de Mèxic. Els càrtels de la droga són molt actius a ambdós costats de la frontera amb elsEstats Units; la corrupció de la policia i la col·lusió amb els càrtels ha estat un problema crucial.[61] L'actual president, Felipe Calderón, ha fet de lalluita contra el narcotràfic una de les prioritats principals de la seva administració. En una política controvertida, Calderón va desplegar l'exèrcit a les ciutats on operen els càrtels de la droga. Tot i que aquesta decisió ha estat força criticada pels partits d'oposició i la Comissió dels Drets Humans, i que ha costat més de mil vides de soldats, els seus resultats han estat elogiats per l'Oficina dels Narcòtics i els Afers de l'Ordre Públic dels Estats Units.[62] L'octubre del 2007, el president Calderón i el president estatunidencGeorge W. Bush van anunciar laIniciativa Mérida, un pla històric de cooperació entre els dos estats en temes d'ordre públic.[63]
Els Estats Units Mexicans són una federació detrenta-un estats lliures i sobirans quant al seu règim interior i independents els uns dels altres. El govern de cada estat ha de tenir unsistema congressual de govern presidit per un governador electe cada sis anys, sense possibilitat de reelecció. El poder legislatiu dels estats recau sobre un Congrés dels Diputats unicameral, el nombre de seients del qual depèn de cada estat. La judicatura recau sobre un Tribunal Superior de Justícia. Cada estat té la seva pròpia constitució i codis civil i penal. Cada estat, al seu torn, es divideix en municipis, que poden comprendre un o més pobles o ciutats. Els municipis són també autònoms en llur règim intern i tenen un poder limitat de recaptació fiscal. Els municipis són l'ens autònom de nivell administratiu més petit del país.
Laciutat de Mèxic és el Districte Federal, seu dels poders de govern de la Unió, i capital dels Estats Units Mexicans. Com a districte o territori federal, tradicionalment ha estat administrat directament pel govern de la federació (el president i el Congrés de la Unió); però, des de la dècada de 1990, ha rebut un major grau d'autonomia i els residents en l'actualitat elegeixen un cap de govern i els diputats d'un congrés unicameral anomenat l'«Assemblea Legislativa». El Districte Federal no té constitució pròpia, sinó un Estatut de Govern. Està dividit en setze delegacions, les quals no són completament autònomes, encara que sovint es comparen amb els municipis dels estats.
Els estats de la federació mexicana i el Districte Federal es coneixen de manera conjunta com a «entitats federatives» (entidades federativas, en castellà). Les entitats federatives de Mèxic són:
Mèxic té una economia de lliure mercat orientada a les exportacions. És un país de renda mitjana alta,[64] amb la renda per capita més alta deLlatinoamèrica en termes nominals.[65] Mèxic és la 13a economia més gran del món, d'acord amb elProducte interior brut enparitat de poder adquisitiu, i la segona més gran de Llatinoamèrica, després del Brasil.[66] Després de la crisi de1994, Mèxic s'ha recuperat ràpidament amb la construcció d'una economia moderna i diversificada.[65] Les administracions recents han millorat les infraestructures i han permès la competència privada en els ports marítims,aeroports,ferrocarrils, les empreses de telecomunicacions, la generació de l'electricitat —de manera limitada— i la distribució de gas natural.
Segons l'Informe del 2007/2008 de lesNacions Unides sobre el Desenvolupament Humà, l'11,6% de la població viu enpobresa;[68] i el 3%, enpobresa extrema.[69] La desigualtat de la renda encara és un problema greu, i hi ha divisions entre rics i pobres, el nord i el sud, i les àrees rurals i urbanes. Els contrastos en el desenvolupament humà (IDH) mostren una gran disparitat entre municipis rics —com ara ladelegació Benito Juárez, alDistricte Federal, oSan Pedro Garza García, aNuevo León— amb un nivell de desenvolupament econòmic, educatiu i de sanitat similar al d'Itàlia, i els més pobres, com ara el municipi de Metlatonoc, aGuerrero, amb el menor nivell d'IDH, similar al deMalawi.[70]
Molts dels efectes positius en la reducció de la pobresa i l'increment del poder adquisitiu de la classe mitjana han estat atribuïts a l'estabilitat macroeconòmica aconseguida en les últimes dues administracions presidencials. El creixement del PIB anual mitjà de1995 al2002 va ser del 5,1%.[71] La desacceleració econòmica delsEstats Units va produir un efecte similar, però més greu, a Mèxic, del qual es va recuperar ràpidament i va créixer el 4,1% el2004, el 3% el2005 i el 4,8% el2006. La inflació s'ha reduït a mínims històrics del 3,3% el 2005, i les taxes d'interès també es troben a mínims històrics, la qual cosa ha estimulat el consum a crèdit de la classe mitjana. L'administració del president Fox va aconseguir l'estabilitat monetària: el dèficit del pressupost es va reduir, i el deute extern ara representa només el 20% del PIB.[71] Mèxic comparteix ambXile el grau més alt d'inversió basat en el crèdit a llarg termini del deute, de la regió llatinoamericana. La reducció de la pobresa també s'ha produït gràcies a lesremeses dels mexicans residents als Estats Units, que han assolit una xifra de 20 mil milions de dòlars per any, i s'han convertit en la segona font més gran de capital estranger.[72]
Mèxic és un dels estats més oberts del món, ja que al voltant del 90% delcomerç es troba sota les estipulacions de diversostractats de lliure comerç amb més de 40 països, dels quals laNAFTA, amb els seus veïns nord-americans, és el més influent: gairebé el 90% de les exportacions de Mèxic es dirigeixen als Estats Units o al Canadà i gairebé el 55% de les importacions en provenen.[73] Altres tractats importants que Mèxic ha signat són els tractats amb laUnió Europea, amb elJapó, ambIsrael i amb altres estats de Llatinoamèrica. Com a tal, Mèxic s'ha convertit en una potència comercial internacional; és el quinzè exportador més gran del món —el desè si la Unió Europea es considera una sola entitat.[74] De fet, Mèxic exporta més que la suma de les exportacions de tots els estats delMercosur iVeneçuela.[74]
Les preocupacions econòmiques principals són la dependència comercial i financera dels Estats Units, la distribució inequitativa de la riquesa i la manca d'oportunitats econòmiques per a les comunitats indígenes dels estats del sud.
Segons laconstitució de Mèxic, els recursos naturals són propietat de la nació i, per tant, la producció d'energia és administrada per empreses públiques, de l'estat federal o regionals. LaComisión Federal de Electricidad (CFE) és la institució encarregada de l'operació de les plantes generadores d'energia i la seva distribució a tot el territori; llevat dels estats deMorelos,Mèxic,Hidalgo i elDistricte Federal, la distribució d'energia dels quals és a càrrec de la institucióLuz y Fuerza del Centro. La major part de l'energia es genera enplantes termoelèctriques, tot i que hi ha diversesplantes hidroelèctriques, eòliques, geotermals inuclears.[77]
Pemex és l'empresa de l'estat encarregada de l'exploració, l'extracció i el transport depetroli igas natural, així com de la refinació i la distribució dels derivats del petroli i els petroquímics. Pemex és l'empresa més gran de l'Amèrica Llatina,[78] i la novena empresa petroliera més gran del món.[79] En quantitat de barrils de petroli, el 2007 Pemex en va ser el sisè productor més gran del món[80] —el 2003 n'havia estat el tercer més gran[79]— amb una producció de 3,1 milions de barrils diaris, molt per sobre la producció deKuwait oVeneçuela.[80]
La xarxa de carreteres pavimentades de Mèxic és la més extensa de l'Amèrica Llatina, amb una longitud total de 116.802 km el 2005; 10.474 km eren autopistes de més de 4 carrils,[81] la majoria de les quals eren autopistes de concessió i peatge. Tanmateix, l'orografia diversa de Mèxic —la major part del territori està travessat per serralades de gran altitud—, així com les dificultats econòmiques, han impedit que Mèxic creés una xarxa integral de transport. Tot i que ha millorat durant l'última dècada, encara no satisfà les necessitats nacionals de manera adequada.[82]
Mèxic fou un dels primers estats de l'Amèrica Llatina que va promoure elferrocarril.[82] La xarxa ferroviària té una extensió total de 30.952 km,[83] però el seu funcionament encara és ineficient per a les demandes creixents del país.[82] La major part de la xarxa ferroviària s'utilitza per al transport industrial i no per al transport de persones. Originàriament fou d'una empresa pública, que es va privatitzar el 1997.
El 1999, Mèxic tenia 1.806 aeroports, 233 dels quals tenien pistes pavimentades i 35 s'encarregaven del 97% del trànsit aeri.[83] L'aeroport internacional de la ciutat de Mèxic,Benito Juárez (MEX), és el més gran de l'Amèrica Llatina i el 44è més gran del món,[84] i transporta 25 milions de persones a l'any.[85] Hi ha diverses línies aèries nacionals, tot i que dues són les més grans:Aeroméxico iMexicana.
El transport intern de persones a Mèxic és modest; la majoria es realitza per una xarxa extensa d'autocars i autobusos.[83] El transport de persones per tren entre diverses regions és molt petit. Les ciutats de Mèxic, Guadalajara i Monterrey han construïtferrocarrils metropolitans. L'àrea metropolitana de la ciutat de Mèxic està unida al centre per mitjà d'un tren suburbà.
La indústria de les telecomunicacions està dominada perTelmex (Teléfonos de México), empresa privatitzada el 1990. El 2006, Telmex havia estès les seves operacions internacionalment a Colòmbia, el Perú, Xile, l'Argentina, el Brasil, l'Uruguai i els Estats Units. Tot i que Telmex té més del 70% del mercat nacional, hi ha altres indústries locals com araAxtel iMaxcom. Atesa l'orografia mexicana, la penetració de línies fixes per capita és baixa, en comparació amb altres estats de la regió (20%). Per contra, la telefonia mòbil hi té una penetració del 57%.[86] La indústria de les telecomunicacions està regulada per mitjà de laComisión Federal de Telecomunicaciones.
Hi ha, aproximadament, 1.410 estacions de ràdio i 236 estacions detelevisió a Mèxic (excloent-hi les repetidores).[86] La indústria de la televisió es caracteritza per unduopoli a escala nacional, amb la participació deTelevisa, la companyia productora en els mitjans de comunicació més gran del món castellanoparlant, iTV Azteca.
Mèxic és l'estat amb més castellanoparlants del món, amb unapoblació de 104 milions d'habitants, i és el segon estat més poblat de l'Amèrica Llatina, després delBrasil.
El creixement anual de la població mexicana ha decrescut dràsticament des del 3,5%, el1965, a només el 0,99%, el2005. L'esperança de vida el2006 va ser estimada en 75,4 anys (72,6 els homes i 78,3% les dones). Els estats amb l'esperança de vida més alta en són Baixa Califòrnia (75,9) i Nuevo León (75,6). Els estats amb l'esperança de vida més baixa en són Chiapas (72,9), Oaxaca i Guerrero (73,2). La taxa de mortalitat el1970 n'era de 9,7 per cada 1.000 persones; el2001 n'era només de 4,9 homes i 3,8 dones per 1.000 persones.
La població mexicana és majoritàriament urbana (amb més del 75% de la població que viu en àrees urbanes). Les àrees urbanes més poblades de Mèxic (ciutat de Mèxic, Guadalajara, Monterrey, Puebla i Toluca) agrupen el 30% de la població del país. Els patrons de migració encara mostren una migració positiva cap als estats del nord-oest i el sud-est, i una migració negativa des del Districte Federal. Encara que la taxa de creixement anual encara és positiva, la taxa neta de migració nacional és negativa (-4,7/1.000), atès el fenomen migratori intens de la població rural cap alsEstats Units.
Mèxic és ètnicament divers i la constitució defineix al país com a «nació pluricultural». Llevat dels pobles indígenes, el govern mexicà no classifica la població ètnicament. S'estima que el 77% de la població és mestissa, és a dir, d'ascendència europea i indígena. El 12% és indígena segons fonts governamentals, encara que altres fonts indiquen que el 30% éspredominantment indígena (la població indígena és molt diversa; oficialment el govern reconeix 62pobles indígenes). El 9-17%[91][92] n'és d'ascendència completament europea (principalment d'Espanya,Itàlia,Alemanya,el Regne Unit,França,Rússia iPolònia). Altres grups d'immigrants sónturcs,japonesos,libanesos,coreans ixinesos. A Mèxic també van immigrar un nombre considerable d'argentins,colombians,xilens,cubans,centreamericans ibrasilers, ja que el país tenia una política molt assequible per tal que elsllatinoamericans obtinguessin asil polític quan aquests estats estaven experimentant guerres civils i persecució política. Mèxic té la comunitat argentina a l'estranger més gran del món.[93]
A Mèxic viu el nombre més gran de ciutadans estatunidencs expatriats, estimats en més d'un milió, és a dir, l'1% de la població total de Mèxic, i el 25% del total de tots els estatunidencs a l'estranger.[94] Això pot ser causa de la integració econòmica i demogràfica d'ambdós països sota eltractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord (NAFTA).
Mèxic és el país castellanoparlant més poblat del món, amb més del doble de població queEspanya,Colòmbia o l'Argentina. De fet, un terç de tots els castellanoparlants del món viuen a Mèxic.[95] El 98,8% de la població mexicana parla elcastellà; l'1,7% parla elmexicà i el 0,8% parla elyucatec. Segons les dades de l'últim cens lingüístic (2000), el 7,1% de la població mexicana —és a dir, al voltant de la meitat del total de la població indígena— parla alguna llengua ameríndia, i l'1,2% no parla el castellà.[96]
Tot i que la constitució de Mèxic no estableix cap llengua oficial, el castellà n'és la llengua oficialde facto, i la llengua nacional de l'estat. Tanmateix, també en són llengües nacionals les 67llengües indígenes minoritàries, segons la Llei General dels Drets Lingüístics dels Pobles Indígenes, publicada el 2001. Segons aquesta llei, les llengües ameríndies tenen la mateixa validesa que el castellà als territoris on es parlen, i els indígenes gaudeixen del dret de sol·licitar alguns documents oficials en llurs llengües.[97] La llei atorga l'estatus de llengua nacional a totes les llengües ameríndies que es parlen al territori mexicà sense importar-ne el nombre de parlants —algunes de les quals no arriben als 100 parlants— i sense importar-ne l'origen. Així doncs, es reconeixen les llengües dels indígenes desplaçats delsEstats Units —com ara elskickapoo— i delspobles indígenes refugiats deGuatemala.
No hi ha cap religió oficial a Mèxic i, a diferència d'altres estats llatinoamericans, la constitució de 1917 i les lleis anticlericals subsegüents van posar limitacions estrictes a l'Església i a la seva influència en els afers polítics. A més a més, el govern no proveeix recursos econòmics per a l'Església catòlica i aquesta no pot participar en l'educació pública, que ha de ser completament laica. Els sacerdots perdien el dret a votar i a ser votats, i les propietats de l'Església passaven a mans de l'estat. Algunes d'aquestes restriccions van ser eliminades el 1992, com ara la concessió dels drets de propietat, el dret a votar dels sacerdots, així com el límit del nombre total de sacerdots al país.[100]
Tot i així, segons l'últim cens (2002), el 89% de la població mexicana es consideracatòlica,[101] encara que només el 47% és practicant.[102] El 6% de la població ésprotestant,[101] dels quals els grups delspentecostals i elscarismàtics són els més nombrosos. L'1% de la població s'adheria a la fe delsTestimonis de Jehovà, el 0,8% pertany a una altra religió i el 3,2% es consideraateu o no creient.
Encara que cap religió prehispànica no hi ha sobreviscut, a les comunitats indígenes el catolicisme ha fet un sincretisme amb elements amerindis.
Mèxic ha assolit la millora del nivell educatiu durant les últimes dues dècades. El2004 la taxa d'alfabetització general era del 92,2%, i la taxa d'alfabetització juvenil era del 96%. L'educació primària i secundària són gratuïtes i obligatòries. Encara que els programes d'educació bilingüe han existit des de la dècada de 1960 en les comunitats indígenes, després d'una esmena constitucional durant la dècada de 1990, els programes s'han estès i els llibres de text gratuïts actualment es produeixen en moltes llengües indígenes.
Durant la dècada de1970, Mèxic va establir un sistema d'educació a distància per satèl·lit per a les comunitats rurals i indígenes. Les escoles que utilitzen aquest sistema es coneixen com atelesecundarias. La programació educativa també es transmet a alguns estats de Centreamèrica i Colòmbia, i a algunes regions del sud dels Estats Units com a mètode d'ensenyament bilingüe. Actualment hi ha unes 30.000telesecundarias amb un milió d'estudiants.[103]
La universitat pública més gran i prestigiosa de Mèxic, amb més de 200.000 alumnes, és laUniversitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM), i és la més antiga d'Amèrica, fundada el1551. Els tres premis Nobels del país i la majoria dels presidents de l'època moderna hi van estudiar. La UNAM fa el 50% de la recerca científica del país. Va ser catalogada en la posició 74 a escala mundial,[104] i en la primera posició de totes les universitats de parla castellana i portuguesa. La segona universitat pública més important és l'Instituto Politécnico Nacional (IPN).
L'últim projecte científic a gran escala de Mèxic va ser la construcció delgran telescopi mil·limètric (GTM), el telescopi d'obertura única més gran i més sensible del món, localitzat a l'estat de Puebla, a prop delpic d'Orizaba. Va ser dissenyat per observar les regions de l'espai enfosquides per la pols estel·lar.
No obstant això, el govern actualment inverteix molt poc en ciència i tecnològica, únicament el 0,31% del seu PIB,[106] un percentatge molt baix en comparació amb altres estats membres de l'OCDE. Mèxic té el percentatge més baix d'investigadors dels estats de l'OCDE: 6 per cada 10.000 habitants, i només un doctorat per cada milió d'habitants estudia a Mèxic.[106] A més a més, hi ha una greu disparitat regional en la distribució dels recursos per a la recerca científica: el 75% dels estudis de doctorat nacional es realitzen a la ciutat de Mèxic.[106]
Des de la dècada de 1990, Mèxic ha entrat en una etapa de transició quant als indicadors de salut de la població; des d'aleshores, Mèxic presenta patrons de mortalitat que s'assemblen als delspaïsos desenvolupats.[107] Les taxes de morbiditat per a les malalties típiques dels països pobres es van reduir substancialment.[107] Tot i així, el govern reconeix que aquesta transició és incompleta: l'estatus més pobre de la població encara presenta malalties relacionades amb condicions d'habitatge insalubres, dietes inadequades i poc accés als serveis de salut,[107] sobretot a les comunitats rurals i indígenes.[7] De fet, hi ha diferències notables en les condicions de salut entre les àrees urbanes i rurals.[7]
Els serveis de salut estan subvencionats i disponibles per a tots els mexicans, i estan gestionats mitjançantl'Institut Mexicà de Seguretat Social (IMSS), l'Institut de Seguretat i Serveis Socials per als Treballadors de l'Estat (ISSSTE),[7] i els hospitals i clíniques per als membres de les forces armades.[107] La cobertura de seguretat social és gratuïta per a tots els treballadors del sector formal i les seves famílies, el percentatge del qual ha oscil·lat al voltant del 50% de la població mexicana.[107][108] Els treballadors del sector informal —la població «oberta»— accedeixen als serveis de salut mitjançant diverses agències del govern, com araIMSS-Oportunidades (abans,IMSS-Solidaritat).[109] El sistema s'ha descentralitzat i les operacions són gestionades pels estats de la federació. L'administració del presidentFox va implementar un programa d'«Assegurança Popular» per a totes les persones de recursos escassos, en atur i els autònoms que no reben cobertura de cap institució de seguretat social.[110]
La cultura mexicana és el resultat d'una sèrie de processos d'intercanvi d'idees violents i pacífics, així com de l'assimilació d'elements culturals exògens i la reinterpretació dels elements culturals endògens. Mostra una mescla rica, i alhora complexa, de tradicions indígenes, espanyoles i, fins i tot, estatunidenques.[111] Com va ser el cas de la majoria dels estats llatinoamericans, quan Mèxic es va independitzar va crear, lentament, una identitat nacional pròpia que continuava sent un país multiètnic.
Des de fa més de 3.000 anys, els elements més importants de la dieta mexicana han estat elblat de moro, lesmongetes, elspebrots picants oxilis, eltomàquet i elcarbassó.[112] Tot i així, el menjar mexicà tal com es coneix en l'actualitat es va formar amb la fusió d'elements europeus portats pels colonitzadors espanyols i els autòctons.[112] El blat de moro continua sent l'element més important de la dieta mexicana, sovint presentat en forma detortilla, un tipus de pa pla i prim elaborat amb una massa tractada amb una substància alcalina com ara lacalç. Quan hom hi posa algun tipus de carn (vedella, pollastre o porc) es crea untaco, potser un dels elements més coneguts del menjar mexicà a l'exterior. Els mexicans també creen salses amb diferents xilis en l'elaboració de guisats o sopes. Altres elements importants són l'arròs, l'alvocat i laxocolata —aquesta última originària de Mèxic. Quant a les begudes, són molt comunes lesaguas frescas[7] (literalment, «aigües fresques»), begudes de diferents sabors com ara larosa de Jamaica, l'orxata d'arròs, eltamarinde, a més de la tradicionalllimonada.
En la creació de plats elaborats, la cuina mexicana mostra una gran varietat regional. APuebla es van originar elmole poblano —una salsa espessa feta amb molts tipus de xilis i pebrots,ametller,sèsam i altres llavors, espècies icacau—, que se serveix amb pollastre, així com elschiles en nogada, un pebrotpoblano (picant) farcit amb diferents tipus de carn i diferents tipus de fruita i coberts ambnogada i llavors demagrana. DeYucatán és lacochinita pibil, carn de porc rostida lentament marinada en suc cítric iarxiota, envoltat per una fulla deplàtan. A l'Altiplà Mexicà es va originar labarbacoa —tradicional de l'Hidalgo— que a Mèxic es refereix al mètode de fer un pou d'1,5 metres de profunditat omplert amb pedres calentes on es posa corder o cabrit marinat en pebrots i espècies, amb fulles demaguei, i després es cobreix tot amb fusta o carbó. Altres plats típics són elpozole i lesenchiladas.
L'art postrevolucionari a Mèxic va trobar la seva expressió en les obres d'artistes reconeguts comFrida Kahlo,Diego Rivera,José Clemente Orozco,Rufino Tamayo iDavid Alfaro Siqueiros, entre d'altres. Diego Rivera és l'artista mexicà més reconegut delmuralisme contemporani. Alguns dels seus murals es troben al Palau Nacional, al Palau de Belles Arts, a hospitals i fins i tot al Centre Rockefeller delsEstats Units.
L'era d'or del cinema mexicà van ser les dècades de 1940 i 1950, amb actors com Pedro Infante, María Felix, Dolores del Río, Jorge Negrete i Cantinflas. La resurrecció del cinema mexicà a escala internacional va començar ambComo agua para chocolate (1992), seguit deCronos (1993). Altres pel·lícules mexicanes recents sónAmores perros (2000),Y tu mamá también (2001), i les coproduccions d'El laberinto del fauno i Babel (2006), dels directors Guillermo del Toro i Alejandro González Iñárritu, respectivament. El director mexicà Alfonso Cuarón va dirigirHarry Potter i el presoner d'Azckaban.
↑- A Mèxic, l'ortografia oficial en castellà ésMéxico. Aquesta és l'ortografia recomanada per laReal Academia Española, tot i que l'alternativaMéjico també és acceptable i correcta. - En català, la x es podria pronunciar amb so de xeix.[1] -Narcís Garolera, en el polèmic article que va originar el denominat "cas Garolera"[2] fa la següent anotació: "Mègic imegicà han sigut sempre les pronúncies catalanes del nom de la capital i del gentilici d'aquell país americà. Verdaguer escrivíMègic aL'Atlàntida, i jo he sentit a dirMègic als exiliats catalans que s'hi establiren després de la guerra civil. TrobemMèjich a la senyera de l'Orfeó Català de la capital –fundat el 1906– iMèjic en escrits de l'entitat datats l'any 1940. La substitució d'aquesta grafia perMèxic (imexicà), proposada per Fabra al seu diccionari –i mantinguda al DIEC–, provoca vacil·lació entre els parlants, que pronuncien adésMèczic (imeczicà), adésMècsic (imecsicà), dualitat fonètica que evidencia l'arbitrarietat d'aquella proposta normativa."[3]
↑Juli Moll Gómez de la Tía «Mèixic». Societat d'Onomàstica: butlletí interior, 114, 2009, pàg. 41-42. Arxivat de l'original el 8 de desembre 2015.ISSN:0213-4098 [Consulta: 2 novembre 2015].
↑Pobresa extrema definida com a percentatge de la població que viu amb menys d'1 dòlar nord-americà per dia, aHuman Development Report 2007/2008Arxivat 2009-02-09 aWayback Machine.. United Nations. Data d'accés: 4 de juliol de 2008
↑71,071,1CRANDALL, R (2004) "Mexico's Domestic Economy: Policy Options and Choices" inMexico's Democracy at Work, Crandall, Paz and Roett (editors): Lynne Reinner Publishers, USA
↑Acerca del AICMArxivat 2008-05-31 aWayback Machine.. Posicionamiento del Aeropuerto Internacional de la Ciudad de México (AICM) con los 50 aeropuertos más importantes del mundo
↑«Mexico». International Religious Report. U.S. Department of State, 2003. [Consulta: 4 novembre 2007].
↑101,0101,1«Religión» (PDF). Censo Nacional de Población y Vivienda 2000. INEGI, 2000. [Consulta: 14 octubre 2007].
↑«Church attendance». Study of worldwide rates of religiosity. University of Michigan, 1997. Arxivat de l'original el 2006-09-01. [Consulta: 3 gener 2007].
↑Síntesis EjecutivaArxivat 2013-10-15 aWayback Machine.. Poblaciones de las Instituciones Prestadoras de Servicios de Salud de México: Definición y Construcción. Secretaria de Salud, México. [Consulta: 21 d'octubre de 2009]
↑IMSS Oportunidades. Secretaría de Salud, México. [Consulta: 21 d'octubre de 2009]
.jpg)
.svg)
.jpg)
