| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 31 gener 1670 Hellín (Espanya) | ||
| Mort | 5 desembre 1760 (90 anys) Hellín | ||
| Corregidor de Saragossa | |||
| 2 febrer 1711 – juny 1712 | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Universitat de Salamanca | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Política idiplomàcia | ||
| Ocupació | polític, jurista, diplomàtic | ||
| Professors | Diego de la Serna | ||
Melchor Rafael de Macanaz y Montesinos (Hellín,Albacete;1670 –La Corunya oHellín;1760) jurista, escriptor i políticmurcià del segle xviii. Fervent seguidor borbònic fou protegit del ministreJean Orry i va ser el redactor delDecret de Nova Planta que abolia elsfurs aragonesos ivalencians, instigant també la derogació delConsell d'Aragó. Fou nomenat Jutge de Confiscacions a València (1707-1710) i Jutge de Confiscacions a Aragó (1711); se li comanà l'edificació de laNueva Colonia de San Felipe sobre la destruïdaXàtiva. Fou nomenat Fiscal General delConsell de Castella (1712-1715) i participà en elDecret de Nova Planta de laReial Audiència de Catalunya (borbònica). Radical partidari delregalisme acabà sentenciat per laInquisició i empresonat al Castell de Sant Anton (La Corunya).[1]
De família noble vinguda a menys, va ser el quart d'una nombrosa prole. Va passar set anys d'Humanitats i després anà a Salamanca a estudiar Jurisprudència, estudis que al principi se li van resistir, però que va acabar dominant dedicant a l'estudi catorze hores diàries, segons revela en una autobiografia datada a París el7 de gener de1739 i que cita el seu biògraf Maldonado Alcaraz. Es va graduar en ambdós drets. Va fer oposicions a càtedres de dret civil i canònic, va glossar lesInstituta, i va compondre diverses obres jurídiques.
Traslladat a Madrid, va dedicar-se a l'advocacia i va estrènyer relacions amb la casa de Villena;Carles II de Castella el va nomenar oïdor de laCancelleria de Santo Domingo, a Ultramar, però no va acceptar la plaça. Amb l'arribada de laCasa de Borbó i influït per la seva vinculació a la casa de Villena, es va declarar proborbònic durant laGuerra de Successió Espanyola.
| « | Nuestros Reyes Católicos [dignitat de tots els monarques espanyols des dels temps del Reis Catòlics]en las conquistas de España e Indias, a donde se han unido tantos Reinos con distintas leyes, lenguaje y costumbres, dieron una sola ley, una lengua y una moneda a todos ellos. Y los que así han estado se han hallado ahora unidos a la voluntad del Rey y han sacrificado sus vidas y haciendas en la guerra civil por defenderle de sus enemigos. Los Reyes Católicos, luego que entraron en Granada, pusieron un General que gobernase, e hicieron que la Chancillería se pasase de Ciudad Real a aquella Ciudad, y en pocos días se vieron practicadas las leyes de Castilla de los que jamás las habían conocido perdiendo por este medio su lengua materna. Aragón, Valencia y Cataluña, no obstante, porque el Rey D. Fernando como patrimonio propio les dejó sin sujeción con distintos fueros, leyes y monedas, se han rebelado innumerables veces y, en sucinta, el Rey sólo tiene el título en estos Reinos, pero sin la menor autoridad; bien se ha visto en nuestras guerras civiles. | » |
| — Melchor Rafael de Macanaz.[2] | ||
Després de la conquesta borbònica de València (1707) fou nomenat Jutge de Confiscacions, i en l'aplicació del seu càrrec ignorà la immunitat eclesiàstica estenent les seves confiscacions als béns de l'Església enfrontant-se amb el clergat. Trobà la resistència de l'arquebisbe valenciàAntoni Folc de Cardona, que feu tot el possible per a defenestrar-lo.[1] L'arquebisbe acudí als seus amics del Consell de Castella, el PresidentFrancisco Ronquillo Briceño (1705-1713) i Fiscal generalLuís Curiel, que resolgueren censurar l'actuació de Macanaz i li ordenen que prengui les decisions consultant amb el President de l'acabada d'instaurarReial Audiència de València (borbònica).[1] Però Macanaz, que comptava a València amb les influències del mariscal francès Berwick i del tinent general d'Asfeld, i Madrid amb Orry, Amelot i Robinet, ignorà aquestes resolucions.[3] Macanaz acusarà a Folc de Cardona d'usurpar la jurisdicció del rei i les regalies que té a València. L'arquebisbe contraatacà amenaçant d'excomunicar-lo i el 19 de setembre de 1708 el Consell de Castella declarà nuls els procediments de Macanaz.[4] Tot i així, per les influències que tenia a la cort amb Orry, Amelot, i Robinet, Macanaz es mantingué a València. Se li va encomanar l'edificació d'una nova ciutat que substituirà a la destruïda ciutat deXàtiva (vegeuExtermini de Xàtiva) i que s'anomenariaNueva Colonia de San Felipe. Amb els plànols enllestits, es va fer pintar amb aquests. Tot i que la ciutat de nova planta va ser creada sobre les restes de Xàtiva, el nou disseny urbanístic no pogué realitzar-se. Finalment l'arquebisbe Cardona aconseguí que l'excomuniquessin i el gener del1710 Macanaz marxava de València fugint de laInquisició.
| « | Después del nombre odioso de Felipe V, no hay otro más execrable para todo buen setabense, que el de Melchor Rafael de Macanaz | » |
| —Ventura Pasqual | ||
Arribà a Madrid el febrer on fou protegit novament pels cortesans francesos i seguí a Felip V durant la seva evacuació de Madrid a causa de l'ofensiva austriacista de l'estiu del 1710. L'arribada dels reforços francesos comandats per Vendome i la posterior contraofensiva portaren a la conquesta borbònica d'Aragó. Macanaz seguia les files de l'exèrcit i, com abans a València, fou nomenat Jutge de Confiscacions i Intendent General d'Aragó.[5] Fou novament determinant en el decret de Nova Planta que constituí laReial Audiència d'Aragó (borbònica) el1711.
El1712 fou elevat a Fiscal general del Consell de Castella i a instància seva se suprimiren es minoraren diversos Consells. El 2 de gener de 1714, i seguint els seus principis regalistes, presentà unPedimiento contra la immunitat eclesiàstica. Però aleshores els seus protectors a la cort havien caigut en desgràcia arran de l'arribada de la nova muller de Felip V, laFarnesio, acompanyada del seu valer el cardenalJulio Alberoni; els seus enemics Grimaldo i Curiel recuperaren el poder. Macanaz va ser exonerat dels seus càrrecs, conjuntament ambOrry, el7 de febrer de1715.[6]
Processat en absència per laInquisició espanyola, i exiliat a França on va passar bona part de la seua vida, encara que intervenia en negociacions diplomàtiques i gallejava de coneixements secrets que comprometrien a altes instàncies. Se'l feu retornar al·legant una missió diplomàtica,[7] i tan sols travessar la frontera fou detingut i empresonat al Castell de Sant Antón deLa Corunya, el mateix on havien estat reclosos part dels oficials de l'Exèrcit de Catalunya després del 1714 comAntonio de Villarroel, on va morir en època deCarles III elc.1760, per bé que també se'l fa alliberat amb noranta anys per anar a morir a la seva ciutat natal poc després.
La seva producció literària és molt extensa, molta inèdita, i sovint se li han atribuït obres que no són seves. La seva obra es pot dividir en dues temàtiques, la història política i la història eclesiàstica:
.jpg)