LaMerry England oMerry Old England (que significa l'Alegre Anglaterra o l'Alegre Antiga Anglaterra, escrit de vegades de forma més arcaica:Merrie England iMerrie Olde England) és unestereotip de la cultura anglosaxona, una concepció utòpica de la societat, basada en una visió idíl·lica de l'Anglaterra del passat, aquella entre la fi de l'edat medieval i laRevolució Industrial, en particular la de l'època elisabetiana.
De manera més general, denota una «anglesitat essencial» putativa, amb tintsnostàlgics, que incorpora símbols culturals com lesteulades de palla, lesfondes rurals, la tassa dete i elSunday roast. Les connotacions positives d'aquesta bucòlica Anglaterra revelen una forta nostàlgia d'aspectes que s'han perdut en el món modern, en particular la relació més estreta que una societat agro-pastoral tenia amb la natura. Els llibres decontes de fades escrits durant l'època victoriana sovint empren laMerry England com a escenari, a manera d'utopia mítica poblada de criatures mitològiques amants de lanatura, com elselfs, lesfades o el míticRobin Hood. L'estereotip pot ser tractat i entès com a simple producte de la imaginació, sentimental i nostàlgic, o com a construcció ideològica i política (sigui d'esquerres o dedretes).
Aquesta visió de laMerry England no és del tot consistent, sinó més aviat una Anglaterra recreada, idealitzada, que l'estudiós delfolklore de laUniversitat d'Oxford Roy Judge descriu com «un món que mai no ha existit, un paisatge visionari i mític, on és difícil rastrejar els trets històrics reals».[1]
L'historiadorRonald Hutton, però, refuta en part aquest punt de vista de completa irrealitat, i data la creació de laMerry England entre1350 i1520, amb la reelaboració dels cicles festius de l'any litúrgic, ambciris,processons,jocs tradicionals,festes dels bisbetons i decorats.[2] Hutton descobrí que, en comptes de serpervivències paganes, moltes de les activitats dereligiositat popular criticades pelsreformistes delsegle XVI eren, de fet, creacions de labaixa edat mitjana i que laMerry England reflecteix aspectes històrics del folklorerural anglès perduts durant laindustrialització.[3]