 | |
 | |
| Inauguració | 1980 |
|---|---|
| Operador | Nexus |
| Transport | Trànsit ràpid |
| Municipi(s) | Tyne and Wear |
| Línies | 2 |
| Estacions | 60 |
| Longitud | 77,7 km |
ElMetro de Tyne and Wear (enanglès,Tyne and Wear Metro) és un sistema demetro a l'Anglaterra Nord Est, servint aNewcastle upon Tyne,Gateshead,South Tyneside,North Tyneside iSunderland, al comtat deTyne and Wear. Es va obrir el1980 i entre el2007 i2008 ha servit a 40 milions de viatgers en una xarxa d'uns 78 quilòmetres.[1]Nexus[2] és l'operador del sistema i és el quart sistema de metro delRegne Unit.
El metro de Tyne and Wear sol ser descrit com el primer sistema detren lleuger modern de laGran Bretanya. Pot ser considerat com un sistema híbrid, amb elements detren lleuger, demetro i de ferrocarril de rodalia o interurbà.
El metro va començar a funcionar el1980, i va ser un desenvolupament evolutiu, ja que és un sistema pioner en l'ús dels drets de via per crear un ferrocarril modern,[3] amb túnels construïts sotaNewcastle iGateshead. Gran part de la ruta del metro va ser part d'un dels primers ferrocarrils elèctrics urbans del món, que va obrir el1904 (vegeuTyneside Electrics).[4] El metro inclou la major part de dos dels ferrocarrils de passatgers més antics del món, Newcastle & North Shields Railway i Brandling Junction Railway, ambdós van obrir el1839. En el cas de l'estació deChichester, es troba en una antica ruta de ferrocarril miner, es va escollir aquesta part de la ruta, ja que passava per una àrea més densament poblada.
Amb l'obertura de l'ampliació aSunderland el2002,[5] el metro es va convertir en el primer sistema delRegne Unit a implementar una forma del modelKarlsruhe, utilitzant vies compartides amb trens de línies principals en el tram entrePelaw i Sunderland.[6] El tram de Sunderland aSouth Hylton va ser prèviament part de la línia de Sunderland a Durham, tancat a principis de ladècada de 1960.
Quan el metro es va obrir va ser el primer sistema detransport públic integrat alRegne Unit.
El disseny dels Metrocars es deriva en part de l'alemanyStadtbahnwagen B, i van ser construïts perMetro-Cammell (Alstom) aBirmingham. Abans de l'obertura els prototips 4001 i 4002 es van sotmetre a diversos anys de proves a la pista d'assaig de North Tyneside, oberta el1975. La pista també es va utilitzar per provar els vehicles perMTR deHong Kong, també construït per Metro-Cammell. La pista de proves es va construir en la ruta d'un antic ferrocarril miner, i és ara la llar de laStephenson Railway Museum.
El sistema està electrificat a 1500 V DC. Té una màxima velocitat de 80 km/h. A l'inici, al metro s'utilitzava trens d'un cotxe i actualment circulen trens de dos cotxes.[7]
El metro de Tyne and Wear té dues línies:
Originàriament hi havia una tercera línia anomenada Red Line entrePelaw iBenton i una quarta, anomenada Blue Line entre St James iNorth Shields. En hora punta circulen trens addicionals en aquestes línies per augmentar la freqüència de les estacions més ocupades.
