 Messier 80 |
|---|
 |
| Tipus | cúmul globular |
|---|
| Tipus espectral(estel) | II |
|---|
| Descobert per | Charles Messier[1] |
|---|
| Data de descobriment | 4 gener 1781[1] |
|---|
| Constel·lació | Escorpió |
|---|
| Època | J2000.0 |
|---|
| Característiques físiques i astromètriques |
|---|
| Distància de la Terra | 0,01 Mpc[2] |
|---|
| Radi | 48 a. ll. |
|---|
| Magnitud absoluta | −7,92[3] |
|---|
| Magnitud aparent (V) | 7,33 (banda V)[3]
4,85 (banda K)[2]
7,924 (banda g)[4]
7,417 (banda r)[4]
7,148 (banda i)[4]
6,939 (banda z)[4] |
|---|
| Moviment propi | 9,3 km/s[3] i 7,3 km/s[3] |
|---|
| Moviment propi (declinació) | −4,04 mas/a[5] |
|---|
| Moviment propi (ascensió recta) | −4,11 mas/a[5] |
|---|
| Velocitat radial | 9,3 km/s[3]
7,3 km/s[3] |
|---|
| Ascensió recta (α) | 16h 17m 2.4101s[6] |
|---|
| Declinació (δ) | -23° 1' 26.1012''[6] |
|---|
| Metal·licitat | −1,62[3] |
|---|
| Part de | Via Làctia |
|---|
| Catàlegs astronòmics |
|---|
| NGC | 6093 |
|---|
|
Messier 80 (M80 oNGC 6093) és uncúmul globular de classe II, situat a laconstel·lació d'Escorpió. Va ser descobert perCharles Messier el 1781.William Herschel va ser el primer a resoldre-hi estrelles.
M80 és un cúmul globular amb unamagnitud aparent de prop de 10minuts d'arc. Té un diàmetre de prop de 95 anys llum. Es tracta d'un dels cúmuls més densament poblats de laVia Làctia. Conté un nombre relativament alt d'estrelles endarrerides blaves. Aquestes estrelles, les més joves del cúmul, haurien perdut les capes exteriors a conseqüència d'encontres amb altres membres del cúmul o com a resultat de col·lisions estel·lars dins d'aquest dens cúmul. Imatges deltelescopi espacialHubble mostren una alta densitat d'aquestes estrelles, suggerint que al centre del cúmul s'hi produeix una alt grau de col·lisions estel·lars.
El 21 de maig de 1860 s'hi descobrí unanova que va arribar a la magnitud de +7.0, aquesta nova se la va anomenarT Scorpii i durant un breu espai de temps va tenir una magnitud superior a la de tot el cúmul.
M80 està situat entreAntares (α Scorpii) iGraffias (β Scorpii), dins una àrea de la Via Làctia molt rica ennebuloses. Aquest cúmul pot ser observat fàcilment aull nu.
- ↑1,01,1«NGC 6093 (= M80 = GCL 39)». [Consulta: 23 abril 2018].
- ↑2,02,1Lee Spitler «Uniting old stellar systems: from globular clusters to giant ellipticals» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2008, pàg. 1924–1936.DOI:10.1111/J.1365-2966.2008.13739.X.
- ↑3,03,13,23,33,43,53,6William E. Harris «A catalog of parameters for globular clusters in the Milky Way» (en anglès). Astronomical Journal, 1996, pàg. 1487.DOI:10.1086/118116.
- ↑4,04,14,24,3Laura Ferrarese «G2C2 – I. Homogeneous photometry for Galactic globular clusters in SDSS passbands» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2, 16-11-2013, pàg. 1725–1733.DOI:10.1093/MNRAS/STT2002.
- ↑5,05,1Ralf-Dieter Scholz «Global survey of star clusters in the Milky Way» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 10-2013, pàg. 53–53.DOI:10.1051/0004-6361/201322302.
- ↑6,06,1Harvey B. Richer «The ACS survey of galactic globular clusters. X. New determinations of centers for 65 clusters» (en anglès). Astronomical Journal, 6, 09-11-2010, pàg. 1830–1837.DOI:10.1088/0004-6256/140/6/1830.
.svg)
