Mesquita deSolimà I aIstanbul, en 1890.Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921
Unamesquita omosquea[1] (de l'àrab:مسجد,masjid, ‘oratori’, possiblement a través de l'armenimzkiṭ, en el primer cas,[2] i de l'italiàmoschea, en el segon) és eltemple de lareligióislàmica.[3]
La paraula àrabmàsjid significa 'lloc de culte' i és un substantiu derivat del verbsàjada (àrab:سجد,sajada, arrels-j-d), que significa ‘inclinar-se’ o ‘agenollar-se’, fent referència a les postracions realitzades durant les pregàries islàmiques.[4]
En l'Alcoràmàsjid sovint fa referència al santuari de laKaba, a laMeca, així com altres llocs de culte de religions com eljudaisme o elcristianisme.[5]
Tots els musulmans adults tenen l'obligació de celebraroracions cinc cops al dia. Tot i així, algunes mesquites petites només es duen a terme algunes d'aquestes oracions diàries. Les oracions corresponents es realitzen abans de l'albada (fajr), al migdia (ẓuhr), a la tarda (ʿaṣr), després de la posta de sol (maḡrib) i a la nit (ʿixā'). Generalment, no és obligatori fer les oracions a l'interior de la mesquita però si és el cas, l'oració és més valuosa.[6]
Els divendres es du a terme una oració anomenadajumuʿa. Les oracions diàries es poden fer fora de la mesquita i en privat però els musulmans adults han de fer l'oració dels divendres en una d'aquestes edificacions.[7]
Les mesquites també acullen les oracions funeràries pels musulmans difunts (salat al-janaza), en la qual participen tots els membres de la congregació, fins i tot l'imam. A diferència de les oracions diàries, les funeràries normalment es fan a l'aire lliure, en un pati o plaça pròxim a la mesquita. A més, durant els eclipsis solars les mesquites acullen els musulmans que van a fer l'oració desalat al-kusuf.[8]
En el calendari musulmà hi ha dues grans festes, l'Id al-Fitr i l'Id al-Ad·ha, en què augmenten les oracions diàries a les mesquites. Les oracions de l'id s'han de celebrar conjuntament amb altres musulmans; per aquest motiu es concentren a les mesquites amb dimensions més grans i més capacitat.[9]
Ramadà és el mes més sagrat de l'islam, durant el qual es practica elsawm (dejuni especial) des de l'albada fins a la posta del sol. Tot seguit certs fidels es reuneixen a les mesquites per fer-hi sopars comunitaris, on s'hi convida aquella part de la població més pobre de la comunitat per tal de compartir els aliments. Aquí es mostra una de les obligacions dels musulmans que és la caritat.[10]
Durant els últims dies del ramadà, en força mesquites se celebra eltikaf, un ritual en el qual ha de participar almenys un homemusulmà de la comunitat. Les persones que realitzen aquest ritual han d'estar dins la mesquita durant deu dies seguits, dedicats a les oracions o a l'estudi de la fe islàmica. Els participants són alimentats gràcies a la caritat de la comunitat que els dona menjar i beguda per cobrir les sevesnecessitats bàsiques.[7]
El tercerpilar de l'islam declara que els musulmans han de donar aproximadament una quadragèsima part dels seus béns a la comunitat (zakat). Les donacions es fan a les mesquites i, abans de la festa que marca el final de ramadà, les mesquites fan una recollida delzakat que serveix per ajudar els musulmans pobres assistir a les oracions i celebracions relacionades amb la festivitat.[11]
Una mesquita segueix un pla arquitectònic, a priori molt simple, que remunta a la primera mesquita aMedina. L'arquitectura d'una mesquita es deu a les tradicions regionals de l'hora i lloc en què va ser construït, per tant, l'estil, disseny i la decoració varien en gran manera, però per la funció comuna de la mesquita com a lloc d'oració col·lectiva, hi ha característiques arquitectòniques similars a les mesquites de tot el món. Tot i que algunes mesquites defugen de tot luxe i grandiositat i algunes són volgudament simples, també és cert que n'existeixen amb una gran importància arquitectònica i artística.[12] Algunes mesquites es troben dintre de conjunts arquitectònics més amplis que poden contenir una escola alcorànica omadrassa, així com altres instal·lacions de caràcter pietós.
Una de les mesquites més notables en forma de T és la de Còrdova a Espanya.[13]
Un element comú entre totes les mesquites és elminaret, la torre alta i esvelta que fàcilment es pot observar. Generalment, està situada a les cantonades de l'estructura. La punta del minaret és sempre el punt més alt de la mesquita. El més alt del món es troba a laMesquita Hassan II aCasablanca (elMarroc).[14]
Abans de les cinc oracions diàries obligatòries, elmuetzí crida elsmusulmans a l'oració (salat) des del minaret. En molts països en els quals els musulmans no són majoria no està permès que l'àdhansigui molt notable i sorollós.[7]
Les primeres mesquites no tenien minarets, fins i tot avui en dia els moviments islàmics més conservadors com elwahhabisme els consideren innecessaris.[15] El primerminaret que es coneix va ser construït l'any665 aBàssora durant el regnat del califaMuàwiya I.
Les cúpules de les mesquites han estat durant la història una característica de l'arquitectura islàmica.[16] Sovint, es localitzen directament sobre la sala d'oracions principal. Amb el pas del temps, les dimensions de la cúpula han crescut i han passat a cobrir tota la sala d'oracions principals. Algunes mesquites tenen diverses cúpules, la més rellevant i de dimensions més grans i les petites que l'acompanyen.[17]
La sala d'oracions anomenadaḥaram («sagrat», sala d'oració) és una sala àmplia que manca de mobiliari i els musulmans diuen que d'aquesta manera la mesquita pot rebre a més fidels.[18] Les oracions islàmiques es duen a terme a terra sobre la gran catifa que cobreix el terra de la sala d'oracions. Les mesquites tenen versos i fragments de l'Alcorà en els murs per ajudar els fidels a centrar-se amb Déu i en l'islam.[7]
Generalment, davant de l'entrada hi ha el mur de l'alquibla (qibla) localitzat en el lloc més visible de la sala d'oracions. L'alquibla hauria d'estar situada de forma perpendicular a la línia que condueix a laMeca.[19]
Els fidels realitzen les seves pregàries en fileres paral·leles a l'alquibla i se situen amb els seus caps orientats a laMeca. A l'alquibla s'hi troba elmihrab (miḥrāb). És el nínxol que marca en lesmesquites el lloc cap on han de mirar els qui resen i també alberga l'Alcorà. El mihrab està en el mur de l'alquibla, el qual està orientat normalment cap alaMeca.També, és el lloc des d'on l'imam dirigeix les oracions.[20]
L'ablució (del llatíablutio, «em rento; rentat») és la purificacióritual d'algunes parts del cos abans d'un actereligiós.[21] El fet d'utilitzar l'aigua com a símbol purificador és un acte força estès entre diverses creences. És vigent en eljudaisme, l'islam i elcristianisme.
Les mesquites tenen fonts d'ablució situades a les portes d'accés a les mesquites o bé als seus patis.[22] Els fidels s'han de purificar abans i després de les pregàries a les mesquites. A les entrades de les mesquites hi ha un lloc per deixar-hi les sabates i desar els abrics, ja que no poden fer la pregària amb calçats.
Les mesquites, segons les pràctiques islàmiques, estableixen tota una sèrie de lleis amb la finalitat de centrar l'atenció dels musulmans a l'adoració de Déu. Algunes d'aquestes regles, com la prohibició d'utilitzar calçat dins les sales d'oracions, són universals, però altres depenen exclusivament de cada mesquita.
La presència d'un líder, dins les lleis islàmiques, es considera convenient però no obligatori. El director de l'oració, anomenatimam, ha de ser un «home honest i lliure», que hagi après l'Alcorà de memòria i sigui una autoritat en matèria religiosa. A les mesquites construïdes i mantingudes pel govern, el mateix governant selecciona l'imam. Per altra banda, a les mesquites privades, el líder és escollit pels membres de la congregació.[23]
Totes les autoritats musulmanes estan d'acord que el rol de líder no el pot desenvolupar una dona. Recentment, aquesta norma s'aplica amb menys rigor en alguns llocs, on es permet que la dona dirigeixi les oracions de congregacions exclusivament femenines. També es coneix el cas d'Amina Wadud, que va desafiar la regla i va optar per dirigir oracions del divendres en congregacions mixtes.[24]
L'islam exigeix als seus seguidors que vesteixin amb roba discreta i modesta. Per això, tant els homes com les dones han de seguir tota una sèrie de recomanacions i lleis. Els homes han de portar roba ampla i neta que no marquin la forma del cos. Al mateix temps, les dones han de vestir amb roba ampla, camises i pantalons que les cobreixin fins als canells i els turmells. Algunes de les mesquites no permeten l'entrada de visitants no musulmans sense posar-se alguna peça de roba per cobrir-se el cap.[7]
↑Hillenbrand, R.«Masdjid. I. In the central Islamic lands». A:P.J. Bearman, Th. Bianquis, C.E. Bosworth, E. van Donzel y W.P. Heinrichs.Encyclopaedia of Islam en línia. Brill Academic Publishers. ISSN 1573-3912.
↑Walters, Brian.«The Prophet's People». A:Call to Prayer: My Travels in Spain, Portugal and Morocco. Virtualbookworm Publishing,17 de maig de 2004,p.14.ISBN 1-58939-592-1.«Su minarete de 210 metros es el más alto del mundo»
↑Mainzer, Klaus.«Arte y arquitectura». A:Symmetries of Nature: A Handbook for Philosophy of Nature and Science,1 de juny de 1996,p.124.ISBN 3-11-012990-6.«la cúpula se arqueaba sobre los creyentes como la cúpula esférica del cielo»
↑Asher, Catherine B.«Aurangzeb and the Islamization of the Mughal style». A:Architecture of Mughal India. Prensa de la Universidad de Cambridge,24 de setembre de 1992,p.256.ISBN 0-521-26728-5.
