En la jerarquia de les esglésies cristianes, el rang d'arquebisbe metropolità,[1] abreujat com ametropolità, designa al bisbe d'una metròpoli, és a dir, la capital d'unaantiga província romana, unaprovíncia eclesiàstica, o d'una capital regional.
En l'Església d'Occident, no hi ha molta diferència entre un metropolità i unarquebisbe comú; no obstant això, a un arquebisbe que no sigui metropolità se l'anomena Arquebisbead personam. El metropolità té autoritat sobre altres bisbes en altres províncies eclesiàstiques, anomenades seus sufragànies, els quals es denominen bisbes sufraganis.[2]
Per a l'anglicanisme, el metropolità és generalment el cap de l'ala nacional de l'església.
En l'Església d'Orient el títol és usat de diverses formes. Lesesglésies hel·lèniques classifiquen als metropolitans per sota dels arquebisbes, i elsprimats d'esglésies locals sota el rang patriarcal es designen generalment com arquebisbes. El cas és invers per a les esglésies eslaves, on els metropolitans es classifiquen per sobre dels arquebisbes i el títol pot ser usat tant per a seus del primat com per a qualsevol ciutat important. En cap cas tenen els metropolitans autoritat especial sobre els bisbes regents en les seves pròpies províncies.
Amb el termemetropolia es fa referència al càrrec de metropolità o al territori sota la seva jurisdicció.[3]
