Unaideologia és unconjunt d'idees sobre unsistema (econòmic,social,polític…) que pretén la seva conservació (ideologies conservadores), la sevatransformacióviolenta opacífica (en qualsevol cas, pot ser radical i ràpida -ideologies revolucionàries-, o incremental i lenta -ideologies reformistes-) o la restauració del sistema prèviament existent (ideologies reaccionàries).
Les ideologies solen constar d'unarepresentació del sistema; que proporciona unpunt de vista propi i particular sobre larealitat, a partir del qual s'analitza i es fa un judici, habitualment comparant-lo amb un sistema alternatiu,real oideal; i de programes d'acció; que pretenen acostar en tant que sigui possible el sistema considerat real al sistema ideal pretès.
Les ideologies caracteritzengrups socials,institucions i movimentspolítics,socials,religiosos oculturals. Expliquen la diferència de visions en política,filosofia oètica, i condicionen moltes de les decisions de l'individu; així, es qualifica una persona de conservadora, de progressista, de relativista o de fonamentalista, per exemple. La ideologia no sempre és conscient, ja que va lligada aljudici sobre els fets i els altres.
Alpensament marxista, és el sistema de valors que laclasse dominant difon entre les classessubalternes per justificar el seu domini, amb la intenció que els oprimits l'interioritzin i l'assumeixin com a natural. Per exemple, dins les societatscapitalistes, la idea que lapropietat privada és undret natural inalienable.
La sevaetimologia ve del grec ("eidos", 'idea, aparença' + "logos", 'ciència, paraula').
La paraula va ser creada perDestutt de Tracy alsegle xviii (Mémoire sur la faculté de penser, 1796), i originalment denominava la «ciència que estudia les idees, el seu caràcter, origen i les lleis que les regeixen, així com les relacions amb els signes que les expressen».
Mig segle més tard, el concepte es dota d'un contingut combatiu perKarl Marx, per a qui la ideologia és el conjunt d (errònies, en la seva major part); la relació amb larealitat és menys important que el seu objectiu, que és evitar que els oprimits percebin el seu estat d'opressió.
Des d'un punt de vista o d'altre, el concepte va adquirir un tintpejoratiu del qual no s'ha després. Sota aquesta concepció negativa, cada ideologia és unacosmovisió que pretén despullar l'ésser humà de la seva llibertat, submergir-lo en una mentida, convertint-lo en part d'una massa que es pretén manipular i, si triomfa, dominar. Des d'aquest punt de vista, les ideologies són eines decontrol social.
Parlem d'ideologia quan unaidea determinada és àmpliament compartida conscientment per ungrup social en una societat. A vegades, és un tret fortamentidentitari, de manera semblant a lareligió, lanació, laclasse social, elsexe,partit polític,club social, incloent-hi grups petits i tancats com lessectes, o grups grans i oberts com ser partidari d'un equip de futbol... A més dels membres del grup ideològic, admeten o no que determinat individu pertanyi al grup segons comparteixi o no certs pressupostos ideològics bàsics.
La ideologia interpreta i justifica els actes personals o col·lectius dels grups oclasses socials, als interessos del qual serveix, i explica la realitat d'una forma assumible i tranquil·litzadora perquè pugui mantenir lainterpretació ojustificació prèvia tal com estava en l'imaginari col·lectiu, independentment de la circumstància real. De l'estudi de la ideologia s'encarrega laSociologia del coneixement, el pressupost bàsic és que les maneres de veure el món varien socialment d'una societat a una altra i dins de sectors diferents de la mateixa societat.
El comte de Saint-Simon (1760-1825)[2] va ser un dels primers a recuperar el concepte d'ideologia per tal de fer-ne un sistema filosòfic complet,completament fundat en les ciències, excloent-hi tota aportació de lesreligions, ja que eraateu. Va tenir un paper molt particular en la difusió de la ideologia.
Saint-Simon, molt influenciat pels ideòlegs, sobretot el doctor Jean Burdin, construeix entre1801 i1825 un sistema global quePierre Musso qualifica defilosofiade les xarxes.[3] Per a Saint-Simon, les relacions dels individus en societat són, permetàfora amb lafisiologia, que era en ple desenvolupament en aquest moment, assimilables a les xarxes orgàniques dels éssers humans (xarxes sanguínies, sistema ansiós). Introdueix també la noció de capacitat de la xarxa.
La denominació de "nou cristianisme" va ser en realitat enganyosa per a un sistema que, prenentIsaac Newton com a referència suprema, pretenia reemplaçarDéu per lallei de la gravitació universal. En l'aspecte espiritual, les ciències substitueixen la religió. En l'aspecte temporal, els economistes reemplacen els polítics.
El sistema de govern ha d'incloure tres cambres, (inventors, cambra... execució).[4] Saint-Simon presenta la seva exclusiva confiança en el progrés industrial. El seu sistema era molt ple de religiositat, especialment en els darrers anys.
La preocupació de la recerca d'unsistema coherent que es trobava ja a l'escola dels ideòlegs, una mica oblidada per les guerres de l'imperi i per la Restauració, ressorgeix cap a1825,[5] en el context del començament del regnat deCarles X.
La fi de l'any1825 i l'any1826 van ser, així, a França, un moment de reflexió sobre un sistema filosòfic global. Es pot considerar que és un període frontissa en la història de les idees. Els pensadors que van participar en aquesta reflexió van ser principalmentAugust Comte,Prosper Enfantin,Charles Fourier… i probablementFélicité Robert de Lamennais, que va ser contractat en la reflexió pels catòlics.
Aquest període va iniciar un gran nombre de moviments de diferent naturalesa:ideologies,utopies, que donaran a llum llavors a les grans teories sobre elliberalisme, així com a les diferents formes desocialisme.
Molt interessat pel sistema de Saint-Simon, publica ambSaint-Amand Bazard, l'Exposició de la doctrina de Saint-Simon (1829). Aquestes idees són així difoses pel moviment ditsaintsimonisme (saint-simonien), sota formes transformades en el transcurs del temps:
el1831,Saint-Amand Bazard es desvincula del grup liberal d'Enfantin ('cisma') i funda una branca de sensibilitat socialista, que influencia sobretotKarl Marx;
les idees saintsimonistes es desenvolupen en certs cercles de l'escola politècnica.
Les idees saintsimonianes tenen així una forta influència aFrança en la fase de desenvolupament industrial delSegon Imperi, després de la III República (revolució industrial).
S'escampen també fora de les fronteres amb lacolonització d'Àfrica i de l'Orient Mitjà, de la qualEnfantin va ser l'iniciador. És així com es parla d'unaideologia colonial francesa.
Troben aplicacions pràctiques en la construcció delsferrocarrils (estrella de Belgrand), de carreteres, de canals, i encara avui en les xarxes detelecomunicacions.[6]
Auguste Comte va ser secretari deSaint-Simon del1817 al1824. Va deixar Saint-Simon per fundar el seu propi moviment filosòfic.
La ideologia de Comte se subdivideix en dues parts:
el positivisme científic
Les causes primeres són oblidades. En elCurs de filosofia positiva (1830-1842), Comte exposa lallei dels tres estats: la humanitat passa per tres estats: l'estat teològic (els déus governen el món), l'estatmetafísic (entitats abstractes determinen el món), i l'estat positiu (les ciències aconsegueixen l'estat positiu).
el positivisme "religiós"
En aquesta fase, August Comte defineix les relacions en societat a partir de tres fonaments: l'altruisme, l'ordre i elprogrés. Lasociologia (reprèn el terme deSieyès) corona les ciències anomenadespositives: matemàtiques, física, química, astronomia, biologia (sistema de política positiva,1851-1854).
El món és governat per les morts. La humanitat és ungran-ésser, mena de continuació delculte de la raó i de l'ésser suprem, del qual és el "gran sacerdot".
Elpositivisme tindrà una influència determinant a partir de mitjans delsegle xix sobre nombroses personalitats i en nombrosos àmbits:
L'origen de la majoria de les ideologies es troba en uncorrent filosòfic, i és una versió molt simplificada, i de vegades distorsionada, de la filosofia original, cosa que es produeix, de manera general, quan un pensament original es converteix en "-isme".[7]
Sol situar-se l'origen d'acord amb les necessitats que sustenten socialment un determinat pensament. Els primers filòsofs que van estudiar la "ideologia", elspsicologistes francesos (Condillac,Cabanis,Destutt de Tracy), van situar aquesta necessitat en el "jo interior", interpretat de diverses maneres (psicologisme i psicofisiològics).
Més tard, el compromís polític de filòsofs socials (socialistes utòpics,Claude-Henri de Rouvroy, comte de Saint-Simon,Fourier,Proudhon) va situar aquestes necessitats en la vida social, cosa que va provocar el qualificatiu de "doctrinaris" pels "ideòlegs" en el seu enfrontament amb el poder, donant a la paraula un sentit pejoratiu que no ha perdut.
El sentit més elaborat d'ideologia és el de Hegel i Marx, considerant la ideologia com una "escissió de la consciència", que produeix l'alienació, bé sigui aquesta considerada com a meramentdialèctica delpensament,idealisme (Hegel), o dialèctica materialmaterialisme (Karl Marx).
Sartre, per la seva banda, introdueix una idea d'"ideologia" completament diferent. Per a Sartre, la ideologia és fruit d'un pensador "creador", capaç de generar una manera de veure la realitat.[8]
A finals del segle passat, però, s'entra en una època de menysvaloració d'allò ideològic, sota el guiatge de les ideologies conservadores, de manera que alguns han proclamat "la fi de les ideologies".[10] Fins i tot, s'ha proclamat el triomf delpensament únic i la "fi de la història" o elxoc de civilitzacions.[11]
La ideologia s'ha d'estudiar en termes de la seva pròpia lògica més que en els de la filosofia que se'n deriva.
És difícil comprendre quan i en quins termes una filosofia passa a ser ideologia.Max Weber afirmava que les filosofies se seleccionen per ser ideologies, però no explica, quan, com i per què. El que sí que podem assegurar és que existeix una relació dialèctica entre les idees i les necessitats socials, i que ambdues són indispensables per a configurar una ideologia. Així, necessitats sentides pel cos social (o un grup d'aquest) poden fracassar per no tenir idees que les sustentin. Igual que hi ha idees que poden passar inadvertides per no ser rellevants per a les necessitats socials.
Marx, en la sevaCrítica de la filosofia del dret, a Hegel, assenyala que "les revolucions necessiten un element passiu, una base material. Un poble només posarà per obra la teoria quant aquesta representi la realització de les seves necessitats".
"És cert, l'arma de la crítica no pot substituir la crítica per les armes; la violència material no pot ser enderrocada sinó amb violència material. Però, també la teoria es converteix en violència material una vegada que encén les masses. La teoria és capaç de calar en les masses quan demostraad hominem, i demostraadhominem quan es radicalitza. Ser radical és prendre la cosa d'arrel. I per a l'ésser humà l'arrel és l'ésser humà mateix."
La classificació dels diferents corrents ideològics sol realitzar-se mitjançant una tipologia segons la seva finalitat, establint-se així quatre grans categories:
Ideologies reaccionàries: que enyoren i volen recuperar algun tipus de sistema social, econòmic o polític passat, o algunes de les seves característiques.
Ideologies de l'statu quo:les que defenen i racionalitzen l'ordre econòmic, social i polític existent en un moment determinat.
Ideologies revolucionàries: recolzen canvis qualitatius en l'ordre econòmic, polític i social. Pretenen una transformació radical, sobtada i violenta.
Ideologies reformistes: afavoreixen el canvi d'una manera lenta i pacífica.
Segons l'àmbit central que cobreixen, es parla d'ideologia social,econòmica,política,religiosa... Sovint es barregen, ja que un pensament coherent tendeix a buscar els mateixos trets en els diferents camps d'acció del sistema.
Tal com elmaterialisme històric defineix el concepte, laideologia forma part de lasuperestructura, juntament amb elsistema polític, lareligió, l'art i elcamp jurídic. Segons la interpretació clàssica, està determinada per les condicions materials de les relacions de producció oestructura econòmica i social i el reflex que produeix és l'anomenada "falsa consciència".
El paper de la ideologia, segons aquesta concepció marxista de la història, és actuar de lubricant per mantenir fluides les relacions socials, proporcionant el mínimconsens social necessari mitjançant lajustificació del predomini de lesclasses dominants i delpoder polític.
Malgrat que, normalment, s'acostuma a parlar d'una teoria de la ideologia homogènia del marxisme, lligada a l'esquema base-superestructura, existeixen nombroses variacions teòriques que tracten aquest tema. Alguns analistes de la teoria de la ideologia marxista, per exempleTerry Eagleton, han arribat a afirmar que en els escrits del mateix Marx existeixen teories diferents sobre el punt.
Durant l'etapa estalinista de l'URSS, el marxisme va quedar reduït almaterialisme dialèctic (odiamat) i a l'anomenadaconcepció materialista de la història. Aquestes doctrines, codificades i poc qüestionables, eren ensenyades acadèmicament, amb una secció fins i tot en l'Acadèmia Russa de les Ciències. Per als marxistes occidentals, i especialment per als historiadors d'orientació no ortodoxa, que sol anomenar-semarxiana, sobretot a França i Anglaterra (més o menys lligats a la renovació historiogràfica de mitjans del segle xx que va suposar l'escola d'Annals), és impossible explicar la història d'una manera tan determinista. Des d'aquest punt de vista, solen trobar-se en lahistoriografia interpretacions de la ideologia en el sentit que la inadequació de laideologia dominant a noves condicions o el sorgiment d'ideologies alternatives que entren en competència amb aquesta, i produeix unacrisi ideològica. Així, sol admetre's que, encara que des d'un punt de vista marxista clàssic soni herètic, quan una ideologia dominant no compleix eficaçment la seva funció, fa augmentar la tensió social (lluita de classes) que contribueix a lacrisi d'unmode de producció i la seva transició al següent.
El termeideologia, reservat en el segle xix al debat intel·lectual, es converteix en el segle xx en el vehicle de grans moviments socials i de pensament, sobre el suport de grans masses que són adoctrinades pels nous mitjans decomunicació, lapropaganda, laviolència i larepressió. En el període d'entreguerres, les ideologies polítiques enfrontades sónfeixisme icomunisme fonamentalment, encara que del segle xix hagin sobreviscut elliberalisme en la seva versió democràtica (davant el qual tots dos es defineixen), elconservadorisme, elsocialisme democràtic, l'anarquisme i elsnacionalismes.Feminisme,pacifisme,ecologisme i els moviments per laigualtat ètnica i el reconeixement de laidentitat sexual són ideologies no estrictament polítiques, amb forta vocació transformadora de la societat. El món religiós sembla estar absent de la major part de les noves visions del món (en alemany,Weltanschauung) fins al final del segle xx, quanAndré Malraux profetitza poc abans de morir (1976):el segle XXI serà religiós o no serà. És aviat per confirmar, però des d'aleshores elcristianisme integrista, tant catòlic com protestant i elfonamentalisme islàmic s'han renovat (personalitzats enJoan Pau II,Ronald Reagan i l'ayatollah Khomeini) i han trobat acomodament en la justificació ideològica de tota classe d'interessos, tant en els països desenvolupats (on va més enllà de l'interclassista de lademocràcia cristiana de postguerra) com en els subdesenvolupats (on substitueix eltercermundisme dominant en el període de la descolonització o a lateologia de l'alliberament dels anys 1970). El mateix passa amb el nacionalismehindú. L'europeisme omoviment europeu ha entrat en una clara crisi ideològica de la qual és símptoma la incapacitat de definició dels valors i les fronteres continentals en els debats de la Constitució europea (2005).
En moltes ocasions, es fa servir el concepte ideologia per a desprestigiar un sistema de pensament o concepció del món (o fins i tot un autor o un text, dient d'aquests que estanideologitzats). A diferència d'una més neutralpresa de posició que expressi el punt de vista present d'una persona o un grup, davant una situació nova, després d'haver valorat les diferents opcions existents. Aquest ús pejoratiu d'ideologia, l'entén com un discurs que:
posseeix un conjunt de solucions preestablertes per als problemes que volgués superar;
ésdogmàtic, i produeix un enfrontament partidista (posicions polítiques o religioses);
s'acompanya delproselitisme i, en graus extrems, de l'adoctrinament.
Ideologia és, per tant,el fruit del pensament sotmès alprejudici.
Les ideologies veuen el món com quelcom estàtic. És per aquest fet que qualsevol ideologia es veu a si mateixa com la dipositària de les idees que poden resoldre qualsevol problema de la societat, ja sigui present o futur.
Això converteix la ideologia en undogmatisme, car es tanca a les idees dels altres com a possible font de solucions als problemes que es plantegen en el dia a dia, i n'és aquesta l'explicació total i última; el que alguns anomenenexplicació ferotge.
Segons assenyala el paràgraf anterior, en casos extrems, una ideologia pot portar a negar la possibilitat de dissentir, donant per veritat irrefutable els seus postulats.
Arribats a considerar la ideologia com a veritat irrefutable, s'obre el camí altotalitarisme, bé sigui de tipus polític o religiós (teocràcies).
Qualsevol que dissenteixi passa a ser un problema per a la societat, o el grup, ja que va contra la veritatdogmàtica que proclama la ideologia. Tal és el gravíssim problema que plantegen elsdissidents, lesfaccions,[13] i sobretot lessectes.
↑La data de la carta és, per a aquesta font, de 14 de juny de 1893Falsa consciència, Ideologies, Consciència: definicions tautològiques, metafísiques i místiques, segons la qual seguiria així:per això el seu caràcter ideològic no es manifesta immediatament, sinó a través d'un esforç analític i en el llindar d'una nova conjuntura històrica que permet comprendre la naturalesa il·lusòria de l'univers mental del període precedent. Per a aquesta altra font, que la reprodueix de manera més completa, la data és de 14 de juliol de 1893, i seria aixíLa ideologia és un procés que s'opera per l'anomenat pensador conscientment, en efecte, però amb una consciència falsa. Les veritables forces propulsores que el mouen, romanen ignorades per a ell; d'una altra manera, no seria tal procés ideològic. S'imaginen, doncs, forces propulsors falses o aparents. Com es tracta d'un procés discursiu, dedueix el seu contingut i la seva forma del pensar pur, sigui el seu propi o el dels seus predecessors. Treballa exclusivament amb material discursiu, que accepta sense mirar, com a creació, sense buscar una altra font més allunyada i independent del pensament; per a ell, això és l'evidència mateixa, ja que per a ell tots els actes, quant els serveixi de mediador el pensament, tenen també en aquest el seu fonament últim.«Friedrich Engels: La historia de siempre - La Insignia».
↑Pierre Musso, Telecomunicacions i filosofia de les xarxes
↑Per a més detalls, vegeuPierre Muss, filosofia i la creació de xarxes de telecomunicacions
↑Aquest any era la de la mort deClaude Henri de Rouvroy, comte de Saint-Simon (19 de maig), del qual el sistema va trobar una posteritat per l'intermediari dels seus parents i els seus antics alumnes.
↑Pierre Musso,telecomunicacions i filosofia dels réseaux
↑Faye, Jean Pierre.El segle de les ideologies. Traducció de Joan Carles García-Borrón. Barcelona: Edicions del Serbal, Col·lecció "La Estrella Polar", 13, 1998. 192 p.ISBN 84-7628-254-0
↑És molt notable l'especial odi que es genera entre les faccions que sorgeixen dins d'una mateixa ideologia, de vegades superior al rebuig de la ideologia contrària
