Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Mofetes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de:Mephitidae)
Infotaula d'ésser viuMofetes
MephitidaeModifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Període
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreCarnivora
SuperfamíliaMusteloidea
FamíliaMephitidaeModifica el valor a Wikidata
Bonaparte, 1845
Gèneres
Distribució
lang=Modifica el valor a Wikidata

Lesmofetes sónmamífers, normalment amb unpelatge blanc i negre, coneguts sobretot per la seva capacitat d'alliberar una forta pudor com a sistema de defensa. Pertanyen a la famíliaMephitidae[2][3] i l'ordreCarnivora. N'hi ha dotze espècies repartides en quatre gèneres:Mephitis,Mydaus,Conepatus iSpilogale. Són animals de mida mitjana que viuen principalment a Amèrica.

La mofeta pot ésser cuidada com un animal domèstic i protagonitza diverses obres de ficció, especialment còmiques i infantils (i sempre associada a la pudor), com Flor, una de les amigues deBambi.

Característiques i comportament

[modifica]

El seu principal tret característic és la forta olor fètida que expulsen per les glàndules anals. Aquesta olor és alliberada quan la mofeta se sent acorralada, és a dir, en perill. Abans de l'emanació, la mofeta adopta una posició corporal que varia segons l'espècie: algunes aixequen la cua, d'altres aixequen les potes posteriors i mantenen el seu pes només amb les potes anteriors. La substància emesa pot arriba fàcilment a dos metres de distància. El temps de duració de l'olor és de dues setmanes, i fins i tot un mes si no se segueix cap tipus de tractament contra l'olor. De totes maneres, davant de situacions d'amenaces la mofeta emet un soroll agut que li permet protegir-se dels depredadors.

El pelatge és bicolor, presentant majoritàriament un disseny amb un color de fons negre, sobre el qual és presenten ratlles blanques, fet que, igual que altres espècies amb patrons similars, adverteix els seus adversaris d'algun tipus de defensa oculta. Són omnívors, poden alimentar-se tant d'insectes com d'ous, fruites, petits mamífers, ocells i mel.

Les femelles tenen un període de gestació de 55 dies. Les cries s'alimenten de llet materna durant unes 10 setmanes aproximadament.

Remei contra l'olor

[modifica]

Paul Krebaum, un químic d'Illinois, va desenvolupar una fórmula que neutralitza l'olor de la mofeta[4] en canviar la composició química delstiols que conté. Per preparar aquesta fórmula es combina un litre deperòxid d'hidrogen (aigua oxigenada) al 3% amb una cullerada de detergent i ¼ de tassa de bicarbonat sòdic. Aquesta solució es pot aplicar a la majoria de superfícies. També serveix per aplicar sobre el pelatge, per exemple, d'un gos que hagi sigut ruixat per una mofeta. La mescla de peròxid funciona en oxidar els tiols i canviar-ne la composició química. Com que aquesta mescla allibera oxigen, es descompon amb rapidesa i no pot ser emmagatzemada. Tota la mescla ha de ser utilitzada per un sol ús.

Hàbitat

[modifica]

Viuen en caus que són excavats per les femelles. Les potes davanteres tenen fortes urpes amb les quals poden excavar la terra i buscar l'aliment que necessiten, com petits insectes i ous d'altres espècies, i construir el seu propi cau. Els mascles solen ser molt solitaris, passen la majoria del temps al cau, sense la companyia d'altres mofetes, i solament busquen la companyia de les femelles quan estan en el seu període de reproducció, a final d'hivern i principi de primavera.[cal citació]

Referències

[modifica]
AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Mofetes
  1. Entrada «Mephitidae» de laPaleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
  2. Don E. Wilson i DeeAnn M. Reeder.Mammal Species of the World. A Taxonomic and Geographic Reference (3rd ed). Johns Hopkins University Press, 2005. 
  3. Dragoo and Honeycutt «Systematics of Mustelid-like Carnvores». Journal of Mammalology, 78, 2, 1997, pàg. 426-443.
  4. Bonham, M.H.; Coile, D.C..Why Do Cats Bury Their Poop?: More Than 200 Feline Facts, Fallacies, and Foibles Revealed. Sterling, 2008, p. 56.ISBN 978-1-4027-5040-3. 
  • Vegeu aquesta plantilla
Espècies vivents decarnívors
Regne:Animalia  ·  Embrancament:Chordata  ·  Classe:Mammalia  ·  Infraclasse:Eutheria  ·  Superordre:Laurasiatheria
SubordreFeliformia
Nandiniidae
Herpestidae
(Mangostes)
Hyaenidae
(Hienes)
Felidae
Família gran recollida més avall
Viverridae
Família gran recollida més avall
Eupleridae
Família gran recollida més avall
FamíliaFelidae
Felinae
Pantherinae
FamíliaViverridae(inclou lescivetes)
Paradoxurinae
Hemigalinae
Prionodontinae
Viverrinae
FamíliaEupleridae
Euplerinae
Galidiinae
SubordreCaniformia(continua més avall)
Ursidae
(Ossos)
Mephitidae
(Mofetes)
Procyonidae
Bassaricyon
(Olingos)
Ailuridae
SubordreCaniformia(continua més amunt)
Otariidae
(inclou elsossos marins
i elslleons marins)
Odobenidae
Phocidae
Canidae
Família gran llistada més avall
Mustelidae
Família gran llistada més avall
FamíliaCanidae
Atelocynus
Canis
Cerdocyon
Chrysocyon
Llop de crinera (C. brachyurus)
Cuon
Lycalopex
Lycaon
Licaó (L. pictus)
Nyctereutes
Gos viverrí (N. procyonoides)
Otocyon
Otoció (O. megalotis)
Speothos
Urocyon
Vulpes
FamíliaMustelidae
Guloninae
Marta nord-americana (M. americana) · Marta de coll groc (M. flavigula) · Fagina (M. foina) · Marta de les muntanyes Nilgiri (M. gwatkinsii) · Marta (M. martes) · Marta del Japó (M. melampus) · Marta gibelina (M. zibellina)
Helictidinae
Toixó d'Everett (M. everetti) · Toixó de la Xina (M. moschata) · Toixó oriental (M. orientalis) · Toixó de Myanmar (M. personata)
Ictonychinae
Turó ratllat africà (I. striatus)
Mostela de la Patagònia (L. patagonicus)
Mostela de clatell blanc (P. albinucha)
Turó marbrat (V. peregusna)
Lutrinae
(Llúdries)
Melinae
Toixó del Japó (M. anakuma) · Toixó asiàtic (M. leucurus) · Toixó (M. meles)
Mellivorinae
Ratel (M. capensis)
Mustelinae
Mustela
(Mosteles)
Mostela de muntanya (M. altaica) · Ermini (M. erminea) · Turó de l'estepa (M. eversmannii)Mostela del Japó (M. itatsi) · Mostela de panxa groga (M. kathiah) · Visó europeu (M. lutreola) · Mostela de Java (M. lutreolina) · Turó de peus negres (M. nigripes) · Mostela (M. nivalis) · Mostela de peus nus (M. nudipes) · Turó comú (M. putorius) · Mostela de Sibèria (M. sibirica) · Mostela de llom ratllat (M. strigidorsa) · Mostela d'Egipte (M. subpalmata)
Taxidiinae
Toixó americà (T. taxus)
Bases de dades taxonòmiques
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mofetes&oldid=36380827»
Categoria:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp