Elmesc és el nom que originàriament es donava a unperfum obtingut d'unaglàndula del mascle delcérvol mesquer, i després el nom es va aplicar a altres animals (bou mesquer,gat mesquer…) i també a plantes amb una olor similar. La paraula mesc o almesc ve de l'àrab clàssic al-misk, i aquest delpahlavi musk i delsànscritmuskà, que significatesticle.[1]
La varietat que es comercialitza és la secreció del cérvol mesquer, però l'olor es troba també en elbou mesquer, en larata mesquera de l'Índia iEuropa, en l'ànec mesquer ( Biziura lobata) del sud d'Austràlia, en lamusaranya mesquera, l'escarabat mesquer ( Calichroma moschata), alcaiman d'Amèrica Central, i en altres animals.
En el regne vegetal es troba a l'espècie nord-americanaMimulus moschatus, a l'espècie australianaOlearia argophylla i en les llavors de la planta de l'ÍndiaAbelmoschus moschatus(llavors de mesc).
Per obtenir elperfum del cérvol mesquer, es mata l'animal i s'extreu completament la glàndula, deixant-la assecar, bé al sol, sobre una pedra calenta, o bé submergint-la en oli calent. S'ha de tenir en compte que l'almesc pur té una olor molt intensa gairebé insuportable per l'olfacte humà, per aquest motiu l'almesc s'aplica en dosis molt petites als perfums. Es considera que aquests perfums resulten excitants, ja que posseeixen molècules de tipusferomona, emprades com esquer sexual i per marcar el territori.
El mesc animal és de color porpra fosc, sec, suau i untuós al tacte, i de gust amarg. Un gram dona una olor característica a milions de metres cúbics d'aire sense pèrdua apreciable de pes. La seva aroma és més penetrant i persistent que la de qualsevol altra substància coneguda. A més dels principis d'olor, conté amoníac, colesterol i greixos, entre altres substàncies. En perfums dona força i permanència a les essències dels vegetals.
Se'n coneixen tres tipus:
El mesc Tong-king s'exporta en petits recipients ricament decorats amb filigranes d'estany o plom, on el perfum està segellat; s'envia directament al comerciant per correu.
El mesc és d'un color porpra fosc, sec, suau i untuós al tacte, i amarg al gust. A més dels seus principis odorífers, contéamoníac,colesterol, matèria grassa, i altres principis animals. Com a matèria primera en perfumeria, és de la major importància, donant força i permanència a les essències vegetals amb la seva olor poderós i durador, sent així ingredient en molts perfums compostos.
S'han sintetitzat nombrosos productes que segreguen aromes similars al natural. El primer de tots va ser obtingut per Baur el1888 condensanttoluè ambbromur d'isobutil en presència declorur d'alumini, i nitrats posteriorment el producte així obtingut. És un ter - butilnitrotoluè. S'han creat moltes fórmules similars, i s'observa que l'olor depèn de l'isòmer o barreja d'isòmers obtinguda.
Fins al segle xix s'havia obtingut el mesc d'origen natural, i era la substància més cara d'origen animal. Per raons ètiques de maltracte als animals, als quals s'ha de matar per obtenir-ne una petita quantitat, actualment s'obtémesc sintètic persíntesi química. El compost orgànic responsable de l'olor del mesc es diumuscona. Actualment l'ús del mesc natural està limitat a lamedicina xinesa tradicional.
Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba endomini públic:Chisholm, Hugh.Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911. 
