Messier 73 (M73 0NGC 6994) és unasterisme (alineament fortuït) d'estrelles format per quatreestrelles situat a laconstel·lació d'Aquari. Va ser descobert perCharles Messier el 4 d'octubre de1780 que el va descriure com uncúmul de quatre estrelles amb nebulositat. Posteriors observacions deJohn Herschel, això no obstant, no van poder revelar la nebulositat. A més Herschel va qüestionar la designació de M73 com a cúmul, amb tot i això el va incloure al seu catàleg com a cúmul, iJohn Dreyer el va incloure al seunew General Catalogue.[3]
Recerca científica: Asterisme o cúmul obert?
[modifica]M73 va ser considerat en un principi com uncúmul obert poc dens, que consistia en estrelles associades físicament a l'espai així com al cel. La qüestió de si les estrelles eren un asterisme o un cúmul va genera un interessant debat.El 2000, L. P. Bassino, S. Waldhausen, i R. E. Martinez van publicar una anàlisi del color i la lluminositat de les estrelles del cúmul i del seu voltant. Van concloure que les quatre estrelles més brillants del centre i algunes més dels voltants seguien una relació color-lluminositat que també la segueixen les estrelles dels cúmuls oberts (com es pot veure aldiagrama de Hertzsprung-Russell). La seva conclusió era que M73 era un antic cúmul obert de 9minuts d'arc d'ample.[4] G. Carraro, això no obstant, va publicar els resultats en el 2000 basats en anàlisis similars i concloent que les estrelles no seguien cap relació color-lluminositat. La conclusió de Carraro era que M73 era un asterisme.[5] Per afegir major controvèrsia, E. Bica i col·laboradors van concloure que la possibilitat d'alineament de les quatre estrelles brillants vistes al centre d'M73 així com una altra estrella propera era molt improbable, per això M73 era probablement un cúmul obert dispers.[6] La controvèrsia es va solucionar el 2002 quan M. Odenkirchen i C. Soubiran van publicar una anàlisi de l'espectre d'alta resolució de les sis estrelles més brillants d'M73 en 6minuts d'arc del centre. Odenkirchen i Soubiran van demostrar que les distàncies des de la Terra a les sis estrelles eren molt diferents d'una a una altra, i que les estrelles es movien en diferents direccions. Per això, van concloure que les estrelles eren, tan sols, un asterisme.[7]
Encara que s'ha demostrat que M73 es tracta tan sols d'un alineament casual d'estrelles, encara són importants més investigacions sobre l'asterisme per a la identificació de cúmuls oberts dispersos. Aquests cúmuls poden ser importants per demostrar com els cúmuls oberts són desmembrats per lesforces gravitacionals en laVia Làctia.
Les estrelles formen una« Y » inclinada sobre l'esquerra. L'estrella central és la menys brillant de les quatre i és per això la més difícil de veure amb eltelescopi.Les característiques d'aquestes estrelles són:
| Estrella | AR (J2000.0) | Dec (J2000.0) | mag-apa | B-V | Altres idenficacions |
|---|
| 1 | 20h 58min 56,8s | -12:38'29" | 10,355 | 1,002 | BD-13 5809 |
| 2 | 20h 58min 57,8s | -12:37'45" | 11,269 | 0,452 | HD 358033 |
| 3 | 20h 58min 54,8s | -12:38'04" | 11,675 | 0,575 | BD-13 5809 |
| 5 | 20h 58min 53,5s | -12:37'54" | 12,322 | 0,870 | |
- ↑1,01,1«Messier 73». [Consulta: 12 setembre 2017].
- ↑2,02,12,2Afirmat a:SIMBAD.
- ↑K. G. Jones.Messier's Nebulae and Star Clusters. 2nd edition. Cambridge: Cambridge University Press, 1991.ISBN 0-521-37079-5.
- ↑L. P. Bassino, S. Waldhausen, & R. E. Martinez «CCD photometry in the region of NGC 6994: The remains of an old open cluster». Astronomy & Astrophysics, 355, 2000, pàg. 138-144.
- ↑G. Carraro «NGC 6994: An open cluster which is not an open cluster». Astronomy & Astrophysics, 357, 2000, pàg. 145-148.
- ↑E. Bica, B. X. Santiago, C. M. Dutra, H. Dottori, M. R. de Oliveira, & D. Pavani «Dissolving star cluster candidates». Astronomy & Astrophysics, 366, 2001, pàg. 827-833.
- ↑M. Odenkirchen & C. Soubiran «NGC 6994: - clearly not a physical stellar ensemble». Astronomy & Astrophysics, 383, 2002, pàg. 163-170.
.svg)
