Meliponini | |
|---|---|
 Axestotrigona ferruginea | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Hexapoda |
| Ordre | Hymenoptera |
| Família | Apidae |
| Tribu | Meliponini Lepeletier, 1836 |
| Gèneres | |
Elsmeliponinis (Meliponini) són unatribu d'himenòptersapòcrits de lafamília delsàpids (Apidae) que inclou unes 500espècies.[1] Alguns autors la consideren unasubtribu (Meliponina)[2]). Estan estretament relacionades amb l'abella de la mel comuna,abelles fusteres,Euglossini iBombus.[3] Reben el nom d'"abelles sense fibló", nom comú força imprecís, ja que hi ha altres espècies d'abelles, especialment dins la famíliaAndrenidae, que no tenen la capacitat de picar amb el fibló, ja que gairebé totes elles són mascles. A més, els meliponinis sí tenen fibló, però està molt reduït i no es pot usar per a la defensa.[1]
Aquestes abelles es poden trobar en la majoria de regions tropicals i subtropicals del món, comAustràlia,Àfrica, Sud-est d'Àsia iAmèrica tropical.[1][2] La majoria de les abelles indígeneseusocials d'Amèrica central iAmèrica del Sud són Meliponini, però només unes poques produeixenmel que pugui ser recollida pels humans.[4][5] N'hi ha força diversitat a l'Àfrica incloentMadagascar,[6] i també se'n fa apicultura allà. La mel d'aquestes abelles es considera medicinal a Àfrica i Amèrica.[7]
Pel fet de ser abelles tropicals són actives tot l'any però en climes frescos (de gran altitud) poden presentardiapausa.[8][9] Encara que no puguin picar amb el fibló es defensen mossegant i algunes com les del gènereOxytrigona, tenen secrecions de les mandíbules que fan butllofes doloroses. Fan colònies grans.[10]
Normalment fan els nius en troncs d'arbres buits, branques d'arbres i cavitats sota terra o esquerdes de roques. Molts apicultors les mantenen en el seu niu original o bé les transfereixen a caixes de fusta.[11][12][13]
Emmagatzemenpol·len imel en grans recipients amb forma ovalada fets de cera barrejada amb diverses resines. Al contrari que les larves de l'abella de la mel les de Meliponini no són alimentades directament. Els ruscs poden contenir de 300 a 80.000 abelles, segons les espècies.
AMesoamèrica el futur del melioponins és obscur. El nombre d'apicultors d'abelles sense fibló està en ràpid declivi en favor de les abelles amb fibló no autòctonesafricanitzades (Apis mellifera) que són més productives. Tanmateix, hi ha unes flors que les abelles amb fibló no visiten, com les de la família de lessolanàcies i diversos arbres i arbusts del bosc que necessiten les abelles sense fibló. Hi ha tanmateix esforços per conservar l'apicultura d'abelles sense fibló, tradicional per exemple entre elsmaies.[14]
.svg){kind=icon}