Metàstasi (grec:desplaçament, μετά=següent + στάσις=lloc, plural:metastases)[1] és l'extensió d'una malaltia d'un òrgan o part a un altre òrgan o part, sigui de manera local o a distància. Només elstumors malignes i lesinfeccions -com latuberculosi, per exemple, quan formaabscessosgramulomatosos-[2] tenen la capacitat demetastatitzar.[3]
Lescèl·lules canceroses tenen la capacitat de desprendre's o filtrar-se des d'untumor primari,[4] entrar alsvasos limfàtics osanguinis, circular peltorrent sanguini, i assentar-se i créixer en teixits sans de qualsevol part del cos.[5] La metàstasi és un dels tres signes demalignitat (en contrast amb elstumors benignes).[6] Tot i els avenços terapèutics, les metàstasis segueixen sent la principal causa de mort per càncer.[7] La majoria deneoplàsies poden metastatitzar, encara que en diversos graus, existint només unes poques excepcions, com elglioma que molt rarament es dissemina fora delcrani[8] o elcarcinoma de cèl·lules basals que mai metastatitza.[6]
Quan les cèl·lules tumorals metastatitzen, el nou tumor s'anomenatumor secundari ometastàtic, i les cèl·lules sónhistològicament iguals a les del tumor original. Això vol dir que, si per exemple un càncer al pit (càncer de mama) metastatitza (passa) alpulmó, les cèl·lules del tumor secundari seran cèl·lules provinents del tumor al pit. En aquest cas, el tumor s'anomenariacàncer de mama metastàtic i nocàncer de pulmó.[9]
Les micrometàstasis són focus de cèl·lules canceroses en els ganglis limfàtics d'almenys 0,2 mm (o 200 cèl·lules), però encara no de més de 2 mm. Són difícils de detectar sense emprar procediments especials.[10] Trobar micrometàstasis ganglionars ajuda a predir el pronòstic i l'evolució del càncer primari.[11]
Els tumors metastàtics són molt comuns en les últimes etapes del càncer, quan aquest no es pot curar o controlar amb cap tractament.[12] La propagació de metàstasis pot produir-se a través de la sang, els limfàtics, les cavitats i superfícies epitelials, els espaiscelòmics o ellíquid cefalorraquidi.[13] Els llocs més freqüents per a les metàstasis que es formen a partir d'un procés cancerós són elspulmons,[14] elfetge,[15] elcervell[16] i elsossos.[17][18] En casos molt determinats, lacirurgia oncològica pot accelerar el creixement de micrometàstasis.[19]
Els avenços engenòmica han fet possible ampliar molt els coneixements sobre labiologia molecular de les metàstasis.[25] Unsgens regulen l'activitat de les cèl·lules iniciadores del procés metastàtic tumoral,[26] uns altres els trets evolutius de les metàstasis quan han sorgit del càncer primari[27] i un tercer grup influeix en la seva agressivitat i resistència al tractament.[28] Se sap, per exemple, que laproteïna ezrina codificada pel gen EZR situat alcromosoma 6[29] està implicada en les interaccions entre lamembrana plasmàtica i elcitoesquelet d'actina i que té activitat tumorigènica. L'expressió d'alts nivells d'aquesta proteïna s'associa amb un comportament metastàtic molt agressiu en diversos tipus de càncer.[30]
L'anàlisi deltranscriptoma de les cèl·lules canceroses és una eina que ajuda a identificar els gens i lesvies de senyalització que condicionen el divers comportament organotròpic de les metàstasis segons el seu lloc d'origen.[31]
La disseminació limfàtica permet el transport de cèl·lules tumorals alsganglis limfàtics regionals prop del tumor primari i, finalment, a altres parts del cos. Els tumors primaris malignes alliberenfactors de creixement com l'FCEV-C per induir l'expansió delsvasos limfàtics (limfangiogènesi) i delsganglis sentinella on drenen,[33] un fet que provoca lahiperplàsia sinusal d'aquests ganglis i facilita la identificació oncològica de les metàstasis en fases molt inicials.[34] Les anomenades estructures limfàtiques terciàries són acumulacionsectòpiques de cèl·lules limfoides que es formen dins del teixit no limfoide. Comparteixen característiques estructurals i funcionals amb els ganglis limfàtics. S'ha descrit la seva existència en processos que cursen amb un estat d'inflamació crònica i també en múltiples tipus de càncer sòlid.[35] Es creu que aquestes estructures poden ser un mecanisme alternatiu implicat en l'establiment del nínxol premetastàtic i la posterior metastatització tumoral a distància.[36]
Aquesta és una ruta típica de metàstasi per alssarcomes, però també és la ruta preferida per a determinats tipus decarcinoma, com elcarcinoma de cèl·lules renals originat pelronyó.[37] A causa de les seves parets més primes, lesvenes són més freqüentment envaïdes que lesartèries, i la metàstasi sol seguir el patró delflux venós. És a dir, la disseminació hematògena sovint segueix patrons diferents en funció de la ubicació del tumor primari. Per exemple, elcàncer colorectal s'estén principalment a través de lavena porta al fetge[38] i el d'ovari té una clara preferència per l'epipló.[39] El medul·loblastoma, un delstumors cerebrals malignes pediàtrics més freqüents,[40] combina la seva disseminació cel·lular mitjançant ellíquid cefalorraquidi amb la via hematògena per formar metàstasis extraneurals i a l'espai leptomeníngic (entre lapiamàter i l'aracnoide).[41]
↑Medical and Editorial content Team. «Understanding Advanced and Metastatic Cancer» (en anglès) pàgs: 28. Treatment & Support, American Cancer Society, 2020; Set 10 (rev). [Consulta: 24 gener 2022].
↑Tholey, D «Metastatic Liver Cancer» (en anglès). MSD Manual (Professional Version). Merck Sharp & Dohme Corp, 2020; Abr (rev), pàgs: 3 [Consulta: 12 maig 2021].
↑Amsbaugh, MJ; Kim, SC «Brain Metastasis» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2020 Jun 30; NBK470246 (rev), pàgs: 6.PMID:29262201 [Consulta: 12 maig 2021].
↑National Cancer Institute. «Metastatic Cancer: Questions and Answers» (en anglès) pàgs: 5. Cancer Facts. NIH, US Department of Health and Human Services, 2004; Set 1 (rev). Arxivat de l'original el 2006-09-23. [Consulta: 28 agost 2008].
